dissabte, 15 de desembre de 2018

Balanç 2018

Se'ns acaba un 2018 estranyot i força descoratjador per les aspiracions nacionals amb les que vam acabar 2017, però més enllà del moment polític que patim, la vida ha continuat fent el seu camí i toca fer balanç de l'any, com sempre faig des que tinc el blog, el 15 de desembre.

L'any 2018 va començar a Berlín, en un preciós mercat de nadal. Allà vam passar el cap d'any, una manera genial d'iniciar-lo. Al setembre va fer 5 anys que la Fantàstica Acompanyant i jo fem camí plegats, sembla que encara no s'ha cansat de mi! I el que segueix vivint com un rei és en Blog, el gat més mimat del món mundial. Els tres i la nostra comunitat vegetal seguim vivint al mateix lloc, l'economia no ens fa patir, però tampoc ens permet buscar un lloc millor per viure. Un dels ginkgos ha passat definitivament a millor vida (en queden 5) i també un gerani. Per contra, un dels alvocaters ja fa 90 cm d'alçada, aviat m'atraparà. El Clio ha passat la revisió del segon any i està en perfecte estat. Pel que fa a temes domèstics, si l'any passat vam canviar d'entitat bancària, aquest any ha estat el torn de l'electricitat: ens hem passat a Som Energia recentment. Hem tingut problemes amb les persianes, les tres que tenim es van desintegrar en molt poc temps de diferència, però ja estan arreglades, com també un problema d'humitats que feia temps que durava, i tenim porta del carrer nova, que l'anterior semblava que hagués de caure només bufant. Ah, tenim el pis encara molt més maco i acollidor a base de manualitats. 

Com comentava, aquest any ha estat políticament molt tediós. Veníem d'assolir les més altes quotes d'activisme amb el referèndum del primer d'octubre; a dia d'avui sembla que tot ha acabat en folklore i accions simbòliques. El que no és simbòlica és la justícia espanyola, que manté presos i preses polítiques i persones exiliades. Alguns d'ells estan actualment en vaga de fam i és una reivindicació que desitjaria que acabés, penso que els presos ja han patit prou com per, a sobre, arriscar la seva salut. Ens hem mantingut mobilitzats en diverses manifestacions i participo regularment en les concentracions setmanals per reclamar el seu alliberament, però el tedi general i la situació local també m'han matat molt les ganes de militar. Ara bé, s'acosten les municipals i el meu compromís amb les persones de la secció local farà que m'hi impliqui més que mai, si això és possible. Trauré les forces d'on podré. Per si tot això fos poc, ens enfrontem a una pujada de la ultradreta molt preocupant de la que ja he parlat aquí al blog, com també de feminisme, un tema que m'interessa cada cop més i que intento treballa dia rere dia.

I a tot això, no he deixat de fer castells, però amb responsabilitats molt petites que em treuen poc temps. Ha estat un any especialment difícil castellerament parlant. A banda, hi ha hagut Concurs de Castells a Tarragona i va guanyar la Vella de Valls, trencant així l'hegemonia de moltes edicions de Vilafranca. És clar que, si parlem de distraccions, aquest any m'he fet un fart de fer Escape Rooms! M'estrenava l'any passat i aquest 2018 n'he fet una pila, un d'ells al Gran Teatre del Liceu, no el millor tècnicament, però segurament sí que el més remarcable. També he llegit més que els darrers anys i he vist més pel·lícules i sèries que mai.

Aquest any ens havíem plantejat fer força muntanya i penso que ho hem aconseguit, sempre des del nostre escàs nivell com a excursionistes i el poc temps que tenim per dedicar-hi. Vam començar fent una excursió amb raquetes al Tuc Miei (2258m) a la Vall d'Aran, vam visitar les Coves de Can Riera de Torrelles de Llobregat i vam pujar al Mont Caro (1441m) pels volts de Setmana Santa en una escapada a Terres de l'Ebre. Un altre fet important de l'any va ser el viatge a Canadà que per mi suposava sortir per primera vegada d'Europa. Allà vam fer diverses excursions pels parcs naturals, la més destacada de les quals va ser la Plain of the Six Glaciers i el llac Agnes. I de tornada, vam fer un nou intent de revalidar els galons de 3000m, altre cop amb el Tuc de Molières, però va acabar en accident: vaig caure per una pendent de neu i vaig rebre una bona patacada, sense conseqüències greus. Per sort, la setmana següent sí que vam aconseguir coronar el Besiberri Sud (3023m) sense incidents i em va fer molta il·lusió. Vam acabar temporada fent l'Olla de Núria, una ruta llarga que té com a punt més alt el Puigmal (2913m). Parlant de Canadà, ha estat el viatge estrella de l'any, és clar, i això ha fet que no poguéssim viatjar gaire més, però sí que vam estar a Berlín a principi d'any, com comentava, i també vam fer una setmaneta a Viena a la tardor.

I acabem la repassada amb el blog. Un cop més, em vaig proposar arribar als 100 posts, cosa que no he fet els dos darrers anys. Si tot va bé, aquest any sí que compliré. El Llibres, i punt! segueix a bon ritme, però no he pogut continuar fent posts setmanals a La Comunitat del Fosfat, no he trobat el temps. Cada cop em costa més mantenir el nivell de participació a la catosfera, ho vaig desenvolupar en una trilogia blogaire (1, 2, 3) on abordava diversos temes. També us vaig fer pencar per l'onzè aniversari del blog, on us demanava quin havia estat el vostre viatge més especial. Aquest any també vam tenir una petita crisi perquè el blogger va deixar d'enviar-nos els comentaris al correu, però al final ho vam solucionar. Intento no deixar de passar mai pels vostres blogs i participar en allò que proposeu, però aquí al blog només he seguit fent relats mensualment gràcies a Relats Conjunts i a les substitucions estiuenques de la Carme Rosanas.

I em penso que no em deixo res remarcable. Ha sortit llarguet, però és que un any dóna per molt. Veurem què ens porta el 2019, que ja truca a la porta. Moltes gràcies a tothom que passa incansablement per aquí, o de manera esporàdica, és sempre un plaer tenir el vostre feedback, espero continuar tenint-lo fins que el cos aguanti.

15 comentaris:

  1. M'ha semblat un resum força positiu, almenys pel que fa a nivell personal perquè en el tema polític diria que aquesta sensació de decepció és ben generalitzada tal com han anat les coses. I pel que fa al blog, doncs anem fent que ja és molt.
    Això, a veure que ens porta el 2019 i a veure si el 15 de desembre de l'any que ve seguim per aquí per comentar-ho. Jo compto que sí, és clar.

    ResponElimina
  2. em faig meves les paraules del Mac .....decepció o desorientació pel fet que els polítics van cada un a la seva quan hauríem, , entenc, d'anar plegats, pel que fa a la catosfera almenys t'has mantingut i això ja és molt i esperem ser-hi de nou per molt temps

    ResponElimina
  3. No està gens malament l'any! Si jo hagués de destacar una cosa del meu és que he descobert que cada vegada m'agrada més anar sol per la muntanya. Suposo que deu ser perquè tinc el silenci que difícilment (i per sort!) no tinc a casa ;)

    ResponElimina
  4. No tinc pas tendència a fer balanços jo...Les coses positives que m'han passat les tinc sempre presents i les negatives les esborro ràpidament...Però si que espero que el què vingui sigui sempre millor!
    I de política, doncs què vols que et digui, jo estic molt decebuda, perquè no veig passos endavant i em sap greu que algunes persones si juguin la salut si no tenim cap seguretat que això faci millorar el país...
    Vaig que un company ha fet una descoberta, jo tota la vida (és un dir) hi he anat sola per la muntanya i és molt gratificant...
    Bon vespre.

    ResponElimina
  5. Has tingut un any curull de vivències Xexu, a nivell personal, excursionista, casteller, etc.
    A nivell col·lectiu l'encertes amb el verb que utilitzes quan parles del moment polític: patim.

    ResponElimina
  6. XeXu, et felicito pel teu any, molt positiu, en general, si deixem la política de banda.

    Et desitjo pel que ve, que continuïs llegint molt, pujant muntanyes, fent viatges, fent castells, cuidant els teus arbres i en Blog i sobretot que la fantàstica a companyant i tu continueu sense canasar-vos l'un de l'altre.

    I esclar... que sigui possible veure't per aquí, de tant en tant, també!

    ResponElimina
  7. En general, crec que pots estar força satisfet de com t'ha tractat la vida enguany... jo tampoc em puc queixar, tot i que continuem patint aquell mal que ve d'Almansa, i que no em deixa acabar de respirar a ple pulmó. És com un maldecap constant que no acaba d'anar-se, i cada vegada que veig o escolto notícies, m'agafa un atac de ràbia-odi-angoixa-etc.
    Bé, suposo que és el què té viure en un estat poc democràtic com l'espanyol. Tens el patiment assegurat. Tan de bo s'acabi aviat.

    ResponElimina
  8. El que està clar és que no ha anat malament, però el que és segur és que sempre es pot millorar. Si més no aquest pensament ajuda a intentar-ho més fort. Ànims i un 19 de pel·lícula.
    El tema polític fa molt de mal només de comentar-lo. La injustícia és el nostre dia a dia.

    ResponElimina
  9. Per mi canviar l’electricitat i el gas (ho has fet?) a companyies amb seu catalana va ser molt més fàcil que la entitat bancària, tinc un merder de fons, inversions, plans i comptes que fa por de tocar, inconvenients de ser ric, tu per això no t’has de preocupar...

    El que no entenc es que segueixes igual de ocupat (menys amb els castells) però has vist més series, pelis i llibres que mai, i pujat més muntanyes hi també més viatges, fins hi tot més posts! Per contra jo he vist menys series, pelis i he llegit menys llibres que mai, també menys posts, ja ho veuràs en el resum del any vinent, perquè ja ho saps que a mi m’agrada acabar el any per fer els resums, manies meves...

    ResponElimina
  10. Moltes gràcies per seguir aquí, la vostra companyia m'ajuda molt a seguir tenint ganes d'exposar els meus pensaments i cabòries en aquest blog. La vostra fidelitat no té comparació possible. Gràcies també pels comentaris en aquesta entrada de balanç, com dieu, poca queixa puc tenir de com em van les coses, però el moment nacional ens té a tots i totes ben desconcertats i enrabiats. Veurem què ens cau a sobre els propers dies, setmanes i mesos.

    McAbeu, també penso que és força positiu a nivell personal, només va haver-hi l'accident de muntanya que podria haver acabat molt malament, però que no va ser res. A nivell polític, doncs suposo que algun fet o altre ens farà sortir d'aquest ensopiment que vivim, però estem tan fastiguejats i enfrontats que no em vull ni imaginar quin pot ser.

    Elfreelang, costa d'entendre, però anar plegats només ajuda a que no es noti que la neo-convergència està baixant. Perquè estem parlant d'eleccions, i a les eleccions tots els partits volen guanyar, no els demanis concessions. Si no, per què ningú insisteix a la CUP perquè s'hi uneixi? Si la CUP no s'hi apunta no passa res, però si no s'hi apunta Esquerra és un drama? Revisem el que ens expliquen, perquè no té ni cap ni peus. Diferent és quan hi hagi un referèndum, si no hi ha unitat en aquest moment sí que hauríem de plegar.

    Maurici, segur que anar sol per la muntanya ha de ser molt plaent, però també té riscos. S'ha d'anar en compte en funció de quins siguin els objectius. No cal que hi digui, però si et proposes alguna muntanya d'entitat, millor buscar-se companyia, que mai se sap!

    M.Roser, la situació política no dóna per massa alegries, és ben veritat. A la descoordinació d'estratègies s'hi uneix que tampoc no sembla que ningú estigui fent passos ferms ni efectius per aconseguir la República. Només actes simbòlics i plataformes i més plataformes. Bé, suposo que cal tenir paciència i que les coses no són tan fàcils com ens pensàvem, però és exasperant. Ah, i el mateix que li deia a en Maurici, anar sol a la muntanya segur que és plaent, però també s'ha d'anar amb compte i no arriscar massa, que no saps mai què et trobaràs. Anar equipat i orientat, almenys.

    Xavier, patim, sí. No personalment, per sort, que no he tingut massa res que m'inquietés. Però a nivell col•lectiu no estem passant per un bon moment.

    Carme, dona, passo per aquí una mica més que de tant en tant... de moment de manera diària. Aquest ritme de publicació em sembla assenyat, ja veurem si el puc mantenir. I per casa vostra també passo cada dia, amb menys temps, però ho intento, i vaig recuperant els posts anteriors pels que encara no he passat. Això continua sent casa meva. Per la resta, espero mantenir-ho tot, almenys, si no és que anem a millor. Els millors desitjos per a tu també, és clar!

    Risto, no es pot tenir tot. Personalment tinc una vida força plena, tot i que sempre volem que sigui diferent, però si tingués el temps que m'agradaria per fer d'altres coses, llavors no tindria les que faig ara i segurament també les trobaria a faltar. Una qüestió de balanços. Em sembla que coincidim tots els d'aquí que el moment polític ens desconcerta i ens emprenya, no estem contents. Ja em trobat allò que ens uneix, veus? No estem contents. Ens afecta a la salut, n'estic convençut.

    ResponElimina
  11. Sr. Gasull, no em queixo, és clar que es pot estar millor, però per què? Ja em va prou bé i vull anar mantenint el que tinc i anar fent allò que em ve de gust. Quan tens la possibilitat de fer-ho, és que et va bé. Sobre política ja parlem un altre dia.

    Pons, el gas encara no l'hem tocat, però en principi el tema de l'electricitat ja està en marxa. Ara només queda esperar que ens fotin l'últim pal els anteriors proveïdors i després a fer un consum responsable. Sobre bancs, un dels motius de canviar, o més ben dit, l'empenta final, va ser que a la nostra anterior entitat ens posaven problemes pel nostre sistema d'economia domèstica. Massa comptes, massa embolicat tot. Vam considerar que a nosaltres ens funcionava i que aquell senyor tan ben vestit no n'havia de fotre res de com repartíem nosaltres els diners. Quan vam anar a la que ara és la nostra entitat els vam explicar com ho volíem i no van posar cap impediment. Ho vols així, doncs t'ho faig. Només per això ja va valer la pena. No, no som rics com tu, però tot plegat va ser més fàcil del que semblava.
    No et fiquis amb les tradicions d'aquest blog! Si el resum es fa el 15 de desembre, es fa el 15 de desembre. Si tu tens la mania d'acabar l'any per fer-lo, doncs és això, una mania. Optimització del temps, xaval. Mirem sèries mentre sopem, sortim poc i mirem pel•lis els caps de setmana. I si estàs a casa pots augmentar totes aquestes llistes. Va com va. segur que tu vas de festa contínuament i no tens temps per aquestes martingales.

    ResponElimina
  12. Epp, que no em vull perdre el balanç! Gaudeix de la comunitat humana, animal i vegetal que formeu, XeXu. Ens veiem!

    ResponElimina
  13. Es bon balanç, no? Ara, deixa'm que posi en dubte el títol del "gat més mimat del món mundial". Està clar que no coneixes al Kiwi i tot el que li fa la meva mare XDD jaja
    Fora bromes, espero que acabi de passar un bon any i que el 2019 entri amb energia!

    ResponElimina
  14. Gràcies Gemma Sara, a casa al final no hi cabrem, però de moment ens va bé!

    Eli, ui, no sé jo si podria competir en Kiwi amb en Blog, eh? Això ho haurien de parlar ells a veure quin dels dos viu més bé. A l'any li queda no res, a veure si el 2019 ens podem mantenir o millorar. Et desitjo el mateix a tu, i a tota la resta de comentaristes també, és clar.

    ResponElimina
  15. Fer balanç ens porta bons records i no tan bons. Cal mirar el futur sempre amb esperança, encara que de vegades costi.
    Un super balanç, el teu :)

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.