diumenge, 20 de gener de 2019

#10YearChallenge

Aquests dies corre per la xarxa un d'aquests reptes absurds als que molta gent s'apunta. Consisteix en posar una foto pròpia actual al costat d'una de fa 10 anys, per això es diu el repte dels 10 anys, molt original. En alguns casos la diferència és notable. Hi ha qui s'ha afanyat a dir que això ho promou facebook per desenvolupar eines que millorin el reconeixement facial, cosa no massa indicada si ets propens a manifestar-te a cara descoberta. Però jo he decidit participar-hi igualment. Això sí, no deveu pensar que posaré fotos meves, oi? Deixarem que sigui en Blog a qui vingui a buscar la policia.


El canvi a la cara és evident, i també en el color del pelatge. Però si no us feu una idea del canvi de mida que ha tingut en 10 anys podeu agafar com a referència la mida del coixí que té a sota, que és el mateix. El coixí també participa en el repte, però està igual el tio!

I amb aquesta ximpleria m'acomiado per uns dies, feu bondat en la meva absència!

13 comentaris:

  1. Li han sentat bé aquests deu anys, al Blog! No com a la resta de blogs! (acudit fàcil).

    ResponElimina
  2. Ja es veu que amb el temps aquest gat s'ha fet l'amo de la casa. Ningú s'atrevirà a desafiar-lo amb aquesta mirada.

    ResponElimina
  3. No tenia ni idea que els gats amb el temps poden canviar de color. Quines coses saprenen al teu blog, smb dl teu Blog. Això sí, aquests 10 anys l'han afavorit d'allò més, cosa que no tothom pot dir.

    ResponElimina
  4. Els 2 retrats més autèntics serien el de quan érem fetus i la de quan siguem calaveres.
    No ho podré fer: fa seixanta anys no existia la possibilitat de fer fotos fetals i si algú en fes de la meva calavera, ja no seré a temps de penjar-la ni a facebook ni enlloc.
    Molt macos els "gatus", i bona estada allà on siguis a la teva absència. Jo no penso fer bondat...

    ResponElimina
  5. Perquè tu ho dius i jo faig un acte de fe, però des d'una absoluta ignorància sobre els gats qualsevol podria dir que el 10yearschallenge és fake... (Un dia em van dir que si no tenia coneixement sobre un tema el millor que podia fer és quedar-me callat. Crec que aquest cop no he seguit el consell)

    Fins la tornada!

    ResponElimina
  6. Si que ha ben canviat el blog...
    I parlant de canvis, l'altre dia a l'escola vam posar fotos de profes de quan érem petites i la mainada havia d'endevinar a qui corresponia cadascuna...Va ser molt divertit, perquè a mi em van identificar per "les espardenyes de ballar sardanes", com que jo n'he ensenyat a ballar moltes vegades...Innocents, en aquella època sempre anàvem amb espardenyes els que érem pobrets i alegrets!
    Bon vespre, XeXu, que gaudeixis d'aquest petit parèntesi.

    ResponElimina
  7. A qui vols enganyar? Esta clar que el que ha canviat ha sigut el coixí que ha minvat, serà que el rentes molt i s'ha encongit... El Blog l'has pintat una mica la cara per dissimular.

    10 anys sense moure's del coixí? Sabia que els gats són mandrosos però tant!

    ResponElimina
  8. Ha agafat color de la bona vida que li doneu!
    Que gaudeixis aquests dies, doncs, a veure si també agafes color...

    ResponElimina
  9. Tens cedits els drets d'imatge del gat? A veure si t'acabarà denunciant per utilització indeguda... haha.

    ResponElimina
  10. És curiós que el coixí no hagi envellit gens!!!!

    ResponElimina
  11. Ja torno a ser per aquí i aviat hi haurà nou post al Bona Nit, però abans deixeu-me contestar a algunes de les coses que comenteu. Per començar, em sembla que només la Consol ha parlat de la mirada desafiant del gat, però res més lluny de la realitat. És un gat molt bo i afectuós com pocs. Això sí, és l'amo de la casa, però no pas per la seva mala gaita. Sobre els dubtes de que sigui el mateix gat pels canvis de color, al llarg del temps ja he anat posant fotos seves i ja fa anys que el pelatge se li va anar enfosquint. A excepció de la cua anellada, quan era petit era tot blanquet i mica en mica se li va anar posant el cap i tot el llom d'un color torrat. Encara és majoritàriament blanc, però té molta part marronosa. He de reconèixer que hi ha una remota possibilitat que el de la primera foto no sigui en Blog, sinó en Bamboo, però jo juraria que sí que és en Blog. En tot cas, això no canviaria el canvi de mida i de color. Quan eren petits eren molt semblants els dos, de fet la gent no era capaç de diferenciar-los. Jo sí, però si fins i tot ara deu anys després dubto, ja us podeu imaginar. Finalment, parlar del coixí. El coixí, efectivament, és el mateix. En Pons diu que ha encongit amb el temps i la Laura T posa en dubte que no hagi envellit gens. Aquest coixí m'agrada molt, és gros i negre, molt suavet. El vaig comprar perquè m'agradava, però precisament pel seu color, s'omple de pèl de gat que és una meravella. Per això no el tenim a la vista. Ho estava al principi, però en veure com quedava d'arrebossat de pèls de gat, el vam desar en un armari i gairebé no surt mai d'allà, només esporàdicament en cas de malaltia perquè el malalt o malalta pugui estar més còmode al llit (que és un espai lliure de gat). Per fer la foto actual el vaig treure de l'armari i li vaig dir a en Blog que s'hi posés a sobre. Va costar que em fes cas i es va negar en rodó a estirar-s'hi emulant la primera foto. Això és el màxim de semblant que vaig aconseguir.

    Moltes gràcies a tothom pels comentaris, reprenem el ritme del blog i passaré per casa vostra a recuperar el temps perdut, mica en mica, ja sabeu!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.