dissabte, 26 de gener de 2019

The floor is lava

L'excursionista de pa sucat amb oli ha començat l'any sortint a caminar a mode de pretemporada, però excursions faciletes, d'aquestes que no venen. Cal una mica de màrqueting per mantenir l'expectativa, que si baixem de 3000 metres sembla que les cròniques no tenen cap interès. Però els tresmils van cars a l'hivern, massa neu, massa fred, alguna solució s'havia de trobar. Calla, que hi ha un tresmil regalat i que a més té la gens menyspreable alçada de 3718m: El Teide. L'únic inconvenient és que es troba a Tenerife i s'ha d'agafar un vol de 3 hores. Ja que hi era, s'ha passat una setmana a l'illa. Però tot sigui per l'audiència!

Aquí comença el camí real cap el Teide. Un turonet.

El Teide és el cim més alt de l'Estat espanyol i el tercer volcà més alt del món. Com que està en una illa no massa gran, comença a enfilar-se arran de mar i va pujant fins a aquesta impressionant alçada. Però per pujar-hi hi ha trampa, és clar! Si ho desitges pots pujar-lo a peu, però l'excursionista de pa sucat amb oli el va fer per la ruta clàssica, és a dir, amb cotxe fins a uns 2300m, des d'allà en telefèric fins a 3500m i finalment pujant a peu els 170m que queden per un sender empedrat i perfectament delimitat (sender 10) sense cap dificultat tècnica, amb pendent notable però perfectament assumible. Un altre tresmil a la butxaca amb el qual l'excursionista de pa sucat amb oli demostra de quina pasta està fet: de la que estan fets els impostors. Per cert, per pujar al cim cal un permís que s'ha de demanar amb antelació. No val diners, però sí que cal reservar i és per unes hores concretes. Si no el tens, no puges, hi ha una garita on l'has d'ensenyar!  

En primer pla, el cràter del Teide. A baix, 
l'esplanada de las Cañadas del Teide.

Les vistes des del Teide són molt diferents de les que s'observen des d'una muntanya d'aquesta alçada. Deixant de banda la capa perpètua de núvols que cobreix l'illa a 1500-1800 metres (a l'hivern) es pot veure el perfil escarpat de Tenerife i algunes de les altres Illes Canàries: la Palma, el Hierro, la Gomera i Gran Canaria. El que va sorprendre a l'excursionista de pa sucat amb oli i a la Fantàstica Acompanyant va ser que al reduït cràter del Teide hi ha diverses fumaroles que expel·leixen gasos amb molta olor a sofre, en alguns casos força ofensiva. Tot molt tranquil·litzador tenint en compte que és un mega-volcà adormit però no inactiu, i que a més és del tipus explosiu. Però no, no va decidir entrar en erupció quan ells eren dalt.

Vista des del cim, bàsicament lava i núvols.

Com que no es van cansar gaire, l'excursionista de pa sucat amb oli i la Fantàstica Acompanyant encara van fer el sender 12 cap el mirador del Pico Viejo, un tros de cràter de 800 metres de diàmetre i que té una alçada de 3135m, és espectacular mirar-lo des de lluny, acostar-s'hi ja és més complicat. Amb aquesta excursió l'excursionista de pa sucat amb oli assoleix el seu desè tresmil, el més alt de tots els que ha fet per ara, però el més fàcil i el més car amb diferència, ja que consisteix en pujar un turonet de 170 metres, però t'has de pagar els vols, l'allotjament i les papas arrugás amb mojo picón.

El cràter del Pico Viejo, poca broma.

Informe de danys: cap ni un de l'excursió, llevat d'una mica de vermell a la cara perquè per sobre els núvols hi fa un sol que espetega les pedres. Això sí, pujar tan ràpid a tanta alçada fa que es noti la manca d'oxigen, mareja una mica i el cor va més ràpid.

12 comentaris:

  1. Un cim impressionant. El vàrem pujar fins la punta, el 1977 i aleshores no ens van demanar cap permís. No recordava el nom del Pico Viejo, però sí la imatge. La tinc en diapositiva.
    Enhorabona pel 3700, Xexu.

    ResponElimina
  2. Si tu ets un excursionista de pa sucat amb oli, jo dec ser directament un excursionista de pa sec i ranci. El dia que finalment visiti el Teide espero que hi haurà escales mecàniques, o rucs (encara que no siguin catalans).

    ResponElimina
  3. Són notables els esforços que fas per mantenir l'audiència dels teus posts muntanyencs. Mai t'agrairem prou que hagis hagut de passar tota una setmana de vacances a Tenerife per poder complir les nostres expectatives. ;-)

    Ja saps que no acostumo a comentar aquests post perquè no sóc gaire afeccionat a fer muntanya però aquest 3000 sí que l'he escalat... amb cotxe fins a uns 2300 m i, des d'allà, en telefèric fins als 3500 m. Els últims 170 metres ja no els vaig pujar perquè, tot i ser al setembre, no feia gaire bon temps i anàvem amb canalla petita... però compta com a 3000, no?.

    ResponElimina
  4. un gran excursionista és el que ets!

    ResponElimina
  5. Apa això no si val, així també els faria jo els tres mil, si l'excursió l'heu feta per fer cames de cara a l'estiu, no sé pas si us ha servit d'entrenament...L'important és que heu gaudit d'una setmana de vacances!
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  6. Jo també l'he fet aquest!!! Molt maques les vacances a Tenerife. Segur que us ho heu passat molt bé i que heu vist mloltes coses maques.

    Jo també hi vaig estar una setmana. A mi m'agraden els volcans. Els meus viatges preferits sempre han estat en terra de volcans. Hi vam estar... ara, no ssé ben bé quan era, però per l'edat que recordo dels meus fills devia ser a la dècada dels 90, noranta-pocs o noranta-molts, no t'ho sabria dir.

    Bona tornada a la vida quotidiana...

    ResponElimina
  7. Jjejejej m'ha fet gràcia com ho has explicat. Felicitats pel teu desè tresmil!

    ResponElimina
  8. Doncs, felicitats, excursionista de pa sucat amb oli! Ja en tens un altre al sarró. I no et vull raspallar però la teva honradesa t'honora. Poc que et costaria de dir que l'has pujat sencer a peu, però no! Tal com és ho expliques i als que tenim dèficit de caminada com jo no ens fas sentir tanta recança.

    ResponElimina
  9. Jo hi vaig anar al 88 però no vaig poder pujar fins a dalt. Vam ensopegar una setmana de molt mal temps (sí, sí, a les Canàries també hi fa mal temps, sobretot si hi vaig jo) i el telefèric estava tancat. Hi haurem de tornar que ja deu haver canviat molt la pel·lícula!

    ResponElimina
  10. Jo no vaig ser tan previsor i no vaig demanar el permís per pujar a dalt, o sigui que em vaig acontentar en agafar el telefèric i llavors caminar una mica cap a no se on exactament que si que et deixen caminar sense permís.

    PS: Que coi faig llevat tan tard comentant el teu blog?

    ResponElimina
  11. Ja ho veieu, es pot ser un impostor i apuntar-se muntanyes de molta alçada. El tema de la dificultat ja el discutirem un altre dia. Moltes gràcies pels comentaris.

    Xavier, potser la gent de Tenerife ha vist que no només es pot viure del turisme, que cal preservar el teu entorn natural, cuidar-lo, tenir-ne cura. Molts senders a l'illa estan protegits, no val diners accedir-hi, però només hi permeten l'entrada d'unes quantes persones al dia. Si no ho saps, el més probable és que no puguis acabar de fer l'activitat que volies. La veritat és que em sembla prou bé, tot el que sigui preservar la natura del turisme descontrolat em sembla bé.

    Allau, no em sembla gens mala idea això de les escales mecàniques fins al cim. Però en realitat les preferiria de baixada. Anar fins el cim sempre és molt gratificant, però el camí de tornada es fa pesat. En aquest cas no, però en una muntanya 'convencional' sí.

    McAbeu, ja sabeu que jo per vosaltres faria qualsevol cosa. Ha sigut dur això de passar una setmana a Tenerife, però si era el que calia pel bé del blog i els comentaristes, ho faig sense problema. És clar que compta com a tresmil! Ja el telefèric et porta més enllà del que jo havia pujat mai, deixant en no res l'Aneto i per descomptat la Pica d'Estats. Per descomptat, aquests duríssims 170m finals ja posen el llistó molt amunt. Veig en tu potencial per ser un excursionista impostor com jo!

    Elfreelang, t'agraeixo el compliment, però no serà per aquesta excursió que se'm pugui considerar un bon excursionista precisament.

    M. Roser, ho veus, ja ho deia jo que era un impostor! Això no és una excursió ni és res, penso que qualsevol persona podria completar-la si té dues cames sanes. En realitat aquesta no és d'entrenament, només que vam pensar d'anar una setmaneta a Tenerife i no podíem marxar sense coronar el sostre de l'Estat espanyol. Però jo me l'apunto a la llista de tresmils, eh! Encara que sigui un tresmil trampós.

    Carme, veus? Si és que tothom pot pujar al Teide, a que no és difícil? I t'apuntes un 3700, poca broma! Les vacances han anat molt bé, hem vist moltes coses sí. A mi també m'atreuen els volcans, tenen una mística especial. Els famosos d'Islàndia, però no els vaig pujar, els vaig mirar de lluny, que aquests qualsevol dia es desperten i foten un pet...

    Eli, si no faig una mica de conya de tot plegat, quin rotllo, no?

    Teresa, no tinc cap necessitat de mentir-vos, perquè seria mentir-me a mi mateix també. M'agrada anar a la muntanya i quan faig grans cims me'ls prenc com un repte personal, no pas per presumir-ne. Ho explico aquí perquè em fa sentir orgullós poder-los fer i m'agrada compartir-ho. El Teide, però, no seria pas un gran cim. Com a muntanya és estèticament maca i fer-la des de ran de mar, que es pot, ha de ser cansat, però no té cap dificultat tècnica, només caminar i caminar tota l'estona en pujada. Però el terreny és regular i la neu no s'hi acumula. Pujar fins a 3550 metres està a l'abast de tothom que disposi d'un transport i que tingui 27€ per pagar el telefèric que t'hi porta. D'allà fins al cim, a banda de l'autorització que es necessita, sí que fa pujada i calen cames, encara que sigui poc tros. Però estar per sobre de 3500m ja és un què, així que si t'hi animes, ja saps.

    Laura T, jo et recomano que hi tornis! El dia abans d’anar-hi nosaltres alguns senders estaven tancats per gel, però nosaltres vam tenir sort. El telefèric funcionava perfectament tots els dies. Això al gener no ho pots fer amb una muntanya convencional.

    Pons, dues suposicions. Devies fer el sender 12, aquell que et porta al mirador del Pico Viejo. Et sona la imatge del cràter de la meva última foto? I l'altra suposició, suposo que fins tan tard et vas quedar a comentar perquè estaves mirant capítols de Downton Abbey, o tornaves del concert de Doctor Prats massa alterat com per anar a dormir directament.

    ResponElimina
  12. és clar, és clar, ho entenc, vas anar fins a les Canàries per poder escriure aquest post... Res, coses que tots fem...
    ;)

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.