dissabte, 12 de maig de 2018

Tan del Paleolític

Una companya de la feina marxa, se'n va amb la família als EUA. Ella és italiana, doctora amb notables coneixements en epigenètica. Va fer el post-doctorat a Regne Unit, abans d'obtenir una beca Marie Curie i venir a caure a l'empresa on jo treballo. Beca, per cert, molt difícil d'aconseguir, amb molt bona dotació econòmica. Si no vaig errat, té publicats una cinquantena d'articles científics.

Vam fer un sopar per acomiadar-la a ella i a una altra companya, i com se sol fer en aquests casos, va dir unes paraules d'agraïment, d'aquelles emotives, ja sabeu. I entre 'oooohs' i llagrimetes, quan va acabar va saltar un dels assistents que, en castellà, va deixar anar 'no saps la sort que tens d'haver trobat el teu marit...' i la frase va quedar una mica a l'aire perquè ningú sabia a què venia allò, quan el company d'ella ni tan sols era present. Fins i tot la companya polonesa, d'un país força més endarrerit que el nostre en molts temes, va dir ben fort 'i el marit d'haver-la conegut a ella, no?'.

I després d'haver exposat la situació, i tenint en compte que, evidentment, no coneixeu a ningú de la meva feina ni a cap dels meus companys i companyes, us dono una sola oportunitat per endevinar qui va fer un comentari tan del Paleolític.

17 comentaris:

  1. L'argentí que menja "asados" amb botifarra sense problemes però mai bledes i ous al mateix plat perquè fa pujar el colesterol?.
    Tot un "perla", aquest paio.

    ResponElimina
  2. Podria molt ben ser que en Mac tingui raó.
    Quanta feina queda per fer

    ResponElimina
  3. Pel post de l'altre dia jo també crec que parles de l'expert en dietètica que no predica pas amb l'exemple.
    És un comentari molt poc apropiat, no entenc perquè ho va dir. O és dels que han de dir sempre alguna cosa encara que sigui una parida?

    ResponElimina
  4. Ma che cazzo dici? Li podria haver dit ella, aquesta mena sort és bidireccional...! Ai, aquest argentí :)

    ResponElimina
  5. M'apunto a l'opció d'en Mac. Tampoc tenim constància de tanta gent de la teva feina, o si? Si busquem post enrere....però l'argentí té molts punts

    ResponElimina
  6. Sembla mentida que encara es pensin, i el que és pitjor, es diguin frases així.
    L'hagi dita qui l'hagi dita, es va trobar la resposta merescuda: 'i el marit d'haver-la conegut a ella, no?

    ResponElimina
  7. Ai , encara hi ha tants tòpics que ens hem de treure de sobre, penso que qui ho digués no és important sinó que encara hi hagi algú que sigui capaç de dir aquestes parides...Tot i així també penso que deu ser el setciències, però veig que es va topar amb un bon rival!
    Doncs si que teniu un gran nivell científic i cultural a la teva feina, que bé!
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  8. Que li vagi molt bé la nova feina i aventura a la teva companya!

    ps. hi ha coses, que millor ni comentar.

    ResponElimina
  9. Es una pregunta trampa, no? Vas ser tu mateix, amb el vi del sopar i les teves posteriors copetes de Baileys va sortir l'autèntic Xexu que fins hi tot prefereix parlar en castellà, es com la teva personalitat oculta, el teu Mr Hyde

    ResponElimina
  10. Només hi veig dues possibilitats o bé era l'argentí, com diuen o era de C's...

    ResponElimina
  11. aposto jo també pel míster colesterol...

    ResponElimina
  12. A priori i sense context el comentari pot semblar masclista, però ara bé, caldria conèixer-la a ella i conèixer el marit per poder jutjar qui ha fet més sort.

    ResponElimina
  13. Mare meva quin crack... Hi ha companys que et fan guanyar el cel (o la jubilació).

    ResponElimina
  14. La relació estava a l'aire. Va aconseguir la beca Marie-Curie, que va fer-se famosa treballant amb el seu marit. I la noia polonesa (com la senyora Curie) va afegir encertadament que el marit va tenir sort també, perquè està clar que la seva carrera no hagués estat la mateixa sense ella.
    I sí, és veritat que va morir assassinada pel seu descobriment però això és part de l'encant de ser científic, oi?

    ResponElimina
  15. S'ha de dir que la pregunta que us feia no era massa complicada, i a poc que haguéssiu llegit el post de l'altre dia era fàcil d'endevinar que parlava de la mateixa persona. I és que no para de sorprendre'm i mai per bé. Ja estic en aquella fase de no deixar-li passar ni una, i tot el que diu em sembla malament. S'ho ha buscat! Moltes gràcies pels vostres comentaris, i si trobeu individus així al vostre entorn, canya!!

    McAbeu, com a expert en enigmes que ets, no podies fallar aquest tan fàcil que us he plantejat. Sí que és un perla, sí. Però per la seva manera de parlar reposada, i que sempre sembla que sap de què està parlant, encara es fa escoltar una mica, alguns li fan cas. Però em sembla que cada cop més gent sap que és un farsant que no compleix el que predica.

    Sr. Gasull, en Mac és un gran expert en enigmes, no podia fallar aquest tan fàcil. Falta molta feina, però en casos com aquest, falten un parell de mastegots per fer-lo callar.

    Glòria, no venia a tomb de res, francament. Jo conec al marit o parella de la noia, i no em sembla res d'especial. És metge, es veu que és bo, i deu ser un coco. Em sembla una mica il•luminat i cregut, però és percepció personal. El que tinc per segur és que ella no és menys, per això us explicava el seu currículum. I a més, ella és la nostra companya, al marit l'hem vist en comptades ocasions, així que no entenc a què venia el comentari. Tampoc no és del perfil de dir qualsevol bajanada, feia cara de dir-ho de veritat. Jo què sé, gent ximple n'hi ha a totes bandes.

    Gemma Sara, ella es va quedar tan parada que només va saber contestar entretallada que sí, però va ser una situació molt estranya. També li hauria pogut respondre que la seva sort seria perdre'l de vista.

    Mireia, no teniu cap obligació de conèixer la meva vida i molt menys els companys de feina, no us faré tirar enrere per endevinar una cosa que m'ateny només a mi, per tant la resposta era fàcil, evidentment era el senyor del que parlava l'altre dia, que com veieu, té moltes cares, i cap d'elles bona.

    Xavier, era el mínim que li podíem dir, a hores d'ara encara no entenc a què venia allò, perquè la que és companya nostra és ella, i no tinc ni idea de què coneix ell el marit...

    M. Roser, no et pensis. A més, sembla que jo vingui aquí a donar lliçons, i no és així. Sóc conscient que en un passat jo deia moltes ximpleries, però com us vaig dir fa un temps, si d'alguna cosa m'haurà servit estar en una formació política és per prendre consciència de les desigualtats i del menysteniment que pateixen alguns sectors, i el de la dona n'és un. Ara sóc sensible a aquests temes, i em fa mal a les orelles quan sento coses d'aquestes. M'he proposat no deixar-les passar, i treballar per posar en evidència actituds masclistes perquè callar ens fa còmplices a tots i totes. Cal aïllar als de les brometes i als que consideren que les dones són menys que els homes.

    rits, segur que sí, tot i que avui m'explicava algunes dificultats que et posen als EUA per establir-se allà i començar a treballar, però segur que se'n sortirà.

    Pons, ben vist! El que passa és que aquesta vegada vaig anar-hi en cotxe i llavors no prenc res d'alcohol, que ja condueixo prou malament sense beure. De manera que no vaig ser jo, sense alcohol vaig ser un avorrit tota la nit.

    Carme, no he reportat mai que cap company meu sigui de Cs, encara que segur que n'hi ha. Així que la resposta és la primera opció.

    Eli, com que ja veig que ets de bon menjar també, ara tens ja dos motius per tenir-li mania, i això que no el coneixes!

    ResponElimina
  16. Deric, en cas que el matrimoni sigui una sort, en tot cas hauria de ser bidireccional. No tinc res en contra del marit, les poques vegades que l'he vist m'ha semblat bon paio, potser una mica estirat, però es veu que és bon professional, no ho sé. Però en tot cas, ella treballa amb nosaltres i la coneixem de sobres. Té les seves coses, és clar, però no ha de demostrar la seva professionalitat. Pel que em diuen, el noi no volia dir això, però li va sortir així, i amb la cara que ho va fer, va quedar un comentari molt masclista. Com que és reincident, encara que aquest cop no volgués dir això, tothom va posar una cara que pagava. Si se'l tracta injustament, s'hi ha guanyat a pols.

    Roselles, sort que no hi treballo directament, i que només el veig a les hores d'esmorzar i de dinar. Si així ja se'm fa carregós, no m'imagino com deu ser tenir-lo de company...

    Jomateixa, doncs no. La resposta era la que la majoria de comentaristes ha dit. Ben jugat per si era una pregunta amb trampa, però no no, les dones del meu entorn estan més sensibilitzades que això.

    Sergi, no crec que cap dels que treballem en aquesta empresa arribem a massa grans, perquè amb els productes que tractem no podem durar massa... Bé, les relacions que fas no sé jo si són massa encertades. En tot cas, l'època de Marie Curie era tota una altra. Aquesta noia probablement no arribarà a conrear tanta fama, però el que aconsegueixi s'ho haurà treballat soleta. En tot cas, amb l'acompanyament de la persona que té al costat, per allò de compartir les obligacions de la vida.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.