diumenge, 28 d’octubre de 2018

És demanar-nos massa


A casa meva no som massa amants de les tradicions, però algunes sí que les complim. Ja he dit altres vegades que si hi ha un dia que respectem i ens trobem és la castanyada. Ara bé, respectar la data ja és demanar-nos massa. Passa el mateix amb l'aniversari de bodes dels meus pares, que és a l'agost, però que celebrem sempre quan ens va bé. Per exemple, aquest any, encara no l'hem celebrat. I amb la castanyada, doncs bé, aquest any marxo uns dies pels volts de Tots Sants, així que hem decidit celebrar-la abans. Molt millor que deixar-la passar! Feina feta. Sigueu bons i gaudiu vosaltres també de la castanyada... el dia que toca.

19 comentaris:

  1. Bona castanyada avançada i bon viatge allà on aneu.
    Nosaltres fem la castanyada l'endemà a l'hora de dinar, ja que a l'estricte castanyada, que és la vigília, les castanyes, moniatos i panellets ens costen de pair per la nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no, no... l'estricta castanyada no és la vigília, és el dia de Tots Sants a la tarda (o tarda-vespre)... he, he, he... l'etern dilema, ja ho sé!

      Elimina
  2. Ai! nosaltres a casa fem de tot: castanyada i .... (tapeu-vos els ulls) Halloween! (els petits... els encanta disfressar-se i fer molta por i que vinguin els veïns a demanar "txutxes" (per què no llaminadures, em pregunto jo) i anar ells a cals veïns a dir allò de "Truc o tracte"... (ja us podeu destapar els ulls). "També" mengem castanyes i panellets, comme il faut! Passa-t'ho MOLT BÉ, Xexu!

    ResponElimina
  3. crec que m'he oblidat aquesta part d'n parèntesi )

    ResponElimina
  4. A mi m0han acostumat a celebrar les tradicions, i ves, l'hi he agafat gust. Compartir taula i menjars bons amb la família és un bon vici. I, és clar, cada tradició té les seves menges. Els panellets no em van gaire, però les castanyes acompanyades de moscatell són divines.

    ResponElimina
  5. A casa som de celebrar les tradicions el dia que toca però tenim una altra "tradició" familiar que consisteix en "tastar-les" uns dies abans. T'imagines que els panellets hagin sortit amargants i te'ls trobis així la nit de Tots Sants?. Per prevenir-ho, ahir diumenge ja en vam menjar uns quants de postres. T'he de dir que estaven boníssims. Ara que hi penso, no recordo cap any en que hagin sortit amargants (ni tampoc la mona per Sant Joan, ni el torrons de Nadal...) però per si de cas,. ;-D

    Passa-t'ho bé aquests dies de vacances.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Evidentment, volia dir la mona de Pasqua o la coca de Sant Joan. Una cosa es avançar les tradicions i una altra barrejar-les.

      Elimina
  6. Doncs jo és una d'aquelles festes, juntament amb el Carnaval, que mai m'han dit gran cosa. Potser és perquè a mi, les castanyes, ni fu ni fa, i els panellets m'agraden però tampoc són sant de la meva devoció...

    Això sí, si algú em ve i em diu "truco o trato" li endinyo una bona... castanya!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no sé si seria capaç d'endinyar cap castanya a una criatura, però reconec que no em fa cap gràcia això del "truco o trato". NI mica! I mai no tinc llaminadures a casa... és un problema.

      Prepararé unes quantes castanyes, per si de cas... de les de menjar, vull dir.

      Elimina
  7. A mi sí que m'agraden les tradicions, tot i que els panellets m'embafen una mica. Però un o dos també els trobo bons.

    La castanyada m'agrada, amb la família o els amics. I en aquest cas, com que ja no es fa quasi mai el dia que toca, perquè tothom la passa a la vigília, ja no ve d'aquí. Totes les celebracions tenen vuitada! A celebrar-ho quan es pugui, cap problema.

    ResponElimina

  8. A Pons's blog sí que som ben amants de les tradicions, i acostumem comentar als CT de matí i comprovar les respostes a la tarda.

    ResponElimina
  9. M. Roser29 d’octubre de 2018 a les 20:39
    Això és com els Sants que tenen vuitada, les tradicions també...Recordo que de petita me'n feia un bon tip de panallets i castanyes. Avui he anat al forn i n'he comprat dos de pinyons un de cafè i un de codonyat i no rigueu, però amb un panallet sovint en tinc per dues vegades, allò de la mossegada de mitja tarda, he, he...
    Que tinguis uns bons dies, alà on vagis, XeXu.

    ResponElimina

    ResponElimina
  10. El panellets tenen un peligru!! Aquí ho combinem amb maquillatge de Halloween que la Sara es posa a la cara, i la mar de feliç, escolta.
    Que hagueu gaudit d'una bona castanyada i que tingueu un bon viatget!

    ResponElimina
  11. les tradicions ens la fem nostres a la nostra manera ...bona sortida i bona castanyada!

    ResponElimina
  12. me'encanten les castanyes i els panellets :) que vagi bé la sortida!

    ResponElimina
  13. Jo si puc faig estirar les castanyes fins que arriben els calçots. Diguem que sóc de mantenir les tradicions.

    ResponElimina
  14. A hores d'ara ja deveu tenir les castanyes i els panellets als peus. Però bé, ja veig que us agraden les tradicions, ja siguin d'aquí o foranes, i que en el millor dels casos heu sabut combinar bé les dues per fer una festa a mida. Jo seguiré estant sempre a favor de la castanyada, a mi els temes de terror, encara que siguin per nens, no em fan gens de gràcia. Ja em fa prou por quan m'arriba la factura de la llum darrerament, no necessito altres incentius. Moltes gràcies a tothom per tots aquests comentaris en la meva absència, ja torno a estar per aquí!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.