divendres, 19 d’octubre de 2018

Persiana i pintura

Quadrar horaris a casa no sempre és fàcil. A nosaltres ja ens costa, si a més hem de rebre algú que ens ve a fer manteniment sempre és producte de negociació. Però de vegades s'alineen els astres i aconsegueixes reservar-te un dia sencer per estar-te a casa mentre, posem per cas, et reparen una persiana i et pinten l'habitació. Parles amb les dues empreses, que són diferents, i els proposen un dia al cap de setmana i mitja, i et diuen que sí, que cap problema. No t'ho pots creure, en un sol dia et podràs ventilar les visites.

Però s'acosta el dia i comences a dubtar. No t'han confirmat que vindran, així que el dia abans truques als dos llocs per assegurar-te'n. Resulta que els de la persiana no poden venir, que se'ls ha complicat una feina. Ni matí ni tarda? No, no, impossible. I el pintor, que ve el dia abans a fer un pretractament com estava previst, et diu que l'endemà, el dia que t'havies reservat sencer per a aquests afers, vindrà a la tarda, que acaben sent les cinc passades. I et queda cara de ximple, és clar, perquè pensaves que en un dia t'ho trauries tot de sobre, però resulta que t'has quedat a casa per no res.

A qui li va tocar quedar-se va ser a la meva parella, que per sort no va haver d'agafar-se el dia de vacances, s'ho va combinar per poder treballar des de l'ordinador de casa i no tenir res que calgués presència. Si m'hagués quedat jo sí que hauria perdut un dia de vacances. Ja sé que estan treballant, que són feines molt complexes i que segurament algunes reformes són més importants que d'altres perquè comporten més beneficis. És molt demanar una mica de compromís? Que si els dius un dia concret i els argumentes que podràs ser-hi tot el dia, per què no ho respecten? O com a mínim que t'avisin. Ells estan treballant, però nosaltres també hem de fer mans i mànigues per adaptar-nos. No voldria ofendre a ningú del ram, però fa sentir força malament.

13 comentaris:

  1. Jo tinc un corol·lari de la llei de Murphy que més o menys postula que, quan més senzilla és una reparació o un petit arranjament domèstic, més augmenten les complicacions. Jo ja tremolo quan es fon una bombeta.

    ResponElimina
  2. Aquesta batalla la tenim perduda Xexu.
    En Woody Allen va dir una vegada:
    "Com haig de creure en l'existència de Déu si no existeix un lampista en cap de setmana?"

    ResponElimina
  3. Haha, els petits drames de la vida. I quan no ens la compliquen els altres, fem el possible per complicar-nos-la nosaltres solets...
    Per cert, m'has fet recordar l'acudit aquell de en què s'assemblen els fills als paletes: que triguen a arribar però després no hi ha qui els faci fora de casa.

    ResponElimina
  4. Em sembla que això ens passa a tots...Jo també intento agrupar en un dia totes les petites reparacions o revisions, de vegades tinc sort i se m'ajunten dos o tres operaris, però d'altres em passa com tu...Els ha sortit un altre compromís, segurament que és una obra més important.
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  5. Costa molt de combinar bé les coses i fa ràbia que no t'ho respecten.
    I jo no ho entenc gaire, la veritat. Ja sé que estan treballant, però precisament per això. És la seva feina i han d'organitzar-se bé. Per què diuen un dia i una hora, si no ho poden complir? És un misteri...

    ResponElimina
  6. ui i sort que eren només dos operaris i no tres ....mai he entès la manca de compliment d'horaris i de dies però no se n'adonen que fan estar pendents i que ens costa molt combinar-ho amb el treball propi ....respectar el tempo i el temps dels altres haurien de plantejar-s'ho no?

    ResponElimina
  7. El pitjor és la poca formalitat, el deixar-te tirat sense avís previ. Els dos cops que m'han fet això, he tallat ras i curt amb l'instal·lador de torn: ni demano explicacions ni les acceptaria en cas que es produïssin. Senzillament, me'n busco un altre amb una mica més de professionalitat, que no és fàcil...

    ResponElimina
  8. T'entenc, i molt!!! jo visc sola i si algun cop m'han de venir a reparar alguna cosa és molt complicat poder-hi ser. I mira, si almenys t'ho confirmen dius ok, però si et guardes el dia o les hores i després es presenten més tard (o no es presenten) doncs passa el que dius tu, que et queda cara de ximple u_u

    ResponElimina
  9. M'emprenya molt que facin això, tots ho hem patit. A vegades penses en canviar, però la confiança, les poques ganes d'enfadar-te perquè no saps mai...
    A raó de la meva feina fa anys que tinc relació directa amb industrials del sector de la construcció, des d'abans de la crisi fins ara, i m'he adonat que un cop prescindeixen de l'administratiu/va-secretari/a-chico/a-para-todo (és la primera persona que cau quan les coses comencen a anar malament) es nota moltíssim la desorganització. Amb la facturació, les cites, els tràmits administratius/burocràtics... alguns com que em coneixen de fa anys em demanen "el favor" de fer tal o qual tràmit (que hagués fet la seva administrativa si l'haguessin tingut), i jo ho faig més que res per accelerar la feina que fem entre tots (i perquè no em costa res quan ja ho tens tot per mà). L'administratiu és una feina molt infravalorada, però quan no hi és ho notes. L'administratiu dels de les persianes t'hagués trucat abans i hagués organitzat agenda, la del pintor igual. I no tindrien un client molest.

    ResponElimina
  10. A mi no m'han fallat mai. Pot ser que la teva veu no imposi respecte? Pot ser que no facis servir les paraules adequades? Pot ser que no utilitzis paraules clau tals com "puntualitat", "compromís", "responsabilitat" o "fossat dels escorpins"?

    ResponElimina
  11. Aquesta és una de les vegades que faré una única resposta per a tots, que no he tingut temps d'anar-vos contestant un a un, però de totes maneres la majoria de comentaris van en el mateix sentit. El sector de les reformes és difícil d'entendre si no t'hi dediques, com tots suposo, però no deixa de ser un servei que et fan i que pagaràs. Per això ens emprenya quan no ens el fan quan hem quedat i, si es dóna el cas, com hem quedat, perquè l'haurem de pagar igualment. Com a mínim he de dir que la feina me l'han acabat fent bé, no tinc queixa. Bé, la persiana encara espero que la vinguin a canviar, però no és la primera que fan i les altres m'ho han fet ràpid i bé. Això sí, fer-me ballar els horaris sí que ho tenen. Gràcies a tothom pels comentaris que heu deixat, i paciència, sense que ens prenguin el pèl, però paciència.

    ResponElimina
  12. Jo que estic dins aquest món sé de les dificultats que tinc per organitzar aquestes petites reparacions, però ho tinc sagrat, si m'esperen hi vaig, no soporto fer perdre el temps a la gent. Sort que sóc de molta confiança i gairebé sempre m'acaben donant les claus. El problema és que cada cop hi ha menys serietat, i algun cop per part del interessat.

    ResponElimina
  13. Comento en aquesta entrada, XeXu. Em sento més motivada.
    No he tingut problemes darrerament amb els operaris amb qui he quedat, però sé de què parles perquè aquest és un problema general. I encara et falta el pas més important: que quan, finalment vinguin, t'ho facin polit i bé.
    Sempre que em trobo amb coses d'aquestes, que és sovint, com aquella història meva dels restaurants, saps? no puc evitar pensar en allò que diuen que som europeus. En molts països d'Europa ens fumerien una puntada de peu al cul, treballant així, tant en la formalitat com en l'execució de la feina. Jo tampoc no vull ofendre ningú i també és veritat que no tothom treballa malament.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.