dimarts, 6 de febrer de 2018

Realities

Ahir va acabar un famós programa de tele amb nom de bruixot, on els concursants es dediquen a aprendre a cantar per guanyar. Estic content de poder dir que no sé ni la cara que fa la guanyadora. Guanyadora, sí, perquè sé com es diu, fins i tot l'he sentit cantar, però no l'he vist ni un sol cop actuant. Potser de passada en alguna foto a les xarxes, però no la reconeixeria si la veig. Però és inevitable saber-ne coses.

No suporto aquests programes. Tinc la sort que a casa les cadenes on els posen rarament són sintonitzades. Però tothom en parla, i em posen talls a la ràdio que escolto. Em passa una mica com amb aquell primer (i ja antic) 'Gran Hermano'. No vaig veure ni un capítol, ni un sol resum, però em coneixia tots els personatges perquè els companys de facultat no paraven de parlar-ne. Ara no arriba a tant, perquè per sort a la feina no és tema de conversa, almenys a les meves hores d'esmorzar i dinar. Però em segueix sorprenent que aquesta mena de xous tinguin tant seguiment.

No n'he seguit mai cap. Ni dels que canten, ni dels que ballen, ni dels que cuinen, ni dels que estan en una illa, ni dels que tenen talent, ni tampoc dels que són uns dropos en una casa, famosos o no. Encara menys les versions infantils. Amb una excepció, per algun motiu inexplicable, el meu company de pis i jo ens vam enganxar a mirar GH7. Suposo que va ser perquè vam ensopegar de casualitat la gala inaugural i hi havia un paio que era sorprenentment intel·ligent pels estàndards del programa. Ni abans, ni després he mirat cap altra versió o succedani. Però si segueixen produint programes d'aquesta mena deu ser perquè la gent els mira, així que el 'raro' dec ser jo.

19 comentaris:

  1. La gent els mira, però no tothom els mira... i és que hi ha gent per tot. Jo també dec ser rara, doncs, tampoc n'he vist cap de tots els que anomenes.

    ResponElimina
  2. Jo sóc dels teus: totalment desconnectat del tema.

    ResponElimina
  3. Un altra més de la teva corda. El primer GH ca ser tanta la pressió de no poder entrar a cap conversa que un dia amb en Martí vam posar una estoneta . No era cap gala ni cosa d'aquestes, eren gent dins una casa sense fer res i parlant baixet. Una perla, vaja! Que no hi hem tornat. Tot i així, puc entendre la gent que mira els programes de "talents" estil OT però em costa una barbaritat els GH, islas... i diversos.

    ResponElimina
  4. Hi ha molts mons, informativament parlant (o escoltant) i també en l'àmbit de la cultura i l'entreteniment.
    A una mateixa ciutat, o poble, una persona no té ni idea de cap dels noms de concursos televisius, però coneix i se sap, posem per cas, el darrer disc de Cesk Freixas, o tota la discografia de Lluís Llach.
    I viceversa. Hi ha qui coneix tots els concursants de tots els OT, i no té ni idea de què és l'Estaca.

    ResponElimina
  5. Tampoc no eres tan rar: escrius apunts sobre el tema.

    ResponElimina
  6. El primer GH sí que el vaig seguir, sense estar-ne enganxat perquè tampoc en veia totes les emissions però si prou per tenir-ne una idea d'aquell "fenomen televisiu" que va ser en aquell moment. De totes maneres, amb aquella edició en vaig tenir prou i no n'he vist cap més, ni dels GH ni de les altres versions del mateix tipus ("islas", "famosos", etc).
    Pel que fa als programes de talents, una mica el mateix amb una única excepció: els de cuina. Aquestes últimes temporades ja no, però vaig seguir les primeres edicions de TopChef i MasterChef perquè em divertien força. No és el cas d'OT i d'altres programes de talent musical que m'avorreixen i ja ni he començat a mirar-los.
    En una altra cosa que també coincidim és en aquesta frase que et cito textualment: "Encara menys les versions infantils". Jo trobo que els nens han de fer coses de nens i no cal exhibir-los per les televisions per molta gràcia que els faci als seus pares.

    ResponElimina
  7. Així ens va amb tota aquesta merda televisiva. Això sí que es adoctrinament en l'estupidesa i la ignorància...

    ResponElimina
  8. Quan les nenes fa un temps van voler veure programes com aquests, no els ho vaig prohibir, els vaig mirar amb elles. Parlant-ne, fent que veiessin les coses amb més claredat del que voldrien els promotors d'aquests realities.
    Per sort, me'n vaig sortir bastant bé, i ara saben triar bé les prioritats. De vegades, quan tothom en parla, busquen qui és aquesta o aquell a internet, per no quedar excloses del tot, però ocupen les hores dels programes en coses més productives.

    ResponElimina
  9. A casa meva només encenc la tele per posar una peli o una sèrie des de fa molts anys (Quan miro Polonia ho faig per Tv3 a la carta) si no recordo malament el últim programa que vaig veure va ser Una Altra Cosa. Programes tipus reality només vaig veure El Talp, i tampoc es que fos el típic programa de reality, ni el primer Gran Hermano vaig mirar, ja veus quina falta de curiositat per la vida dels desconeguts...

    ResponElimina
  10. Reconec que en els seus temps vaig veure la primera edició dels dos però allà em vaig quedar. Recordo quan a classe la gent comentava coses d'un tal "Yoyas" i jo em quedava igual. Ara mateix no sabria dir-te de quin dels dos programes en va sortir.

    ResponElimina
  11. A veure crec que no es pot comparar GH, (que només he vist alguna vegada fent zaping) amb OT...Jo vaig seguir la primera edició i també aquesta.
    Penso que els 5 finalistes, tenien una molt bona preparació musical, alguns fins i tot tocaven diferents instruments. Cantaven molt bé i a més estils de música molt variada. La noia que va guanyar, l'Amaia era la meva preferida. També he de dir que em va agradar la bona relació qui hi havia entre tots. Suposo que cadascú tenim gustos diferents i fem la nostra tria personal...
    Bon dia, XeXu.

    ResponElimina
  12. Ja en som dos Xexu!

    Jo a la tele, esports, AMP, Zona Zapping, 3/24, FAQs, Està Passant i poca cosa més... Ni les sèries d'aquí, ni programes com els què cites.

    ResponElimina
  13. Jo el primer GH el vaig mirar, així com els dos primers OT (cert, té nom de bruixot) També suposo que influeix amb qui vius i els seus gustos, sobretot si és un pis d'estudiants, per exemple. (A més, del primer GH fa com mil anys... feia batxillerat!) #SomGrans. Actualment no estic gens al dia, malgrat que alguna cosa he vist. Aquest Nadal vaig veure un masterchef junior i vaig flipar amb la traça que tenen aquests nanos per cuinar.... jo no aconsegueixo ni fer una truita bonica XD

    ResponElimina
  14. Aiii a mi no m'agraden gens tampoc, això "d'eliminar" i fins i tot insultar als concursants que espresenten passant mil proves... i els nens s'ho creuen molt, i després la gent que busca la fama ràpida... és tot espectacle, però es veu que si, que triumfen aquests programes, perquè som en general morbosos i volem saber què fan les persones en la intimitat, i les competicions... ai aquesta raça humana, qué xunga que és...

    ResponElimina
  15. ja som més els rarets, jo tampoc he mirat ni un programa d'aquests excepte fa molts anys el primer, suposo que per la novetat

    ResponElimina
  16. Nosaltres ens vam enganxar al primer GH i al primer OT, no som gaire originals! Ara passa una cosa curiosa, la Sara no veu OT però coneix les cançons de l'Amaia, la guanyadora pel youtube, i les canta. Avui els camins de la comunicació, també dels realities, són les xarxes...

    ResponElimina
  17. Ara sembla que ningú mira aquests programes, hahaha! Bé, ningú no ho reconeix públicament, almenys. Em sembla normal que molts miréssiu les primeres edicions i després ja no, però cadascú és lliure d'invertir el seu temps en el que vulgui. Per exemple, a mi m'agrada mirar el futbol, i no penso que sigui gaire millor... Moltes gràcies pels comentaris.

    Carme, hi ha tantes altres coses per fer a la vida que no són enganxar-se a les vides lamentables d'altres. Almenys que sigui de ficció, si hem d'estar enganxats a la tele...

    Salvador, no has detectat que això et suposi un problema de cap tipus, oi?

    Mireia, segurament es pot diferenciar el tipus de programa. Els de talents almenys és gent que busca la fama fent servir alguna habilitat, de vegades sobreestimant-se una mica, tot s'ha de dir. Però aquests que busquen la fama a través de l'escàndol i l'espectacle... i que després la gent els atorgui estatus de vip... alguna cosa malalta hi ha a la nostra societat, però no sabria afinar quina. I bé, jo al primer GH no li vaig donar ni uns minuts, però recordo llargues converses l'estiu abans sobre la conveniència de fer-lo, la gent que deia 'jo el miraré com a experiment sociològic', i naturalment, les llargues converses al bar de la facultat sobre el programa, on sabia tot el que es podia saber sobre els participants sense haver vist ni un programa.

    Xavier, les dues coses no són excloents tampoc. O fins i tot cap de les dues! Perquè et diré que de Cesk Freixes conec només una cançó, i que Lluis Llach em fa adormir. Molt reivindicatiu, sí, però massa poeta com perquè m'atregui la seva música. D'aquests que aprenen a cantar tampoc me'n sé cap, no sé si les fan ells o canten cançons que ja existien, però en tot cas, m'és ben indiferent.

    Eva, llavors et comptem a tu també entre els que no som rars, que comentes posts on se'n parla.

    McAbeu, no tinc res en contra de la gent que mira aquests programes, eh? Potser ho semblarà perquè en parlo 'malament', però no és així. Comento coses que em sorprenen, que m'estranyen, però evidentment cadascú consumeix els programes que el distreuen. Jo em miro sovint l'Està passant', i segur que a molta gent li sembla poca-solta. Els programes de cuina tampoc m'atreuen, perquè no en tinc ni idea, i al final només em quedaria amb les bronques que els foten, perquè això sí que transcendeix en els talls de tele o ràdio dels programes de conya. Això sí, penso com tu, els nens i nenes estan bé lluny d'aquests programes, i millor encara si no els miren.

    Maurici, és entreteniment extrem, per posar el cap en blanc i no pensar en res més. Segurament ja va bé tenir-nos anestesiats d'aquesta manera, oi?

    Jomateixa, bona estratègia la teva, potser no és que sigui res perjudicial mirar aquests programes, però també hi ha moltes altres formes d'oci que no cal deixar de banda. I no tinc cap dubte sobre què fan les teves filles per matar el temps, hahaha. Amb una mare com tu, la lectura és obligatòria. Quina sort que tenen.

    Pons, m'encanta que treguis el Talp!! Mira, aquest sí que me'l mirava, l'he obviat en el post tot i que el vaig pensar, però era una cosa una mica rara. L'hauríem de classificar com a 'reality', és clar, però tenia aquell segell català de les coses que no semblen tan lamentables ni gratuïtes. El vaig seguir, déu n'hi do les punyalades que hi havia. Jo a la tele, si puc, miro els partits de futbol, el Polònia, l'Està passant, i de vegades m'enganxo a algun programa d'aquests 'tipus TV3', si la tele es queda encesa, però no me'ls poso expressament. De vegades tiro de 3 a la carta, però darrerament directament fem servir l'eina de tirar enrere en el temps de Movistar. Està molt bé poder veure els programes o sèries quan a tu et va bé, això ha acabat amb la tele, no volem adaptar-nos a ella, que s'adapti ella a nosaltres!

    ResponElimina
  18. Anna, normal haver mirat almenys les primeres versions, només amb la propaganda que feien i com en parlava tothom, el més normal era sentir curiositat. El tal yoyas s'ha fet famós després perquè donava suport a Ciutadans, a banda de protagonitzar diverses sortides de to públiques. Va sortir de GH, no sé de quina edició, però gaire pinta de cantar no té...

    M. Roser, si t'agrada aquest programa de cantar no t'has de justificar, segur que molta gent n'ha gaudit molt, a jutjar per tot el que s'ha mogut. Però et diré que desconec quins instruments toquen els finalistes, ni quines cançons canten, però he sentit que la guanyadora està enamorada d'un noi català que estava a la casa també, i que uns altres dos també han fet les seves cosetes. Si els embolics entre concursants tenen tanta importància, o tanta volada, com la música que fan, no podem deslligar aquest programa de GH. Entenc però que un t'agradi i l'altre no. Almenys aquests s'han d'esforçar en fer una cosa que pot ser agradable pels espectadors. GH és només el morbo.

    Risto, em sembla que coincidim força. A casa, programes que posem per veure expressament només el Polònia i Està Passant. Si obro la tele i posen Zona Zapping o APM també m'enganxo, és clar. I quan no fan res, 3/24. Les sèries i els esports els miro en altres plataformes.

    Eli Ramírez, mira si som grans, que per quan feien el primer GH jo anava a la facultat ja. Molta gent ho mirava en aquella època, gent de tota mena, perquè era la novetat. Després suposo que el públic s'ha estandarditzat, i també emeten més aviat per agradar al seu públic potencial. Entenc però que segueixin tenint molta audiència. Però les versions infantils no em fan tant el pes, si ja les d'adults no desperten el meu interès, em sembla que posar nens i nenes a fer coses d'adults no és el que pertoca en aquesta edat, per més traça que tinguin.

    Ada, cadascú tindrà els seus motius per agradar-li o no aquests programes. La competició, per ella mateixa no està malament, els concursos fa molt temps que existeixen, però mai havien posat la pròpia intimitat per davant de tot. Ara són d'una altra mena i exposen la persona, no només les seves capacitats. Personalment, penso que s'han creuat línies que no calia creuar, però els creadors televisius saben que als espectadors sempre els cal més, o això deuen pensar, i així ho fan i ho seguiran fent. Fins que aparegui alguna altra cosa que crida més l'atenció.

    Elfreelang, suposo que molta gent va mirar el primer per curiositat, però no sé quanta gent va seguir mirant els següents per convicció de que allò era un gran producte televisiu.

    Gemma Sara, per això em sorprèn molt que jo no coneixia la cara de la guanyadora del concurs, tot i que estic força a les xarxes socials. Me'n vaig adonar, i aquest va ser un dels motius del post. I just quan anava a publicar-lo se'm va aparèixer la cara de la noia a twitter, ben gran. segurament l'havia vist més cops, però m'havia passat per alt, i després d'això tampoc no si la sabria reconèixer. Com ha canviat la comunicació i els canals de difusió des d'aquelles primeres edicions, ara és molt més fàcil accedir a aquests continguts, però tot i això encara es pot estar aïllat.

    ResponElimina
  19. XeXu jo no em justifico pas, no em cal...Però segueixo dient que res a veure i això és molt fàcil de saber, només cal mirar i comparar!
    Bon vespre.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.