dijous, 9 d’agost de 2018

Anti

Una interessant conversa a l'hora de l'esmorzar a portat una afirmació que he trobat molt encertada: La gent que és anti-, no té cap intenció d'escoltar l'altra part. Després del guionet d'anti s'hi pot afegir el que creieu convenient. En el nostre cas parlàvem d'antivacunes, antitransgènics, i conceptes relacionats. Trobo que és veritat, si ets anti alguna cosa no vols sentir una altra versió, no contemples estar d'acord amb l'altra part, de cap de les maneres. És clar que la vida dóna moltes voltes i tot acaba canviant, però quan et consideres tan contrari a algun concepte no hi ha manera de fer-te combregar. Pensant en diversos exemples he vist que la frase era prou encertada.

I llavors, com no podia ser d'altra manera, m'he posat a pensar contra què era anti jo. El primer que m'ha vingut al cap és antifeixista. Cap concessió a aquesta gentola, res a discutir amb ells. Però també sóc molt bel·ligerant contra les teràpies alternatives, també em podria considerar anti, perquè no sóc gens transigent quan se'n parla. Podria dir que sóc antimodes, no m'agraden i passo de seguir-les, encara que és difícil escapar-se'n. També antidrogues, tret de l'alcohol no n'he tastat cap, i no m'agrada saber que la gent en pren. Ben mirat... hi ha moltes coses que no m'agraden en aquesta vida. Problemes de creure's molt les pròpies opinions i defensar-les. Els que van per una altra banda em solen donar motius per discutir.

11 comentaris:

  1. Coincideixo força amb la llista d'antis que cites, no estic en contra de les modes però tampoc les segueixo ni m'interessen però en els altres casos sí que hi estic directament en contra.
    Així i tot, en el meu cas no seria veritat que no tinc cap intenció d'escoltar l'altra part. A mi no m'importa debatre amb arguments i que m'intentin convèncer amb punts de vista diferents al meu. Això sí, sempre que hi hagi arguments de veritat sobre els que debatre. És difícil arribar a un acord quan, per exemple, et defensen que un tractament "alternatiu" funciona perquè funciona i prou, sense més arguments més enllà d'un cert misticisme que no es pot agafar per enlloc.

    ResponElimina
  2. Mentre no m'abonin la compensació per la cancel·lació del vol, jo sóc AntiVueling total...

    ResponElimina
  3. Jo penso que tothom és anti- moltes coses, però això no ha de ser motiu per no voler escoltar quan algú no ho és, perquè sinó, ningú voldria debatre amb nosaltres les coses que pensem diferent...És pot ser anti- respectant a qui no ho és!
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  4. Jo també soc anti feixistes, anti teràpies alternatives i anti droga. I també soc intransigent en tot això. O blanc o negre en aquest cas.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però una vegada em vaig posar Arnica a una tendinitis que cap metge em curava, i en dos dies fora!
      Sóc anti embotits perquè tinc colesterol!

      Elimina
  5. menys amb les teràpies anomenades alternatives que considero algunes com a bons placebos , en tot els altres "antis" m'hi sumo

    ResponElimina
  6. Hi ha molts antis disponibles, si un vols ser-hi fidel no pararia de discutir, per això el millor és defensar només el que més ens toca i passar una mica dels altres.

    ResponElimina
  7. M'agrada com ho expliques i hi estic d'acord. Quan ets anti- costa d'escoltar les raons dels altres, però jo crec que només sóc anti quan no hi ha cap raó vàlida per escoltar. Sí som antifeixistes, és perquè no hi ha cap raó vàluda per l'altra banda.

    A mi, i ho reconec com una falla meva, sovint em costa discutir. Sobretot quan és discutir sene raons. Aleshores callo i em faig una mica anti o una mica més anti del que era.

    ResponElimina
  8. Quan deia això d'anti no vol dir que no es pugui discutir de temes en els que no estem d'acord, o amb gent que defensa altres postures. Escoltar sempre s'ha de fer, però cadascú té els seus temes que són línies vermelles, dels quals no hi ha cap argument que els pugui fer canviar d'idea. A això em referia. I no cal que els compartim, fins i tot aquells o aquelles que no els agrada discutir saltarien amb algun tema en concret perquè per allà no hi passen. Us convido a no callar quan això passi, encara que tampoc cal ser un bocamoll! Moltes gràcies pels comentaris que heu fet.

    McAbeu, les modes tornen a la gent una mica ximple i ara n'hi ha de tota mena. No m'agrada que em diguin com he d'anar ni què he de fer, ja som prou un ramat com perquè ens n'haguem de sentir més. Sobre l'altra part, en realitat estàs dient el mateix que jo. Escoltar no fa mai mal, però escoltar i dir que no s'aguanta per enlloc i que cap argument et convenci és força similar a no voler-ne ni sentir a parlar. Són maneres de dir-ho. Si hi estàs radicalment en contra serà molt difícil que hi hagi un argument que et convenci, i en temes de teràpies alternatives comptes amb infinitat de dades i estadístiques científiques que avalen la teva posició, així que difícilment algú et convencerà de res apel•lant a la màgia i a les energies...

    Maurici, les companyies aèries fan un bon paperot a l'estiu. No sé si van superades per tota la gent que viatja, o si hi ha alguna cosa més, però en tot cas, ens donen motius per tenir-los mania. Ara bé, suposo que no ets anti-companyies aèries, sinó que et fa molta ràbia que actuïn així. Perquè si ho fossis no voldries ni sentir a parlar de volar, viatjaries d'altres maneres.

    M.Roser, no se si no m'he explicat prou bé. Una cosa és tenir opinió i poder debatre amb altres sobre posicions diferents. És clar que es pot fer, i és la gràcia, no tothom ha de pensar igual, i mentre no falti el respecte, es pot parlar de moltes coses. Però quan som anti no atenem a raons. No vol dir que no escoltem, no es pot negar a ningú el dret a expressar-se, però no ens convenceran de res, i el més probable és que les seves opinions ens emprenyin més que una altra cosa. Potser alguns o algunes no sou així, però hi ha temes pels quals jo no passo sense saltar i contradir qui sigui amb tota la virulència del que sóc capaç. Que potser no és la millor manera? Potser. Però surt així.

    Helena Bonals, ja és estrany que tu i jo coincidim tant, però m'alegra saber-ho. Jo sóc poc transigent en certes coses, en aquestes que dius, i segurament en alguna altra. M'agradaria saber alguna altra teva també.

    Elfreelang, precisament, si són placebos no es poden considerar remeis. Si un placebo cura vol dir que la malaltia no existia, per dir-ho d'alguna manera, per més que el pacient s'ho cregui. No és res que no pogués passar amb una mica de descansa, vida sana i atencions per part de la gent que t'estima, i mira que sembla senzill, però no ho és tant. Un placebo no et curarà un càncer, l'Alzheimer o una infecciosa. Tot i així, hi ha gent que 'es tracta' amb alternatives aquestes malalties tan reals. Els resultats, naturalment, són nefastos.

    ResponElimina
  9. Sr. Gasull, tampoc cal que tot el que no ens agrada massa ho considerem anti. Un anti ha de ser alguna cosa que rebutgem frontalment, que ningú no ens podria convèncer que ens equivoquem, perquè la nostra opinió no canviarà. En tants altres temes no tenim una determinació tan ferma, i podem debatre fins a modificar la nostra postura, o fins i tot canviar-la si els arguments són prou de pes.

    Carme, com que em coneixes ja saps que a mi no em costa discutir. Potser peco del contrari que tu, de vegades no cal ficar-hi cullerada, que no va amb mi la cosa i podria callar, però no ho faig. I no cal ser anti o no, senzillament si penso diferent m'agrada exposar-ho i que no quedi l'opinió que s'està expressant com a la vàlida. A les xarxes socials, per exemple, de vegades aconsegueixo callar, perquè el fet que sigui per escrit fa que m'ho pugui pensar un parell de cops, i mira que no és per falta de ganes! Però quan estic amb gent...

    ResponElimina
  10. Mai m'havia plantejat això que ser anti una qüestió comporti un rebuig total i manca d'escolta.
    Jo tb sóc antifeixista en el teu sentit de descripció. En canvi, anti teràpies alternatives, antidrogues,... no. No hi estic d'acord i sóc fidel als meus principis i consideracions ètiques, però puc escoltar i més que entendre, acceptar el posicionament dels altres.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.