dilluns, 11 de juny de 2018

El foc i les brases

M'ha costat d'entendre que els partits catalans al congrés dels diputats donessin suport a una moció de censura a canvi de res, o almenys a canvi de res aparent. I amb el pas dels dies aquesta sensació es manté i es referma. Sembla que haguem sortit del foc per caure a les brases. És veritat que fer desaparèixer el PP sempre és bo, però el perfil de govern que ha triat el PSOE no dista massa del que hi havia. És veritat que un partit corrupte no pot mantenir-se al govern i s'ha de contribuir a fer-lo fora. Però és menys corrupte el partit que ara governa? És veritat que aquesta moció arracona una mica a Ciutadans i això sí que és una bona notícia. Però a priori no sembla que ens reporti cap avantatge.

No alliberaran els presos i preses polítiques, ni permetran la tornada dels exiliats sense que s'hagin d'enfrontar a la justícia. No reconeixeran en nostre dret a la autodeterminació, ni donant validesa a les vegades que ja hem votat, ni plantejant un referèndum acordat. Cap negociació versarà sobre una separació amistosa de dos estats, ni repartiment de deute, ni en quins temps o terminis serem països separats. El diàleg comença després de la renúncia de la part catalana, altrament no hi ha res a parlar. 

I dialogant a partir de la rendició, a partir d'assumir que som autonomia, és molt probable que obtinguéssim coses molt positives per a Catalunya. Millor finançament. Infraestructures que potenciarien la nostra indústria. Més competències en transports, ports, aeroports. Un Estatut amb molta més autonomia.

Però ho sento, ja no estem aquí. Si algú dels que ens governen creu que sí, s'haurà d'apartar per deixar pas.

10 comentaris:

  1. El Borrell que digui el que li sembli, i el que l'ha fet ministre, que canti missa si vol.
    Nosaltres a la nostra i..."Ni un pas enrere!!!"

    ResponElimina
  2. El que quedarà clar a molts catalans indecisos és que Espanya és irreformable. Ni PP, ni PSOE, ni C's, ni Podem, tenen ganes de reformar la Constitución per resoldre el conflicte català: Una, Grande y Libre!! I allò de l'espanyol de dretes i el d'esquerres...

    ResponElimina
  3. Fer fora el govern del PP era necessari. Tant si ha sigut a canvi de res o, com diu l'acudit, fins i tot si hagués calgut pagar alguna cosa (més de les que ja hem pagat, vull dir). Comparteixo amb tu aquesta sensació de tenir poques esperances que les coses millorin gaire amb el nou govern espanyol però del que si que estic segur és que pitjor que amb el PP no serà.

    ResponElimina
  4. Les iniciatives sorgides al marge dels partits, potser passaran per sobre dels partits, dels nostres, vull dir. Els partits espanyols no amaguen cap sorpresa, ja sabem de sobres com són. A veure si avancen aquestres iniciatives i tenen el suport de la gent. No ens queda més remei que passar per sobre dels partits, jo penso que s'han venut, ens han venut i han venut els seus ostatges. I ho veig i no m'ho puc creure. I m,p'alegro molt que les bases d'ERC hagi protestat. Però jo diria que hem de fer més que això. I jo no soc una persona entesa en política que sàpiga què s'ha de fer, la veritat es que no ho sé, però crec que precisament això que s'està fent, no. Per tant busquem altres camins.

    ResponElimina
  5. totalment en sintonia,
    al final, als catalans sempre ens acaben perdent els partits, que sembla que tinguin més agenda de partit que no de país.... decep, però ara no podem defallir, el poder al poble!

    ResponElimina
  6. La veritat és que el canvi era necessari, el què està per veure és fins a quin punt hem millorat o potser serà allò que diuen els cstellans, " los mismos perros con distintos collares...Ara el govern d'aquí, és el que ha de demostrar que malgrat tot, no defallirem i podem tirar endavant peti qui peti!
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  7. Norma núm. 1.- No ens desanimem.
    Norma núm. 2.- Seguir sempre la norma número 1.

    Acabo de veure un tuit que m'ha agradat molt. Te'l copio:


    Ellery 🎗
    @Marc20F
    2 hFa 2 hores

    Edison va necessitar 1000 proves per inventar la bombeta

    “No vaig fracassar, vaig descobrir 999 maneres de NO fabricar una bombeta”

    Als Catalans ens falten encara uns quants intents per fer la #Republica

    El poble, persistim

    ResponElimina
  8. No en tens prou en saber que has salvat als espanyols de ser governats per un partit corrupte a canvi de estar governats per un partit lleugerament menys corrupte i lleugerament menys de dretes? Tal com deia el meu superheroi preferit, el Capità Enciam “els petits canvis son poderosos”, per tan tot el que no sigui estar pitjor que abans a mi ja em va bé, per tu ja se que no, tot el que no porti cap a la independència es perdre el temps, per tu es república o mort.

    ResponElimina
  9. Potser és moment de llepar-se les ferides i recuperar-se ben aviat, perquè ja no hi ha camí de tornada, però potser no podem avançar tan ràpidament com voldríem. Però recordeu sempre que nosaltres som el somni. Gràcies a totes i a tots per comentar.

    Xavier, fa massa que no fem cap passa endavant, i voldria dir que tampoc en fem enrere, però tot ha canviat i ho sembla. No em preocupa qui tinguem a davant, perquè l'única veritat és que no ens deixarà marxar amb facilitat. Em preocupa que no ens ho acabem de creure prou.

    Risto, l'Estat està molt ben muntat perquè res canviï, mani qui mani. Perquè els partits que governen només estan allà per obeir certes elits, ells sí que gestionen engrunes! Amb aquest panorama, acaba sent només una qüestió de formes, i de vegades ni això. Però el fons ve a ser el mateix. Ens volen callats. Però els diferents pobles d'Espanya cada cop s'adonen més que no és que vulguin callats als catalans, sinó que els volen callats a ells també. I això és bo.

    McAbeu, sembla que en això pots tenir raó. Com comentava més amunt, ja només per les formes el canvi ja val la pena, però el fons és el mateix, així que no compto que hi hagi millora. L'única avantatge que en podem treure és que els socialistes ho facin tan malament que tinguin molts merders i mentrestant nosaltres anem fent camí.

    Carme, la teva postura és la més estesa actualment a twitter, el relat que comença a imperar. Primerament heu de saber que twitter no és la realitat, i que és molt fàcil bramar rere una pantalla, i hi ha molts perfils, alguns gens innocents, que ho fan i arrosseguen a la gent a pensar d'aquesta manera. L'errada de percepció està en la premissa. Partim de pensar que ja ho teníem tot fet i que ens vam fer enrere, i això sembla que no anava així. Jo ho vaig comprar, com molts i moltes de vosaltres. M'ho creia, i el primer d'octubre va ser la confirmació de que ho podíem tot. Però estàvem preparats per fer front a l'ofensiva que ens venia? Segurament no. Per nosaltres fa molts anys que batallem, però pel món només existim com a poble amb voluntat d'emancipació a partir de l'octubre. Nosaltres diem que volem ser independents ja. Ells ens diuen 'no voldreu tenir-ho tot enllestit en uns mesos, paciència!'. La cosa va per llarg s'ha d'externalitzar el conflicte, ser més gent, forçar negociacions. Sembla impossible, i ja ho hem sentit abans. Però és la manera de fer-ho pacíficament. Ara, si volem violència i morts al carrer ho podem intentar d'alguna altra manera. Els que ara bramen a twitter asseguren que els partits s'han rendit i ens han venut, però no aporten cap solució per no 'rendir-se'. De fet, només he sentit una alternativa que m'ha semblat viable i existeix des del principi: el control efectiu del territori. Però els catalans i catalanes no estem fets per a això, em temo. Ens crides un dia i sortim dos milions al carrer. Però ep, el dia següent tothom a la feina, eh! No fos cas que sacrifiquéssim part del sou o arrisquéssim alguna cosa. N'hi ha que no, però em sembla que el nostre tarannà és aquest, com a poble. Quanta gent disposada a passar-se dues setmanes tallant carreteres coneixes? Dues setmanes passi el que passi, de manera organitzada, però superant càrregues policials, detencions, repressió de tota mena. No hi ha prou eixelebrats en aquest país per fer això. A Kosovo potser sí, i a altres països que s'han independitzat així també. Allà la vida, les possessions, no tenen el mateix significat. Quan ja no tens res a perdre, t'ho jugues tot. Però nosaltres tenim massa com per arriscar. Per tant, només ens queda la via pacífica, i això serà molt més temps del que pensàvem i del que volíem. Continua a baix…

    ResponElimina
  10. Se'ls pot retreure als partits haver fomentant aquesta via de la màgia, la que ens portava de la llei a la llei, sense cap entrebanc, després de votar en un referèndum. La realitat era una altra, ens vam enganyar entre tots. El que ja no és tolerable és que hi hagi sectors que segueixen amb aquest discurs quan ja se sap que no va enlloc. Si no posem els peus a terra i comencem a actuar més amb el cap que amb el cor, només aconseguirem fer-nos mal entre nosaltres. Desconfia dels profetes de les xarxes i els que bramen amb aquest discurs. Mira què està fent el govern en el poc temps que porta, estan recuperant la institució a marxes forçades, i un cop amb el control, sant-tornem-hi. No serà fàcil, ni serà ràpid. Però aquí ningú s'ha de rendir, i hauríem de mirar, en la mesura del possible, no confondre l'adversari ni fotre'ns punyalades entre nosaltres. Si voleu fer república, si voleu contribuir, deixeu estar els gestos simbòlics. Parleu amb els vostres veïns, amb la gent del poble, poseu-los els arguments sobre la taula, convenceu-los de que la República és una oportunitat per millorar la vida de les persones. Siguem més; tindrem més força. Ah, això dels símbols no inclou la reivindicació dels presos i preses polítiques i exiliades. A elles les hem de seguir reivindicant sempre i en tot moment. Viuen una situació molt injusta, i no ens hem de cansar de reivindicar-les fins que siguin fora.

    Hypatia, suposo que estàs en total sintonia... amb la Carme. Pel que comentes ho dic. Et remeto a la resposta que li he donat a ella, per si és del teu interès.

    M. Roser, el canvi era necessari perquè ni tan sols un estat en el que la corrupció és sistèmica i està instal•lada a l'administració com a pràctica habitual es pot permetre tenir governant un partit que ha estat jutjat i condemnat per corrupte. Aquesta mena de partits se'ls ha d'arraconar, cosa que no passarà, però com a mínim se'ls ha fet fora. Això no tindrà efectes en la relació de l'Estat amb Catalunya, però almenys esperem que les maneres canviïn.

    Assumpta, m'agrada veure que t'ho prens amb filosofia, perquè això potser anirà per llarg, però no ens rendirem.Tenim dret a estar cansats, però no a tirar-nos els plats pel cap, perquè tota la gent que vam sortir a votar Sí l'1 d'octubre tenim molt clar què volem i estem en el mateix vaixell. Potser no cal que anem junts a totes bandes, però tampoc ens hauríem de barallar, perquè això ens resta forces per enfrontar-nos als adversaris reals, que n'hi ha i són poderosos.

    Pons, el meu marc mental no està a Espanya, i pel que fa a Catalunya, qui mani a Espanya no ens canviarà el panorama. Però encara he d'anar explicant que la independència no és una finalitat, sinó una eina? És l'única oportunitat que tenim de fer les coses d'una altra manera, de poder prendre les nostres pròpies decisions, que molts cops seran desencertades, però almenys no ens vindran imposades d'una altra banda. I ja que hem de fer un país nou, el vull en forma de República, és clar. A veure si així els altres pobles d'Espanya s'aixequen també i el país acaba canviant també. Però que a nosaltres ens agafi lluny.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.