diumenge, 11 de febrer de 2018

Científiques

L'11 de febrer es commemora el dia internacional de les dones i les nenes en la ciència. És de recent creació, va ser al 2015 quan es va instaurar, i si cal fixar aquesta data al calendari, és fàcil d'imaginar que en el món de la ciència, com en qualsevol altre, les dones estan molt infravalorades i infrarepresentades. Tenint en compte que les facultats de ciències estan plenes de noies, la quantitat d'investigadores i catedràtiques és molt baixa; encara que es va revertint. Però les científiques encara es troben molts pals a les rodes, i per bones que siguin, sempre han de demostrar més que els homes que s'hi dediquen.

Per estudis i per feina, fa molts anys que estic envoltat de dones de ciència. A casa mateix en tinc una, i dono fe que en sap un munt. Tinc una superior que científicament és del millor que he vist en aquella posició, i per sobre tenim la cap de la unitat, que a banda de tenir una intuïció científica i un ull clínic molt desenvolupats, ens aporta a tots pausa i equilibri. I també tinc una companya que és ben mandrosa i rondinaire, però quan es posa a pencar (quan ho aconseguim, hahaha), deixa-la anar.

Perquè és un privilegi estar envoltat de dones tan preparades i diligents, perquè si me l'he de jugar, jo triaria una dona per un lloc de responsabilitat i perquè és absurd jutjar les capacitats intel·lectuals d'algú només pel seu gènere, he volgut felicitar les meves companyes al grup de whatsapp de la feina, desitjar-los un bon dia 'de la científica'. I en el moment que ho he posat, i després d'algunes respostes d'agraïment, em preguntava quan trigaria a sortir algun company que digues 'i el dia dels homes científics quan és?'. I ha sortit, és clar. I no ha estat un dels sospitosos habituals, cosa que m'ha sabut més greu. Mentre sempre aparegui un home dient estupideses d'aquestes, caldrà commemorar dies com aquest.

8 comentaris:

  1. No tinc una feina tan qualificada com la teva Xexu, però des de fa una colla d'anys sempre he tingut caps femenines més ben preparades que jo.
    Quines ganes de que arribi el moment en que no calgui instaurar diades per reivindicar el que no caldria: que les dones i els homes han de ser iguals en drets i oportunitats!

    ResponElimina
  2. Uf! I li has contestat alguna cosa?

    ResponElimina
  3. Jo sempre he pensat, simplificant i dient-ho amb paraules senzilles, que la majoria de les dones són més espavilades que els homes.

    Bon dia XeXu

    ResponElimina
  4. Encara hi ha tant camí per recórrer...!!!

    ResponElimina
  5. No sabia que existís aquest dia...Jo tinc un renebot que és un "cerebrito" que a l'insti, fa més pinya amb les nenes que amb els nens, ell diu que les nenes són més intel·ligents...Veig que va per bon camí!
    Bona nit, XeXu.

    ResponElimina
  6. Doncs visca el dia de les dones científiques i esperem que aviat ja no calgui celebrar-lo, però em sembla que va per llarg, la cosa.

    ResponElimina
  7. Tots coincidim que hi ha molta feina a fer, en aquest i en tots els àmbits, per assolir la igualtat d'oportunitats. Per assolir-la caldrà tirar inicialment de quotes i de discriminació positiva, i no ens hem d'escandalitzar d'això. Quan tot es normalitzi, ja no caldran aquestes mesures. Gràcies a tothom pels comentaris.

    Xavier, no es tracta de feina qualificada, es tracta del que dius molt bé al final del comentari, tothom ha de ser igual en drets i oportunitats, independentment del gènere, i podem fer servir gènere en sentit ampli. Jutjar les capacitats d'algú amb criteris que no siguin la formació, el compromís i les ganes de pencar, és absurd.

    Eva, és clar. Li he dit que el dia del masclista són tots els dies de l'any.

    Pere, sempre he compartit aquesta impressió també, però més espavilades o no, el que no es pot deixar mai de banda és la igualtat d'oportunitats.

    Eli Ramírez, per això no podem deixar de treballar el tema.

    M. Roser, jo també tenia aquesta impressió quan anava a l'institut. Treia força bones notes, i les que 'competien' amb mi eren totes noies. A la facultat estava més repartit, però en cap cas no es detectava diferència ni inferioritat per part d'elles. Per tant, no hi ha cap motiu lògic per menystenir-les quan arriben al mercat laboral. Els motius són uns altres, i són aquests els que hem de combatre.

    Carme, va per llarg, aquest i tants altres dies, perquè la situació dista encara molt de ser normalitzada. La discriminació arriba a tot arreu i a tots els camps, no et pots despistar ni un moment.

    ResponElimina
  8. Dones? A la feina? Què es això? Algú m’ho explica? Quin sector he anat a treballar...

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.