Per tothom és ben sabut que a Canadà un dels idiomes que s'hi parla és el francès. Com que l'excursionista de pa sucat amb oli no domina gens aquesta llengua, quan li van proposar fer la ruta de Plain of the Six Glaciers va imaginar alguna cosa així com 'el pla dels sis gelats', i ell no s'ha oposat mai a menjar sis gelats de cop. Però resulta que no, que és una ruta molt coneguda que parteix del molt turístic Lake Louise, a uns 1700m, i arriba fins una esplanada des de la que es poden observar sis glaceres, a poc més de 2100m, i per tant força assequible.
Aquesta és la ruta i el perfil, l'he tret d'
aquí.
La ruta té la possibilitat de pujar fins el Lake Agnes (2250m), que és un altre bonic indret, però que implica desviar-se de la línia recta, així que és opcional. L'excursionista de pa sucat amb oli i la Fantàstica Acompanyant van optar per anar a veure les glaceres primer i ja veurien si pujaven al llac després. En gran part no va ser perquè siguin uns covards, sinó perquè van haver d'esperar una hora a que parés de ploure abans de posar-se en marxa i la ruta preveia unes 7 hores de caminar i no les tenien totes.
Deixant Lake Louise enrere, les vistes són espectaculars.
Es comença a caminar des del Lake Louise que és d'un característic color turquesa i que està infestat de turistes. Però a mesura que t'allunyes del llac cada cop te'n trobes menys. El camí és senzill i planer, ben marcat, i tot i que el fa menys gent que la que es queda al llac fent-se selfies, no hi falten els figurants. La pujada és lleugera amb només algun tram de pendent una mica més pronunciat.
Tot el camí transcorre per una vall glacial.
Abans d'encarar l'últim quilòmetre i mig fins les glaceres, hi ha una Tea House, el més semblant a un refugi de muntanya que puguem trobar, però que és punt de peregrinatge per menjar i beure, no per fer-hi nit. Hi ha establiments d'aquests a moltes rutes d'aquesta mena, i molta gent fa l'excursió a la Tea House. Però l'intrèpid excursionista de pa sucat amb oli no es va quedar aquí, és clar. A més, s'havia acabat el plat del dia, que era xili amb carn, i només quedaven espinacs.
Les últimes glaceres. Aquí on els veieu, aquests cims
són tresmils llargs, de l'alçada de l'Aneto.
A la tornada es van veure amb prou forces per pujar fins al Lake Agnes, però els va exigir un bon esforç, ja que per pujar-hi en aquest sentit de la ruta el pendent és força pronunciat. La pujada, per cert, la van fer pràcticament sense trobar-se a ningú, per acabar en el llac que semblava el metro de Barcelona en hora punta. També hi ha una Tea House, és clar.
El Lake Agnes, preciós. Sembla que no hi hagi ningú, oi?
Eren tots darrere.
Allà l'excursionista de pa sucat amb oli va aprofitar per dinar i acte seguit emprendre la tornada cap a Lake Louise per un camí molt més transitat i tota l'estona de baixada. Van completar la ruta en un temps inferior al previst però amb la sensació d'haver fet una bona caminada, sense massa complicacions, tot hi haver de creuar algunes franges de neu i amb uns paisatges espectaculars de la vall glacial.
Informe de danys: cansament a les cames i uns cruiximents molt lleugers.
