divendres, 4 de maig de 2018

La droga serena

En Carles ens parlava l'altre dia dels efectes que li fa prendre massa cafè. Nervis de punta, taquicàrdies... i jo que pràcticament no noto res... o almenys tinc la impressió de tenir sempre son, més aviat. El cafè és un company fidel des de fa molt temps i el cos me'l demana. A l'època de la facultat en podia prendre fàcilment 5 o 6 tasses cada dia, gairebé sempre tallat. Però després el meu patró són 3 diaris a hores fixes. El primer que faig en llevar-me és posar-lo a escalfar. Després, cap a les 10h, fem aturada a la feina i cau el segon. I després de dinar també és obligatori, me'l pujo al despatx i el prenc davant de l'ordinador mentre, ehem, miro blogs. Si a la tarda quedo amb algú en pot caure un quart, també de vegades si surto a sopar a alguna banda. D'aquí no passo. Però no tinc restriccions del tipus 'a partir de certa hora ja no en prenc, que no dormo' o 'en prenc molt de tant en tant perquè em fa pujar per les parets'. Res d'això, per mi és una droga serena que m'acompanya i em fa pensar que així estic més despert. Però és psicològic, em clapo igual. Ah, i res de te, no vull substitutius de cap mena. I vosaltres què, sou gaire aficionats al cafè?

20 comentaris:

  1. Particularment sóc un mini-adicte. Només llevar-me (a les 6) en prenc un de doble amb una mica de llet. Després del segon esmorzar, cap a quarts d'onze el segon, sempre sol.
    Ja no n'acostumo a prendre cap més. Si algun dia, sobretot en festiu en prenc després de dinar, ha de ser descafeïnat. A mi sí que m'afecta la cafeïna, no són manies. Si en prenc més enllà del migdia, no dormo a la nit.
    El te encara em desvetlla més que el cafè, per tant no en prenc gairebé mai.

    ResponElimina
  2. No en prenc gaire actualment. Un cafè amb llet a l'hora d'esmorzar i, de vegades, un cafè sol després de dinar però, aquest últim, no tots els dies.
    Això sí, tant un com l'altre sense sucre. I no per qüestions dietètiques, de fet el cafè de després de dinar el prenc sempre que de postres he pres alguna cosa dolça per tant no és que vulgui evitar el sucre, simplement és que, tot i prendre'n poc, m'agrada el cafè amb gust de cafè i no de xarop.
    I si alguna vegada n'he pres a la nit, perquè he sortit a sopar fora per exemple, tampoc he notat que m'hagi influït gens en el fet de no poder dormir.
    De te, encara en prenc menys. Només de tant en tant, però molt de tant en tant.

    ResponElimina
  3. També sóc de les que té sensibilitat al cafè. Si no em prenc els 2 del matí, a la tarda no faig més que badalls. Però si en prenc més enllà del migdia, no és només que a la nit no pugui dormir (que també m'ha passat algun cop), sinó que em desperto de matinada i em passo ben bé un parell o tres d'hores donant voltes al llit. Em fas enveja perquè el cafè m'agrada molt, i de més jove em feia 2 cafès a la tarda sense problema (més rls que em feia al matí). Però noi, deuen ser coses de l'edat.

    ResponElimina
  4. N'he rebaixat una mica la dosi, però tinc la sensació que si no en beus de bon matí ja no tires durant el dia. Substituts? No, gràcies.

    ResponElimina
  5. Tot i que no hi estic especialment enganxat, adoro el cafè amb llet + entrepà del matí, i el cigaló de Baileys de ben dinat. El tallat de l'hora del pati també és bastant sagrat, tot i que puc passar ssense. I si sopo fora amb intenció d'allargar la nit pot caure un altre cigaló. Una droga tova molt agradable...

    ResponElimina
  6. Jo prenia sempre cafè després de dinar, un o dos de seguits. I prou. Res de cafè al matí, ni a mig matí. Si tenia algun sopar especial, fora de casa o a casa amb convidats, també en prenia i mai, mai no m'ha tret la son.

    Un bon dia quan treballava en una escola, em vaig acostumar, perquè era el que s'acostumava a fer, al de mig matí, a l'hora d'esmorzar, l'hora de pati dels nens. Però me'l prenia sense esmorzar, perquè jo tenia costum d'esmorzar a casa abans de marxar. Aquest cafè em va començar a fer cremor d'estómac i l'he anat deixant mica en mica.

    Ara potser en prenc un o dos en tota la setmana i no el trobo a faltar. Tampoc he notat mai que sense cafè no tiro. Al matí no prenc ni cafè ni te i tiro igual. Prec infusions de tota mena, però no pas en lloc del cafè, si no en altres moments que em venen de gust.

    ResponElimina
  7. A mi m'agrada molt l'olor del cafè, però no en prenc perquè em posa molt nerviosa, encara recordo l'últim que em vaig prendre, doncs no vaig dormir en tota la nit...De vegades quan anem a dinar a algun lloc, si menjo gelat per postres, sempre busco algun acompanyant de bona fe, perquè me ni posi un parell de cullaradetes, perfer- me passar el deler!
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  8. doncs si al matí em puc arribar a prendre fins a tres tallats ....pot semblar massa però fa o fa equivalen a un cafè amb llet gran....i després un altre desprès de dinar , més que res per agafar embranzida ja que des de les 15 a les 20, 30 he d'exercitar la docència ( un afer arriscat actualment) i no sé si és físic o psicològic però si me'n prenc més em costa molt adormir-me.....durant un temps vaig provar el te ....però noi enyorava de tal manera el cafè que hi vaig tornar

    ResponElimina
  9. No crec que sigui gaire casualitat que segueixi el mateix patró que tu: un al despertar, un a mig matí i un per dinar. Després ja no en prenc més perquè no sóc d'anar gaire als bars...
    Si prenc cafè és perquè m'agrada, no pels seus efectes que o bé sóc immune o bé hi ha un complot general que em proporciona cafè descafeinat. Suposo que és la segona opció perquè fa més gràcia. La cosa és que si algun dia no en prenc no tinc ni són, ni cansament ni rendeixo menys.
    De fet fa uns anys el cafè no em deia res però degut a la meva gran seguretat en prenia per no ser menys. Un dia vaig decidir deixar d'afegir-me sucre a qualsevol aliment o beguda. La meva por era el cafè, podria suportar el cafè sense sucre? Què em diria la gent si no en prenia en cas que no m'agradés? El cas és que el vaig trobar molt bo. Massa bo fins i tot. El cafè ara m'agrada i el gaudeixo. Sense additius, res de llet, res de sucre. Bé, el de mig matí és un tallat, el cafè recremat i bast de la cafeteria on vaig és un crim al bon gust, però fan entrepans molt bons, per compensar.

    ResponElimina
  10. Jo prenc una medicació que em fa son, i no m'agrada d'anar en contra del que tendeix a relaxar-me. Per això dormo molt, i si no ho faig tinc mal de cap. La feina és en horari compacte, gairebé set hores, per això els matins puc dormir el que necessito, normalment.
    A més a més m'han dit els metges que el cafè restreny, una altra raó per no prendre'n. M'agrada el cafè amb llet, però sol no.

    ResponElimina
  11. No prenc cafè perquè no m'agrada, no m'ha agradat mai ni sol ni tallat ni amb llet. El que sí que prenc força és te, però no em desvetlla, de fet porta molta menys cafeïna que el cafè.

    ResponElimina
  12. Jo sóc una gran insomne, de les que es desperten abans de les 4 de la matinada i no torna a clapar més; així que per posar-me en marxa a 2/4 de 7 necessito un cafè doble barrejat amb llet. A 2/4 de 10 em prenc el segon cafè amb llet a la feina, i pobre de mi si se m'acut prendre'n algun de més, perquè no dormiria en tota la nit. I com a cosa anecdòtica, et diré que també la til·la té en mi un efecte contraproduent i em desvetlla de mala manera! En canvi, a la nit em van molt bé unes infusions que porten valeriana, melissa, berbena, flor de tarongina i fonoll.

    ResponElimina
  13. Va a temporades. Segurament al Marroc en prenc més perquè aquesta ciutat és una ciutat molt cafetera. Contràriament al tòpic turístic, al nord del Marroc, i especialment a Tetuan, es beu molt més de cafè que de te. Almenys, als establiments. A casa em fa l'efecte que és més te.
    Ara, ací es pren tot amb quilos de sucre i jo no en poso, ni al cafè ni al te. No n'hi he posat mai.

    Prenc molt (molt!) de te: aquesta és la meua droga serena. Però m'ha fet gràcia això del te com a "substitut del cafè". Són dues coses ben diferents, no?

    ResponElimina
  14. A mi m'encanta el cafè. Al matí un cafè amb crema de llet. Em vaig acostumar així i ara amb llet no el trobo bo. A mig matí un cafè amb llet de l'escola que no és gaire bo, però és el que hi ha. Després de dinar, sempre cafè sol. I els que venien després els he suprimit, només per baixar la quantitat de cafeïna perquè ni em treia la son ni em posava taquicàrdica. A vegades prenc té, no com a substitut, sinó perquè també m'agrada, tot i que no en soc addicta com al cafè. I tot, sempre, sense sucre, per a gaudir de l'autèntic gust de les coses...Umm, ara ja me'n prendria un de cafetó, veus? Ja sento l'olor i tot!!!

    ResponElimina
  15. Jo ho era però realment ara tampoc el trobo pas tant a faltar. A més, als matins faig un tè verd i he aconseguit trobar-ne sense teïna així que almenys l'abstinència no és tanta.

    ResponElimina
  16. Veig que entre els i les comentaristes tenim una mica de tot, però no ha sortit cap addicte que es prengui set o vuit cafès al dia... que segur que existeixen, però em sembla que no hi ha temps material per prendre'ls. Jo un cop en vaig prendre nou, per fer una prova amb un amic, però no recordo que tingués reaccions massa inverses... Moltes gràcies per tots aquests comentaris!

    Xavier, no dic que siguin manies, eh! Segur que afecta a diversa gent, però potser alguns tenim més tolerància, ho desconec. Veig que fas els dos fixos, ja està bé. De descafeïnat no en prenc. Potser algun dia el metge em dirà que he de retirar la cafeïna, però com que no m'afecta especialment en el son, o no m'ho sembla, perquè des de sempre he dormit poc, de moment que no me la treguin!

    McAbeu, des de fa una temporada jo també el prenc sense sucre. No per temes de salut, ho vaig fer com a mesura per reduir una mica el consum i perdre pes, i ara m'hi he acostumat i continuo. Tampoc és que sigui un gurmet i vulgui sentir el gust a cafè, perquè tinc un paladar lamentable, i com que me'l prenc amb llet, o tallat, tampoc no el degusto, però eliminar una mica de sucre ja va bé, que ja sóc prou llaminer. Ja veig que ets dels meus en el tema d'afectació. Suposo que cadascú té el seu nivell de tolerància, i ens afecta de manera diferent. Cadascú es coneix i sap què li convé.

    Roselles, és important que sàpigues la dosificació que pots fer, de manera que no t'afecti al son ni als nervis. Ja et coneixes, saps els efectes que fa, i te'l prens quan toca. Potser et vindria de gust fer-ne un a mitja tarda, però ja saps a què t'exposes. No sé per què canvien aquestes coses, jo tinc més edat que tu, i de moment no em fa aquests efectes, que sàpiga. Suposo que en algun moment el metge em dirà que prou. Per això no hi vaig.

    maria, això és el que ens diem tots, però suposo que acabaríem arrencant igualment. Però per què prescindir-ne, si entra molt bé, oi?

    Risto, per no estar massa enganxat, déu n'hi do la teva dosificació, hahaha. Està bé, uns tres al dia, com jo, i algun d'esporàdic si s'escau. A mi també m'agrada molt el cigaló de Baileys, és clar, però miro de no prendre'n, perquè com ja vaig explicar a principi d'any el Baileys m'agrada massa. A casa compràvem una ampolla i ens la fotíem en un vespre, pim pam. Vam deixar de comprar-lo, perquè era un vici. Però és que és bo el malparit!

    Carme, quin cas més estrany, el teu. Però per què ser normals, oi? Juraria que podríem trobar molta més gent que en pren al matí, i després ja no, però fer només el de després de dinar em sembla curiós. Tampoc no entenc per què el del matí se't va començar a posar malament, he de dir que molts matins jo esmorzo només dos cafès amb llet en total, un a dos quarts de vuit, i un a les 10h, i ja fins el dinar res de res. No he notat que em faci cremor, per no haver menjat res. I bé, això de tirar o no tirar al matí suposo que són auto-convenciments que tenim, fins i tot socials. Hi ha qui creu que no arrenca fins que no es pren el cafè. D'altres necessiten la dutxa, que és el que els desperta. Al final, suposo que tant és, tot depèn dels costums de cadascú, i el nostre motor som nosaltres mateixos, res que ens vingui de fora ens activa tant. Bé, podríem parlar de drogues més dures, però no va d'això...

    M. Roser, i si el prens molt, molt curtet i diluït amb llet? Bé, tu et coneixes i saps el que et fa, si t'ha de posar tan nerviosa, potser millor només olorar-lo!

    Elfreelang, en prens força, trobo. Està bé. No sé si els tres tallats matinals, en diferents moments equivalen a un cafè amb llet, perquè no sé si la cafeïna afecta més per quantitat o per concentració. Però bé, si en prens uns 4 al dia, suposo que prendre'n més ja s'ha de començar a notar.

    ResponElimina
  17. Peix, a mi aquest patró em sembla el més normal, és clar, no entenc que hi hagi gent que no el segueixi, hahaha. La veritat és que tot plegat és una mica psicològic, almenys no veig que em faci res si em salto alguna dosi, o si en prenc de més. Per exemple, darrerament els divendres em salto el segon i en canvi prenc una coca cola. Això és per una altra semblança amb el teu cas, els divendres sortim a esmorzar a un bar on el fan extremadament dolent i passo. La coca cola no deu tenir tanta cafeïna com un cafè, suposo, però en tot cas, no noto diferències. A mi també m'agrada el cafè, però sempre amb una mica de llet, sol és massa fort. Des de fa una temporada me'l prenc sense sucre i entra bé, però si és dolent també me n'hi poso una mica per maquillar el gust. No prens mai cafè amb llet? Ni per esmorzar?

    Helena, no sóc ningú per contradir els metges, però suposo que volen dir que és vasoconstrictor, fa que hi hagi més rec sanguini, i potser també contrau musculatura com els esfínters, però sembla sorprenent, perquè el cafè sol fer venir ganes d'anar al lavabo... però bé, la bioquímica és misteriosa. Hi ha contraindicacions d'aquesta mena d'excitants, i si et fa malbé el patró de son, més val que no en prenguis.

    Botika, a mi em passa com a tu, però amb el te! El te l'he provat alguna vegada i no m'acaba d'agradar. De cafè també té moltes varietats, però no les sé distingir, no tinc paladar!

    Galionar, dos cafès al matí estan bé, i si saps que prendre'n més et fa desvetllar, està bé que escoltis el teu cos i no en prenguis. Ja he sentit altra gent a qui va bé això de prendre algunes infusions relaxants a la nit, si et costa dormir o tens tendència a despertar-te a mitja nit, pot ser una bona solució.

    Eva, no sóc pas un expert en el tema, però en principi són dos tipus d'infusions que es fan amb plantes diferents, i que es preparen de manera deferent, no? De totes maneres, jo sí que els trobo molt diferents, però no en sé el motiu. Suposo que el cafè se sol prendre molt més amb llet perquè el que es comercialitza no és de gran qualitat, i en canvi la gent a qui agrada el te el degusten molt més. Jo el prenc amb llet perquè el gust tan amargant del cafè sol tampoc m'agrada però amb llet em passa la mar de bé. Això sí, com explicava més amunt, des de fa una temporada miro de prendre'l sense sucre, i abans en posava sempre, però tampoc quantitats industrials!

    Laura T, el cafè amb crema de llet és espectacular, però això no es pot permetre, és massa. M'hi podria aficionar perfectament, però no aniríem bé. També me'l podria prendre amb llet condensada, que és una delícia, però és d'aquestes coses que intentem que no entrin a casa. Quan un no té control ha de prendre mesures d'aquestes. Bàsicament fas el mateix patró de cafès que jo, uns tres al dia. Si jo en prenc menys ara que fa uns anys no ha estat per una decisió conscient, senzillament ha derivat cap aquí la cosa, però com explicava, si quedo a la tarda en puc prendre un altre, o fins i tot a la nit, i en principi no em fa massa res. I sobre el sucre, que veig que és tema de debat, sí que el vaig treure del cafè voluntàriament, per estalviar calories, però si és un cafè dolent sí que me'n poso, per maquillar el gust. Ah, i el prenc amb llet perquè el sabor tan amargant del cafè sol tampoc m'acaba d'agradar.

    NoName, els androides no prenen cafè?

    Anna, així que t'has passat al te... és per l'embaràs? No sé si està contraindicat prendre excitants (legals!) durant aquests mesos, però té tota la pinta de que sí, oi? Bé, si no trobes a faltar el cafè, ja està bé. Però després hi tornaràs?

    ResponElimina
    Respostes
    1. El faig sense teïna amb lo que està perfectament indicat ;) i si, quan pugui, jo torno als meus talladets!

      Elimina
  18. Jo faig el cafè a mig matí amb els companys de feina mentre esmorzem per no semblar més raro del què sóc, però ja està, no em desgrada ni tampoc m'agrada, si me'l treus em quedo igual, m'interessa més la llet en si mateixa que el propi cafè, per això sempre cafè amb llet. A casa em poso ni mitja cullerada de nescafè per tenyir la llet d'un color més que per altra cosa, el gust de la llet ja m'agrada per si sol. No em prenc cap altre cafè al llarg del dia perquè també em costa dormir a les nits, no estic acostumat a la cafeina. Com que els maleficis del cafè superen als beneficis tampoc em preocupo massa per pendre'l

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.