dimarts, 1 de maig de 2018

Un pont molt Caro

L'excursionista de pa sucat amb oli tenia ganes de sortir a la muntanya durant aquest pont, però resulta que aquest any ha nevat molt, però molt, i no és massa segur anar a fer segons quines muntanyes. És més, era molt probable que aquests dies nevés més. Així que va dir 'calla, que l'any passat ens va quedar una cosa pendent quan vam passar el pont al Delta de l'Ebre: fer una mica de senderisme als Ports de Beseit'. Així que la incombustible Fantàstica Acompanyant i ell van posar rumb novament cap a terres de l'Ebre per pujar al punt més elevat dels Ports i sostre de la comarca Baix Ebre: el Mont Caro, de 1441 metres d'alçada.

La ruta, que vam treure d'aquí.

La ruta comença al refugi Caro, ja a més de 1000 metres d'alçada, i és una circular sense massa dificultat, d'uns 8 km. El primer tram es fa per carretera pràcticament en pla, fins el desviament del Coll de Carrasqueta, des d'on surt un corriol força clar i amb marques de GR. El pendent augmenta abans d'arribar al Coll de Pallers, i fins a la Moleta Redona, un primer cim que trobarem abans de descendir una mica per trobar el camí de pujada al Caro, per un sender molt fitat i amb marques vermelles. Cal alguna mini-grimpada, però sense complicacions.

A mitja pujada, les antenes del cim ja ben visibles.

El cim del Caro no es pot dir que sigui inhòspit. Té un observatori, unes antenes immenses, i fins i tot un mirador amb panells de realitat augmentada amb vistes a la serra i al Delta. I com no, d'allà surt una magnífica carretera que permet l'accés en cotxe al cim mateix, d'aquelles coses que fan sentir com un passerell a l'excursionista de pa sucat amb oli. Però es tracta d'assolir el cim amb esforç i dedicació, oi? La baixada, per cert, es fa seguint aquesta carretera, però 'camp a través', per un sender molt ben assenyalat. Per això l'excursionista de pa sucat amb oli només es va perdre una mica.

Una panoràmica des del cim, amb el Delta a la vista.

Una excursió força assequible que van fer en unes tres hores i mitja, més o menys en el temps previst. Cansats, però contents, l'excursionista de pa sucat amb oli i la Fantàstica Acompanyant ja esperen unes millors condicions per assolir reptes més ambiciosos.

Informe de danys: cap d'aparent. Creuem els dits. 

12 comentaris:

  1. Sóc molt ignorant en geografia catalana (=qualsevol geografia)... gràcies per compartir-ho i descobrir-nos-ho. Amb prou feines em conec la zona... sempre volent anar lluny i al final a quatre passes tenim racons fantàstics :/!
    :-)

    ResponElimina
  2. Si que fot una mica el fet de caminar muntanya amunt per acabar trobant una carretera. Però si un ja sap el que fa no ve d'aquí. Un bon pont

    ResponElimina
  3. Hi ha una peli que es diu "un pont massa llunyà", que no té res a veure amb la teva excursió, ja que el Caro estava a una distància assolible i a més no calia matar cap nazi. Però el títol me l'ha recordat.

    ResponElimina
  4. Vaja, no el coneixia aquest. Me l'apunto. Conec la zona i hi he passat, però no he fet cap cim allà. Falten dates per a tantes meravelles....

    ResponElimina
  5. La primera vegada que el vàrem fer el Mont Caro (jo també tinc una fantàstica acompanyant) va ser per la carretera però hi havia tanta neu que s'havia de fer a peu, ja que la policia no deixava pujar els cotxes, ni tan sols els que duien cadenes. El premi va ser que a dalt no hi havia ningú més.
    Una altra vegada, sense neu la companyia eren les famoses cabres dels Ports. Venien a menjar pa. Es veu que hi deuen estar acostumades perquè no eren gaire tímides.
    Ara que has explicat aquesta volta, si mai el tornem a fer m'agradarà copiar-la.
    T'ho dic sempre Xexu: de pa sucat amb oli, res. Feu bones rutes.

    ResponElimina
  6. M'hi he acostat perquè està a prop de les meves arrels maternes (La Fresneda) però no ho coneixia... Me n'alegro que hagi sigut una bona excursió (més que pa amb oli, s'escauen pastissets de cabell d'àngel :)

    ResponElimina
  7. Felicito a l'excursionista de pa sucat amb oli i a la Fantàstica Acompanyant, per fer els cims més nostrats i ensenyar-nos el camí...Una sortida molt bonica i m'imagino les vistes!
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  8. Enhorabona! Me l'apunto per algun altre pont... hi anem poc pel delta i pels ports.

    ResponElimina
  9. Trobo a faltar l'informe del vell cotxe que sempre acabava patint tant o més que l'excurcionista.

    ResponElimina
  10. No és una muntanya massa alta, però és una bona passejada, assequible, encara que s'enfila força a estones. Us animo a qui hi aneu, les vistes són molt diferents del que es pot veure en les muntanyes de l'interior! Moltes gràcies per comentar.

    Eli, si busques muntanyes, la nostra terra en té un bon munt d'interessants, i per a tots els nivells d'excursionisme. Però hom generalment no va a les terres de l'Ebre a fer muntanya, si no coneixes el Delta de l'Ebre, te'l recomano molt i molt. L'any passat hi vam passar el pont, però més del cantó de mar, i va ser genial. Allà, per exemple, hi ha molts llocs d'observació d'ocells, s'hi veu flamencs amb relativa facilitat. Tot plegat, molt recomanable, i un paisatge realment diferent.

    Sr. Gasull, a les muntanyes no massa altes i prop de ciutats, ja se sap que l'home fa accessibles els cims, i que sempre hi ha un camí de servei que et porta al cim. Passa igual al Turó de l'Home, per exemple. Però bé, es tracta de fer els cims a peu, i el sender de pujada era força agradable.

    Sergi, la veritat és que vam fer el camí completament sols, de pujada no vam trobar absolutament ningú (al cim sí, és clar, com sempre passa). Però d'haver-me trobat nazis pel camí, escolta, jo el que calgui.

    Risto, entenc que a aquelles terres s'hi va a fer d'altres coses, com ara a menjar una paella. Però ja que hi tenen unes muntanyes ben mones, també val la pena caminar-hi una mica. Assolit el sostre del Baix Ebre, queda pendent el Tossal dels Tres Reis, que és el sostre del Montsià i està al mateix Massis dels Ports, i qui sap si de regal també pujar a la serra del Montsià, que des d'allà les vistes al Delta han de ser espectaculars.

    Xavier, costa d'imaginar que a unes muntanyes que estan tan a prop del mar es pugui restringir l'accés per neu, però aquest mateix any ha nevat allà, així que devia ser espectacular el contrast. Ja veig que no et descobreixo cap muntanya, ja que ets un excursionista expert. Jo aquesta no la coneixia abans de mirar-me què podíem fer per allà, els Ports sí, és clar, però no quin era el seu sostre. La ruta que vam trobar està prou bé, es pot fer sense problemes i fa una bona volta per estirar les cames. Ja diràs si la fas, que amb la teva càmera segur que les vistes al Delta són molt més espectaculars!

    Gemma Sara, per allà baix fan uns pastissets amb formatge fresc a dintre que són per llepar-se'n els dits. Molt millor aquests que els de cabell d'àngel!

    M. Roser, mirem de fer muntanyes conegudes i que siguin especials. A més, té certa gràcia anar fent els sostres de cada comarca, oi? Aquest no el coneixia abans de mirar què es podia fer per allà als Ports, però mira, va resultar força agradable.

    Carme, ho comentava amb un company a l'hora de dinar, el Delta de l'Ebre és una opció immillorable per anar-hi a passar un pont o unes vacances de pocs dies. Hi ha moltes coses a fer, tens mar i muntanya molt a prop, i val la pena visitar-lo. I si et ve de gust trescar, el Caro és força assequible, sobretot si es puja directament per la carretera, però els senders també estan bé.

    Pons, aquells temps han acabat. Almenys fins que passin uns quants anys, i el cotxe (ja no tan) nou comenci a patir a les excursions.

    ResponElimina
  11. Això sí que m'ho conc bé! :D

    ResponElimina
  12. Apuntada. Aviam si aconsegueixo una mica de constància i puc començar a fer excursionetes com les vostres. De moment, el meu nivell és mini-mini.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.