dilluns, 27 d’agost de 2018

No me'n penso oblidar

Encara queda una setmana d'agost però sembla que tot va tornant a la seva activitat normal. I amb l'arribada del setembre sempre parlem de la Diada, i aquest any també de la proximitat de l'1 d'octubre. Hi ha cert rebombori a xarxes, sembla que es cou alguna cosa que escalfarà la tardor. Ja sabeu, tot jugades mestres i proclames des del sofà. Molt soroll per no res, que diuen. Segur que hi haurà commemoracions, segur que hi haurà moltes cures entre la gent que va participar activament ara fa un any. Però no sé si el poble serà capaç d'organitzar-se per aconseguir el que tan alegrament es predica a la xarxa.

Si penso això és perquè les opinions més sensates, les que semblen més honestes i racionals, si tenim en compte l'estat d'estancament i d'inacció del nostre govern, advoquen per centrar esforços en reclamar el nostre dret d'auto-determinació i l'alliberament de presos i preses. Això deixa fora de l'equació l'1 d'octubre, és com si no haguéssim defensat els carrers amb els nostres cossos, com si no ens haguéssim organitzat durant setmanes i mesos per ultimar detalls i que tot sortís rodó. Com si aquell dia no hagués servit per res. I em nego a acceptar-ho. Hem de fer veure que no va existir, o que no va ser important? Per què ens ho fan això? El moment de màxima unió del poble català, més enllà d'ideologies i classes, fins i tot més enllà d'independentistes o no, només gent defensant els seus drets, els seus barris. I tot allò ja no val, hem de passar pàgina i no tenir-ho en compte? Doncs no hi estic d'acord. 

Potser els resultats d'aquell dia no són aplicables. Potser la votació no tenia totes les garanties (no pas per culpa nostra). Però més enllà dels números estem desaprofitant el moment de màxima esplendor de l'independentisme i el republicanisme. Per què ens ho fem això rebaixant tant i tant el to? Em sento venut, sense la coordinació de tots, i això inclou els de dalt, serà molt difícil tornar a estar a l'alçada.

10 comentaris:

  1. Ostres, et llegeixo baix. I precisament l'1 d'octubre és el que ens fa mirar endavant i amunt. No decaurà. Va ser el fet de desobediència civil més gran en molt de temps a tot Europa. I molts no deixarem que defalleixi.

    Ben cert que dius coses importants. El més preocupant, la inactivitat del Govern i del Parlament. Arriben veus de les entranyes, dels que hi treballem a dins d'ambdues institucions, preocupants. Però hem de confiar en el poble, som el poble qui va fer l'1 d'octubre i és el poble qui ha de tirar endavant els seus resultats. I això, molts ho sabem, però qui té pressa, qui vol les coses fàcils, doncs s'esvera i deixa anar qüestionaments hiperventilats a dojo.

    Jo, si puc per feina, i si el Sr.E pot tb per feina, penso agafar festa l'1 d'octubre. I tinc molt clar quina ruta vull fer: tornar al col·legi de Vilafranca que vaig defensar, esmorzar a Sta Fe que és on vaig poder votar, venir a BCN per lloar els ferits i les escoles atacades visitant l'institut de la filla d'una amiga que va ser brutalment atacat (es van emportar ordinadors de nanos i el mes de maig encara no els havien pogut recuperar) i després a Lledoners. Perquè recordem que tenim gent empresonada i gent fora de Catalunya precisament per seguir el que molta gent demanava, convocar un referendum.

    El to el rebaixem precisament pel què deia just abans, tenim gent a la presó. Persones amb molta capacitat d'influència i gent tb fora que no es pot expressar. I penso que els dos partits estan tocats, encara que per raons diferents. PdCat s'està reformulant i no sé si ben bé saben què han de ser. I Erc està molt i molt tocada per tenir qui aglutinava i donava fermesa i tranquil·litat al partit a la presó o a Suïssa. I tb perquè tenim un partit feixista que ens fa caure en els seus paranys i que ens vol aniquilar com a poble. Hi ha tants condicionants que no m'estranya que estiguem així.

    ResponElimina
  2. Xexu, a vegades hi ha un seguit de sensacions negatives que ens volen anorrear. Però l'actitud del nostre poble compromès amb la llibertat sempre, sempre, supera les expectatives.
    Per poc que ens haguem bellugat per carreteres, ponts i viles de Catalunya, haurem vist centenars de llaços grocs penjats als llocs més inversemblants.
    Ahir 27-08-2018, centenars de persones de Sants, Hostafrancs i la Bordeta es van manifestar sota el lema: "Us volem lliures, som República". Si els sumem als concentrats a d'altres punts del país, sumem, milers.
    L'11 S hauran de treure edificis de la Diagonal de Barcelona per a que hi capiguem tots.

    ResponElimina
  3. comparteixo el que escrius excepte una frase del primer paràgraf, jo estic convençuda que el poble si que és capaç d'organitzar-se i ja ho ha demostrat tant abans de l'1 d'octubre com després ....un capítol apart em mereixen les batusses, que trobo indignes i estèrils , entre els partits independentistes quan la unitat hauria de ser la bandera , ells l'estat i les drets més extremes no s'estan per ximpleries i entre ells , encara que sembli que es barallin van a la una contra nosaltres i no ho podem permetre.

    ResponElimina
  4. T'entenc i et comprenc. Però l'altre dia vaig llegir una cosa que em va fer pensar: ens cal una actitud positiva. És la base de tot plegat. Cal que estiguem forts, cal que defensem el retorn dels presos mentre apostem per un futur millor. I sí, molts no han estat a l'altura.

    Jo també tinc molts dies així, que veig que anem perdent oportunitats.... u_u

    ResponElimina
  5. Ens tornarem a orgabitzar i farem reviure l'1 d'octubre i empenyerem de nou els de dalt.

    El poble no ha fallat mai i no fallarà. Així ho espero.

    ResponElimina
  6. I no es pot fer tot alhora? Vull dir commemorar l'1 d'octubre, que va ser brutal, reclamar l'alliberament dels presos i lluitar per aconseguir d'una vegada un referèndum pactat? Crec que seria el millor que podria passar. El que no sé és com. No sé per què no hi ha més suport i pressió internacionals. Tinguem força!

    ResponElimina
  7. Aquest any espero la diada amb l'ai al cor, fa massa dies que hi ha batusses entre els que posen grog i els que el treuen...Sembla que l'ambient està una mica massa caldejat, espero que per la manifestació fem honor al nostre seny i tot vagi com una seda!
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  8. He de reconèixer que el to del post i de les respostes és molt pessimista, però és com em sentia quan les vaig escriure. No m'agrada el panorama que tenim i estic cada cop més convençut que estem perdudíssims i no sabem cap a on tirar. L'únic que és segur és que tenim un Estat en contra que farà el que calgui perquè no ens en sortim. No hi ha solucions màgiques ni rebrem ajudes exteriors inesperades. Només podem comptar amb la nostra perseverança, paciència i amb l'astúcia. Només ens tenim a nosaltres mateixos. Moltes gràcies per comentar.

    rits, és clar que estic baix. M'hi vaig implicar com mai. Saps allò del hobbit quan troba l'anell. El major objecte de poder que s'hagi inventat mai que va a parar a la criatura que menys t'esperaries. Doncs així em va caure a mi l'1 d'octubre a les mans, i per això sé que va ser una cosa molt i molt gran, que després s'han dedicat a rebaixar i a relativitzar. I no, per aquí no hi passo. Ara parlen de referèndum acordat, de tornar a votar. I sí, votarem tants cops com calgui, però estan minimitzant aquell dia i el que va significar i per aquí no hi passo.
    Va ser el poble qui va fer l'1 d'octubre el que és, però no qui va permetre que s'arribés a l'1 d'octubre. Qui va fer la feina per poder arribar a aquell dia encara no es pot dir. I qui ho va fer ara està dormint i no sembla disposat o no sembla creure en allò que es va aconseguir. No sóc un hiperventilat jo, o almenys això penso. No crec que sigui fàcil i que estigui fet i n'hi hagi prou amb aixecar una suspensió, però crec que estem reivindicant coses equivocades i que no és casualitat.
    L'1 d'octubre d'enguany segur que hi haurà alguna cosa muntada, la commemoració es farà, no sé si de manera local o global, però segur que els cdr es reactiven i munten alguna cosa. No vol dir que cadascú no es pugui muntar la seva pròpia commemoració, però s'haurà d'estar atent a convocatòries.
    Tens raó sobre els presos, però precisament perquè els tenim, no hauríem de passar de llacets grocs i estar cridant contínuament allà on cal perquè els alliberin? Estem fent tot el que cal? Perquè concentrant-nos els dilluns a cantar els segadors en una plaça no els traurà de la presó. Potser si els nostres polítics que estan mostrant un to baix es mostressin més actius i bel•ligerants en tots els fronts s'aconseguiria més, i per descomptat nosaltres estaríem disposats a seguir-los on calgui. Perquè molts dies només tinc ganes d'engegar-los a la merda, m'és igual les merdes internes que tinguin a dintre dels partits.

    Xavier, però és que no som República, perquè no ens van deixar ser-ho, i vam abaixar el cap. Ja ho sé que la gent està un pas per davant, però és emocionalment. Ens van fer creure que estava fet, però no ho està. Sóc conscient que ens queda molt per lluitar, un camí llarg, i no em penso rendir, però manifestar-se amb llacets grocs no ens donarà la República, ni tan sols alliberarà els presos i preses. Serveix de poc. Calen moviments a altres nivells i tinc la impressió que no s'estan fent. Estic en un baix moment, senzillament no m'agrada el que veig.

    ResponElimina
  9. Elfreelang, el poble s'auto-organitza i lluita, però necessita cert impuls i lideratge, sense la col•laboració de la classe política, i això inclou valentia i proactivitat en el mateix sentit que el poble, difícilment arribarem enlloc. Les baralles entre partits són un símptoma clar que ara estan més interessats en aconseguir bons resultats electorals que en anar cegament cap a la República. En part és lògic, però per altra banda decep molt. La unitat és necessària, però la uniformitat mai. Els dos partits independentistes majoritaris no poden unir-se en llistes conjuntes per les eleccions perquè és contra-natura. Els convençuts els votarien, però no serien capaços de convèncer ningú que dubti. Un comú que podria votar sí a la República no votarà mai una llista on hi hagi el PDECAT, però potser donaria la seva confiança a ERC, ni que sigui temporalment. I aquests vots ens calen, però els sectors convergents no ho volen veure, insistir en primàries i anar junts és no voler perdre les eleccions ells, però no és guanyar-les per a l'independentisme, ja que l'independentisme 'pur', ho vulguem o no, és minoritari.

    Eli, a mi em va i em ve una mica, després potser m'activo i em poso a tope. Però ara em sento una mica enganyat i un molt decebut. Ens han adormit o ens hem adormit nosaltres mateixos, no sé amb quins propòsits o per aconseguir què. Potser no en sabem més i estem estancats. Però per tot plegat passo uns dies baixos amb el tema, molt crítics. Però el que no canviarà mai és que sóc independentista, mai em sentiré espanyol i que faré tot el que pugui per la llibertat del meu país. Els ostatges no els deixaran anar, per més llaços que posem, tinguem-ho clar. Són el seu salvavides, això és una guerra i a banda de disminuir les nostres forces es guarden aquesta carta per negociar. No els deixaran anar perquè sí.

    Carme, el poble hi serà. Però si el poble es mobilitza i de dalt rep copets a l'esquena i un 'molt bé, i ara tots cap a casa', què ja ha passat, què haurem de fer. Aguantarem sols sense que ningú negociï més amunt?

    Gemma Sara, el camí que indiques és el correcte, sempre per via pacífica i reivindicativa, demostrant que mereixem aquest referèndum perquè sempre optem per la via de la democràcia. El problema és que l'Estat no acceptarà mai aquest referèndum, li estem regalant foteses sense obtenir res a canvi, i si volem alliberar els ostatges i poder votar de manera acordada hauríem d'estar fent pressió en aquest sentit, no amb llacets grocs, sinó posant l'Estat entre l'espasa i la paret, i no ho estem fent. És per això que hi ha la idea que estem fent autonomisme, em fa pensar en l'època del Pujol, que venia triomfant de Madrid dient que havia aconseguit competències per Catalunya, i tots a aplaudir, quan en realitat eren engrunes. Ara ni obtenim engrunes, l'únic que aconseguim és que no ens reparteixin més llets. Ara bé, la repressió continua activa i ben activa, a tots els nivells. Segur que tu, des de Cultura, ens en podries explicar unes quantes, no? És amb aquesta gent que hem de negociar? Per mi seria: 'vols pressupostos? Exhumar Franco? La llei de tal o pasqual? Doncs em dones un referèndum a canvi o res.' En canvi tenim: 'vols qualsevol cosa? D'acord, t'ho voto a canvi de que no ens peguis més'. Vergonyós. Continua a baix

    ResponElimina
  10. Sobre la solució internacional, aquest és un altre dels dogmes i els mantres que alguns reciten. Europa va saber que Catalunya existia l'1 d'octubre passat. Abans, res. I després... interès justet. Per què? Doncs perquè no som un Estat. Espanya les pot fer de l'alçada d'un campanar, com a molt li diran que es controli una mica, però li deixaran fer i miraran a una altra banda, perquè són iguals, tenen tractes i es reconeixen com a iguals. Europa es va crear per protegir els Estats membres, per tant els governs no es posaran mai del cantó d'una part que es vol independitzar i que li causa un problema. Una altra cosa és que ho aconsegueixi, estic convençut que si tinguéssim un mandat democràtic amb les garanties pertinents, o potser si Espanya no s'hagués posat tant de cul l'1 d'octubre haurien donat la democràcia com a bona, però no va ser el cas. Això sí, tenim l'opinió pública europea a favor, els caiem simpàtics. Nosaltres caiem simpàtics i Espanya cau malament. Però això no farà que els Estats canviïn d'idea. Com a molt fan alguna pressió a mitjans de comunicació importants perquè publiquin coses sobre el tema i editorials que recomanen a Moncloa que dialogui i que permeti votar als catalans. Més enllà d'això no faran. Que no és poc. Però és com si Europa estigués esperant la prova definitiva de que ho volem. Una demostració clara, i hi ha diferents possibilitats, però no sé si estem en disposició d'assolir-ne cap.

    M. Roser, no hi ha batusses, això només ho diuen els mitjans. La violència segueix arribant només des d'una part, l'altra només penja innocents llaços grocs, massa poc que fem encara. Com a molt, la gent es manté ferma i s'encara als agressors, però no he sabut res sobre baralles serioses entre els dos bàndols. I no dubto que la Diada serà pacífica, i si és realment multitudinària, segur que sí. Sempre ho hem fet així, i sempre ho farem. Ara bé, no podem estar amb l'ai al cor sempre, tocarà estar al carrer, tocarà fer coses que ens fan sortir de la zona de confort i tocarà desobeir. Si no hi estem disposats i disposades és que potser no volem tant aquesta República que tant cridem.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.