dilluns, 14 de gener de 2019

Els joves

Aquest dissabte, a les acaballes del Preguntes Freqüents, la Cristina Puig va presentar una actuació musical i va entrar un senyor ja gran a cantar. La conductora, abans de la cançó, va reptar a l'audiència a veure si sabíem qui era aquell home. No em va caldre ni un segon per reconèixer-lo, no pas pel nom, Nigel Planer, però sí pel seu personatge més recordat: Neil, el hippy de Els Joves, una sèrie icònica que TV3 va emetre els seus primers temps. Per alguna estranya raó aquest personatge va fer moltíssima fortuna a Catalunya, el podeu recordar per exemple aquí.

La veritat és que em va fer il·lusió veure'l. Però el que em va agradar més és recordar-lo. Vaig pensar: quina sort tenir tanta memòria estúpida i recordar tants personatges, tants programes, llibres, cançons, artistes... Fa poc que vaig fer anys, i malgrat que no estic per crisis, no es pot evitar pensar que el temps no s'atura, que potser encara no, però que cada cop està més a prop que tot comenci a fer baixada. Fa uns dies vaig tenir un moment de debilitat així, no sé per què, en una reunió. Però veient el Neil en pantalla, amb molts més anys que a la sèrie, vaig recuperar el pensament que és una sort tenir tants records de fa 10, 20, 30 i gairebé 40 anys. Ja no els personals, sinó els que et vénen de fora. Quina tristesa la gent més jove que veu a la tele aquest actor i no es teletransporta immediatament a la sèrie. Ens fem grans, potser sí. Però tot el que hem viscut, vist, sentit, llegit... poder-ho evocar... uf.

I potser no recordaré què vaig sopar ahir, o a quina hora és la reunió de dimecres, però sí com es deia aquell disc que va portar un grup a la fama, o aquell diàleg d'aquella sèrie que tant m'agradava, o la protagonista d'aquella pel·lícula de fa tants anys, mentre que la gent que em ve darrere no coneix ni el grup, ni la sèrie, ni aquella pel·lícula. Els Joves com a record, com tants altres, també em fan a mi com a persona, han servit per edificar-me. I que així sigui per molts anys amb els records que segueixo generant dia rere dia. Això, com el temps, tampoc s'atura.

17 comentaris:

  1. Confesso que mai a la vida he vist un capítol de Els Joves ^^U (però òbviament sé qui són)

    ResponElimina
  2. És curiós com una sèrie d'una sola temporada amb 8 o 10 capitols a tot estirar va marcar tant les nostres vides. A mi també em va agafar en l'època d'adolescència i em feia un tip de riure. I tot i ser una sèrie amb 30 anys d'existència, avui dia encara es pot mirar sense veure-hi una cosa massa passada d'època. Què grans ELs Joves!

    ResponElimina
  3. Els joves a dia d'avui es impossible que s'emetès no ja a TV3 sino a la BBC. Massa irreverent. Amb els records passa, que, a mida que et fas gran recordes coses més antigues en el temps i en canvi oblides las del dia anterior. Deu ser normal, atès passa a la majoria de la gent gran.

    ResponElimina
  4. És que la nostàlgia no ha de ser negativa per força, els records ens són necessaris per viure i, com dius, ens conformen com la persona que som. Fins i tot, els tan poca-soltes com els que ens porta a la ment la sèrie "Els joves" que jo tampoc em perdia quan l'emetien a TV3.

    ResponElimina
  5. Quanta raó!
    Sóc un gran, grandíssim desastre amb els noms! i amb moltes altres coses, però sí que em passa molts cops que recordo coses d'aquestes. Suposo que són misteris del nostre caparró.

    ResponElimina
  6. Fins i tot jo recordo Els joves, tot i que no m'ho mirava gaire, potser ja m'havia passar l'edat. I no, ja que continuo amb el meu costum de no veure quasi res de la tele. Fa poc vaig veure completa la sèrie "Si no t'hagués conegut" i ha estat una excepció.

    La memòria (útil o inútil) és bona de conservar. Quan m'adono que comença a fallar, fa bastanta ràbia... que et duri, que et duri i que no la perdis mai. Sense ella no som res.

    Et vaig tornar la feiucitació al meu blog, però per si no tornes també t'ho dic aquí. Moltes felicitats XeXu!!! I per molts anys puguis recordar les coses que a tu t'agrada recordar.

    ResponElimina
  7. Vaig veure i fruir la sèrie "els Joves". Aleshores jo mateix encara era jove. I adult a la vegada.
    Llegeixo que fa poc que has fet anys? Doncs per molts anys Xexu. Tant de bo en puguis fer molts, fer-te vell i recordar les coses bones.

    ResponElimina
  8. Curiós que una sèrie que es diu “els joves” només la recordin els vells... Últimament tires molt de la nostàlgia en els teus posts. Recordeu els reis de quan éreu nens? Recordeu quan la gent llegia, feia i comentava blogs? Recordeu la d’anys que ha durat el meu teclat? Recordeu el meu llibre de dades d’animals? Recordeu quan teníem llibertat d’expressió i no de repressió? Sembla que si que t’estàs fent gran perquè només fas que parlar del passat, coi de vell i les seves batelletes, que si, que si, tot abans tot això eren camps.

    ResponElimina
  9. Haha, que dur el Pons! Doncs sí, també és maco tenir records i gaudir-ne! I... d'aquí a una hora fem cap al Condal per veure el Neil/Nigel!! Em fa molta il.lusió, suposo que hi haura nostàlgia però també gaudi del present i potser del futur.
    Abans tot això eren sèries angleses ;)

    ResponElimina
  10. A mi em sembla fantàstic tenir records, y sentir enyorança si cal, per què no? Ah i és que els "vells" també hem estat joves...Jo també veia aquesta sèrie, era molt divertida!
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  11. Jo també ho vaig veure... el que passa és que jo no veia aquesta sèrie "Joves"... era massa gran, jo, ja... llavors :-DD

    ResponElimina
  12. Què fort, quan he vist el títol abans de començar , he pensat: Els Joves, la sèrie? A no, deu voler parlant del jovent. Doncs al final de tot. Sí ja tenim una edat, però jo sóc molt de dir-ho : que ja tinc una edat... que l'edat no perdona... però sempre acabo pensant i dient que sort en tenim de fer-los, el problema és no complir anys i no complir-los. Per tant, benvinguts els anys i els records tontos que ens ocupen el cervell.

    ResponElimina
  13. El que més recordo de quan feien els joves és el que comentaven la gent gran de l'època.... Quines ximpleries de fer a la tele....
    Però eren bons, l'empenta que han deixat ho avala

    ResponElimina
  14. Ja veig que tothom recorda Els joves, us agradessin o no. Són un de tants records que conservo i que m'agrada conservar, són la sal de la vida. Segurament la memòria és una de les coses que em fa més por perdre, suposo que molta gent pensa el mateix. Que duri, esperem. Moltes gràcies pels comentaris.

    Eli, massa jove deus ser! Veus, és el que deia, cada generació té més records que la següent, per mi això és un gran patrimoni i m'alegra molt tenir-lo, per més que sigui una ximpleria com aquesta.

    Risto, en realitat em sembla que eren dues temporades, però cert, només uns 10-12 capítols. Jo sí que els veig antics, quan vaig escriure el post vaig mirar una mica, però també em va picar el cuquet per fer-hi una repassada. Total, com dèiem, és molt curta, i una revisió no farà mal a ningú, potser al bon gust!

    Francesc, tens raó, ara difícilment l'emetrien una sèrie així. Tinc dubtes de si es faria o no. Perquè de sèries irreverents n'hi ha, però no sé si tant. I definitivament, TV3 s'ho pensaria dos cops a l'hora de posar-la. Sí, cada cop tenim més records antics, però per mi és un patrimoni recordar totes aquestes dades. No em serveixen pel dia a dia, com seria recordar que he de prendre una pastilla (no és el cas), però em fan feliç. És una part bona de fer anys, trobo, tots els records acumulats.

    McAbeu, com més poca-soltes millor! Tu tenies alguns anys més que jo, però jo era un adolescent, o pre, no sé, i tot plegat era molt bèstia, és clar. Recordo que els vespres de divendres m'empassava d'una tirada 'L'imperdible Parker Lewis', 'Els Joves' i 'El nan roig'. Quins grans vespres! Ja veus, ara, quan no tinc assaig, els divendres també acabo mirant alguna sèrie o pel•li, no ha canviat tant la cosa, hehehe.

    Jomateixa, a mi m'agrada recordar els noms, precisament. I tinc facilitat, perquè en tinc un munt al cap. No sé per quin mecanisme se'ns genera més capacitat per recordar unes coses o altres, no sé si és per interès o què, però realment el nostre cap funciona de maneres estranyes.

    Carme, vaig estar a punt de posar alguna cosa sobre perdre memòria, però me'n vaig estar. Ja arribarà el moment, però també espero que em duri molt. Suposo que arriba un moment que ja t'és igual recordar algunes coses, et preocupa més oblidar allò que realment és important. És una gran por, com em passarà el dia que ja no pugui llegir perquè no m'hi vegi. Tot això forma part de nosaltres, del que som i del que hem construït. M'és difícil imaginar-me sense, per això millor aprofitar-ho mentre es pugui. Gràcies per la felicitació, Carme.

    Xavier, 'Els Joves' ens va enganxar a unes quantes generacions, era una sèrie irreverent i diferent del que estàvem acostumats, se'n parlava. I la manera de parlar d'en Neil va fer fortuna, també entre la generació dels meus pares. Eren els grans temps de TV3, suposo, la gent més arrelada a la terra la miràvem a totes hores i tenim molts records d'aquells dies de tele. Gràcies per la felicitació, company.

    Pons, i aquestes coses me les diu el tio que cada dimarts ens porta un post refregit del passat perquè ja no té res a explicar a dia d'avui. Ja tinc edat per explicar batalletes, i a més porto fent-ho gairebé 12 anys, no voldràs que canviï ara!

    ResponElimina
  15. Gemma Sara, què seríem nosaltres sense els nostres records? Planyo la Sara que no sap qui és en Neil, tret que l'hagueu adoctrinat convenientment, és clar. És el mínim que es pot fer! Però igualment, els records primaris se'ls haurà d'anar fabricant a mesura que vagi fent anys. Gràcies per la felicitació!

    M.Roser, segur que hi ha moltes coses per les que tenir enyorança, però penso que no és ben bé el cas que comento. No enyoro 'Els Joves', tot i que no descarto que em posi la sèrie algun dia per fer un 'remember', però estic content de recordar quan la mirava i de reconèixer els personatges després de gairebé 40 anys. És clar que jo la vaig veure de més gran, no amb 3 anys, però la sèrie data de 1982. M'agrada tenir un munt de dades de les coses que m'agraden al cap. No sé si és enyorança o nostàlgia, senzillament experiència!

    Assumpta, no crec que fossis massa gran, per aquí hi ha coetanis teus que sí que la miraven, i als meus pares els feia gràcia també. Una altra cosa és que no t'agradés, que això és perfectament normal.

    Mireia, dels anys podria prescindir, hahaha, Però dels records ximples no, m'agrada molt tenir tantes dades i experiències acumulades al cervell. No tinc la mateixa memòria per tot, algunes coses que oblido les hauria de recordar i no hi ha manera, però almenys em queden aquests records que no serveixen per a res, però que m'omplen tant.

    Sr. Gasull, tampoc els qualificaria de bons, eren irreverents i transgressors, és a dir, diferents del que estàvem acostumats. Aquesta era la seva virtut, penso.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.