dijous, 7 de juny de 2018

Reading is sexy

El trajecte en tren que tinc de la feina a casa és curt i sempre l'inverteixo en llegir, si no hi ha res que ho impedeixi. Gairebé mai sec perquè baixo de seguida, però sí que em fixo en la gent que, com jo, llegeix en paper, que cada cop és més escassa. Avui hi havia una noia, asseguda d'esquena a mi, que estava llegint un llibre, massa lluny com perquè pogués veure en quin idioma llegia (cosa que confesso que també miro si puc), però de la pàgina oberta sobresurt una franja de la solapa de la coberta i m'ha fet tota la impressió que era un llibre de l'editorial Periscopi, que aquells que seguiu el meu blog de ressenyes ja sabeu que adoro.

Que interessant, algú llegint un Periscopi, bona literatura en català en una terra inhòspita com la meva! És tristament poc comú. La meva curiositat anava en augment, així que anava mirant aquell llibre discretament des del compartiment per veure si en algun moment podia confirmar la meva sospita i, en cas afirmatiu, saber quin llibre era. I just quan ja em tocava baixar, la noia ha fet passar unes quantes pàgines amb el polze abans de tancar el llibre i disposar-se a baixar també. Confirmat, el llibre era 'Istanbul Istanbul', un dels últims llibres de Periscopi.

Un moment, 'Istanbul Instanbul'? Aquest no és el llibre que... i llavors he obert una mica el meu camp de visió i m'he mirat millor la noia, que seguia donant-me l'esquena en el seu seient. I efectivament, aquella noia era... la meva parella. No sé si s'ha pres massa bé que reconegués abans el llibre que a ella... i que jo m'hagi fixat abans en un llibre que en la noia... ja en parlem un altre dia.

17 comentaris:

  1. Jo sí que vull saber-ho,com s'ho ha pres! :D

    ResponElimina
  2. No sé si és un mal tràngol o una prova d'amor.

    ResponElimina
  3. El que és segur és que vas saber triar bé la teva noia.
    El que és segur és que va saber bé triar el seu noi.
    El que és segur és que... etc.

    ResponElimina
  4. Quina història més bona! Has dormit al sofà, avui?

    ResponElimina
  5. Si t'has fixat en el llibre abans que en la noia, qui s'ho hauria de prendre malament perquè té raons de sobres per estar gelosa és la lectura que tu tens ara entre mans. ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic amb tu Mc!

      I la teva parella feliç que et fixis més en els llibres que en les noies... he, he, he...

      Elimina
  6. Mirem-ho en positiu: t'interesses abans per l'intel·lecte que pel físic ;)

    ResponElimina
  7. No es greu ja que la noia estava d'esquena i moltes esquenes s'assemblen, lo greu seria que la noia estigués de cara, més greu seria que et parlés i continuessis sense reconèixer-la

    ResponElimina
  8. L'he trobat una anècdota ben divertida, el món està ple de casualitats...Segur que t'ho perdona, com ha dit algú no es pot enfadar perquè miris els llibres!!!
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  9. Veus, aquestes coses no et passarien si estiguessis connectat amb la teva noia pel wattsap en comptes de pendent d'una lectura... O t'interessa més la lectura que comunicar-te amb la teva parella?? ;-)

    ResponElimina
  10. a mi també m'agrada l'editorial Periscopi .....noi el que narres és de pel·lícula!!!! i ella que et va dir després?

    ResponElimina
  11. Aquestes coses passen, però ella s'ho agafa bé segur, doncs veu que no estàs pendent de mirar massa el bestiari i estàs mes per la literatura.
    M'has fet pensar en que jo dins el museu Vassa a Estocolm, vaig passar el braç per sobre d'una dona que quan em va mirar amb els seus ulls xinesos vaig adonar-me que no era la meva.....
    La meva encara riu....

    ResponElimina
  12. Histories de tren. Se'n podria escriure tantes i tantes de coses que passen en els trens. De fet ja se n'han escrit moltes. No se si és el tra-ca-ta del tren, l'efecte claustrofòbic que pot provocar, la forma cilíndrico-allargada que té... Ui si Freud analitzés això!!! I de la teva història, què en diria Freud?

    ResponElimina
  13. AHHAHAHAHA
    molt bo. Jo em fixo sobretot amb si utilitzen punt de llibre o no i, si la resposta és sí, quin és i si el tinc. :P

    ResponElimina
  14. Que bo! XD Ja és casualitat! Home, no dic que no estaria bé com a inici d'història d'amor, com van insinuant per aquí, però si haguéssim d'iniciar una història cada vegada que intentem veure el que llegeix una altra persona... Seríem hiper promiscus XD També sóc de les que si veu algú llegint, tinc molta curiositat per saber què llegeixen, dissimulant i fent maniobres rares si fa falta. Però l'idioma m'és igual (aquí amb el turisme que tenim hi ha idiomes per tots els gustos, sobretot si estàs a la platja).

    ResponElimina
  15. M'alegra que us hagi divertit l'anècdota del tren. No ha tingut conseqüències aparents, i de moment no he hagut de dormir al sofà. Et típic cas de cosa que et passa i penses 'això va al blog'. I dit i fet. Moltes gràcies per comentar!

    Eva, en principi no s'ho va prendre massa malament. El que passa és que quan em vaig adonar que era ella, em vaig acostar i li vaig posar la mà a l'espatlla mentre li deia 'quina noia més sexi llegint aquest llibre', o alguna cosa així, i segons ella ho vaig dir massa fort i hi havia massa silenci... El que volia dir era que llegir aquell llibre la feia sexi, però no sé ni com em va sortir... No ho arreglo, oi?

    Allau, a casa es llegeix, això és un fet. Però a més jo estic obsessionat amb els llibres i m'hi fixo molt. Suposo que em seria molt difícil estar amb algú que no llegís mai.

    Xavier, ens vam trobar mútuament, i ja no t'ajuntes amb algú que no et quadri. A més, després encara et vas assemblant més, a mesura que el temps plegats passa.

    Salvador, tinc la sort que ella sempre s'adorm primer. Un cop adormida em puc esmunyir entre els llençols sense que se n'adoni, i l'endemà ja és un altre dia!

    McAbeu, amb això tens raó! Veus, no havia pensat en el pobre llibre que estic llegint, que he de dir que qualsevol cosa em distreu d'ell, perquè se m'està fent una mica pesadet, a veure si millora.

    Maurici, això és el que provo de dir-me a mi mateix. Una noia que llegeix Periscopi per força ha de ser interessant! És això, o que estic malalt, tu mateix.

    Pons, efectivament, això seria molt més greu, tens raó. Greu fins el punt d'haver d'anar al neuròleg a veure què és el que no funciona dins el meu caparró. Que no és el mateix que el psiquiatre, que aquest no és descartable.

    M. Roser, no comptava que hagués plegat tan aviat i que arribaria a casa al mateix temps que jo, suposo que per això no em vaig ni imaginar que fos ella. En realitat no s'ho va prendre malament, però l'anècdota em va fer gràcia.

    Risto, aquesta és una pregunta molt difícil!! Ja estem comunicats, però en el transport públic a mi m'agrada llegir. I com veus, a ella també. És un bon moment de desconnexió, que ja parlem de moltes maneres al llarg del dia, si convé.

    Elfreelang, és que Periscopi és molt Periscopi! Res, es va sorprendre tant com jo que no l'hagués reconegut. Va ser una mica estrany, però com a anècdota la trobo divertida.

    Sr. Gasull, hahaha, tu vas ser molt més expeditiu que jo! Com a anècdota és molt bona, i segur que rieu cada cop que la recordeu. El que no sé si li devia fer tanta gràcia és la senyora oriental, que depenent de com, els orientals tenen costums i manies molt diferents a les nostres, i potser s'ho va prendre com una ofensa, ves a saber. Però total, com no l'has de veure mai més...

    Laura T, a Freud no li agradaria que em fixés abans en un llibre que una dona, però no pateixis, que segurament li trobaria algun sentit sexual, qualsevol relació d'idees és bona. Als trens hi ha temps per pensar, sobretot si el llibre que portes és avorridot. Allà ets capaç de pensar les històries més inversemblants.

    Eli, no ens enganyis, tu mires si porta punt de llibre per robar-li! Doncs mira, jo no tinc una col•lecció com la teva, però tinc molt afecte als punts que faig servir, i algun és ben maco. Així que si algun dia veig algú mirant el meu punt amb cara de desig ja sabré que ets tu!

    Roselles, em sona això que expliques. Algun moviment dissimulat he fet jo també per veure què llegia un altre. Bé, dissimulat m'ho semblava a mi, és clar. Però és pur interès literari eh! Curiositat per les lectures. Res de buscar contacte visual a través dels llibres, per això ja hi ha els nens petits i les mascotes cuquis, no?

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.