dilluns, 26 de novembre de 2018

Comunicació no sexista

Cada cop es parla més de les eleccions municipals 2019 i això vol dir que els partits ja es posen en mode eleccions. Independentment que ens agradi més o menys que es plantegin unes eleccions com si no passés res, les precampanyes ja van prenent forma i per mi és una oportunitat per aprendre. En aquest cas, he pogut assistir a una formació de comunicació no sexista que m'ha resultat molt interessant. M'esperava una altra cosa, perquè l'expectativa era aprendre a comunicar de cara enfora de manera igualitària i no ofensiva per ningú, però ens hem centrat més aviat en la comunicació interpersonal i s'ha generat un debat constructiu en la que tothom ha pogut participar.

Partint de la base que tradicionalment els espais d'opinió i de decisió han estat ocupats per homes, la introducció de la dona en aquests espais ha costat déu i ajuda i encara a dia d'avui no està normalitzat. No és gens estrany que una dona que pren la paraula en una reunió o en un debat sigui interrompuda o parli sempre amb peus de plom perquè ningú pensi que li està trepitjant el terreny. Això, si és que s'atreveix a començar a parlar, o té la valentia d'oferir-se per fer alguna tasca. Com podeu imaginar, això és una anomalia. També passa que, quan una dona aporta idees, no és escoltada, però si posteriorment un home planteja la mateixa idea és rebuda d'una manera molt diferent. Ser conscients d'aquestes coses ens ha d'ajudar, tant a homes com a dones, a no deixar que passin, a contribuir a que tothom sigui escoltat per igual i pugui participar amb seguretat. Precisament, la inseguretat que de vegades sembla que mostren les dones és prudència, un cert complex d'inferioritat, i molts cops són expertes en allò que no s'atreveixen a exposar. Això no pot passar, hem d'aprendre a fer que no passi.

Llenguatge inclusiu, evitar discriminacions o posar en dubte les dones només pel fet de ser-ho, donar tractament diferent a una dona o un home menystenint la formació d'ella, són alguns exemples de com el llenguatge pot ajudar a normalitzar la participació de la dona en espais d'opinió i participació. Però sobretot que no quedi en paraules, perquè no sempre el que comuniquem és el que després fem en la nostra vida quotidiana. És feina de tots i totes que acabem no veient un gènere, sinó una persona.

13 comentaris:

  1. Costarà, però tard o d'hora s'aconseguirà.

    ResponElimina
  2. A la vida real passa, però en canvi aquí a la catosfera si em paro a fer recompte em trobo aproximadament amb tants blocs femenins com masculins, i els comentaris també estan bastant equilibrats, i pel què fa al respecte i al cas que fem a un o altre està clar que les dones no son menystingudes en absolut, o potser t’has plantejat ignorar la Carme? Ui, no, no, no gosaria pas. La catosfera es una societat més avançada e igualitària, a la catosfera estem vivint en el 2033 com a mínim, veus, ara he lligat aquest post amb el del dimarts passat.

    ResponElimina
  3. La frase final que dius és perfecte, Xexu. Veure (i escoltar) persones i no gèneres.
    Cal fer passes endavant per la igualtat d'oportunitats entre homes i dones, i l'equilibri en el llenguatge és imprescindible. I en totes les actituds.
    No transigir mai més cap actitud masclista. Ni tan sols en el llenguatge, que és on comença tot.

    ResponElimina
  4. és un problema educatiu, des de ben petits hem d'aprendre a respectar i sé de bona tinta que no s'està fent així i que a les escoles sembla que anem enrrere en el temps. Si no s'hi posa fre en uns anys estarem pitjor

    ResponElimina
  5. Com costa, com costa! I a sobre trobo que ens costa a tots iguals, homes i dones, la qual cosa és més que sorprenent. Cal avançar en tots els fronts, el primer de tots, l'educatiu. Però jo també crec, com l'Eli, que s'aconseguirà.

    ResponElimina
  6. Xexu, estàs a favor de les llistes paritàries? I dels governs paritaris, etc?

    ResponElimina
  7. Tens molta raó i penso que anem massa a poc a poc...A hores d'ara la igualtat, ja hauria d'estar normalitzada. Penso que les dones som poc llançades, hauríem de saber plantar cara mes sovint. Un dia a una reunió de la meva mancomunitat, gairebé eren tot homes i només dues dones i no hi havia manera que ens poguéssim fer sentir...Al final em vaig empipar i vaig dir que si el què més cridava tenia raó jo m'enfilaria a la taula i m'haurien d'escoltar per nassos...Per sort no va ser necessari, es van quedar ben parats!!!
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  8. Hem de ser cada cop més conscients que aquesta lluita és de tots i totes, si els homes no hi contribuïm no passarem pantalles. Però això sí, les dones l'han de liderar amb determinació i convenciment. Tindrem un món millor quan sigui més igualitari i més respectuós. Moltes gràcies per comentar.

    Eli, caldrà la participació de tothom, i especialment que els homes es treguin el complexos de sobre. El patriarcat també ens afecta a nosaltres, se suposa que som els forts, els que manem, i si no ho demostrem quedem malament. Tot això ho hem d'eliminar per tenir una societat més igualitària en la que tots i totes ens tractem com a iguals.

    Pons, per escrit les coses són més fàcils, és cert. Però a més, en aquesta comunitat petita que tenim hi seguim perquè hi estem a gust. Per aconseguir això, ningú falta al respecte a algú altre (tret de l'AhSe) i molt menys discrimina per cap motiu. No ens importen moltes consideracions que a la vida real sí, i aquestes interaccions amb gent de tota mena segur que ens ajuden també a aplicar-ho a la vida real. Tens tota la raó, aquí tothom opina tant als seus blogs com en els dels altres, sense que importi el gènere, és un factor a tenir en compte per demostrar que és possible. Potser sí que vivim ja 15 anys en el futur! De moment, ni rastre dels cotxes voladors.
    Ignorar la Carme?? Verge Maria santíssima...

    Xavier, millorar en la defensa de la igualtat és una cosa que es pot aprendre. Fa un temps jo pensava que això del llenguatge era el menor dels problemes, que s'havia de treballar en altres àmbits primer per fomentar la igualtat. Però amb el temps he vist que no es pot deixar de banda, que la llengua esclavitza també i està molt encarada, com tot, a visibilitzar més els homes que les dones. Per això val la pena tenir una mica de cura del llenguatge, sense deixar de banda altres aspectes, naturalment. Com dius tu, si no permetem conductes masclistes al nostre voltant i prediquem amb l'exemple, estarem contribuint a que aquesta xacra es vagi minimitzant.

    Sr. Gasull, no sabria dir si les escoles van enrere en aquest aspecte, em sorprendria, però no tinc eines per valorar. Però està clar que és un lloc en el que cal fomentar aquests valors feministes i on la canalla pot absorbir fàcilment els conceptes i interioritzar-los. Si no s'està fent, caldria posar-hi esforç.

    Carme, a la formació que vaig assistir la ponent va remarcar que aquestes actituds en les reunions no les adopten només els homes, també les dones interrompen més altres dones, per exemple. No vull ser més papista que el papa, és clar, però sí que és cert que detecto moltes dones que no respecten les seves congèneres, però no seré jo qui intenti alliçonar-les, han de ser lliures per actuar com elles creguin. Segur que et vindran al cap exemples de polítiques amb mentalitat ben retrògrada. Ser dona no és el mateix que ser feminista, i és estrany perquè totes pateixen el masclisme, però és així.

    ResponElimina
  9. Risto, sí, totalment, perquè no vivim una situació de normalitat. M'explico. Com li deia a en Xavier amb el tema del llenguatge, jo abans pensava que això de les quotes i fer llistes paritàries i cremallera era una anomalia democràtica, per dir-ho d'alguna manera. Però quan comences a involucrar-te en aquest món polític veus que la dona encara està molt discriminada. Si hi ha una parella que es dedica a la política i comparteixen agrupació local, per exemple, és molt probable que sigui ell qui acabi prosperant i ella quedant-se enrere o en segon pla perquè algú ha de mantenir la casa dempeus. I això no vol dir que ell sigui més vàlid que ella, només vol dir que és... ell. És només un exemple. Quan veus que els homes tenen molta més presència en llocs de poder, opinió i decisió, i que quan vols posar-hi una mica remei costa trobar perfils de dona que encaixin, t'adones que alguna cosa falla, perquè a la societat, com a mínim, hi ha tantes dones com homes. Per què aquesta desigualtat en els llocs de més visibilitat? No sé si és que jo sóc afortunat i estic envoltat de dones que em demostren que aquesta desigualtat no té cap mena de raó de ser. Per això estic d'acord amb forçar la situació, amb repartir equitativament els llocs de poder o les posicions en una llista, només per normalitzar la situació i per acostumar-nos a que les coses són així. Quan ens adonem que les dones poden fer aquestes feines tan bé o millor que els homes ja no caldran quotes, perquè ja seran allà. Fins llavors, no ens podem despistar. I què passa, que hem de promocionar una dona poc preparada? Preguntem-nos si el tio que anàvem a posar en el seu lloc està més preparat. Per promocionar un inútil només perquè és home també podem promocionar una inútil, no?

    M.Roser, això de la normalització de la igualtat és una mica com la independència de Catalunya. A nosaltres ens sembla que hauria de ser ja, que fa molt temps que la reclamem, però el moviment majoritari només té 8 anys i tot just un que el Món va saber que passava alguna cosa seriosa aquí. El feminisme abans era molt minoritari i mal vist, però alguna gent, incloses dones, tot just estan prenent consciència ara de coses que han passat des de sempre. Jo em compto en aquest col•lectiu. No és que vulgui alentir la lluita, tant de bo poguéssim viure en igualtat demà, però la cosa va per llarg. Ja et dic, jo ara hi estic entrant però a molts homes els costarà encara més, i també a moltes dones. Al final ho aconseguirem, però no compto que jo ho arribi a veure. Però estic content de poder-hi contribuir, tot i ser conscient que encara cometo moltes errades. Amb l'exemple que expliques ja es veu que les dones no sou pas ben llançades, només és que portem tots a dintre això que la dona millor calladeta. Però ara feu sentir la vostra veu i moltes concepcions del món canviaran a millor segur. Per cert, vas fer molt ben fet! Just ahir vaig explicar en reunió a la resta de companys i companyes el contingut de la formació a la que vaig assistir i em vaig comprometre a fer respectar les normes d'igualtat a les reunions d'ara endavant. Espero que ningú no hagi de pujar a la taula a fer-me notar que no ho estic fent bé!

    ResponElimina
  10. No acabo de veure clar això de les quotes per gènere. Veig més inconvenients que avantatges. Això implica no comptar amb els/les millors sinó amb els millors d'ells i les millors d'elles, que no té perquè coincidir amb els/les millors de tots/es. No sé si m'explico.
    I no trobaries injust fer llistes paritàries en un partit on el 70% fossin homes? O a l'inrevés.

    ResponElimina
  11. Risto, que hi hagués un 70% d'homes també seria simptomàtic....
    En el món de la cultura també es/ens estem començant a posar les piles. En formació, a l'Institut del Teatre o a l'ESCAC surten més graduades que graduats. I després les obres de teatre (i els teatres) i les pel.lis les dirigeixen/lideren més ells, amb diferència. Hi ha una disfunció que s'ha de mirar de corregir amb discriminació (paraula lletja) positiva, no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que aquest de la cultura és un altre àmbit. En aquest món, quan qui posa calés se'ls juga, acostuma a anar sobre segur i a arriscar poc. I no dic que apostar per dones sigui arriscar, però tenim la tendència a assegurar i fer el de sempre, i a les dones els costa obrir-se pas en un món que històricament han dirigit homes.
      En qüestió política, els partits no es juguen calés apostant per les dones en càrrecs de compromís. I normlament, l'evolució política d'una dona en un partit marcarà les seves possibilitats d'ocupar llocs de responsabilitat o no. Si convenç als militants, no crec que la penalitzi el fet de ser dona. S'ho haurà guanyat per mèrits propis. En el món de la cultura és més difícil guanyar-te aquesta confiança, i més quan hi han calés pel mig.

      Elimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.