dissabte, 24 de març de 2018

Primavera Catalana

Ja van 9 empresonats i 6 exiliats. Ja van moltes famílies privades d'estar al costat dels seus éssers estimats. Però es pensen que decapitant-nos d'aquesta manera ens aturaran. Aquest cap de setmana hem tornat als carrers, i ja no hem de deixar d'estar-hi, ara és cosa nostra. Ho sento si algú s'ofèn, però no és moment de lideratges de cara a la foto, l'època dels somriures i dels llacets grocs ja ha acabat, perquè les úniques flors que hem d'alçar són les roses de Sant Jordi, els temps dels lliris també han passat. Que comenci la primavera catalana per fer florir la República.

7 comentaris:

  1. Totes les flors seran necessàries: les roges de la passió i les grogues de la resistència.
    Amb el que més d'acord estic: prou de lliris... a la mà.

    ResponElimina
  2. I ara només faltaven els alemanys empresonant el Puigdemont...Jo no sé què passarà, no pararan fins que no en quedi cap per poder investir President!
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  3. La persistència dels catalans és digna d'elogi i és la nostra salvació.

    ResponElimina
  4. Cal resistir i persistir, però amb el cap fred... M'agrada anar amb el lliri a la mà.

    ResponElimina
  5. la cosa està que bull, potser va sent hora de que vessi tot per de totes totes implantar allò que volem i necessitem

    ResponElimina
  6. Que ràpid s'acaba la primavera a casa nostra. Quan vaig escriure això em semblava que estava començant una cosa gran, però ara em sembla que tot ha canviat. I no perquè no s'estigui intentant fer florir la República, però es fa per vies diferents, i sembla que irreconciliables. Però bé, la lluita continua, encara que sigui lenta i pesada, però ja no ens rendirem. Moltes gràcies a tots i totes per llegir-me i comentar.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.