dijous, 24 de maig de 2018

Arribant al cor

L'1 d'octubre és un moment que no oblidarem mai, tots i totes el vam viure de manera molt intensa. En les vigílies d'aquell dia vaig conèixer una gent que en alguns casos no coneixia de res i em vaig posar a treballar amb ells. Allà hi havia una noia amb una estètica que m'espantava una mica, i un caràcter que també m'intimidava. El cas és que, com que tinc dues propietats molt característiques, una que no em callo les coses, i dues que dic moltes animalades, aquesta noia es va enfadar amb mi i per comentaris meus va fins i tot marxar de grups de missatgeria que compartíem. Fa molts mesos que gairebé no coincidim, però de tant en tant ens trobem en algun entorn i no em sol dirigir la paraula. Tampoc no és que jo faci massa esforç.

Fa uns dies, en un context festiu, la DJ va posar la famosa cançó Wannabe de les Spice Girls, i com que la música petarda és la millor quan estàs de conya i a mi m'encanta cantar, com diem ara 'ho vaig donar tot'. La cançó és de quan jo tenia 18 anys i va ser mundialment famosa, com no me l'he de saber? En acabar, la protagonista de la nostra història, que era per allà, em va fer el senyal del cor amb els dits i em va dir que allò li havia arribat. Que era el millor que m'havia vist fer, el millor de mi.

Com que ja us conec, hi estareu trobant explicacions romàntiques, i aquells que llegiu en diagonal potser hi caureu de quatre potes, perquè res més lluny de la realitat. El que em porta a escriure això és pensar quin concepte deu tenir aquesta noia de mi, quina mena d'inútil inoperant deu pensar que sóc si el millor que puc oferir és cantar les Spice Girls de manera ben animada... I de què deu servir deixar-me la pell en tot el que faig si aquesta és la meva virtut més gran...

13 comentaris:

  1. I vas cantar i ballar com la... pija? L'esportiva? La senyora Beckham? La...

    No hi ha cap vídeo amb aquest moment tan estelar???

    ResponElimina
  2. No tinc prou dades per conèixer la capacitat irònica d'aquesta noia i, per tant, puc estar equivocat però a mi ja m'havia semblat abans del teu avís que de romanticisme res, la noia continua enfadada i directament se'n fotia de tu. Sembla clar que el concepte que té de tu deixa molt que desitjar però no et prenguis aquest cas concret com norma general. Els que hem treballat amb tu (ni que sigui virtualment) sabem com t'impliques amb la feina i el que ets capaç d'oferir. Clar que ara que hi penso, jo no t'he vist mai cantar un tema de les Spice Girls, potser si algun dia m'hi trobo hauré de canviar d'opinió... esperaré a veure el vídeo que et demana en Maurici. ;-D

    ResponElimina
  3. L'1- O és patrimoni del nostre poble.
    Quan les Spice Girls triomfaven jo treballava a un taller de pre-impressió on fèiem els clixés per a la revista Super Pop. Com que el món digital encara era a les beceroles, els originals de les fotografies de les Spice girls eren majoritàriament en diapositiva. Em passava les jornades escanejant-les. Em coneixia de memòria la pija, l'esportiva, la baby, etc. i totes les històries que s'inventaven per acontentar els consumidors de Super Pop, que eren majoritàriament adolescents.
    Posats a triar grups femenins, em quedo amb el que no fa gaire, tu mateix en parlaves al teu blog: "Roba Estesa". Són un grup autèntic i no prefabricat com les Spice Girls.

    ResponElimina
  4. Guau! El Xexu fent coses atrevides i boges com ara cantar una cançó, quina locura! Crec que em cauria bé la teva antagonista.

    ResponElimina
  5. Bé, tot són punts de vista i a la noia es veu que li va agradar el teu moment esbojarrat, he, he...
    Per cert, coincidim en això de no callar-se les coses!
    Bon cap de setmana, XeXu.

    ResponElimina
  6. Doncs es nota que ets una mena d'inútil inoperant si l'estètica de segons qui t'espanta i les noies t'estan indimidant. Què parlar de cantar o no cançons de l'epoca de la senyora Beckham adolescent, si no t'has siliconat i retocat com la mateixa no val i d'inútil inoperant et quedes igual! :-P

    ResponElimina
  7. Potser és el millor que pots oferir a aquesta persona. Però molt més a la resta del món

    ResponElimina
  8. Cadascú és com és i allò que ens agradi o no dels altres depèn més de nosaltres mateixos i del nostre punt de vista (i també de les nostres circumstàncies i limitacions) que no pas dels altres.

    Vull dir que si aquesta noia, li agrada que facis això i ho troba el millor de tu, depèn molt més de les seves prioritats i preferencies que del que tu siguis capaç de fer.

    Diria que no ho explico gaire bé, però allà ella amb els seus punts de vista... he, he, he... m,ha fet gràcia l'anècdota.

    ResponElimina
  9. Jo li hagués preguntat: "Tell me what you want, what you really really want...".

    ResponElimina
  10. si et serveix de consol, jo ho dono tot quan vaig al karaoke i em posen l'Eloise del Tino Casal XD

    Però si, tens raó en el que dius, a saber que pensa, jaja

    ResponElimina
  11. Coincideixo amb en McAbeu, crec que la noia aquesta feia ús de la ironia i se'n fotia. O potser és una d'aquestes que va "super de guais" i et concedia el seu perdó, a saber.
    Tu saps que és una capulla? Doncs això, que a mi la tia aquesta em fa tota la pinta de ser una capulla, no li vulguis trobar cap explicació de res del que faci. No deixis que et faci sentir insegur, ni li concedeixis ni un segon de més en el teu pensament. D'imbècils el món n'és ple. I punt.
    PD1: És poden utilitzar insults definitoris en aquest blog? XD
    PD2: Estètica que espanta?

    ResponElimina
  12. Veig que hi ha un corrent que creu que se'n fotia de mi, i per altra banda us ha estranyat que l'aparença m'intimidi. He intentat explicar-ho a les respostes, però no sé si me n'hauré sortit. Moltes gràcies per comentar.

    Maurici, espero sincerament que no. No em cal imitar a ningú, tinc un estil propi, hahaha!

    McAbeu, una part de riure-se'n hi havia és clar, però amb matisos. Perquè sempre li veig un punt de malícia. En les seves paraules hi ha un punt d'insult com el que més a baix em dedica AhSe NoName, m'està dient implícitament que sóc un zero a l'esquerra. I tot això perquè no penso com ella, i faig bromes que no li agraden perquè algunes persones són tan pures de pensament, són tan fidels a la seva doctrina, que no se'ls pot tocar res, però elles poden menystenir tot allò que no combrega amb elles. He conegut altra gent d'aquesta corda aquests últims mesos, i són molt més flexibles, perquè de tot s'ha de poder fer broma. Així que considerant que no es pot caure bé a tothom, i jo no faig esforços perquè així sigui, em sembla que el problema el té ella.

    Xavier, caram, quines sorpreses que ens reveles. Així que per les teves mans passava la Super Pop? Quan existia (desconec si encara s'edita) jo era adolescent, però no la mirava pas. Era un adolescent una mica atípic, si descomptem la mala gaita, però això m'ha durat després també. No m'interessaven gens les històries de les Spice Girls, tot i que jo també tinc una història curiosa amb elles. Les vaig descobrir a Bèlgica, en el meu primer viatge sol fora de l'Estat. Allà sonava Wannabe a totes hores, però a casa nostra no havia arribat encara. Quan vaig tornar vaig veure que ningú la coneixia, jo preguntava a la gent, però res. I al cap d'uns mesos va començar a sonar i va ser una bomba, és clar. Jo anava molt avançat! No me les comparis amb les Roba Estesa, home. Tot són èpoques.

    Pons, imagino que AhSe, que per cert darrerament se t'ha escapat, no la tens prou ben lligada, deu tenir un aspecte i unes maneres similars, així que sí, potser et cauria bé.

    M. Roser, quan s'està de festa les coses són sempre més fàcils, hi ha bon ambient i ets més permissiu, però jo no puc dissociar una cosa de l'altra. Puc ser cordial, però hi ha persones amb les que no puc anar més enllà, ni em mereixen l'esforç per mirar d'aconseguir-ho. I no callar-se les coses no sempre és una virtut. Jo sempre prefereixo la gent que no té por a la confrontació, però segur que els altres viuen més tranquils.

    AhSe, què té d'estrany que una noia m'intimidi? Sóc una persona humana, i sóc sensible a com actua la gent, tant si és home com si és dona. I hi ha persones molt intimidants. Potser tu n'ets una, però per escrit és més fàcil mantenir la calma. Pel que fa a l'aspecte, és cert que no és gens correcte prejutjar. Però no és menys cert que hi ha persones que utilitzen precisament el seu aspecte per intimidar, una cosa va lligada amb l'altra. Cadascú pren uns rols a la societat, i si defenses certs ideals l'estètica hi està molt relacionada.

    Sr. Gasull, per sort em sembla que tens raó. D'altra gent em demostra que tinc moltes altres coses per oferir.

    ResponElimina
  13. Carme, hi ha una manera més fàcil d'explicar-ho. A aquesta noia, senzillament, no li agrada com sóc, com penso i les coses que faig. Probablement pensa que sóc un burgès, jo que sé. Aquest dia em vaig deixar anar i em va veure fer el que no s'esperava, i m'ho va fer saber, però de la pitjor manera, que ja ens coneixem. Bé, en realitat ella no em coneix gens ni mica, perquè si la va sorprendre que em posés a cantar i ballar una cançó...

    Risto, hagués estat una bona resposta, si no fos que no tinc massa interès en el que ella wants, what she really really wants...

    Eli, i per què no donar-ho tot? Si la música t’agrada, o t’anima, és normal voler-ho pasar bé quan surts. A mi m’ho sembla, i no sé quina imatge dono que és tan incompatible amb desconectar de les preocupacions i passar una bona estona amb música petarda.

    Roselles, és possible que se'n fotés o ves a saber, però el que és segur i comprovat és que va de guais. La superioritat moral que tenen algunes ideologies, ja se sap. No entraré a fer servir insults definitoris ni de cap mena, ella és com és i jo sóc com sóc. Que no ens portem bé no vol dir que cadascú no pugui tenir la seva camarilla de gent amb la que sí que ens entenem, i fins i tot que alguns d'ells o elles estiguin a la camarilla dels dos. Qua parlo de l'estètica no sabria definir-la del tot, però és agressiva. No sé si és punk, redskin... no sé, d'aquestes antifeixistes radicals. Però és més l'actitud que no pas com va vestida, creu-me.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.