dissabte, 28 d’abril de 2018

Ginkgos 2018

Un dels clàssics d'aquest blog és l'actualització anual de com estan els arbres que tinc plantats a la meva mini-galeria de casa, que a dia d'avui ja són 8: sis ginkgos i dos alvocaters. Després de recuperar l'alvocat que en Blog va deixar en estat catastròfic vaig plantar-ne un altre que també va créixer. Aquest any però haurem de lamentar una baixa, si no canvia la cosa en les properes setmanes i mesos. Com ja he explicat en anys anteriors, a l'hivern els arbrets es queden sense fulles i fan molta peneta, però quan torna el bon temps rebroten ràpidament i fan moltes fulles de mida adulta, tot i que sembla que cap d'ells no està creixent en alçada. Com ja vaig fer l'any passat, no posaré l'evolució estacional, tot i que els vaig fent fotos durant tot l'any, i farem novament l'1x1 dels ginkgos, perquè veieu com van. Per comparatives podeu mirar el post de 2017.


#1. El més altiu de tots, aquest any ja adaptat al seu test, ha tret moltes més fulles que l'any passat, tot i que segueix sense generar branques.


#2. Aquesta és la més que probable baixa a casa. Ja l'any passat es va salvar pels pèls, fent un intent d'esclatar un borró, però aquest any ni això. Una pregària per en #2...


#3. Té la part superior seca, però aquest any ha tret moltes més fulles i sembla que tira endavant sense problemes. És el més discret i passa desapercebut.


#4. No creix cap a dalt i s'ha quedat baixet, però ho compensa amb dues branques ben llargues i plenes de fulles que no sé ni com s'aguanta dret.


#5. El supervivent per fi s'estabilitza! Se li va assecar el tronc i va treure una branqueta. L'any següent la branqueta es va assecar i en va treure una altra. I aquest any ha continuat creixent per aquesta via, ja ha triat camí!


#6. Recupera l'estatus de preferit! A banda de tenir la copa més frondosa, el veterà de les branques n'està creixent una de nova, i és una mica més equilibrat que el #4.

I com a bonus track, també cal parlar dels alvocats, és clar. Aquests sí que creixen perceptiblement, el segon ha fet un tronc ben llarg amb fulles al capdamunt, i l'altre va haver de reinventar-se després de l'incident del gat. Les fulles antigues s'assequen i en fan de noves. Aquí els teniu.


19 comentaris:

  1. Ni els cantes alguna cançó? La música també els agrada. Si tu els parles, ells et parlen.
    Hi ha una cançó de Feliu Ventura:
    "Un nou model
    un nou poder
    per a fer més
    no renunciar a res.
    Hem de fer un esforç
    per a escoltar els arbres
    o només quedarà vent!"

    ResponElimina
  2. M'agraden aquests posts, s'han convertit en tota una tradició del Bona Nit.
    Com també comença a ser una tradició que el #2 estigui a les últimes quan toca veure'l a les fotos. A veure si, com l'any passat, aixeca el cap pobre (no hem de perdre l'esperança encara que, per la cara que fa i si em fessis apostar, diria que aquesta serà la seva última aparició aquí)

    ResponElimina
  3. Jo dec ser un insensible. A casa no tinc cap planta ni animals de companyia ni res. M'encanta la natura, però quan ho necessito vaig a visitar-la...

    ResponElimina
  4. Veurem els alvocats dels alvocats? Ahir en vaig comprar una safata de petitets, però no m'han fet el pes.
    El número 2 necessita una bona cançó per ressuscitar-lo... Què tal "I will survive"?

    ResponElimina
  5. Segur que tens tanta cura de la vegetació com del Blog...Trobo que fan força patxoca, llàstima d'aquest que està a les últimes i no t'oblidis d'anar tallant les fulles seques!
    Bon diumenge, XeXu.

    ResponElimina
  6. Que macos tens els ginkos! Menys el #2, pobret, per aquest em sembla que no hi ha esperança.

    Els alvocats també se'l veu molt bé, tot i l'incident XD Quan tenia gats, portaven de cul als meus veïns per les seves tomateres. Què hi farem, els gats (com els nens) estan fets per provar els límits de la paciència humana XD

    ResponElimina
  7. Doncs déu-n'hi-do de la diferència amb les fotos de l'any passat. Estan guapos, guapos...
    M'agrada veure'ls. Crec que ens haurem de conformar amb un menys, l'any que ve.

    ResponElimina
  8. m'agraden molt els ginkgos , fa anys quan treballava en una escola d'educació especial on fèiem jardineria en teníem un en un lloc de les 4,5 hectàrees, on hi havia fins i tot una sequoia , cedres...bé seria massa llarg aquell ginkgo sobrevivia però sempre feia una mica mala cara , jo crec que era pel fred .....tens sort que els teus ginkgos resisteixin i vagin fent , és difícil en un test per gran que sigui de totes maneres et felicito ja que deuen estar molt ben cuidats

    ResponElimina
  9. Felicitats Xexu! Està clar que tens bona mà per les plantes i segur que hi dediques el seu temps i els seu carinyo. Això les plantes ho noten. Jo malgrat no les cuido 100% tot l'any, tampoc em puc queixar. Se'm porten molt bé!I em surten uns fenòmens de plantes que no se pas ni d'on surten. Els teus ginkgos m'encanten! I l'alvocat l'has fet plantant un pinyol???

    ResponElimina
  10. Com molts heu comentat, el #2 té poques possibilitats de sortir-se'n, però jo ho seguiré intentant. Per esperança que no sigui, ja en vaig tenir amb altres i ho han aconseguit. Moltes gràcies pels vostres comentaris, m'agrada molt que recordeu els meus arbrets d'any en any.

    Xavier, la veritat és que no els canto, però els saludo i els parlo una mica mentre els rego. No crec que faci res, però mira, són de la família.

    McAbeu, la tradició de l'estat del #2 no pot durar gaire temps més. La de mostrar els arbrets espero que sí, però el #2 no passarà d'aquest any, com bé dius, si no aixeca cap. Amb el poc espai que tenim a casa, hi ha poc marge per la nostàlgia, pobret.

    Risto, hi ha temps per tot! A mi m'agrada anar a la natura, però a més tinc un gat (molt pesat, per cert, que m'està molestant mentre escric això), i uns arbrets molt macos. Abans se'm morien totes les plantes, no em preguntis com ho he fet per revertir aquesta situació, però ara em duren!

    Gemma Sara, pel que tinc entès, els alvocaters són hermafrodites, però no s'auto-fecunden, cal que un actuï de mascle i l'altre de femella. Així que si segueixen creixent junts, podria ser que algun dia fessin alvocats. Però no sé quant temps triguen a ser 'fèrtils', i dubto que creixent en un test puguin fer alguna cosa... Tard o d'hora els hauré de portar a alguna banda on puguin créixer lliurement. Ah, i em sembla que el #2 ni que li canti el 'Staying alive'...

    M. Roser, en realitat no tinc tanta cura d'ells. Els vaig regant i me'ls miro per veure si els cal alguna cosa, però no en tinc massa idea. Vaig traient les fulles seques de tant en tant, però per exemple, les branques seques que tenen les he de tallar? Podar-los, suposo que es diu. Si em pots aconsellar, t'ho agrairé.

    Roselles, mal m'està de dir-ho, però els ginkgos fan força goig, sí. Quan els comencem a sortir les fulletes cada primavera se'm cau la bava. I de gats més val no parlar, que hem tornat de pont avui i ens hem trobat a terra l'únic vegetal al qual té accés aquests dies, que era una aloe vera... quin paio. Però bé, l'altre dia vaig veure un tuit que em va fer molta gràcia i per això cal perdonar als gats. El tuit deia una cosa com: 'el gos pot ser el millor amic de l'home, però un gat no li explicarà mai a la policia on és la droga'.

    Carme, fan molt de goig, la veritat. A més, els que l'any passat van tenir problemes quan van ser trasplantats aquest any ja estan perfectament adaptats, i s'ha notat. Menys el #2, és clar. Us en podeu anar acomiadant...

    Elfreelang, no és una solució òptima, i cada vegada menys. Però pensa que aquests arbrets un dia van ser una llavor, i un petit filet verd que sortia d'un test, i llavors no tenia ni idea de si viurien, ni quant temps. Ara sembla que tiren endavant, i per força, tot i que els vaig posar en un test gran l'any passat, tard o d'hora els hauré de portar a algun lloc obert si vull que visquin. M'agradaria tenir una casa amb jardí per poder-los plantar allà, però em sembla que això està força difícil...

    Laura T, no et pensis, no faig massa res d'especial. Abans se'm morien totes les plantes, i no sé per què ara em viuen. Em preocupo de regar-les i mirar com estan, però elles fan la resta. Els dos alvocats van créixer posant el pinyol directament en un test amb terra i regant-los sovint. La terra ha d'estar molla. Després de molts intents de posar-los en un got d'aigua, amb escuradents i aquestes mandangues, va ser més fàcil del que em pensava, la solució més simple possible.

    ResponElimina
  11. Jo no sóc de plantes.... però l'altre dia vaig anar a una formació d'una cosa de bases de dades i ens van regalar unes llavors de gira-sol (vaja, unes pipes) i les he plantat al despatx amb un test molt gran XD no sé si sortirà algo, no toca gaire sol...

    ResponElimina
  12. No hi veig branques seques, només fulles...Sí, de tant en tant s'han de podar les branques seques, que vegis que no revifaran! Però millor fer-ho abans que surti cap fulla...
    Que es facin ben ufanoses, XeXu.

    ResponElimina
  13. Després de tants anys encara no m'ha quedat clar quin fruit fan els ginkos, perquè algun benefici s'ha de treure, no?

    ResponElimina
  14. Una pregària per en #2, diu!!
    A veure si et penses que això és Lourdes!! :-DD

    Va, ho intentaré.
    Recorda.
    Si en #2 es salva... ja saps...

    ResponElimina
  15. Eli, doncs ja saps, si acaben creixent, tocarà que ens facis el seguiment de com els va als teus gira-sols! Espero fotos i crònica!

    Gemma Sara, els camins sentimentals de les plantes són inescrutables.

    M. Roser, gràcies pel consell! Et faré cas, l'hivern vinent miraré de podar algunes branques que ja es veu que no brotaran més, a veure si així les altres creixen amb més força o se'n fan de noves. No es veu, però sí que n'hi ha de seques en els ginkgos. A veure si em convertiré en un expert!

    Pons, que va, no fan res de bo, ni tan sols són especialment bonics quan són grans. Només tenen les fulles boniques, perquè són molt especials, prehistòriques, com ja cap altra planta fa. Et sembla poc?

    Assumpta, de moment no estàs resant prou fort, pel que sembla. L'acabo d'anar a mirar, i està tan sec com sempre. Però si revifa... No sé, li haurem de posar el teu nom o alguna cosa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Siiiiiiiiiii, si us plau, posa-li el meu nom!!! (I rega'l, eh?)

      Elimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.