diumenge, 4 de febrer de 2018

Motius per no escriure

De motius per no escriure al blog n'hi ha molts. Pot ser per falta de temps, o potser de ganes. També pot ser que falti inspiració, o fins i tot que prefereixis dedicar el temps a unes altres coses, com gratar-te la panxa, per exemple. Però també n'hi ha un altre: la certesa que el que escriuries seria considerat delicte d'odi i punible per una pila d'anys a la garjola. Bé, no passaria, perquè l'objecte de les teves paraules no seria cap feixista ni cap hemofílic de sang blava, sinó una gent molt més propera i desconeguda pel gran públic. Però de vegades és millor controlar-se els dits i no fer-se més mala sang. I fer un dinaret amb uns amics, posar la música ben alta, fer el ronso al llit, un cafè de conversa distesa, un partit de futbol, una mica de dissabte. Adonar-se, en definitiva, de quines són les coses importants a la vida i passar d'aquelles que pretenen amargar-te-la.

14 comentaris:

  1. són mals temps per la lírica, i encara pot anar a pitjor.

    ResponElimina
  2. Ens hem de defensar i saber desconnectar... de la manera que ho expliques, doncs no està gens malament.

    Per amargar-nos la vida, tenim motius de sobres, però hem de buscar els motius per no fer-ho.

    ResponElimina
  3. Un cafè, una pel·lícula, fer el ronso al llit, un dinar amb els amics: això és vida... per a qui té llibertat per a viure-la.
    Crec que tens raó Xexu. Hi ha temps per tot. Per gaudir, per denunciar, per reivindicar.

    ResponElimina
  4. No fer-se més mala sang és, en general, una bona recepta que està molt bé que ens apliquem. És difícil perquè aquests dies estem vivim unes injustícies que ens revolten com a país i, pel que entenc del teu post, suposo que encara costa més quan el que ens indigna ve d'algú que coneixem personalment i no només a través d'una pantalla de plasma. Tot i així, cal saber posar distància i intentar, dins del possible, gaudir del que, com bé dius, és realment important... ens hi va la salut si no aconseguim fer-ho.

    ResponElimina
  5. Si em permets la propaganda, fa un any i mig un amic meu em parlava d'aquest tema: https://elblogdelmaurici.blogspot.com/2015/08/clatellada.html

    Nonembé...

    ResponElimina
  6. Passar olímpicant, oi tant que si. S'ha de prioritzar, sempre!

    ResponElimina
  7. On està el Xexu valent i sense por de res d'abans? T'has aburgesat? Tens por que et taquin el blog i Pons's Blog es quedi sense competència? Gallina...

    ResponElimina
  8. Crec que és un sentiment prou compartit el teu, Xexu. Almenys, jo em trobo igual, per manca de capacitat de reaccionar. El meu blog respira gràcies a material creat fa temps. Ara no podria fer-ne de nou...

    ResponElimina
  9. Penso que les coses importants de la vida són les petites, aquelles que sembla que ens haurien de passar desapercebudes, però no perquè són les que tenim més a l'abast de la mà, només ens cal saber trobar-les...
    De motius per a no escriure ni poden haver molts segur que cada prsona en diria un de diferent i sempre respectables!
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  10. tens molta raó...

    pd. Quan veig segons quines entrades escrites ja fa temps penso.. ai, això... però mira, en el fons tenir un blog és terapèutic.

    ResponElimina
  11. La vida és una passejada curta....

    ResponElimina
  12. em venen unes ganes de dir coses que quedarien per sempre a la xarxa, però me les callo perquè poden portar problemes. Quina cosa més hipòcrita allò de la llibertat d'expressió.

    ResponElimina
  13. Moltes gràcies pels comentaris i per la comprensió. No sé si s'ha entès massa el post, però bé, ja ha passat, no em va caldre desfogar-me aquí al blog, i tot acaba passant. No la situació, que em temo que es repetirà aviat, però mica en mica tot es posa a lloc, segur.

    Francesc, els temps no m'han impedit mai escriure, al contrari. El que m'ho impedeix són sempre temes personals, d'una mena o altra.

    Carme, com que sóc un pessimista reconegut, de motius per amargar-me la vida jo mateix quan no toca sempre en tinc. Perquè de motius de queixa en tinc pocs. Però el que no m'agrada tant és que d'altres me l'amarguin, i a més voluntàriament i de manera molt conscient i preparada. Però llavors és quan t'adones que hi ha coses importants i d'altres que no. A aquestes alçades de la pel•lícula ja toca donar importància només a les que ho són.

    Xavier, veig que les meves comparacions us han despistat un mica, però ja va bé. Ja veig que no perds l'oportunitat de recordar els presos, però com he fet moltes vegades, et demano una mica de calma. No podem sentir-nos culpables de viure la nostra vida perquè tenim gent a la presó. Si ens quedem a casa plorant-los segur que no aconseguirem res. Fer la nostra vida és salut i carregar piles per quan calgui sortir a defensar-los.

    McAbeu, potser és inevitable que ho acabem relacionant tot amb el procés, en aquest cas meu és més domèstic, res a veure amb la política que veiem a la tele, però potser sí amb la 'política' que em toca viure dia a dia. Hi ha mala gent, a totes bandes, però alguns s'hi recreen, encara que es facin passar per germanetes de la caritat, no enganyen a ningú. I fa mal, es posa malament, però al final, el que importa són unes altres coses. Un cap de setmana de relax ha anat molt bé per a això.

    Maurici, aquest seria un altre motiu per no escriure, però encara que ho hagi semblat, no té res a veure amb el que m'impedeix a mi fer-ho. Bé, res m'ho impedeix, però prefereixo no fer-ho. Està de moda ara que et multin o et citin per posar coses a les xarxes, però no és el cas, només era un símil en el meu post. Vull dir que coses que m'han passar em farien dir el nom del porc a tort i a dret, i per no desfogar-me aquí, que no en teniu la culpa, millor callo uns dies fins que pugui escriure sense insultar.

    Anna, doncs això, intento passar, encara que és molt difícil. Almenys gaudeixo de bons moments i així omplo el cap amb altres coses.

    Pons, quan he estat un XeXu, valent i sense por de res? Caram, vols dir que estàs bé de la memòria? Ah, però ho dius per un tema de llibertat d'expressió i que em tanquin el blog? No pas, no anava per aquí la cosa, potser això de 'feixista i hemofílic de sang blava' us podria haver donat alguna pista de que, en realitat, no tenia res a veure amb l'actualitat política, almenys amb la nacional.

    Galionar, realment, llegint els vostres comentaris veig que no m'he sabut explicar gens bé, perquè no anava pas del procés nacional que estem vivint, sinó d'un procés personal, en tot cas. Però millor, perquè aquest post en uns dies desapareixerà i ja no li importarà a ningú, ni tan sols a mi.

    ResponElimina
  14. M. Roser, segur que hi ha més motius per no escriure que els que he dit, cadascú sabrà els seus, igual que cadascú sabrà quines són les coses que el fan sentir bé i estar estable. En el meu cas, certament, són les petites, aquelles que pugui compartir amb algú que s'ho valgui.

    Eli Ramírez, si això fos 8 o 9 anys enrere, segur que hagués fet una entrada cagant-me en tot. No sé si és l'edat de més, que potser el blog ja no és tan i tan personal com abans, o que hi ha coses que és millor no ventilar en públic, però en aquest cas he preferit deixar passar uns dies, i la teràpia l'he fet fora.

    Marta, sí que és curta, i més val dedicar-la a aquelles coses que ens omplen. Almenys no dedicar massa temps a aquelles que només ens porten maldecaps.

    Sr. Gasull, si parles de l'estat del país, sí que hi entra el tema de la llibertat d'expressió. Però en el meu cas són temes personals, posar-ho em pot portar problemes a mi amb altres persones, si algun cop ho llegissin, però ja no és això. L'auto-censura és només per no fer-me mala sang, per no treure bilis, que no em cal fer-vos-en partícips. Ja ho havia fet prou en el passat, ara ja no cal.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.