dimarts, 10 de juliol de 2018

Plain of the Six Glaciers

Per tothom és ben sabut que a Canadà un dels idiomes que s'hi parla és el francès. Com que l'excursionista de pa sucat amb oli no domina gens aquesta llengua, quan li van proposar fer la ruta de Plain of the Six Glaciers va imaginar alguna cosa així com 'el pla dels sis gelats', i ell no s'ha oposat mai a menjar sis gelats de cop. Però resulta que no, que és una ruta molt coneguda que parteix del molt turístic Lake Louise, a uns 1700m, i arriba fins una esplanada des de la que es poden observar sis glaceres, a poc més de 2100m, i per tant força assequible.

Aquesta és la ruta i el perfil, l'he tret d'aquí.

La ruta té la possibilitat de pujar fins el Lake Agnes (2250m), que és un altre bonic indret, però que implica desviar-se de la línia recta, així que és opcional. L'excursionista de pa sucat amb oli i la Fantàstica Acompanyant van optar per anar a veure les glaceres primer i ja veurien si pujaven al llac després. En gran part no va ser perquè siguin uns covards, sinó perquè van haver d'esperar una hora a que parés de ploure abans de posar-se en marxa i la ruta preveia unes 7 hores de caminar i no les tenien totes.

Deixant Lake Louise enrere, les vistes són espectaculars.

Es comença a caminar des del Lake Louise que és d'un característic color turquesa i que està infestat de turistes. Però a mesura que t'allunyes del llac cada cop te'n trobes menys. El camí és senzill i planer, ben marcat, i tot i que el fa menys gent que la que es queda al llac fent-se selfies, no hi falten els figurants. La pujada és lleugera amb només algun tram de pendent una mica més pronunciat.

 Tot el camí transcorre per una vall glacial.

Abans d'encarar l'últim quilòmetre i mig fins les glaceres, hi ha una Tea House, el més semblant a un refugi de muntanya que puguem trobar, però que és punt de peregrinatge per menjar i beure, no per fer-hi nit. Hi ha establiments d'aquests a moltes rutes d'aquesta mena, i molta gent fa l'excursió a la Tea House. Però l'intrèpid excursionista de pa sucat amb oli no es va quedar aquí, és clar. A més, s'havia acabat el plat del dia, que era xili amb carn, i només quedaven espinacs.

Les últimes glaceres. Aquí on els veieu, aquests cims 
són tresmils llargs, de l'alçada de l'Aneto.

A la tornada es van veure amb prou forces per pujar fins al Lake Agnes, però els va exigir un bon esforç, ja que per pujar-hi en aquest sentit de la ruta el pendent és força pronunciat. La pujada, per cert, la van fer pràcticament sense trobar-se a ningú, per acabar en el llac que semblava el metro de Barcelona en hora punta. També hi ha una Tea House, és clar. 

El Lake Agnes, preciós. Sembla que no hi hagi ningú, oi? 
Eren tots darrere.

Allà l'excursionista de pa sucat amb oli va aprofitar per dinar i acte seguit emprendre la tornada cap a Lake Louise per un camí molt més transitat i tota l'estona de baixada. Van completar la ruta en un temps inferior al previst però amb la sensació d'haver fet una bona caminada, sense massa complicacions, tot hi haver de creuar algunes franges de neu i amb uns paisatges espectaculars de la vall glacial.

Informe de danys: cansament a les cames i uns cruiximents molt lleugers.

13 comentaris:

  1. Uauh! Espectaculars imatges!

    Quan et trobes en indrets com aquest és quan et dóna la sensació que els humans som ben poca cosa al costat de tanta natura desbordant.

    Els catalans tenim la gran fortuna de viure a prop de paratges naturals també espectaculars i molts ni els coneixen.

    ResponElimina
  2. Ara sí que t'escolto, amb aquestes bellíssimes imatges. I ningú no diria que hi havien aglomeracions humanes.

    ResponElimina
  3. Quina meravella! Quins paisatges i quins llacs més bonics!

    ResponElimina
  4. Paisatges, glaceres, cims, llacs espectaculars, tots molt ben fotografiats. I narrat amb bon humor!

    ResponElimina
  5. Les fotos enganyen, ara hi aniré jo i veuré tot la gent que no es veu a les fotos, estafador!

    ResponElimina
  6. Quina passada! Quins paisatges! La natura és insuperable! Aquí concretament no hi he estat, però mirar les teves fotos em transporta a altres llocs espectaculars i revisc la sensació que vius per dins davant de tanta magnificència.

    ResponElimina
  7. Felicito a l'excursionista de pa sucat amb oli i a la Fantàstica Acompanyant per una excursió com aquesta...Quines vistes tan fantàstiques i el color de l'aigua...El millor de tot, jo m'ho imagino fent el camí sense trobar ni una ànima, que gaudeixes molt més de la natura!
    Ara potser tocarà descansar d'aquestes vacances...
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  8. noi de pa sucat amb oli res de res tot un excursionista d'alta volada ....glaceres, desnivells, deu n'hi do! uns paisatges meravellosos

    ResponElimina
  9. Maquíssima aquesta excursió que ens expliques, Xexu! I les imatges, precioses! Si tingués 20 anys menys m'animaria a fer-la! Com que no puc, em conformaré menjant sis gelats un darrere l'altre!

    ResponElimina
  10. No és l'excursió més difícil que hem fet, però volíem fer-ne alguna allà, que hi ha uns parcs nacionals amb muntanyes espectaculars. A banda de la neu que encara hi havia, no volíem fer res massa agosarat perquè ens feia cosa trobar-nos amb algun problema tan lluny de casa, però almenys una mica vam poder caminar, i molt contents! Moltes gràcies per comentar.

    Risto, mica en mica vaig coneixent també la nostra terra, perquè com tu dius hi ha molts racons que no tenen res a envejar a qualsevol imatge que puguem veure. Però qui es pot resistir a anar a una zona tant muntanyosa i exuberant i caminar una mica per allà. Alguna excursioneta havíem de fer, sense arriscar massa, que tampoc no anàvem preparats i fa una mica de por, però no ho podíem deixar passar.

    Allau, sempre intento agafar l'angle bo perquè no hi surti gent, és el que fa tothom. Però saps què m'agrada també? Faig la foto-postal, i després faig fotos al meu entorn perquè es vegi tota l'altra gent que intenta fer el mateix que jo. En tinc alguna de força bona!

    Carme, era realment maco tot allò. No vol dir que aquí no en tinguem de paratges així, però val la pena visitar les Rocky i visitar-ne de nous.

    rits, gràcies! I les fotos què t'han semblat? ;)

    Xavier, agraït pel comentari. M'agrada fer les cròniques de muntanya amb humor perquè no en sóc cap expert, i em diverteix fer-ho així. Espero que a vosaltres també.

    Hypatia, era ben maca, sí. I a més el paisatge és diferent del que podem trobar a Catalunya, i això s'agraeix per la novetat.

    Pons, seria un estafador si digués que era una terra verge i que vam estar sols tot el recorregut, però no he amagat que hi havia molta gent per allà, massa. No em pots culpar d'intentar fer les fotos sense gent davant! Ja he posat un paio en una d'elles que estava en la meva trajectòria, però els que en saben de fotografia diuen que ja està bé que hi hagi alguna persona com a referència per entendre la magnitud del que veiem a darrere.

    Laura T, sí, la natura ens fa semblar petits, només podem admirar-la i gaudir-ne, fins allà on ens deixa. Espero seguir meravellant-me durant molt temps.

    Anònim, gràcies!

    M.Roser, millor que no t'imaginis que no hi havia ningú, perquè de gent n'hi havia força. Les fotos sempre s'intenten fer sense ningú que te les espatlli. Però tret d'alguna estona, hi havia gent per totes bandes. Una zona massa turística, però tampoc no ens volíem arriscar a rutes poc transitades, que no és com anar a fer el Puigmal allò...

    Elfreelang, els paisatges són molt espectaculars, però com a excursió no té massa dificultat. La gràcia és haver-la pogut fer tan lluny, a 8000 quilòmetres de casa.

    Galionar, què espavilada! Potser jo també m'apunto a fer els sis gelats de cop! No crec pas que siguis massa gran com per fer aquesta excursió, però definitivament no ho ets per fer una visita a Canadà, no cal endinsar-se gaire a la natura salvatge per trobar paisatges meravellosos.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.