diumenge, 19 d’agost de 2018

Estranys fruits del bosc

No es pot dir que l'excursionista de pa sucat amb oli sigui un gran aficionat als fruits del bosc, però sempre li han fet gràcia els seus noms en anglès, perquè tots acaben amb 'berry'. Per exemple tenim la blackberry, que és la móra, a banda d'uns mòbils passats de moda, o la blueberry, que és el nabiu. També tenim strawberry i raspberry, maduixa i gerd. Per això quan es va plantejar fer el Besiberri Sud va pensar que seria com prendre-li un fruit vermell a un nen, però va resultar que és el cim més al sud de la massís dels Besiberris, a l'Alta Ribagorça, de 3023m (segons la viquipèdia).

Aquesta és la ruta que vam seguir, sense passar pel Comaloforno. 
Gràcies a l'usuari de wikiloc j&jrock.

La ruta triada partia des de Caldes de Boí, d'uns 14,9 km, per bé que s'hi pot arribar des de l'Estany de Cavallers o des de Conangles. Es tracta de salvar uns 1500m de desnivell que es comencen a fer notar de seguida amb una pujada molt forta per zona boscosa i creuant el barranc de Sallent, sense dificultat si tens unes bones cames. El primer respir es troba al Pla de la Cabana, un prat molt verd i agradable des del qual s'albira el proper tram de pujada forta, per terreny una mica més complicat i vertical fins arribar a l'Estany de Gémena de Baix, un llac en un entorn preciós on de ben segur que excursionistes més experts fan nit per estalviar-se un bon tram de la ruta i més de la meitat del desnivell quan aborden el pic.

Girant la vista a l'Estany de Gémena de Baix, 
un lloc per quedar-s'hi, però teníem pressa.

De l'Estany de Gémena de Baix al de Dalt és la segona treva de la ruta, els separa molt poc desnivell, sorprenentment. Un paratge molt maco, però on comencen els caos de roques grans que es van trobant al llarg del recorregut. El camí fins els Estanys Gelats de Gémena és més costerut, però les vistes a l'objectiu cada cop són més bones, i per tant queda més a prop. El problema és que s'ha d'arribar a l'enforcadura que deixen el Pic d'Abellers i el Besiberri Sud, el Coll d'Abellers, i la ruta segueix per una canal que té diverses pales de neu amb pendent endimoniat que van fer que l'excursionista de pa sucat amb oli s'amarés de suor freda pensant en certa experiència de feia tot just una setmana.

La canal cap el Coll d'Abellers té neu. Tornem enrere? 
Va, acostem-nos-hi a veure... 
A l'esquerra Abellers i a la dreta Besiberri Sud.

Per sort, hi ha ruta alternativa que transcorre per un lateral de la canal, que evita trepitjar la neu i et deixa al peu del coll. El pitjor havia passat. Ja només queda remuntar la pendent del cim per camí pedregós i descompost i alguna grimpada senzilla per arribar als més de 3000m del Besiberri Sud i tenir unes vistes espectaculars es miri cap on es miri. Al nord i en primer terme, la cresta dels Besiberris amb el cap rocós del Nord just a davant, a l'oest el Macís de la Maladeta amb l'imponent Aneto i just a davant el maleït Mulleres, cap el sud una altra cresta delirant coronada pel Comaloforno, i a l'est infinitat de muntanyes fins allà on arriba la vista, entre les que destaca la Punta Alta del Comalesbienes. Totes elles, muntanyes de més de 3000 metres.

Vista del Comaloforno des del cim, sembla inexpugnable.

La tornada va ser més dura que l'ascensió, i va durar gairebé el mateix temps. Haver de desfer tants metres de desnivell en poca distància és perillós i cal baixar amb cura. En total, l'excursionista de pa sucat amb oli i la Fantàstica Acompanyant van trigar onze hores i mitja en completar la ruta, comptant diverses aturades d'avituallament i haver estat molta estona al cim patint de síndrome d'Stendhal. És un temps acceptable, però per sobre del que tocaria. És un fet demostrat que l'excursionista de pa sucat amb oli endarrereix la Fantàstica Acompanyant.

De fons el massís de la Maladeta amb l'Aneto regnant als Pirineus. 
També la forma allargada del Mulleres amb qui ens tornarem a veure les cares.

Informe de danys: Cruiximents moderats als quàdriceps i una mica de dolor als bessó esquerre, que esperem que no serà res. La Fantàstica Acompanyant va caure al cim, cosa que no fa gens de gràcia perquè l'espai que hi ha no és gaire gran, però només es va fer una rascada i un blau al genoll.

8 comentaris:

  1. Ufff, espectacular! Felicitats a l'excursionista de pa sucar amb oli ( que , insisteixo, hauria de canviar de nom) i a la Fantàstica acompanyant per la fita. Confio que els danys passin ràpid i que els bons records de l'excursió durin molt.

    ResponElimina
  2. Vols dir que no hauries de deixar d'anomenar-te excursionista de pa sucat amb oli? no cal que siguis excursionista experimentat però no crec que sigui just pels que si que som excursionistes de pacotilla anomenar-te així.

    ResponElimina
  3. jo em trec el barret ....això és molt més que una excursió això ja és alpinisme en tota regla ( i subscric el que et diu la rits res de pa sucat amb oli...)

    ResponElimina
  4. Jo també em trec el barret davant de l'excursionista de pa sucat amb oli i la seva Fantàstica Acompanyant...Ho veus, la muntanya us esperava perquè s'havia que ho tornaríeu a provar, segurament aquesta vegada fent més us la prudència per evitar empipadores relliscades...I és que amb esforç es poden aconseguir coses, potser no a la primera, però...Una magnífica excursió. Felicitats.
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  5. Anava a dir el mateix que la rits i la Mireia... li has de canviar el nom al teu excursionista, aquest ja ha caducat.

    Enhorabona per a fer aquestes excursions tan maques aquests cims tan importants i emblemàtics.

    ResponElimina
  6. Felicitats: els Beciberris sempre costen de pujar. Fa més de 35 anys que no hi hem tornat. He dormit un parell de vegades al refugi bivac. Aleshores en dèiem Biciberris, amb i.

    ResponElimina
  7. immens!! els Beciberris son paraules majors en el món excursionista, felicitats!!

    ResponElimina
  8. Moltes gràcies a totes i tots els que heu comentat aquesta ressenya de muntanya. Aquesta és una excursió exigent i és per estar-ne orgullós. Encara queden molts reptes i de ganes d'anar a la muntanya no en falten. Veurem com tenim el calendari!

    Mireia, aquest cop els danys són molt minsos. Com que la setmana anterior ja vam tenir ració i ensurt, el cos ja estava preparat i vam aguantar força bé. És una gran ruta, segur que en guardarem bon record!

    rits, quina mania! Ja sé que us ho sembla, però hi ha molts factors pels quals m'agrada aquest nom. El primer, perquè el vaig fer servir de bon inici i m'esqueia i m'escau. Per coneixements tècnics, per equipament que porto i per tantes altres coses, sóc molt precari. Una altra cosa és que hi posi voluntat i camini hores i hores per assolir l'objectiu, perquè funciono per reptes jo. I tinc certa forma física, ara mateix torno a estar passat de quilos, però tinc les cames fortes. Però et puc dir que vam ser els primers a sortir al matí cap a dalt i que vam ser els últims a arribar. Diversos grups ens van encalçar al cim o prop del cim i després ens van passar de llarg durant la baixada. També et dic que si no fos perquè jo vaig lent, la Fantàstica Acompanyant faria molt millors temps.

    Elfreelang, he de reconèixer que aquesta excursió ja és d'entitat, és una ruta llarga i exigent, però sense tenir complicacions tècniques que requereixin coneixements que no tinc. Estic molt orgullós d'haver-la completat, però no em canviaré el nom per més que insistiu!

    M.Roser, aquesta ruta és diferent de la de l'altre dia, no està massa lluny, però no té res a veure. Bé, té a veure que el terreny no és massa diferent, però aquest cop va anar tot bé i vam poder completar l'excursió sense problemes. La dificultat és similar entre les dues excursions, trobo. Així que ara només queda trobar data per fer el Mulleres que ens ha quedat pendent per segona vegada, ara sé que no és que no pugui coronar un 3000 (ja és el meu vuitè, però feia molt temps que no ho feia), és que el Mulleres em té mania! Però l'any que ve ens tornarem a veure les cares.

    Carme, no us faré cas, hahaha! Cada cop que faig una excursió us he de donar els meus motius, com sempre, els podràs trobar més amunt. Però és que a més m'agrada aquest nom! D'aquest cim estic molt orgullós, no em va semblar especialment difícil perquè no calen coneixements tècnics, però és dels que es considera difícils dels 3000 que tenim per Catalunya, i això està molt bé.

    Xavier, vam pujar només el Sud, que és el més fàcil, penso. No calen grimpades de massa consideració, el camí és llarg però molt maco i complet, costerut, això sí. Estic orgullós d'haver completat aquesta ruta, però em sembla que tant el Nord, com el Comaloforno s'escapen de les meves capacitats. Jo crec que, si t'animes, el Sud el podries tornar a fer qualsevol dia d'aquests.

    Hypatia, vull aclarir que només vaig fer el Besiberri Sud, des de Caldes. Des d'allà hi ha una gran caminada però el camí només fa pujada, no cal escalar ni moure's per espais oberts a caiguda lliure. Calen cames i anar amb compte. Però ni tan sols per la canal de pujada al coll vam passar, perquè hi havia molta neu dura d'aquesta que sempre hi és. Vam avançar pel lateral. Així que sí, molt content, però el Nord queda lluny del meu abast i pel Comaloforno m'ho haure de pensar bé.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.