dilluns, 31 de desembre de 2018

Camí cap el 2019


Amb aquesta entrada arribo a les 100 aquest any, cosa que no havia aconseguit els dos darrers anys. També em servirà per desitjar-vos una bona entrada al 2019, que aquesta fita ens guiï i ens porti a bon port en l'any que comença. Ens seguirem llegint, oi? 

dijous, 27 de desembre de 2018

Lectures 2018

Si per algun estrany motiu em coaccionessin i m'obliguessin a publicar un únic post cada any, seria aquest: el de la llista de lectures. I és que aquesta tradició és gairebé tan antiga com el blog mateix, la seguiré ja per onzena vegada. Que lluny queda aquell 2008. A més, aquest any m'alegra poder explicar que he superat la barrera dels 50 llibres, cosa que no havia aconseguit els 4 anys anteriors. Per arribar-hi segueixo llegint llibres no massa gruixuts, amb algunes excepcions, però passo de les menys de 10500 pàgines dels dos anys anteriors a 13221 (36 per dia), així que gens malament, però molt lluny encara de les 19553 del meu millor any lector. Però com diem sempre, els números són només això: números. El que importa és gaudir de la lectura, i això no m'ho treu ningú! 

La llista, com sempre, amb nom del llibre en l'idioma en el qual el vaig llegir, autor o autora i la valoració en arroves que vaig fer-ne en el seu moment.
  1. El ferrocarril subterrani - Colson Whitehead   (@@@@)
  2. Atrofísica per a gent amb presses - Neil deGrasse Tyson   (@@@)
  3. La llibreria - Penelope Fitzgerald   (@@@)
  4. Societat negra - Andreu Martín   (@@@@)
  5. La guerra de les salamandres - Karel Čapek   (@@@@)
  6. No deixis mai de mirar al cel - Miquel Esteve   (@)
  7. Neu, óssos blancs i alguns homes més valents que els altres - Mónica Batet   (@@@)
  8. R.U.R. (Rossum's Universal Robots) - Karel Čapek   (@@ i mitja)
  9. Ready Player One - Ernest Cline   (@@@@)
  10. Què! - Miquel de Palol   (@)
  11. 100 preguntes sobre el càncer - Salvador Macip i Daniel Closa   (@@@@)
  12. Teoria King Kong - Virginie Despentes   (@@@)
  13. Snow Crash - Neal Stephenson   (@@@)
  14. L'illa de Maians - Quim Monzó   (@@@)
  15. El projecte Rosie - Graeme Simsion   (@@@@)
  16. L'esborrany - Sílvia Romero   (@@ i mitja)
  17. La noia de l'aniversari - Haruki Murakami   (@@@)
  18. Passatge de les Ombres - Arnaldur Indriðason   (@@@ i mitja)
  19. Teoria general de l'oblit - José Eduardo Agualusa   (@@@)
  20. Els desposseïts - Usrula K. Le Guin (@@@@)
  21. Espanya de merda - Albert Pla   (@@)
  22. Els estranys - Raül Garrigasait   (@@)
  23. Anna Grimm, Memòria Mortal - Montse Sanjuan   (@@@)
  24. Alexandra Schneider und ihr Casiotone - Joan Miquel Oliver   (@@@)
  25. Un petit favor - Darcey Bell   (@@@)
  26. La tardor de la llibertat - Victor J. Jurado   (@@ i mitja)
  27. El conte de la serventa - Margaret Atwood   (@@@@)
  28. Rescat a Katxatof - Salvador Macip i Lluís Llort   (@@@)
  29. Informe urgent des dels escons 4 i 5 - Albano Dante Fachín i Àngels Martínez Castells   (@@@)
  30. Permagel - Eva Baltasar   (@@@ i mitja)
  31. Montecarlo - Peter Terrin   (@@@)
  32. Balanç fins a la matinada - Manuel de Pedrolo   (@@ i mitja)
  33. La rebel·lió dels animals - George Orwell   (@@@@)
  34. Apleganúvols - Gemma Barberán
  35. Cada set onades - Daniel Glattauer   (@@@)
  36. And then there were none - Agatha Christie   (@@@@)
  37. Istanbul Istanbul - Burhan Sönmez   (@@)
  38. Sabates de taló italià - Magdalena Tulli   (@@)
  39. Desig de xocolata - Care Santos   (@@@@)
  40. La mort del comanador, llibre 1 - Haruki Murakami   (@@@@)
  41. Els llits dels altres - Anna Punsoda   (@@ i mitja)
  42. La forma de l'aigua - Andrea Camilleri   (@@)
  43. Canteu, esperits, canteu - Jesmyn Ward   (@@@)
  44. Fills de la setena onada - Salvador Macip   (@@@)
  45. Aprendre a parlar amb les plantes - Marta Orriols   (@@@@)
  46. El jurament - Sílvia Romero   (@@@)
  47. Ha anat així - Natalia Ginzburg   (@@ i mitja)
  48. Les nostres riqueses - Kaouther Adimi   (@@@ i mitja)
  49. Estimats Lluc i Joana - Oriol Junqueras
  50. La quinta mujer - Henning Mankell   (@@@)
  51. Fungus - Albert Sánchez Piñol
Només Salvador Macip fa triplet aquest any a la meva llista, però també tenim els meritoris doblets de Haruki Murakami, Sílvia Romero i Karel Čapek. En general ha estat un any força bo de lectures, amb molts llibres que s'han emportat quatre arroves, però alguns d'ells segurament haguessin merescut més. Destacaria per sobre dels altres 'El ferrocarril subterrani', 'La guerra de les salamandres', 'Ready Player One', 'La rebel·lió dels animals' i 'Aprendre a parlar amb les plantes', tot i que 'El projecte Rosie', 'Els desposseïts' i 'El conte de la serventa' els seguirien de prop. Ha estat un any de recuperar velles glòries del meu univers lector com Neal Stephenson, Henning Mankell o Albert Sánchez Piñol i descobrir grans autores com Care Santos, Ursula K. Le Guin o Margaret Atwood. També alguns llibres fluixos, però de decepcions, per no complir les expectatives, poques. Potser el 'Què!' de Miquel de Palol, el premiat 'Els estranys' de Raül Garrigasait o el primer de Camilleri, amb una traducció infame.

Les ressenyes de tots els llibres citats, a excepció del darrer, que acabaré els propers dies, les podreu trobar al blog Llibres, i punt!, si hi teniu interès. Ja sabeu, però que qualsevol dubte o comentari que vulgueu fer estaré més que encantat de respondre'l aquí. Una altra cosa no em demaneu, però parlar de llibres, tant com vulgueu!

dilluns, 24 de desembre de 2018

Cada gat al seu corral


Ja tenim un altre Nadal aquí. Com és habitual, en Blog i jo desitgem que passi ràpid. Ell, que pot, ja pren posicions al sofà i s'abriga per passar aquests dies. Si pot ser, que ningú el destorbi. Els dos us desitgem unes Bones Festes, passeu-les de la manera que més us agradi. Intenteu no barallar-vos massa, que aquestes dates són propenses. I amb aquesta imatge del rei de la casa física i la virtual, arribem també als 1500 posts en aquest blog. Gens malament.

divendres, 21 de desembre de 2018

Pel·lis 2018

Seguim amb els clàssics nadalencs, és el torn de les pel·lícules vistes durant aquest 2018, que han augmentat molt respecte l'any anterior, de fet s'han doblat. Tot plegat gràcies a les plataformes digitals, obrir la tele i tenir tanta oferta fa que vingui molt de gust sofà i manteta. També n'he enganxat alguna a la tele i mantenim la mitjana d'anar un cop l'any al cinema! La pel·lícula vista al cinema aquest 2018 és 'Ready Player One'. Seguim amb molta predilecció de les pel·lícules d'animació, però aquest any també n'han caigut unes quantes de superherois i d'acció, anem millorant!

Com és habitual, les pel·lícules estan per ordre cronològic de visualització, en l'idioma en el que les vaig mirar (en alguns casos poso la traducció), any de producció i director o directora. Ja direu si heu vist moltes o poques d'aquestes!
  1. Figuras ocultas, 2016, Theodore Melfi
  2. Lilo & Stitch, 2002, Dean DeBlois i Chris Sanders
  3. Ghostbusters II, 1989, Ivan Reitman (en Alemany!!)
  4. Un italiano en Noruega, 2016, Gennaro Nunziante
  5. La Trinca: Biografia no autoritzada, 2011, Joaquim Oristrell
  6. Eva, 2011, Kike Maíllo
  7. Beauty and the Beast (La Bella i la Bèstia), 2017, Bill Condon
  8. Estiu 1993, 2017, Carla Simón
  9. Gru 3. Mi villano favorito, 2017, Pierre Coffin i Kyle Balda
  10. Dinosaurio, 2000, Ralph Zondag i Eric Leighton
  11. Fe de Etarras, 2017, Borja Cobeaga
  12. Baby driver, 2017, Edgar Wright
  13. El Caballero Oscuro, 2008, Christopher Nolan
  14. Wonder Woman, 2017, Patty Jenkins
  15. Ready Player One, 2018, Steven Spielberg
  16. La vida de Brian, 1979, Terry Jones
  17. Bright, 2017, David Ayer
  18. V de Vendetta, 2005, James McTeigue
  19. Dunkerque, 2017, Christopher Nolan
  20. Churchill, 2017, Jonathan Teplitzky
  21. The Greatest Showman (El gran Showman), 2017, Michael Gracey
  22. Ferdinand, 2017, Carlos Saldanha
  23. Independence Day, 1996, Roland Emmerich
  24. Jumanji: Welcome to the jungle (Jumanji: Benvinguts a la jungla), 2017, Jake Kasdan
  25. Geostorm, 2017, Dean Devlin
  26. Coco, 2017, Lee Unkrich
  27. Pixels, 2015, Chris Columbus
  28. Sing (Canta!), 2016, Garth Jennings
  29. Una serie de catastróficas desdichas, 2004, Brad Silberling
  30. Doctor Strange, 2016, Scott Derrickson
  31. La liga de la justicia, 2017, Zack Snyder
  32. Traidores como los nuestros, 2016, Susanna White
  33. Three Billboards outside Ebbing, Misouri (Tres anuncis als afores), 2017, Martin Mc Donagh
  34. Gorrión Rojo, 2018, Francis Lawrence
  35. El viaje de Chihiro, 2001, Hayao Miyazaki
  36. Pacific Rim Insurrección, 2018, Steven S. DeKnight
  37. The Guardians of the Galaxy (Guardians de la galàxia), 2014, James Gunn
  38. The Guardians of the Galaxy Vol. 2 (Guardians de la galàxia 2), 2017, James Gunn
  39. Pacific Rim, 2013, Guillermo del Toro
  40. El instante más oscuro, 2017, Joe Wright
  41. La increible pero cierta historia de Caperucita Roja, 2005, Cory Edwards, Todd Edwards i Tony Leech
  42. La part positiva de les coses, 2013, David O. Russel
  43. 12 Monos, 1996, Terry Gilliam

dimarts, 18 de desembre de 2018

Relats conjunts, El rapte d'Europa


Des de ben menuda va mostrar un gran amor pels animals. A diferència dels seus companys d'escola, que es divertien apedregant gats i martiritzant petits insectes, ella no podia veure cap animal patint, per petit que fos, i no tenir-ne cura. Va portar a casa tota mena de bestioles, no sempre del gust dels seus pares i la seva germana. És clar que estaven contents del bon cor de la seva filla, però a casa van tenir-hi molts convidats indesitjats, des de pregadéus desorientats fins alguna gallina amb l'ala malmesa. Però no s'hi quedaven gaire, en el moment que la nena els veia guarits, els deixava en llibertat o els tornava allà on els havia trobat.  

Quan no cuidava animals, se la podia veure devorant llibres sobre la fauna més diversa, en sabia un munt, més que els seus mestres, que no li podien ensenyar res que ja no sabés. Però igualment la classe de ciències naturals era la seva preferida. El pare pensava que ja li passaria la dèria, però la mare va tenir clar ben aviat que es decantaria pels estudis de veterinària, i no es va equivocar. Poder ajudar els animals de manera professional va ser un somni fet realitat per ella, la feia molt feliç, i tots els animals que tractava es relaxaven a les seves mans, l'amor que els professava curava tant com la seva ciència.

Cada cop li costava més relacionar-se amb humans, eren cruels i mesquins, no tenien compassió i a més no respectaven els animals. On quedava la noblesa de les bèsties? La bonhomia? No se sentia amb cap humà com se sentia amb els seus pacients animals. I qui menys entenia de tots els humans eren aquells que no s'acontentaven a menystenir els animals, sinó que els feien mal voluntàriament i amb gran plaer. Caçadors, escorxadors, toreros... Hi havia de fer alguna cosa, no podia permetre que més animals seguissin patint. Va voler anar més enllà de ser una sanadora, havia de salvar animals que estiguessin en perill i començaria per les festes del seu poble. Cada any hi havia una activitat execrable consistent, als seus ulls, en torturar i vexar un pobre brau. Tothom es divertia aquell dia, menys el toro, és clar. Ni ella tampoc. Però s'havia acabat, aquell any ningú no faria mal a la pobra bèstia, un preciós exemplar de toro albí anomenat Europa. Va alliberar-lo dels seus captors i va fugir amb ell davant la mirada de tothom. Mai s'havia sentit tan bé, tan lliure. Ningú l'ha tornat a veure.


La meva participació a l'últim Relats Conjunts de l'any.

dissabte, 15 de desembre de 2018

Balanç 2018

Se'ns acaba un 2018 estranyot i força descoratjador per les aspiracions nacionals amb les que vam acabar 2017, però més enllà del moment polític que patim, la vida ha continuat fent el seu camí i toca fer balanç de l'any, com sempre faig des que tinc el blog, el 15 de desembre.

L'any 2018 va començar a Berlín, en un preciós mercat de nadal. Allà vam passar el cap d'any, una manera genial d'iniciar-lo. Al setembre va fer 5 anys que la Fantàstica Acompanyant i jo fem camí plegats, sembla que encara no s'ha cansat de mi! I el que segueix vivint com un rei és en Blog, el gat més mimat del món mundial. Els tres i la nostra comunitat vegetal seguim vivint al mateix lloc, l'economia no ens fa patir, però tampoc ens permet buscar un lloc millor per viure. Un dels ginkgos ha passat definitivament a millor vida (en queden 5) i també un gerani. Per contra, un dels alvocaters ja fa 90 cm d'alçada, aviat m'atraparà. El Clio ha passat la revisió del segon any i està en perfecte estat. Pel que fa a temes domèstics, si l'any passat vam canviar d'entitat bancària, aquest any ha estat el torn de l'electricitat: ens hem passat a Som Energia recentment. Hem tingut problemes amb les persianes, les tres que tenim es van desintegrar en molt poc temps de diferència, però ja estan arreglades, com també un problema d'humitats que feia temps que durava, i tenim porta del carrer nova, que l'anterior semblava que hagués de caure només bufant. Ah, tenim el pis encara molt més maco i acollidor a base de manualitats. 

Com comentava, aquest any ha estat políticament molt tediós. Veníem d'assolir les més altes quotes d'activisme amb el referèndum del primer d'octubre; a dia d'avui sembla que tot ha acabat en folklore i accions simbòliques. El que no és simbòlica és la justícia espanyola, que manté presos i preses polítiques i persones exiliades. Alguns d'ells estan actualment en vaga de fam i és una reivindicació que desitjaria que acabés, penso que els presos ja han patit prou com per, a sobre, arriscar la seva salut. Ens hem mantingut mobilitzats en diverses manifestacions i participo regularment en les concentracions setmanals per reclamar el seu alliberament, però el tedi general i la situació local també m'han matat molt les ganes de militar. Ara bé, s'acosten les municipals i el meu compromís amb les persones de la secció local farà que m'hi impliqui més que mai, si això és possible. Trauré les forces d'on podré. Per si tot això fos poc, ens enfrontem a una pujada de la ultradreta molt preocupant de la que ja he parlat aquí al blog, com també de feminisme, un tema que m'interessa cada cop més i que intento treballa dia rere dia.

I a tot això, no he deixat de fer castells, però amb responsabilitats molt petites que em treuen poc temps. Ha estat un any especialment difícil castellerament parlant. A banda, hi ha hagut Concurs de Castells a Tarragona i va guanyar la Vella de Valls, trencant així l'hegemonia de moltes edicions de Vilafranca. És clar que, si parlem de distraccions, aquest any m'he fet un fart de fer Escape Rooms! M'estrenava l'any passat i aquest 2018 n'he fet una pila, un d'ells al Gran Teatre del Liceu, no el millor tècnicament, però segurament sí que el més remarcable. També he llegit més que els darrers anys i he vist més pel·lícules i sèries que mai.

Aquest any ens havíem plantejat fer força muntanya i penso que ho hem aconseguit, sempre des del nostre escàs nivell com a excursionistes i el poc temps que tenim per dedicar-hi. Vam començar fent una excursió amb raquetes al Tuc Miei (2258m) a la Vall d'Aran, vam visitar les Coves de Can Riera de Torrelles de Llobregat i vam pujar al Mont Caro (1441m) pels volts de Setmana Santa en una escapada a Terres de l'Ebre. Un altre fet important de l'any va ser el viatge a Canadà que per mi suposava sortir per primera vegada d'Europa. Allà vam fer diverses excursions pels parcs naturals, la més destacada de les quals va ser la Plain of the Six Glaciers i el llac Agnes. I de tornada, vam fer un nou intent de revalidar els galons de 3000m, altre cop amb el Tuc de Molières, però va acabar en accident: vaig caure per una pendent de neu i vaig rebre una bona patacada, sense conseqüències greus. Per sort, la setmana següent sí que vam aconseguir coronar el Besiberri Sud (3023m) sense incidents i em va fer molta il·lusió. Vam acabar temporada fent l'Olla de Núria, una ruta llarga que té com a punt més alt el Puigmal (2913m). Parlant de Canadà, ha estat el viatge estrella de l'any, és clar, i això ha fet que no poguéssim viatjar gaire més, però sí que vam estar a Berlín a principi d'any, com comentava, i també vam fer una setmaneta a Viena a la tardor.

I acabem la repassada amb el blog. Un cop més, em vaig proposar arribar als 100 posts, cosa que no he fet els dos darrers anys. Si tot va bé, aquest any sí que compliré. El Llibres, i punt! segueix a bon ritme, però no he pogut continuar fent posts setmanals a La Comunitat del Fosfat, no he trobat el temps. Cada cop em costa més mantenir el nivell de participació a la catosfera, ho vaig desenvolupar en una trilogia blogaire (1, 2, 3) on abordava diversos temes. També us vaig fer pencar per l'onzè aniversari del blog, on us demanava quin havia estat el vostre viatge més especial. Aquest any també vam tenir una petita crisi perquè el blogger va deixar d'enviar-nos els comentaris al correu, però al final ho vam solucionar. Intento no deixar de passar mai pels vostres blogs i participar en allò que proposeu, però aquí al blog només he seguit fent relats mensualment gràcies a Relats Conjunts i a les substitucions estiuenques de la Carme Rosanas.

I em penso que no em deixo res remarcable. Ha sortit llarguet, però és que un any dóna per molt. Veurem què ens porta el 2019, que ja truca a la porta. Moltes gràcies a tothom que passa incansablement per aquí, o de manera esporàdica, és sempre un plaer tenir el vostre feedback, espero continuar tenint-lo fins que el cos aguanti.

dimecres, 12 de desembre de 2018

Moniatos

S'acosten les festes i qualsevol intent de fer bondat amb el menjar quedarà reduït a cendres, entre els àpats tradicionals i els sopars nadalencs que, per cert, jo començo avui, la resistència és fútil. Deixant de banda això, volia explicar que a casa mirem de consumir fruits de temporada i la sorpresa d'aquest any ha estat el moniato. Excloent algunes incursions esporàdiques, per mi el moniato era només aquella cosa pastosa i embolicada en paper de plata que hi havia al costat de les castanyes i els panellets el dia de la castanyada. Cada any en menjava una rodanxeta perquè no fos dit que no el tastava, però res.

Foto extreta de la Viqui.
Doncs bé, aquest any a la castanyada de casa els vaig fer el mateix cas que habitualment, però posteriorment se'ns va acudir comprar-ne un dia i mirar de fer-lo d'alguna altra manera, i quin èxit tu! La idea segurament ens va venir recordant un dinar en un conegut i cèntric restaurant barceloní que, no vull dir noms, però es diu Semproniana, en el que ens van servir unes braves de moniato que eren una meravella. Vam provar de fer-lo de diverses maneres i li hem trobat el gust. Per exemple, n'hem fet daus al forn per menjar amb salsa brava i un intent de xips una mica socarrimats però bons. També en posem per substituir la patata com a acompanyament dels pèsols o com a ingredient de la crema de carbassa, que li dóna un gust molt bo. La carbassa, per cert, un altre producte que explotem per aquestes dates.

Descobreixo ara que, a banda de ser molt bo, el moniato ataronjat, que també es coneix com a batata, és ric en vitamina A i en altres vitamines i micronutrients. Tot ideal! Així que, ja que és un aliment tan recomanable (això ho dic jo), voldria saber si en mengeu i de quines maneres el prepareu, a veure si em doneu idees diferents per consumir-lo, que ho provarem a casa. Així farem feliços els venedors de moniatos també!

diumenge, 9 de desembre de 2018

Energia

Seguim amb les tradicions d'aquestes dates. No sé si és que al desembre tot es precipita perquè no ho has fet abans, però al 2017 ja vaig explicar que havia fet un primer pas per la desconnexió amb el marc mental espanyol fent el canvi d'entitat bancària per una amb seu a Catalunya i que no cotitzi a l'IBEX. Aquest any és el torn de l'energia, que després de cobraments abusius i canvis de distribuïdors sense que sapiguem que hi ha darrere, hem decidit tallar-ho d'arrel i optar per l'opció Som Energia.

Ja hem començat els tràmits pel canvi de companyia, ens hem fet socis de la cooperativa, perquè es tracta d'una cooperativa de consum, i les properes setmanes es materialitzarà el canvi. Un dels avantatges principals és que podrem triar la tarifació horària del nostre consum de la manera que més ens convingui, però són tants els canvis, començant per trencar els monopolis energètics i donar una puntada de peu a les velles maneres d'estafar els pobres consumidors i continuant per apostar per les energies renovables i el canvi del model energètic, que estem molt contents de contribuir-hi.

En uns moments que el procés independentista viu de símbols, segueixo pensant que aquestes accions petites, minúscules si voleu, són més efectives que d'altres que es fan. Sí fossin accions majoritàries segurament inquietarien més els poders de l'Estat que cap altra cosa. Ho faig per consciència, per responsabilitat i per convicció, no com a acte simbòlic. Mica en mica, seguir fent passos cap a la desconnexió i cap a millors maneres de gestionar els recursos.

dijous, 6 de desembre de 2018

Sèries 2018

El mes de desembre sempre és el dels resums i balanços, i ja que ara el nadal comença a mitjans de novembre, tampoc jo esperaré gaire a començar amb els meus resums. I ho faré desdoblant un dels posts clàssics d'aquestes dates, perquè la cultura de mirar sèries per plataformes digitals cada cop està més integrada en el nostre dia a dia i aquest apartat d'oci es mereix un post separat de les pel·lícules vistes, que ja vindrà i que aquest any també han augmentat força a casa. Comencem doncs per les sèries que hem seguit aquest any a casa, la llista de les quals probablement ja no variarà d'aquí a final d'any perquè n'hem començat una amb diverses temporades:
  • Como defender a un asesino, T3-4
  • Black Mirror, T4
  • Mindhunters, T1
  • Stranger Things, T2
  • The end of the F***ing World, T1
  • Altered Carbon, T1
  • Jessica Jones, T1-2
  • 13 Reasons Why, T2
  • La casa de papel, T1-2 (acabada)
  • Fortitude, T1
  • Suits, T1-8
  • Disenchantment, T1
  • Sense 8, T1-2 (acabada)
  • House of Cards, T6
  • The Blacklist, T1 (en curs)
Ha estat l'any de 'Suits', que ens ha enganxat molt i hem vist les 8 temporades disponibles (falta la segona meitat de la vuitena, que s'emetrà al març, segons tinc entès). També destacaria 'Sense 8' i 'La casa de papel', i personalment 'Mindhunters', encara que hi ha discrepància a casa. Per sobre de totes, però, hi ha 'Black Mirror', que si descomptem 'Joc de Trons' que menja a part, per mi és la millor sèrie actual amb diferència. En l'apartat de decepcions, 'Altered Carbon', o com desaprofitar una magnífica idea, Disenchantment i la temporada 6 de House of Cards, que ha perdut la gràcia absolutament sense en Kevin Spacey, tot i que em sembla bé que l'apartessin pels seus escàndols d'abusos a menors. 'The Blacklist' té bona pinta, però portem pocs capítols per jutjar. Veurem quines sèries ens portarà 2019!

dilluns, 3 de desembre de 2018

The non-special ones

Rèiem dels americans per haver votat Trump. És que són curtets, pobres. Ens la bufa que a Polònia, país castigadíssim, hagin guanyat els nazis. I ara pensarem que els andalusos són la riota de l'Estat perquè es deixen entabanar pel populisme. Ja pararem de riure quan veiem que al nostre país, tan pur, tan noble, pacífic i cívic, tampoc no estem lliures de feixistes, que de moment surten al carrer, però que també hi seran a les urnes. Perquè no som un país diferent de qualsevol altre, per més que ens ho vulguem creure,  i a la ultradreta li toca pujar a tot arreu, diuen els sociòlegs. Haurem de lamentar no prestar-li prou atenció.