dijous, 16 d’agost de 2018

Humor negre

Arran de l'accident que explicava en el post anterior puc constatar que hi ha fets que et marquen de manera especial. Però ni així canvia la nostra essència, allò que som o que hem construït. Doncs bé, avui voldria parlar del meu humor negre perquè és una cosa que em caracteritza. Li podem dir negre, o fins i tot macabre. I és que potser no m'espanta parlar de la mort, o considero que se li ha de treure ferro. Si pots morir d'un cop de test al cap quan surts de casa, com ens ho hem de prendre seriosament? Per això, un cop passat l'ensurt, potser hi haurà qui s'estranyi que faci bromes sobre tirar-me des d'una muntanya o que digui que el cap de setmana hi torno per acabar la feina. Comentaris com 'no feia res tan divertit des que em vaig deixar caure per una muntanya'. A mi em fa gràcia, què voleu que us digui. I potser algú pensarà que si me'n ric és que no n'hi havia per tant; ja va bé. Però els blaus que tinc al cos acrediten que va ser una loteria, un xoc contra una pedra equivocada, en una part del cos equivocada, i ara no estaria fent bromes ni fent res.

Un altre exemple són els castells. Hi ha qui es pren molt malament les bromes que demostren que un castell pot anar malament, diuen que desmoralitza el conjunt i que la gent va amb por. Si van amb por millor que es quedin a casa, perquè un castell sempre pot anar malament. Quan hem de fer un gran castell sovint comento que inaugurarem una estació de metro en aquella plaça en qüestió (pel forat que hi deixarem amb la caiguda, ja s'entén). O parlo de cràters. O dic que tornaré a tal hora a casa, si no he de passar per l'hospital abans. Comentaris així em fan riure i m'ajuden a desfer la tensió. Entenc que no a tothom li facin tanta gràcia, però algun cop m'han tractat de degenerat i tot.

Ja us podeu imaginar com anaven les bromes sobre ser devorat per un ós a Canadà! Algun dia deixaré aquest món i ves a saber com serà. Serà una llàstima si no he pogut fer broma amb el tema abans. Que per cert, encara sóc a temps de fer-ho als 40, recordeu?

12 comentaris:

  1. Va bé treure transcendència a temes que, tot i ser molt transcendents no en dubto, estan fora del nostre abast. Si no podem tenir-ho controlat, si no serveix de res capficar-nos-hi que guanyem capficant-nos-hi?. Fer-ne broma és una perfecta vàlvula d'escapament que ens permet encarar-ho amb més facilitat.
    I jo crec que, en aquest cas, riure-se'n no és sinònim de treure-li importància sinó de tot el contrari.
    Evidentment, tot això va a caràcters i aquesta recepta no val per a tothom. S'ha de veure també a qui fas certes bromes, hi ha gent que es pot ofendre si li sembla que et prens aquests temes massa a la lleugera i, si això passa, aleshores les bromes deixen de ser-ho i la cosa perd tota la gràcia.

    ResponElimina
  2. Mentre sigui amb un mateix, penso que no hi ha problema. Al contrari, és bona salut mental. Ahir, vaig anar a la platja amb els pares. Sortint de l'aigua amb la mare (que té l'estabilitat una mica atrotinada), intentant esquivar una medusa, vaig fer caure la mare i quasi tenim un ensurt. Aixecar-la va costar entre tres persones, però cinc minuts més tard, fèiem broma. És una manera de treure's la por, ja sigui per un fet concret o en general, per tirar endavant.

    Altra cosa és qui banalitza o és groller amb els altres. Aquí, penso que no tot s'hi val.

    ResponElimina
  3. l'humor és com l'amor, si es fa s'ha de fer bé, si saps on et fiques és perquè saps que pots i la nostre intel·ligència (els que en tenim) sabem quan i com podem dir les coses.
    Després de l'òstia que em vaig fotre, jo sóc el primer de tornar a fer-ne broma i sempre dic que les alçades no em fan por, el que m'espanta són les caigudes

    ResponElimina
  4. A mi ni em fa res fer bromes sobre la mort o sobre els perills. No vull dir pas que jo n'acostumi a fer, però,segur que em farien gràcia si sentís les teves.

    Dit això, copiaria exactament els tres comentaris que em precedeixen. Estic d'acord amb tots tres. Aixo d'en Gasull de l'humor és com l'a or i si es fa s'ha devfer bé, ho he trobat genial.

    ResponElimina
  5. Penso que riures d'un mateix, és molt sa, encara que algú ho trobi macabre...Penso que si ens deixéssim endur per la por, no faríem mai res i ens perdríem un munt de coses amb les quals podem gaudir...Tens raó un test al cap, o una trompassada malt donada, o qualsevol cosa que de vegades sembla molt fiable!!!
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  6. potser no és l'estil del meu humor però trobo que cadascú té el seu d'humor i també crec que riure de les desgràcies possibles és com si les conjuréssim perquè no passin

    ResponElimina
  7. A mi també em molesta que no es pugui parlar de mort ni malalties, que si l'estigma, que si no siguis desagradable... no parlant-ne desapareixeran?

    ResponElimina
  8. Diuen que la comèdia és tragèdia més temps. I és veritat que quan passa un cert temps (pot ser curt) podem riure'ns, d'un accident o d'una altra tragèdia, i segur que és sa. Tu, a més ho fas de manera preventiva, amb els castells, per exemple, i amb la mort, paraules majors. Se'n deu dir... humor preventiu!

    ResponElimina
  9. Mira que pensava que em tiraríeu la cavalleria per sobre amb aquest post, que em diríeu que era un animal. Sort que m'ho passeu tot. Feu broma, sempre, encara que no sigui de manera tan bèstia com jo. Moltíssimes gràcies pels vostres comentaris en aquesta entrada.

    McAbeu, completament d'acord amb el que exposes al final del comentari. De fet, volia posar alguna cosa així al post, que s'ha de ser conscient a qui li fas les bromes. Generalment les bromes van sobre mi, i si en faig d'algú altre és perquè aquest altre ja se n'ha fet ell mateix, o hi tinc la confiança suficient per saber que no s'ho prendrà malament. Per exemple, hi ha un xaval a castells amb qui les diem de l'alçada d'un campanar, però ens fem un tip de riure. Fins i tot un dia li vaig donar a entendre una broma que no vaig acabar de dir perquè fins i tot a mi em va semblar massa, però quan ho va entendre va riure, fent cara que m'havia passat, però tot i això li feia gràcia. Millor que no expliqui detalls, perquè era bèstia, però bé, es tracta de saber amb qui pots dir aquestes coses. Les bromes a castells són més generals, i segur que hi ha a qui no li agrada escoltar-les, però que pensin que sóc un poca-solta i ja està.

    rits, em sembla que has entès molt bé el post, ja és això, no només cal fer broma amb morts violentes i desagradables, riure's d'un mateix pels defectes o per com ens costa fer algunes coses trobo que és sa. Evidentment no pots riure't d'algú a qui enfonses amb els teus comentaris, però si hi pots fer broma, com dius tu, és una bona manera de relaxar el mal moment i tirar endavant. Això sí, no s'ha de menystenir mai la capacitat d'espantar o fer mal que tenen les paraules dites sense pensar.

    Sr. Gasull, penso que riure's de les pròpies desgràcies o relliscades (mai més ben dit) és, com a mínim, molt millor que estar-se lamentant contínuament de la mala sort que tens. És clar que hi ha d'haver límits i no et pots riure dels altres, o has de saber de qui pots i de qui no, però qui et pot impedir riure't de tu mateix?

    Carme, bé, m'hauries de sentir, perquè de vegades sóc una mica bèstia, però generalment amb qui em passo més és amb mi mateix, així que intento que ningú se senti especialment ultratjat, tret si realment li molesten aquestes bromes, però entre poc i massa, que alguna gent té la pell molt fina.

    M.Roser, si estem pensant sempre en el que ens pot passar no donaríem mai cap pas endavant. Vaig tenir un ensurt i vulguis que no em fa recuperar el respecte, anar més a l'aguait, perquè fins ara sempre havia tingut sort a la muntanya i no m'havia passat res, ni tan sols cap relliscada d'aquelles de caure de cul i prou. Al Mulleres vaig entendre que la muntanya no fa broma, però no m'ha impedit tornar-hi aquest cap de setmana i aquest cop aconseguir l'objectiu. Potser amb més peus de plom dels que caldria, però ho he aconseguit, i això és una bona injecció de moral també.

    Elfreelang, és un bon punt de vista. Evidentment, si fas broma amb les desgràcies que poden passar algú dirà que crides el mal temps, però també és una manera de ser-ne conscient i posar-hi una mica més d'atenció. El que està clar és que en cap cas, per més que les mencionis, vols que passin.

    ResponElimina
  10. Helena, és clar que no desapareixeran i se'n n'ha de poder parlar. Fem servir molt alegrament paraules com càncer o Alzheimer referit a persones o a gent desmemoriada, però potser cal que ho fem quan hi ha confiança. Et diran que no banalitzis aquestes malalties perquè hi ha gent que pateix molt, però referit a algunes persones el terme càncer és molt explicatiu i entenedor, i t'ho diu un que ha estudiat biologia i que per tant coneix el comportament d'aquestes malalties que agrupem sota aquest terme. Hi ha persones que actuen talment igual. Però si a algú li fa mal que 'banalitzem' amb aquests conceptes, hem d'evitar ferir-los si és possible.

    Gemma Sara, doncs mira, estic molt i molt d'acord amb el teu comentari. És cert, quan acabes de patir alguna desgràcia no te'n rius, estàs massa afectat. Però amb el pas de l'estona relativitzes, i llavors és quan pots començar a parlar-ne més lleugerament i fer-ne broma. Quan vaig caure a la muntanya estava molt alterat, encara no calibrava què havia passat. Amb les mans congelades d'haver intentat frenar sobre la neu i amb cops encara no sabia ni on. Però al cap de l'estona, una mica més tranquil, ja vaig començar a dir ximpleries al respecte. Tot té un procés de maduració, el meu deu ser curt, hahaha. Però total, ja estava, no? Era viu, no em trobava malament, al cap i a la fi. Doncs no calia patir-hi més. Ah, i pel que fa a això d'humor preventiu, també m'agrada molt el concepte! No vols que passi, però saps que pot passar. Com deia més amunt, potser és la manera d'estar una mica més a l'aguait, fas broma però saps que la possibilitat hi és. Cadascú té la seva manera d'afrontar els reptes!

    ResponElimina
  11. Que no ens manqui mai el sentit de l'humor. M'atreviria a dir, sobretot quan costa fer humor en situacions complicades.

    ResponElimina
  12. És que hi ha gent que de qualsevol problema en fa un cim de 3000 metres! Va, home, va!

    Espero que la recuperació continuï pel bon camí!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.