diumenge, 11 de març de 2018

La litúrgia que l'acompanya


Què seria d'un principi d'any sense la seva calçotada? Quina mena de catalans seríem? Si és que ara sembla que són cites obligades i que tothom n'ha de fer almenys una a l'any. I a mi que no m'acaben d'agradar els calçots... Però tota la litúrgia que l'acompanya sí, és clar. I que serveixin d'excusa per retrobar els amics, també.

******

Recordeu anar-me enviant els vostres viatges més recordats si em voleu ajudar a celebrar l'onzè aniversari del blog. Teniu fins el dia 21 de març.

12 comentaris:

  1. Sóc dels que ha de parar perquè em farien mal.
    Xexu, hi ha un truc per a qui no agraden els calçots. Posa a un racó de la graella un parell o tres de carxofes, i les fulles les vas sucant al romesco o salsa de calçots.
    Si tampoc t'agraden les carxofes... patates al caliu?

    ResponElimina
  2. Jo que sóc molt previsor ja la vaig fer al gener, feina feta no fa destorb. A mi si que m’agraden els calçots.

    ResponElimina
  3. A mi els calçots no m'entusiasmen, però la salseta que els acompanya si que m'agrada molt. Però per damunt de tot del que més gaudeixo es de la gresca i el bon rotllo que solen generar aquests àpats, com et passa a tu, XeXu.
    Bon aprofit!

    ResponElimina
  4. Jo ja n'he menjat a casa, però diumenge en fem una de grossa. hehe
    (encara que jo sóc més de salsa que d'altra cosa)

    ResponElimina
  5. Ara quedaré malament ja ho sé,però si no ho dic rebento....A casa en faig quasi cada setmana des de que n'hi han. Un manat de calçots entre els quatre i una buti a la brasa sol ser el sopar de qualsevol dia de la setmana. Perquè a casa si que ens agraden i molt. I aquest diumenge una de grossa amb tota la family....és un no parar

    ResponElimina
  6. Doncs jo també quedaré malament i no sé quina mena de catalana dec ser, perquè no m'agraden les calçotades...
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  7. és de les poques coses així vegetals que m'agraden moltíssim jajaja

    ResponElimina
  8. Jo aquesta temporada només en porto una, però va ser al bressol del calçot, Valls. Un dia espectacular a un mas magnífic amb una bona colla d'amics castellers. Tot ideal.
    Dissabte en tinc una altra prop de Terrassa, també amb un bon grup de gent que no conec tant, però que coneixeré millor.
    Crec que les calçotades ideals han de tenir de 15 a 25 comensals.

    ResponElimina
  9. Qui més qui menys sembla que ja ha fet la seva calçotada anual aquest 2018, que és el mínim permès. Ves per on, sembla que des que vaig fer el post fins ara a mi me n'ha sortit una altra, així que aquest any seran dues. Vaig una mica tard, però mentre hi hagi calçots, cap problema! Gràcies pels comentaris!

    Xavier, no, les carxofes tampoc m'agraden. De calçots en menjo un parell i prou, però el que m'agrada de veritat és la salsa. Sucar-hi pa, o el que sigui, i les patates al caliu també, és clar. I la carn de després, això que no falti!

    Pons, al gener? Quan el cos encara no s'ha recuperat de la campanya de nadal? Està molt bé no adormir-se i fer les coses aviat, però fots canya a l'estómac per sobre de les teves possibilitats.

    Glòria, els calçots mai vénen sols, com a poc porten la salsa, que és una exquisidesa, i a més sempre hi ha coses per picar i la carn de després, i de carnívor sí que en sóc una estona. A banda d'això, no fas una calçotada amb gent que et cau malament, sol ser un àpat molt distès, i això sempre és bo.

    Jomateixa, és que la salsa aquesta és un gran invent. Al seu inventor o inventora li haurien de dedicar carrers i places. Ves preparant l'estómac per cap de setmana que ve...

    Sr. Gasull, i per què hauries de quedar malament? No tinc res en contra de la gent que fa calçotades, eh, només faltaria! I si us agraden tant, i en podeu disposar, per què no menjar-ne sovint quan és època? Està molt bé. Però el concepte 'calçotada' és el que et ve la setmana que ve amb tota la família. Ha de ser un àpat pantagruèlic d'aquells que durant una estona te'n penedeixes. Si no no val!

    M. Roser, no té per què agradar-te res de les tradicions, o d'algunes tradicions, cadascú té els seus gustos. A mi m'agrada el concepte, perquè m'agraden els àpats pantagruèlics, encara que el plat principal no sigui del meu gust, la resta, i que sempre es fa en bona companyia, sí que m'agrada.

    Eli Ramírez, coses vegetals, ja només dir-ho sona malament. Segur que també gaudeixes molt de la segona part de la calçotada: la part de la 'carnaca'.

    Risto, ja veig que et van les calçotades a l'engròs! És el que té ser casteller, mai no vas sol enlloc, hahaha. Les meves són a petita escala, tampoc no m'agrada estar envoltat de tanta gent, tret que estiguin ben organitzats al meu voltant, dues crosses, un contrafort, agulla, i tot el que calgui, però en posició. Això sí, segur que amb tanta gent la festa està assegurada, i els números de la jornada són d'aquells per explicar. Especialment el de número de calçots i el de litres de cervesa...

    ResponElimina
  10. Ni que sigui una a l'any no pot faltar!!!

    ResponElimina
  11. A mi si que m'agraden, però em senten fatal! Un màxim de 10 i prou! (però a vegades em descompto....)

    ResponElimina
  12. Carme, doncs al final sembla que jo en faré dues!

    rits, m'has fet riure molt amb això de 'però a vegades em descompto...', hahaha.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.