dimecres, 12 de desembre de 2018

Moniatos

S'acosten les festes i qualsevol intent de fer bondat amb el menjar quedarà reduït a cendres, entre els àpats tradicionals i els sopars nadalencs que, per cert, jo començo avui, la resistència és fútil. Deixant de banda això, volia explicar que a casa mirem de consumir fruits de temporada i la sorpresa d'aquest any ha estat el moniato. Excloent algunes incursions esporàdiques, per mi el moniato era només aquella cosa pastosa i embolicada en paper de plata que hi havia al costat de les castanyes i els panellets el dia de la castanyada. Cada any en menjava una rodanxeta perquè no fos dit que no el tastava, però res.

Foto extreta de la Viqui.
Doncs bé, aquest any a la castanyada de casa els vaig fer el mateix cas que habitualment, però posteriorment se'ns va acudir comprar-ne un dia i mirar de fer-lo d'alguna altra manera, i quin èxit tu! La idea segurament ens va venir recordant un dinar en un conegut i cèntric restaurant barceloní que, no vull dir noms, però es diu Semproniana, en el que ens van servir unes braves de moniato que eren una meravella. Vam provar de fer-lo de diverses maneres i li hem trobat el gust. Per exemple, n'hem fet daus al forn per menjar amb salsa brava i un intent de xips una mica socarrimats però bons. També en posem per substituir la patata com a acompanyament dels pèsols o com a ingredient de la crema de carbassa, que li dóna un gust molt bo. La carbassa, per cert, un altre producte que explotem per aquestes dates.

Descobreixo ara que, a banda de ser molt bo, el moniato ataronjat, que també es coneix com a batata, és ric en vitamina A i en altres vitamines i micronutrients. Tot ideal! Així que, ja que és un aliment tan recomanable (això ho dic jo), voldria saber si en mengeu i de quines maneres el prepareu, a veure si em doneu idees diferents per consumir-lo, que ho provarem a casa. Així farem feliços els venedors de moniatos també!

15 comentaris:

  1. Doncs mira, m'has obert els ulls. O la gana... Jo sóc dels que menja moniato com a postre i des de la castanyada fins a èpoques nadalenques. Hauré de fer la prova amb les teves propostes, perquè tenen bona pinta.

    ResponElimina
  2. A mi m'agrada sobretot de la manera que cites al principi. Fet al forn. L'embolico amb paper de plata per a que el sucre que desprèn no embruti el forn.
    Després el partim per la meitat i ens el mengem amb cullereta, com si fos un iogurt.
    També era molt bo, tallat a tires i fer-lo com si fossin patates fregides. Amb sal. La combinació de dolç-salat li queda molt bé.
    O tallat a rodanxes i després de fregir-lo, en lloc de sal, posar-li sucre. Postres per a mega-llaminers. Això ja no ho fem: no ens convenen ni els fregits ni el sucre.
    La meva mare en menja poc. Es veu que quan era petita, durant la guerra va haver-hi una setmana que a casa no hi havia menjar, el seu pare era soldat i estava a la guerra i la mare només va aconseguir moniatos: per esmorzar, per dinar, per berenar i per sopar... i encara gràcies! Els va mig avorrir.

    ResponElimina
  3. A casa sovint en posem a la bullida de patata i verdura. Aquell punt de dolç fa el menjar diferent.

    ResponElimina
  4. Que el moniato siga la sorpresa d'aquesta temporada... m'ha sorprès molt. Però mai no és tard. Bon profit!

    (Moniatos torrats, coca de moniato, pastissets, crespells, confitura, fregits, a l'olla... fins i tot bullits!).

    ResponElimina
  5. Està molt bé descobrir menjars exòtics. :-DD
    A casa, a més de fer moniato al caliu per acompanyar les castanyes de Tots Sants, en mengem sovint (quan n'és temporada) fregits com si fossin patates (tant en xips com a daus). Això sí, el meu preferit és el moniato "de veritat", el que té la carn blanca. No és tan dolç com la batata que ara ens venen com moniato sense ser-ho però el trobo més gustós i, sobretot, més consistent. menys pastós en boca que és una cosa que no m'acaba de fer el pes. La llàstima és que d'aquest "autòcton" ja gairebé no se'n troba a les botigues, ha estat desplaçat per "l'espècie invasora", com en tants altres casos.

    ResponElimina
  6. Nosaltres els tallem com si fossin patates fregides, els amanim amb oli i espècies i al forn. Per acompanyar la carn estan...

    ResponElimina
  7. De vegades els menjars que semblen ser dels més humils, quan els provem, resulta que són una petita delícia. A mi m'agraden en forma de xips ben cruixents i també per substituir les patates fregides, d'acompanyament...Aquest any he provat la crema de carabassa i m'ha agradat molt!
    Bon vespre, XeXu i bon profit.

    ResponElimina
  8. A mi m'agrada fet al forn, partir-lo per la meitat, posar-hi oli i sal i sobretot, quan encara està molt calent, una llenca prima de formatge de cabra, que es desfà de seguida i és tot plegat deliciós. També fregits a daus com si fossin patates ens agraden molt.

    ResponElimina
  9. Jo nol'he menjat de gaires maneres, fregit a rodanxes, en xips i al forn de la manera més clàssica, que m'agrada molt, potser la que més.

    ResponElimina
  10. Caram, tothom menja moniatos! M'has agafat ganes de fer-lo amb la crema de carbassa i com a patates fregides, ho provarem!

    ResponElimina
  11. Algú s'ha sorprès que els moniatos siguin el descobriment de la temporada. Home, la veritat és que ja els coneixia fa molt temps, però no els havia fet mai cap cas. Quan era petit recordo que algun cop m'havien posat moniato amb mongeta tendra, en comptes de patata, però més enllà d'això és el primer cop a la vida que en menjo regularment i de diferents formes. Ah, a més ja sabia això que explica en McAbeu, que en realitat els moniatos que trobem a les botigues, de color taronja, són les batates. El moniato autòcton és més difícil de trobar i la veritat és que no compto haver-ne menjat mai.

    Fem un recull de les diferents maneres de preparar-lo que heu dit:
    - Al caliu
    - A tires amb sal
    - A rodanxes, fregit i amb sucre
    - Bullits
    - Torrats
    - Coca de moniato
    - Pastissets
    - Crespells
    - En confitura
    - Xips o daus fregits
    - Daus al forn com a acompanyament de carn
    - En crema
    - Al forn amb formatge de cabra

    Ja veieu, en surten unes quantes! Quina feinada! Sort que ara tot just torno de comprar i n'he portat un parell cap a casa, així podré fer proves. He de dir que em crida l'atenció això de barrejar-lo amb formatge de cabra, mmm! I no és el meu formatge preferit, però fos, i amb la dolçor del moniato té molt bona pinta. Moltes gràcies a tots pels vostres suggeriments culinaris!

    ResponElimina
  12. Boníssima, la crema de carbassa amb moniato!

    ResponElimina
  13. El boniato preferiblement en crema o al forn, evita els fregits per la teva salut, ja ni et dic les aberracions de la confitura, la coca o posar-li sucre com si no fos prou dolç!

    ResponElimina
  14. Gemma Sara, l'has tastada?? Me n'alegro! Jo també la trobo molt bona, li dóna un gustet molt bo. Nosaltres li posem moltes més coses, una recepta d'una amiga que és força bona, però el moniato és de collita pròpia! Vull dir, que li posem nosaltres, no que el cultivem nosaltres!

    Pons, a casa no fregim res! Fa temps que no fem res fregit, fem servir forn, lekue per coure al vapor al microones, o olla exprés, però això de fregir ho tenim aparcat. Espero haver-te alegrat el dia. Això sí, amb el sucre no ens posarem d'acord. Però al moniato no li cal, és clar.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.