dissabte, 28 de juliol de 2018

Els pèls del clatell

Un tuit sobre un accident de cotxe m'ha fet recordar que fa 6 anys, al juliol del 2012, el cotxe em va patinar en un revolt quan em faltaven només 10 minuts per arribar a casa, després d'un viatge molt llarg gran part del qual havia estat sota la pluja. Ja només pensava en arribar, va relliscar a una banda, després a l'altra, i va acabar xocant contra el lateral dret de la via, mirant en sentit contrari del que circulava.

Vaig sortir il·lès d'aquell ensurt, però el cotxe no tant, ja en vaig parlar el seu dia. Però el que importa aquí és precisament l'ensurt, no el mal. El que em fa parlar-ne és que, fins i tot ara després d'aquests anys, cada cop que passo pel lloc de l'accident em tenso i se m'ericen els pèls del clatell. I si hi passo amb pluja, encara pitjor. Sempre hi passo lent i amb cura. De fet és un lloc que cal passar a poca velocitat, però la sensació de tensió no marxa i és una mica absurd. Difícilment em tornarà a passar res allà, perquè instintivament ja afluixo. Si em passa alguna cosa serà en un altre lloc pel que passi més confiat i distret.

Vaig tenir sort i l'únic que hi vaig perdre van ser diners. Però les seqüeles que poden deixar els accidents d'aquesta mena s'enterren molt profundament als nostres cervells. Hi ha qui li ha costat moltíssim tornar a pujar a un cotxe després de tenir-ne un. I no sé si és possible tornar a passar com si res per allà on la teva vida ha depès de la fortuna del darrer impacte.

14 comentaris:

  1. Quan em vaig traure el carnet de conduir, vaig passar per un pas a nivell sense barrera davant d'un tren sense adonar-me'n. És un record que m'ho fa passar malament quan em ve al cap.

    Em fa pensar sobre la fragilitat i al mateix temps la fortalesa de la vida. Senzillament no em tocava morir aleshores.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uffff, quin ensurt, Jotapé!!! Sort que no va passar res!!

      Elimina
  2. Quan la meva filla era petita, anant per una carretera amb ella i la meva dona, entre Solsona i Berga, en passar un revolt ens vem trobar de sobte una placa de neu dura. Vaig fer allò que no s'ha de fer: frenar.
    El cotxe va anra directament cap el precipici. No hi havia cap tipus de tanca. Vaig poder-lo aturar amb el fre de ma, quan una de les rodes davanteres ja era fora.
    Al cotxe teníem un cassette i la cançó que sonava era: #9 Dream" del John Lennon.
    Des d'aleshores, quan escolto aquesta cançó, no sé si se'm posen els pels de punta, però sí que tinc la sensació que vaig cremar una de les 7 vides, que com el meu gat, també dec tenir.
    "...Magic in the air, was magic in the air?
    I believe, yes I believe..."

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegro moltíssim que tinguessis reflexos per frenar així!! :-))

      Elimina
  3. Llegint el que dius i el que diuen els dos que em precedeixen, veig que tots els que duem o hem dut alguna vegada cotxe ens n'ha passat alguna, per petita que sigui.. i això ens demostra el que dius, i que som fràgils, que la vida arriba i pot marxar d'un moment a l'altre. Aprofitem els bons moments!

    ResponElimina
  4. És normal que se't quedi a dintre l'ensurt quan has passat un accident, tot i que de mica en mica( sobretot sinó és greu) es va oblidant. A mi, al cap d'una setmana de treure'm el carnet, com que jo no tenia cotxe, me'n van deixar un, perquè no se m'oblidés...Però mira, jo havia fet les pràctiques amb un Mini i el que em van deixar era un model de Citroen molt gros i força antic i bastant dur de volant i al girar per un carrer me'n vaig anar de nassos a un dels cotxes que hi havia aparcats. Per sort no em vaig fer res, però vaig decidir que no tornaria a agafar cap cotxe fins que no en tingués un de meu. Van passar 4 o 5 anys i aleshores em van regalar un 600 que era tan atrotinat, que si mirava al terra, veia la carretera, però em va servir per tornar a fer pràctiques...Després em vaig comprar un "Dyan6" , nou de trinca, descapotable i tot.
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  5. Si ho penses fredament cada vegada que pugem a un cotxe ens estem posant en perill, els accidents automobilístics son la causa de mort principal de la gent entre 18 i 50 anys, a partir dels 50 es quan venen les malalties del coronàries, càncer i aquestes coses... No saps les ganes que tinc que els cotxes autònoms comencin a circular.

    ResponElimina
  6. Sempre que pujo en un cotxe penso en els perills que té, no sé si és sa o no. Igualment intento córrer com un boig però com que el meu cotxe no tira difícilment puc superar els límits de velocitat. Espero no tenir mai cap ensurt.

    A tall d'anècdota ahir vaig posar gasolina per primer cop aquest 2018. El faig servir ben poc. Bicicleta (amb els seus sustos habituals) o cames a tot arreu.

    ResponElimina
  7. Segons el Pons ara estic més proper a l'infart que a l'accident de cotxe. Ara podré conduir tranquil.
    Les pors s'acaben superant però sempre hi acabes pensant. Això reforça la nostre prudència

    ResponElimina
  8. Unint aquest post amb l'anterior... diré que recordo força bé uns posts que vas fer sobre l'aparença i sensacions "ambientals", primeres impressions i opinió final d'un lloc d'aquests de desballestament de vehicles ;-))

    Fas molt bé d'anar amb compte, xiquet, la salut és el més important que tenim. Això i una economia que ens permeti uns mínims.

    ResponElimina
  9. Veig que alguns heu patit també algun ensurt, i no és gens agradable. Els cotxes són eines perilloses, se n'ha de fer un ús responsable, i de vegades no estem en condicions de conduir (i no parlo d'alcohol), i ho fem igualment. S'ha d'anar amb cura. Gràcies per comentar.

    JPMerch, uf, no m'estranya que el record no et marxi mai, o que quan et ve encara t'esgarrifi. Suposo que jo em tesaria com una corda de guitarra cada cop que veiés un pas a nivell...

    Xavier, no em sorprèn gens que recordis la cançó d'aquell moment, i que quan l'escoltes no puguis evitar pensar-hi. A la vida hi ha coses que se'ns queden gravades de manera conjunta i ja no es poden separar. Una d'elles són les cançons, però també olors, que hi havia quan ens va passar un esdeveniment rellevant. I em sembla que aquest que descrius va tenir molta rellevància... us va anar d'un pèl. Sort que, com deia en JPMerch més amunt, tampoc devia ser el vostre dia i ara ens ho pots explicar.

    Eli, suposo que és inevitable haver patit algun ensurt, però n'hi ha de més bèsties que altres, com el que explica en Xavier. Quan vas en cotxe t'exposes a un gran perill. Actualment són molt segurs, però com dius tu, un mal cop t'ho pot canviar tot.

    M. Roser, déu n'hi do l'experiència. I qui et va deixar el cotxe... què va pensar del tema...? Espero que no tingués massa necessitat de cotxe. Però bé, almenys tu vas sortir ben parada. Suposo que després dels Dyane 6 aquest, que no coneixia ni la marca, no és l'últim cotxe que has tingut!

    Pons, sí, els cotxes són un perill, però els cotxes els condueixen persones. Com dius tu, si els cotxes es conduïssin sols potser no hi hauria tants disgustos, però posem autèntiques màquines de matar en mans d'irresponsables. I irresponsables ho podem ser tots en determinats moments. Com he explicat, jo ho vaig ser aquell dia, em vaig despreocupar abans d'hora per les ganes d'arribar.

    Peix, podries començar per no córrer tant, i això serveix per a tots, que gairebé mai va de dos o tres minuts que puguem guanyar per córrer més. Si per arribar uns minuts tards no ens posem en risc, o posem en risc altra gent, millor. Dit això, molt bé caminar i anar en bici, i també en transport públic, allà on es pugui, però el cotxe hi ha vegades que és inevitable.

    Sr. Gasull, potser sí que reforça la prudència, però ja et dic, com que mica en mica recuperes la confiança en el cotxe i en tu mateix, segurament et tornaràs imprudent en altres bandes, no allà on vas tenir l'accident, però pot passar-te el que sigui en un altre. Tu vigila les teves coronàries, però tampoc no et despistis al volant!

    Assumpta, encara tens bona memòria. Segur que recordaves també el tema de l'accident i com després d'un any vaig haver de desfer-me del cotxe perquè va morir. Moltes coses he explicat en aquest blog. Quan condueixo miro de ser prudent, però de vegades premo força l'accelerador. Definitivament sóc molt més prudent que altres conductors que veig, però els accidents generalment no es poden predir. Esperem no tenir cap altre ensurt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El cotxe era del meu germà i no va dir res, ja que pagava l'assegurança...Aquest cotxe era de la casa Citröen, gairebé igual que el 2 Cavalls...I si n'he tingut alguns altres, ara tinc un Toyota Yaris, automàtic...
      Bon diumenge.

      Elimina
    2. Jo tinc molt bons records d'un Toyota Yaris (una mica més antic), que tampoc era meu, i al que li havia fet algun que altre cop. Sort que el propietari era molt comprensiu.

      Elimina
  10. Una persona propera em va explicar fa poc un accident que va tenir amb un camió. I em recordava que el seu germà, que la va venir a buscar, la va obligar a agafar a ella el cotxe. En aquell moment el va maleir, però després va entendre que si immediatament no agafava el cotxe, no l'hagués tornat a agafar.
    El pare del Sr. E va morir en un accident de cotxe. I el Sr. E condueix per la feina. és molt bon conductor però arrel de l'accident de son pare, va deixar totes les grandeses de joventut i és un conductor prudent.
    Sempre afecten els accidents i deixen un llast. De fet, passa amb tot a la vida, però en aquest àmbit, és molt notori.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.