dissabte, 14 de juliol de 2018

Vancouver


Vancouver és moltes coses. És la porta canadenca a l'Àsia. És un Downtown cosmopolita amb un milió de nacionalitats. És un espai verd immens i intocable amb boscos centenaris. És un skyline de gratacels modestos i moderns que amaguen arquitectura americana clàssica als seus peus. I és molt ianqui. És una ciutat bonica, envoltada d'aigua, en la que si t'hi fixes bé veuràs treure el cap a alguna foca. Una ciutat amable i agradable, però en la qual els indigents formen part del mobiliari urbà. Opulència i pobresa es donen la mà i es toleren mútuament, contrastos a la vista de qualsevol visitant ocasional.

10 comentaris:

  1. Deu fer gràcia veure el caparró d'alguna foca, dins d'un nucli urbà.
    La pobresa extrema, que provoca tanta indigència al món, és un problema, malauradament universal. Lògicament ni el Canadà, que pel que diuen és un dels països més avançats del mon, tampoc se n'escapa.

    ResponElimina
  2. A mi aquestes ciutats amb tants gratacels , em fan rodar el cap...Dius que enmig de les cases amaga molta verdor, encara bo si estimen la natura!
    I per desgràcia, de pobres en veurem a tot arreu...
    Bona tarda, XeXu.

    ResponElimina
  3. Sembla una ciutat que té de tot... el que em fa més gràcia és que estigui envoltada d'aigua. No la conec, però crec que això m'agradaria.

    ResponElimina
  4. Sembla molt habitable... però i a l'hivern? BBBRRRRR!!!

    ResponElimina
  5. Em sembla que la dicotomia aquesta d'opulència-pobresa és un fenòmen global, i es fa present en la totes les grans urbs del món. Difícilment veuràs gent vivint al carrer en un poble, però en una gran ciutat amb molta gent, sembla que la gent es deshumanitza.

    ResponElimina
  6. Una dada important més, ciutat agermanada amb Huelva

    ResponElimina
  7. tots les llocs tenen aquell punt d'interès que et donen ganes de tornar-hi, però de moment encara no he trobat cap lloc on arrelar-hi.

    ResponElimina
  8. El Canadà és una assignatura pendent, però és tan gran que costa decidir-se per on començar!

    ResponElimina
  9. pel que veig ciutat bella de grans contrastos entre pobres i molt rics .....que estigui plena de moltes i variades nacionalitats i llengües és una cosa que m'atrau...boniques i interessants vacances les teves

    ResponElimina
  10. Una ciutat de contrastos, com ho són totes les grans ciutats. Tot i que sempre prefereixo veure natura quan vaig pel món també està bé conèixer les ciutats. Cadascuna té la seva personalitat pròpia. Moltes gràcies per comentar.

    Xavier, doncs sí, en vam veure més d'una, i ens quedàvem allà molta estona mirant, més que la resta de la gent. Fins i tot en vam veure una que s'estava menjant un pop amb molta fruïció. El tema de la indigència em va sobtar perquè el vaig veure tal qual com ens el mostren les pel•lícules americanes. I em sembla que malauradament estan molt integrats al paisatge urbà. Aquí, tret del centre de Barcelona, penso que hi estem menys acostumats.

    M. Roser, Vancouver té zones. No teníem massa temps per estar-nos-hi, però vam explorar força la zona cèntrica, el Downtown, el que es podria traduir com 'baix el poble'. És el centre turístic, i està en una illa. Tant al sud, com més al nord, hi ha el Vancouver residencial i els suburbis. Allà tot són casetes i ocupa una gran extensió de terreny. Just al costat del centre, hi ha una altra illa que és l'Stanley Park. El travessa una gran carretera que comunica el centre amb la zona nord, però aquest parc és molt gran i té un bosc humit i tot, un aquàrium, jardins de flors, és un lloc molt xulo amb fauna pròpia i tot. És una distribució curiosa, però l'Stanley Park és el pulmó de la ciutat. Ah, els gratacels aquests no són tan alts, encara que ho semblin!

    Carme, el Downtown està envoltat d'aigua, està en una illa, i a l'illa del costat hi ha l'Stanley Park. Les dues illes estan connectades per una gran carretera que les travessa i connecta la part sud i nord de la ciutat. Una distribució curiosa, però funciona!

    Maurici, està més al nord que casa nostra, però no sé si fa tant fred a l'hivern. Pensa que toca al mar, i les temperatures són més temperades que a l'interior. Això sí, si hi bufa el vent suposo que més val que t'abriguis...

    Risto, probablement tinguis raó, però em va fer la impressió que se'n veien més dels que hi ha a Barcelona, però potser és que no em passejo prou per la ciutat, o que quan estàs en un altre lloc et fixes més en algunes coses que et són invisibles a casa. Malauradament, la pobresa urbana existeix encara que no en fem cas.

    Pons, una dada que desconeixia, així que gràcies. Ara segur que dormiré millor.

    Sr. Gasull, suposo que el lloc on vius és l'excepció a això que comentes.

    Clídice, a mi em queda molt per explorar, però vam decidir començar per la costa oest, la que tenim més lluny de casa. Però el Quebec ha de caure!

    Elfreelang, com deia, em sembla una ciutat molt cosmopolita, com ho són totes les grans del món, actualment hi ha molta barreja. Però més a l'interior el que em va semblar veure és força fenotip asiàtic, però no turista, sinó resident. És a dir, fills de la immigració asiàtica que ja són canadencs. No esperava trobar-ne tants, de fet gairebé no es veien afroamericans, per exemple. Amb tot, anar a un lloc tan lluny i tan diferent sempre és enriquidor.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.