dimarts, 17 de juliol de 2018

Ícar



Ets conscient que la vida et canviarà molt a partir d'ara, oi?
—Bé, sí... és normal, no?
—Sí, però no sé si te'n fas una idea aproximada... una criatura ho canvia tot.
—Ja m'ho penso, ja. De fet ja tot ha canviat molt i encara no ha nascut.
—Sí, però... bé, que tu ets un paio molt lliure, que t'agrada molt fer la teva, ja saps. Passes més estona volant que a casa. I ara les prioritats canviaran, ja ho veuràs.
—Va home, no exageris tant. És clar que ja no podré fer totes les coses que m'agrada fer, o no tan sovint, però la vida no s'acaba, no?
—Et diria que és dedicació 24 hores... ho he vist amb altres amics i amb la meva cosina. Ella es passava el dia sobre la taula de surf i des que té la nena no hi ha tornat a pujar ni un sol cop.
—Però això és al principi, la novetat, acostumar-se a tot plegat...
—La nena ja té quatre anys...
—Doncs potser és una qüestió d'organitzar-se amb la parella perquè cadascú tingui l'espai que necessita...
—Potser tens raó... però el mateix em deia ma cosina...
—Tio, m'ho estàs pintant molt negre, eh! Ja saps que volar és la meva vida, ho necessito com l'aire que respiro.
—Potser podràs anar fent de tant en tant... però ara la teva vida serà una altra... ja veuràs, serà un canvi natural, quan el vegis només voldràs estar amb ell. Serà ell qui et farà volar!
—Home sí... però no és el mateix... ostres, que en tinc ganes, eh, però m'ho estàs pintant com una presó...
—Una presó no, és clar que no, però la dedicació... ja saps...
—Uffff, quin mal rotllo que m'estàs fent entrar, m'imagino sense poder volar mai més...
—No home, no em facis cas, que no n'hi haurà per tant... suposo...
—Pfff.
—Va, anima't! Explica'm, com li penseu posar?
—Ícar...


Aquesta és la meva participació a la substitució estiuenca de la Carme, que no falla mai a la cita!           

11 comentaris:

  1. Benvingut Ícar. Quan sigui gran volarà amunt.

    ResponElimina
  2. Ha, ha, ha... amb la dèria que té el pare i el nom que portarà el fill volaran tots dos junts en quatre dies, que la vida també passa volant! (és per animar-lo una mica)

    Gràcies, XeXu, m'ha agradat molt aquesta història.

    ResponElimina
  3. Espero no ser massa un aixafaguitarres però tinc molt clar que, almenys els propers anys, val més que el protagonista del relat conservi les ales aquestes ben guardades... per molt Ícar que es digui el fill. ;-)

    ResponElimina
  4. ostres molt bo! això si que és un bon vol ! i esperem que duri més que ens conta la mitologia

    ResponElimina
  5. Estic segura que s'ho podrà compaginar tot molt bé... i, des de la sorra, el petit Ícar aplaudirà amb força i content cada aterratge del seu pare! :-))

    ResponElimina
  6. Ostres doncs vaja amb el nom que li volen posar, perquè ell va volar, però va acabar molt malament...Molt ben trobat, XeXu!

    ResponElimina
  7. Ícar... està bé. Com a mínim no li posen Adolf...

    Quins maldecaps això de ser pare, no? Segur que té les seves coses bones... ;-)

    ResponElimina
  8. Em conformo amb els nebots, jo no en vull, de fills.

    ResponElimina
  9. Com sempre, un plaer participar en aquests jocs literaris que ens fa la Carme per amenitzar una mica l'estiu en absència de RC. Ha sortit així el relat i ja sé que el tema de fons donaria per moltes converses, però deixem-ho així, que només és ficció! Moltes gràcies per comentar guapos i guapes.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.