dissabte, 10 de novembre de 2018

Rècords d'animals

La meva companya i jo som molt aficionats a veure bestioles en llibertat. Ja ens ve per defecte professional, però no tothom s'emociona com nosaltres quan en trobem alguna de calibre considerable. Llavors és quan a mi em surten un munt de dades sobre animals que vaig aprendre de petit i que encara em queden. No és que ella no en sabés, però jo tinc aquesta memòria estúpida molt desenvolupada, em permet recordar moltes bajanades, però no recordar que he de baixar la brossa, per posar un exemple a l'atzar. A casa teníem col·leccions senceres sobre animals i tant el meu germà com jo en gaudíem molt. Al final ell es va desviar (pobre) i se'n va anar a Història, però jo vaig acabar a Biologia, tot i que llavors ja sabia que les coses que hi ha dins dels animals són més divertides que els animals pròpiament. Però bé, el cas és que moltes les dades que recordo provenen d'aquest llibre:


D'entre tots els que tenia, aquest era el que més consultava, cosa que demostra que el tema de llistar, de fer rànquings i classificacions ja em ve de molt lluny. Partint de la base que és un llibre per nens, és molt didàctic i explica moltes coses a banda d'ensenyar-te quins són els animals més grossos, els més petits, els més ràpids, els que tenien les banyes més grans, els que salten més, els que viuen més anys... Era el llibre ideal per mi! Us deixo amb alguns exemples extrets del llibre perquè veieu què meravellós que és, si feu clic a les imatges les veureu millor:






El llibre encara està a casa de ma mare, però l'he agafat en préstec per poder-vos-el ensenyar, que em feia il·lusió. Vaig aprendre'n tant que encara recordo moltes coses!

14 comentaris:

  1. Tinc un nebor de 9 anys que també és un expert en animals. En sap els pes, les mides, la procedència per continents, països. A veure si acaba essent un xexu!

    ResponElimina
  2. Que xulo!!. Jo també m'ho passava molt bé amb llibres similars. M'has fet venir al cap una col·lecció que es deia "Como y porqué de...", uns volums que posaven a l'abast de la canalla els temes més variats, entre ells també els animals. En tenia uns quants exemplars i el que recordo més és el dedicat als insectes, era un món aquest de l'entomologia que em cridava molt l'atenció de petit.
    Aquest teu el trobo genial, m'ha agradat veure els bons records que encara et porta aquest llibre de rècords. ;-)

    ResponElimina
  3. Molt maco, m'hauria agradat haver-lo tingut de nen; fins i tot ara de gran.

    ResponElimina
  4. Una animalada de llibre. Guarda't com una joia.

    ResponElimina
  5. Xulíssim!!
    Quan recuperes un llibre com aquest de casa dels pares, t'envaeix una onada de nostàlgia bestial! :D

    ResponElimina
  6. Sí noi, sembla un llibre fantàstic. I quina sort de tenir bona memòria per recordar moltes de els coses que hi vas aprendre!

    ResponElimina
  7. Fa il·lusió retrobar coses d'aquestes de quan érem petits.
    Guarda'l bé que val la pena. El trobo molt bonic.
    Segur que ta mare trobarà una idea magnífica que te'l quedis per a tu.

    Els animals sempre són fascinants, per a petits i grans.

    ResponElimina
  8. A mi de petit em van regalar un sobre insectes (una altra diferent al d'en McAbeu, som d'una altra generació...), el d'animals normals també m'hagués agradat però no me'l van regalar i era massa jove com per comprar-lo o robar-lo... Suposo que els nens tenen una tendència natural a que els hi agradin els animals, llavors el nen evoluciona i les aficions canvien a altres temes com el menjar, les novel·les o les armes blanques.

    PS: Búfalo Cafre, qui coi posa aquests noms?!

    PS2: Tortuga de cuello de... QUÈ?!

    ResponElimina
  9. Un llibre preciós, bell i instructiu, guarda'l com un petit tresor...A mi també m'agraden molt els animals, ja des de petita que aixecàvem les pedres del bosc i n'havíem trobat de molt interessant, fins i tot verinosos, però com que els tractàvem amb molt de respecte, mai havíem tingut cap accident...
    Ah, i no puc suportar els animals dissecats ni engabiats!!!
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  10. Mai ha esta el món animal un món que m'hagi cridat molt l'atenció. Ara bé, reconec que viatjant pel món, si he tingut oportunitat de veure algun especímen curiós o únic del lloc, no he desaprofitat l'ocasió. Diuen que l'Àfrica és un paradís per als amants de les bèsties, i a mi no em crida gaire anar de safari i aquestes coses. I les selves amb tantes bestioles i insectes em fa una mica de mandra...
    Un cop a Veneçuela vaig viatjar amb un col·lega que era expert en el món animal (bé, i en el natural i l'astrologia...), i explicava les característiques de cada bitxo amb molta emoció. Va estar bé tenir a un expert al costa que ens expliqués el que nosaltres no coneixíem i fins i tot que localitzés a les bèsties, ja que jo podia passar pel costa i ni adonar-me'n que hi eren.

    ResponElimina
  11. m'has fet recordar una cosa...
    de petita tenia unes fitxes d'animals... era un paquet de 100... he mirat al google, era això: https://twitter.com/yofuiaegb/status/522788909739438080

    per davant, foto i zona per on viuen... i per darrera, explicacions. Vaig aprendre molt, les mirava moltíssim!

    ResponElimina
  12. Que bé que us hagi agradat el meu llibre preferit de la infància. Me l'havia mirat tant i tant... jo crec que me'l sabia de memòria, i és clar, ara he oblidat la majoria de dades, però encara treu el cap alguna de tant en tant i em puc fer l'espavilat, hehehe. Moltes gràcies a totes i tots pels comentaris.

    Xavier, corre, fes-hi alguna cosa! Intenta que s'aficioni a una altra cosa, no podem permetre que el pobre es converteixi en un XeXu! Quina desgràcia per ell. Bé, si en sap d'animals és que també deu tenir molts llibres que no es cansa de consultar, o ara els nens ho miren tot a la viquipèdia?

    McAbeu, he canviat en el títol la paraula 'rècord', com que en el meu cap aquesta paraula sona amb e tancada, l'he consultat al diccionari més d'un cop i em pensava que no anava amb accent, però ara veig que la recull amb e oberta, que se'm fa una mica estrany, però les normes són les normes. No estic segur si em sona aquesta col•lecció que dius, però segur que en tenia una de similar. Em sembla que a casa hi havia una col•lecció prou completa de llibres en la que no sé si un sol dels exemplars o tots eren de 'como se hacen las cosas'. També me'ls mirava, però era com una mena d'enciclopèdia per nens i el que més triomfava a casa eren els animals, de llarg. Recordo una magnífica col•lecció per fascicles que cada setmana donaven un llibre temàtic rotllo 'aus marines', o 'fauna d'Oceania', i sempre venia acompanyat d'una figureta de plàstic d'algun dels animals del volum. Tot plegat, una meravella per a nens i nenes. Parlava en passat, però si estàs interessat en alguna d'aquestes coses t'ho puc mirar la propera vegada que vagi a ca la mama, perquè a casa no es tira res, els llibres ni de conya! O us penseu que el meu diogenes amb els llibres m'ha sortit per generació espontània?

    Allau, si estàs pensant en que te'l deixi, te les hauràs de veure amb ma mare. I pensa que amb prou feines me'ls deixa treure a mi de casa seva...

    Sr. Gasull, és una joia! El tornaré a casa de ma mare, que allà estarà ben segur.

    Jomateixa, m'encanta i em porta molt bons records. A casa els pares hi ha tota la meva infància lectora. Hi ha una pila de llibres impressionant. Quan vaig marxar de casa, ara ja fa una bona pila d'anys, vaig voler-me'n emportar uns quants de quan era petit i ma mare no em va deixar, hahaha. Allò sembla un museu.

    Galionar, el problema és que només tinc bona memòria per coses ximples. Coses que m'interessen a mi, però que no serveixen per massa. Títols de cançons i cantants, dades sobre animals, aquesta mena de coses. Però per exemple, no recordo mai dades sobre castells, si un any vam fer més o menys castells d'un tipus, per exemple. És una memòria molt particular, però és la meva!

    Carme, d'acord amb tot, menys potser amb el tema de ma mare. A mi em deixa els llibres, que sóc de confiança, però això de que me'ls quedi... ja és una altra cosa. I això que era meu!

    Pons, si no t'haguessin regalat només un llibre d'insectes potser t'hauries mostrat més interessat pels animals superiors i no hauries acabat treballant amb màquines. Ep, que els insectes, o millor dit, els artròpodes en general, són fascinants. Són els que compten amb més espècies i representen una quantitat de biomassa bestial. Però és clar, no són la millor manera d'enganxar un nen petit al meravellós món dels animals. La tortuga que dius és la de coll de serp. No és un nom massa emocionant, ho reconec.

    ResponElimina
  13. M.Roser, si no tenim cura del planeta, aviat l'única manera que tindrem de veure grans animals serà engabiats o dissecats. Som el pitjor que li ha passat a la Terra, amb diferència. Fins que vam arribar, no els anaven tan malament les coses, però nosaltres no sabem estar sense destruir tot allò que toquem. Tant de bo la nostra espècie tingués la sensibilitat necessària per estimar el seu entorn en comptes de voler conquerir-lo i colonitzar-lo. Ja ho he dit altres vegades, però ens comportem com un virus més que com animals que som.

    Risto, el que em detura d'anar a aquests llocs a veure grans animals és precisament la climatologia i els altres animals no tan simpàtics que no veus venir, com insectes vectors de malalties, aràcnids i altres espècimens que et poden donar algun disgust, com ara els humans, per exemple. Però tampoc no em cal que siguin aquests animals tan reconeguts, els que tota criatura aprèn de seguida. Si a Canadà vam veure ossos rentadors i tenim una foto d'un que va passar molt a prop penjada al menjador! Vaig penjar un vídeo seu aquí al blog, em penso. Anar amb gent que en sap sempre és emocionant, sobretot si són d'aquests que es tornen bojos quan fan alguna troballa. Segurament jo seria d'aquests si em dediqués a guiar! A Canadà també vam veure ossos, que ja són paraules majors, tot i que no eren massa grans. I la balena que vam veure, va ser un gran hit. Però això ho haurem de repetir, ens cal veure-les de més a prop!

    Eli, ostres, em sonen aquestes fitxes, però no recordo haver-les tingut! Sí que feia una col•lecció per fascicles de ciència en general que es deia Quest, i una altra de llibrets temàtics d'animals. Jo també me'ls mirava moltíssim!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.