dimarts, 27 de març de 2018

Jerusalem

Hi ha una paraula que em ve sovint al cap darrerament; un lloc més aviat: Jerusalem. Però no em ve per ser un lloc sagrat, ni perquè tinc ganes d'anar-hi. Potser el concepte 'Jerusalem' sonarà als que hagin mirat la sèrie 'The West Wing' (El Ala Oeste de la Casa Blanca). És una sèrie realista de política nord-americana en la que viurem des de la perspectiva del president i el seu equip el que és governar una gran potència mundial. Força recomanable.

En una de les trames de la sèrie, al bo del president dels EUA, interpretat per en Martin Sheen, se li fica al cap mediar en el conflicte Israel-Palestina. Tothom sap que és una crisi irresoluble, però tampoc aspira a resoldre-la, sinó a fer-se una mica de propaganda quedant com el bo de la pel·lícula, perquè la seva popularitat està pel terra. El cas és que aconsegueixen que les dues parts seguin a la taula de negociació, que ja és una proesa, i els porten un principi d'acord de pau que consta de diferents punts. Un d'ells és Jerusalem, ciutat que les dues parts en conflicte cobegen i volen seva. Un dels assessors sap que en aquest punt no es posaran d'acord de cap manera, impossible. Per això debaten tots els punts de la llista deixant Jerusalem pel final, com a últim punt. I amb això saben que les negociacions acabaran saltant pels aires, que encara que s'hagin posat d'acord amb tota la resta, Jerusalem els farà aixecar de la taula i marxar. Però bé, des del seu punt de vista, ja s'hauran guanyat uns quants titulars positius a la premsa abans no s'espatlli tot.  

Així que ara sempre que hi ha alguna mena de debat en el que hi juga un tema que serà irreconciliable, em ve Jerusalem al cap. Si no ens acabarem posant d'acord: Jerusalem. I l'últim que m'hi fa pensar és aquest gran pacte anti-repressiu que veiem els darrers dies. Som molts els col·lectius i persones que estem en contra del que ens fa l'Estat. En això hi estarem d'acord sempre, combatrem la repressió conjuntament. Però quan anem tots a una i llavors es parli de República Catalana: Jerusalem.

Com m'agradaria equivocar-me.

10 comentaris:

  1. La comparació del conflicte entre el regne d'Espanya i la República catalana amb el conflicte Israel- Palestina s'ha fet moltes vegades.
    Hi ha qui troba semblances entre el poble català i l'hebreu. I d'altres ens comparen amb la repressió que pateixen els palestins...
    Les negociacions seran llargues, però assolirem la justícia i sobretot, la pau.

    ResponElimina
  2. doncs Jerusalem i confiem en que al final ho aconseguirem

    ResponElimina
  3. Molts d'ànims des de Mallorca. Ho aconseguirem! Força, germans! :)

    ResponElimina
  4. De moment ells no sembla pas que s'hagin posat d'acord, espero que a nosaltres les coses ens surtin una mica millor, tot i que cada vegada sembla més lluny això de la llibertat!
    Petonets, XeXu.

    ResponElimina
  5. A alguns, més que Jerusalem sembla que la paraula que els ve al cap és EspaÑia!!! Res a parlar si es posa en qüestió la indivisibilitat de la gran nació espanyola (mode sarcasme).

    ResponElimina
  6. Com m'agradaria que t'equivoquessis, però malauradament crec que l'encertaràs amb Jerusalem...

    ResponElimina
  7. Hola XeXu, no està clar si el pacte anti-repressió només farà retrocedir les mesures repressives o anirem més enllà. Jo també penso que si aconseguim tornar on érem ja farem prou. Però aquesta setmana tenim avenços importants. Tenir l'opinió pública conscienciada i en bona part a favor nostre ja és un gran què perquè vol dir que s'han interessat per la nostra causa i que tindran interès en que acabi bé. Potser jo sí que m'equivoco, però aquests dies estic esperançada.

    ResponElimina
  8. Com sempre, els dies passen, i els 'disgustos' que anem tenint també passen, i vénen altres temes dels que preocupar-se. Però bé, jo vaig expressant les meves preocupacions així com van venint. Moltes gràcies a vosaltres per comentar.

    Xavier, no de cap manera. Comparar el conflicte que tenim aquí amb el d'Israel i Palestina és frivolitzar una guerra cruel i sanguinària i per aquí no hi passaré. Per més malament que ens sembli que estem, comparar-nos amb certs conflictes fa vergonya. Jo només explicava el cas, perquè s'entengués el concepte 'Jerusalem' en una negociació, només com a tema conflictiu que fa que s'acabin les converses. Res més enllà.

    Elfreelang, Jerusalem serà quan les negociacions finalment saltin pels aires...

    El tacte, jo també penso que ho aconseguirem, però amb els pactes que es fan últimament no sé si abans o més tard...

    M.Roser, el que sabem és que no serà tan fàcil com ens vam pensar que seria, o millor dit, com ens van vendre que seria. Però seguim, ja no pararem perquè no podem. El que em preocupa ara és fer 'companys de llit' que després ens fallaran quan la cosa es posi important.

    Risto, sí, en realitat no cali anar tan lluny. Pel nostre propi conflicte, l'equivalent a 'Jerusalem' podria ser directament la 'unitat d'Espanya'. Però mira, a mi em ve Jerusalem per la sèrie que explicava. El pitjor de cas és que el que vivim nosaltres no és una sèrie de ficció, és ben real.

    Carme, espero que ho tinguin ben pensat a l'hora de pactar amb segons qui, encara que em temo que alguns ja ens han fallat en els moments importants, i sembla que no n'aprenem.

    Teresa Duch, el pacte anti-repressiu suposo que no farà que hi hagi més repressió. El que no sé és si podrà evitar-la. I el que em genera més dubtes és quan es torni a passar de l'anti-repressió al republicanisme, si aquests que s0hi han unit no faran una passa enrere altre cop. Per exemple, UGT estatal ja ha dit que no parlaran mai de presos polítics, quan se suposa que UGT a nivell de Catalunya dóna suport a aquest pacte, que inclou demanar l'alliberament dels presos. Pel que fa a l'opinió pública, ja ens era favorable, sobretot l'europea, perquè a Espanya encara els tenen manipulats amb informacions enganyoses, però a Europa ens donen suport perquè generem simpatia. Però mentre el suport no ens vingui dels que manen, dels estats, no aconseguirem res. I els estats només donen suport a estats. És la paradoxa. Si fóssim independents, es posarien al nostre costat. Si no ho som, es posen al costat d'Espanya. Però nosaltres pensem que per ser independents ens cal el suport d'Europa abans. Alguna cosa falla aquí.

    ResponElimina
  9. És veritat, hi ha més quòrum contra la repressió que per la República Catalana. Hi ha resistències difícils de guanyar...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Contra la repressió som una bona majoria, política i social. Però el més sorprenent és que hi hagi una bona porció de població que hi estigui d'acord. I pel que fa a la República, doncs bé, ara resulta que ens cal ser més gent...

      Elimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.