dilluns, 4 de juny de 2018

Honorable Senyor

Jo, com aquell qui diu, porto quatre dies en política. Milito i faig feina de base, no pretenc anar massa més enllà. Però tinc companys que fa molt temps que són al partit, que havien estat a les joventuts, es van formar i van compartir moltes experiències amb altra gent que ha anat aprenent al seu costat, al llarg del temps i teixint bones relacions d'amistat. Aquells a qui ha interessat, han fet la seva trajectòria i han tingut càrrecs de responsabilitat, tant al partit com a l'administració. Però no em puc imaginar com, un bon dia, aquell que havia estat el teu company d'aprenentatge i segur que també de farres, esdevé, posem per cas, vicepresident del govern, encara que sigui en unes condicions poc desitjables. Ha de ser difícil de gestionar veure algú que coneixes tan amunt, perquè per tu deu seguir sent el de sempre, el teu amic, però per la resta ara té tractament d'Honorable Senyor. Que estrany que es deu fer. Tinc una persona propera a qui li passa això, li he de preguntar com ho viu. Potser amb naturalitat. Però penso que a mi no em seria fàcil acostumar-m'hi.

13 comentaris:

  1. T'informo que jo sóc president d'escala, per si et serveix ;)

    ResponSuprimeix
  2. M'ha sorprès l'apunt. La idea que si un té "tractament d'Honorable Senyor" (una convenció com una altra) està "més amunt".

    ResponSuprimeix
  3. Si arriben a un càrrec on se'ls anomena "Honorable Senyor" (o Honorable Senyora) de ben segur que s'ho mereixen.

    ResponSuprimeix
  4. Doncs ara que ets més a prop del poder, recorda't dels amics del bloc... jo sempre puc donar un cop de mà en matèria educativa o cultural... ;-)

    ResponSuprimeix
  5. A mi em sembla que no m'importaria, al cap i a la fi ningú és més que ningú, malgrat l'esglaó que ocupi...
    Bon vespre, XeXu.

    ResponSuprimeix
  6. De cop t'adones que per molt honorables senyors que siguin, són fets de carn i ossos com tothom. I potser sí que es fa estrany...

    ResponSuprimeix
  7. A tu et costaria acostumar-te perquè de seguida se't pujarien els fums al cap. Imaginat que jo anés demanat a la gent que em tractés amb reverència, no, no, jo sóc humil i la gent em tracta just com em mereixo, però si mai tu arribes a algun lloc series un prepotent, sort que això no passarà...

    ResponSuprimeix
  8. El 29 de maig vaig anar a visitar el Parlament amb els nens de l'escola. El senyor que ens acompanyava i explicava va fer referència al tracte que se li havia de donar al President del Parlament: M.H.Sr Roger Torrent. Jo que sóc de poc protocol vaig pensar que potser no calia tant, i per suposat amb tots els meus respectes. Resulta que a la sortida corria pels jardins del davant una munió de gent. En acostar-m'hi per a tafanejar me'l vaig topar i em va sortir de demanar-li una foto. Al dirigir-me a ell em va venir al cap el que ens havien dit i no vaig saber com tractar-lo, si de tu, si de vostè... i clar, mentre dubtava me'n vaig anar al tu, que és el que em demanava el cos. Va ser molt amable, molt simpàtic i tant proper que vaig pensar que el M.H. era millor deixar-lo pels actes de més protocol també. Al final tots som persones, presumptament igual de respectables.

    ResponSuprimeix
  9. No sé si se'm faria estrany. Els càrrecs acostumen a imposar, però quan ja coneixes algú d'abans, la solemnitat no s'aguanta, una mica com el vestit nou de l'emperador, no? I alhora també ha de ser un orgull, tenir algú que ha aconseguit un bon càrrec, per què no, segur que s'ho ha currat.

    ResponSuprimeix
  10. No sé si no m'he explicat bé, però em sembla que no ho heu entès igual que jo. No em referia a que ara nosaltres l'haguem de tractar diferent, especialment la seva gent propera, només posava el tractament com a exemple de que ara és una de les autoritats del país. A mi em sorprendria, sens dubte, veure com un amic de sobte és el centre d'atenció política del país, si a vosaltres no... doncs bé, potser és que aspireu a algun ministeri, que ara sembla que no és difícil! Gràcies pels comentaris.

    Maurici, tu l'apel•latiu d'honorable ja te l'has guanyat per altres bandes, ja saps que sempre tindràs la meva admiració!

    Eva, convindrem que arribar a vicepresident d'un país no és poca cosa. No parlo de nivell social ni de persones de rang superior, sinó de càrrecs. Els càrrecs no tenen res a veure amb les persones. I posar el tractament aquí només és per la curiositat, per protocol, que entre nosaltres no fem servir, si no és en acte oficial. Dir que està més amunt només implica en 'l'escala de comandament', que pot prendre decisions que ens afecten a tots i totes. Quin és el problema amb això.

    Xavier, segur que els que hi arriben ho mereixen, però no sempre pels motius que pensem, suposo. No parlo d'ara, tinc total respecte pels que tenim a davant, com també per aquells que no poden estar-hi.

    Risto, home, per descomptat! Aquí tot a dit, com ha de ser! Per què haver fet mèrits o presentar-se a concurs, quan us puc col•locar fàcilment? Aneu-vos posant en fila.

    M.Roser, no sé si no m'he explicat bé o què. Com a persona no té cap importància, però si jo foto un vot de la cadira quan algun conegut surt a la tele per sorpresa, com no m'hauria de sorprendre tenint un bon amic de vicepresident? No entenc on veieu un problema en això.

    Carme, jo penso que se'm faria estranyíssim, com encara se'm fa estrany tenir a prop sovint alts càrrecs que generalment només veiem a la tele. Se'm fa estrany tenir aquests a prop i parlar amb ells i elles, com se'm faria estrany tenir algú conegut de sempre que de sobte és una de les primeres autoritats del país.

    Pons, no parlo de mi, animaló. Jo no arribaré a cap lloc, parlava de gent coneguda que de sobte són autoritats del país. Personalment no em passa, però si a gent molt propera. A veure si no llegim els posts en diagonal, pensava qua això només ho feia jo.

    Laura T, també he tingut el president del parlament molt a prop darrerament, i hi he parlat, i és un paio molt proper, és clar. Veig que això de parlar del tractament en el post no us ha agradat massa, però no estem parlant d'edat mitjana aquí, que si no tractes a qui sigui amb els honors que toca et tallaran el cap. Ningú fa servir el tractament en actes informals, ni ningú està obligat a dirigir-se a ell amb el tractament. O en tot cas, ningú rebrà cap reprimenda per no tractar-lo de M.H.Sr. Això és només per actes protocolaris, i ja està. Només ho posava com a exemple, per dir que de sobte un bon dia el teu amic pot ser la segona autoritat del país, i que com es deu pair això. Però veig que no us impressiona gaire. A mi sí que m'impressionaria.

    Gemma Sara, un orgull segur que sí. Te n'has d'alegrar molt que algú tan proper i estimat arribi tan lluny. Només deia que a mi se'm faria estrany, no perquè res hagués de canviar, senzillament que no tothom arriba a conseller o vicepresident, no?

    ResponSuprimeix
  11. UI, jo no hi veig pas cap problema, al contrari seria tot un honor...Potser sóc jo qui no s'ha explicat bé!

    ResponSuprimeix
  12. Tant se val el títol que tingui, perquè l'estat espanyol ja s'encarregarà d'humiliar-lo tant com pugui... "Si proven d'apagar-te és perquè brilles".

    ResponSuprimeix
  13. Això és perquè no ets de Dret.
    Jo tinc diversos companys de promoció que han estat Consellers de la Generalitat en diferents moments, en Lluís Franco, en Jordi Jané... ara que recordi.

    I, dos cursos abans que el meu, en la promoció de la meva cosina (no, no, no som una família d'advocats, cap avantpassat, res de res, la meva cosina i jo dos bitxos raros) anava en Cuevillas... sí, sí, el gran Jaume Alonso Cuevillas que té, exactament 27 dies MÉS que jo. (Però com jo vaig fer FP, i ell no, doncs per això anava dues promocions abans que jo) :-DD

    I una promo darrera la meva anava la pepera Ángeles Esteller, que no pegava ni cop, tot s'ha de dir. Encara em pregunto com va poder acabar la carrera. Ara bé, tot i ser una mena de fan indiscutible d'Alberto Fernández Díaz, i parlar sempre, sempre, sempre en castellà, malgrat ser catalana, tenia una cosa bona.. Era MOLT culer!!...

    ResponSuprimeix

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.