dilluns, 3 de setembre de 2018

Se'ns en va l'Olla

L'excursionista de pa sucat amb oli veia que les dates per fer muntanya s'acaben en el calendari i que probablement haurà d'esperar a l'estiu que ve per tornar a calçar-se les botes, almenys per fer alguna excursió d'entitat. Per això ha decidit esgarrapar hores al calendari i agafar un dilluns de festa a la feina per poder completar, com a mínim, una de les excursions escrites a la pissarra de casa com a objectius per aquest 2018: el Mulleres (fracàs estrepitós per segona vegada i amb ensurt), el Comaloforno (massa ambiciós, però vist de prop a l'ascensió al Besiberri Sud) i l'Olla de Núria. Així que cap a Ribes de Freser per fer aquesta mítica circular que transcorre per tots els cims que envolten la Vall de Núria

La ruta seguida és la marcada en vermell. Gràcies Senderisme i Teca.

L'Olla de Núria és una circular que parteix de la vall, que està prop dels 2000m i que torna a lloc després d'ascendir als cims d'entre 2700 i 2900m que l'envolten, uns 19.5km. Si se segueix en sentit horari, com és el cas de l'excursionista de pa sucat amb oli i de la Fantàstica Acompanyant, el primer escull és el punt més alt de la ruta: el Puigmal (2913m). La pujada compta amb alguns trams de forta pendent però amb el camí molt marcat, i encara frescos s'arriba al cim sense massa dificultat. Des del Puigmal parteix un corriol que ja no es deixarà en cap moment i que no té pèrdua ja que tots els cims que segueixen són pelats com una bola de billar. Així, l'excursionista de pa sucat amb oli va ascendir, un darrere l'altre, el Puig Petit de Segre (2801m), Pic de Segre (2839m), Pic de Finestrella (2820), Puig de Núria (2784m), Pic del Coll d'Eina (2765m), Noufonts (2851m), Noucreus (2794m) i hi va afegir-hi el Pic de la Fossa del Gegant (2807m) només perquè era allà davant. La ruta pot continuar per la carena a través d'uns quants cims més de categoria semblant, però al Coll de Noucreus van decidir que ja en tenien prou.

L'hotel de la Vall és visible des de molts punts del recorregut.

La ruta no té cap dificultat tècnica més enllà que cal ascendir al Puigmal i que la baixada és llarga i els genolls se'n ressenten. Un cop dalt del Puigmal, pràcticament es pot dir que és senderisme, perquè es va carenant per cims i colls que no baixen més d'un parell de centenars de metres, però després cal remuntar-los i el cansament va fent que les cames cada cop pesin més. Les pujades al Finestrelles al Noufonts i al Noucreus són les de pendent més forta.

Una bona mostra de la ruta, anar seguint el caminet per la carena.

En total, l'excursionista de pa sucat amb oli va estar-s'hi una mica menys de 8 hores per completar l'Olla, un temps més que acceptable i suficient per no quedar-se sense Cremallera per tornar a Ribes. Una excursió de fons per posar a prova les cames, però força a l'abast i amb diverses vies d'escapatòria per si et canses abans d'hora. Ah, i amb el goig de veure isards, marmotes i algunes àligues de la mida dels pterodàctils.

Des del Noufonts, treu el cap el Bastiments i al seu costat el 
Gra de Fajol Gran, vells amics de quan vam fer l'Olla de Vallter.

Informe de danys: lleugers cruiximents als quàdriceps i cara cremada pel sol producte d'una crema solar caducada. La Fantàstica Acompanyant havia menjat alguna cosa que li molestava a la panxa i que li impedia avançar al seu ritme habitual.

16 comentaris:

  1. Felicitats. De la manera que ho expliques sembla que li treus importància, i en té molta. La ruta que heu fet la trobo meritòria en una sola jornada.
    És una de les travesses clàssiques de l'excursionisme català, molt anterior als "Carros de Foc", el "Cavalls del Vent", "Portes del Cel" etc.
    T'haig de reconèixer que no la vaig fer mai en una sola jornada. Una vegada vaig dormir a la cabana del Nou Fonts. Suposo que encara hi és.

    ResponElimina
  2. gran ruta!! aquelles muntanyes tenen alguna cosa de màgiques...
    (i casualitat, nosaltres la fem aquest cap de setmana, però en sentit invers i fent nit a l'alberg de pic de l'àliga ;))

    ResponElimina
  3. Ara que ve la tardor sempre et pots quedar més a prop. Montseny, Montnegre, Corredor, Sant Llorenç i l'Obac, Montesquiu... Per sort tenim un fotimer de bones opcions!

    ResponElimina
  4. Ai, Xexu, com m'agraden els teus relats de rutes de muntanya! Jo ja no estic per aquests trotes i em fas una mica d'enveja, però gaudeixo llegint-te.

    ResponElimina
  5. Mecatxis, uns tant i d'altres tan poc...Però me n'alegro molt que l'excursionista de pa sucat amb oli i la Fantàstica acompanyant, hagin pogut assolir l'última travessa que havien escrit a la pissarra com a objectiu pel 2018. Prova aconseguida! Jo recordo que de joveneta també havia triscat per aquestes muntanyes, començant a Ribes de Freser i no recordo on vam acabar, però si que vam caminar moltes hores...
    Bon vespre, XeXu.


    ResponElimina
  6. Uau, és tot el que alcance a poder dir... Una senyora ruta, me l'apunte per a quan puga ser (prompte, espere...)

    ResponElimina
  7. Déu n'hi do quina patejada Xexu. Jo vaig fer la ruta curta Puigmal-Núria-Queralbs, fa uns deu anys, i em va agradar moltíssim. Paisatges increïbles.

    També tinc cims pendents a la meva agenda. A veure si puc explicar aviat les noves ascensions.

    ResponElimina
  8. Moltes felicitats. No l'he feta, massa difícil. És tota una gesta que té molt mèrit.

    ResponElimina
  9. M'agraden aquests dos personatges -l'Excursionista de pa sucat amb oli i la Fantàstica Acompanyant. Formen part d'una saga que de tant en tant té un nou capítol.
    Us admiro per aquesta afició i voluntat que a mi em falta, XeXu. El teu currículum no és gens menyspreable.

    ResponElimina
  10. Ei! que té molt mèrit fer-ho d'una tirada!!!
    Bravo per l'excursionista de pa sucat amb oli i la seva Fantàstica acompanyant!

    Una excursió, també fantàstica!

    ResponElimina
  11. Fer això d'una tirada és molt. Vuit hores doten-li canya al muscle no ho pot dir tothom.

    ResponElimina
  12. Jo no arribo ni a excursionista de pa sucat amb oli, però tu ja hauries d'anar canviant aquest nom, perquè has passat de curs fa estona!

    ResponElimina
  13. Crec que no em funciona gaire bé el google perquè no se'm publiquen els comentaris. Aquest és el tercer comentari que deixo, a veure si hi ha sort....
    Com diu la Jomateixa, t'has guanyat canviar-te el nom!

    ResponElimina
  14. Generalment aquests posts de muntanya no solen tenir tants comentaris, com es nota que alguns ja heu tornat de vacances. També m'alegra que a alguns de vosaltres us agradi llegir-los, a mi m'agrada molt fer-los, encara que els faci una mica en conya, em sento molt orgullós de les nostres excursions. Moltes gràcies pels comentaris!

    Xavier, la veritat és que estem molt contents d'haver-ho fet, no menystinc pas aquesta ruta, però cal reconèixer que no té cap dificultat tècnica, es tracta de caminar i gaudir del paisatge i de l'experiència. És llarga i les cames pesen, naturalment, aquí rau la seva complicació. És molt factible fer-la en un dia, sense problema, fins i tot el ramal de cims que nosaltres no vam fer, arribant a l'alberg del Pic de l'Àliga. Anàvem limitats, a banda pel cansament i la petita indisposició estomacal, pel transport. Estàvem allotjats a Ribes i no podíem arribar més tard de l'últim Cremallera, per no quedar-nos tirats. Al final no hi havia perill i no vam ni tan sols agafar l'últim, però anàvem amb aquesta por. Si les energies no haguessin fallat una mica hauríem pogut fer-la sencera, i segur que tu podries també.

    Hypàtia, molt interessant! Doncs a veure si la podeu completar sencera. Dormir allà dalt és una avantatge, no t'has de preocupar pels horaris del Cremallera per després tornar a casa. Una altra opció és pujar el cotxe fins a Fontalba i sortir des d'allà per tenir una via d'escapatòria si se't fa tard, però és una bona estona més de caminar. A veure si us fa bon temps, ja ens explicaràs com ha anat, ho esperaré amb ganes!

    Maurici, i tant, no serà per un país preciós i accidentat que tenim! El problema és un altre, el de la disponibilitat de temps. Potser ara la meteorologia no acompanyarà tant i estaria bé marcar-se objectius més assequibles i reposats, però ni així, perquè no tindré caps de setmana llargs amb disponibilitat. Potser podrem fer una escapada d'un dia, però això redueix les opcions.

    Laura T, només tu coneixes la teva forma física i les teves capacitats a la muntanya. Aquesta ruta no és difícil, però és llarga i cansada. Bé, no és difícil un cop has pujat al Puigmal, que no és poca cosa.

    M. Roser, un objectiu complert de tres, no està malament! Sí que està malament, sí, però el bagatge d'aquest estiu és per estar orgullós, no sé si ha quedat prou clar al post. No tenim gaire temps per fer muntanya i quan vam tenir l'oportunitat vam anar al Mulleres, aquest cim que se'm resisteix tant i del que he parlat uns quants cops al blog. Vaig tenir un ensurt allà, una mala jugada, però ens vam quedar molt a prop de coronar-lo, i sabem que podem. Després no vam anar al Comaloforno, però la ruta és la mateixa que la del Besiberri Sud, li vam passar pel costat i ja vam veure que era massa complicat, vam reduir l'objectiu al Besiberri, que era més assequible. I finalment l'Olla de Núria, aquesta sí que l'hem completat, encara que la podríem haver fet més llarga encara.

    AlfredRussel, tinc la impressió que la gaudiries d'allò més. No sé si has tingut l'oportunitat de pujar el Puigmal, ja que et queda lluny de casa, però aquest l'has de fer. I si t'animes a caminar unes quantes hores, segur que l'Olla et meravellarà.

    Risto, la veritat és que era ja la tercera vegada que pujava al Puigmal. Les dues anteriors havien estat una circular que surt de Fontalba, puja al cim, baixa fins a Núria i torna a Fontalba, unes 5 horetes en total i està força bé. Era el primer cop que pujava al cim des de Núria, trobo que és més difícil, més llarg i amb més pendent. Però com que a la ruta de l'Olla és el primer cim que puges, encara estàs fresc i no es nota tant. Ja ens explicaràs quines excursions has fet, jo m'apunto idees, que quan m'agafa el rampell faria totes les muntanyes que se'm posessin a davant!

    ResponElimina
  15. Consol, insisteixo que no és una ruta difícil, però cal tenir bones cames. Es pot fer sense cap mena d'equipament especial i no cal ni fer servir les mans, més enllà de si fas servir bastons, que ajuda a descarregar les cames una mica.

    Teresa, mica en mica anem construint un bon currículum, és cert. I és que ens agrada, anar per la muntanya és gratificant i a més també hi ha molta part de repte personal. I com tu dius, els personatges que he creat m'agrada mantenir-los. L'excursionista de pa sucat amb oli abans era molt més poca-solta i novell a la muntanya, ara en sap una mica més, però m'agrada i no el canviaré! Tinc ganes de muntanya aquest any, a veure si puc tornar a sortir abans que acabi!

    Carme, no era més estona que altres excursions que hem fet aquest mateix any. Sí que són més quilòmetres, però vas pujant i baixant de manera progressiva, així que s'avança força ràpid. Ep, que no menystinc la ruta, eh! Però és menys complicada del que sembla!

    Sr. Gasull, si el muscle són les cames encara m'hi veig capaç, no era el primer cop que ho fèiem aquest any. Però si parlem d'un altre muscle... això ja t'ho deixo per tu!

    Jomateixa, ja sabeu que això no passarà, no em canviaré un nom que m'agrada tant. Encara que els reptes siguin més grans cada cop, el nom segueix escaient-me.

    Roselles, al final te n'has sortit, he rebut el comentari, però et dic el mateix que a la Joma, de canviar-me el nom res de res!

    ResponElimina
  16. Doncs llegint-la m'ha semblat no tan lleugera! Felicitats! I espero que féssiu un bon àpat als Caçadors, que us mereixíeu recompensa!

    Veus, més que excursions, podria recomenar rutes de restaurants! hahahaha

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.