dimecres, 21 de febrer de 2018

11 anys menys un mes

Aquests dies estem preparant el nostre viatge més ambiciós, ja que per primera vegada anirem fora d'Europa i trepitjarem un altre continent. Encara queden uns quants mesos i ja en parlarem. Però pel que queda només un sol mes, és per l'aniversari del blog, que serà l'onzè. Pensant en el viatge que estem muntant, m'adono que sempre he fet algun post de les escapades, tot i que no m'agraden els posts de viatges, sempre en dic alguna cosa, o en penjo alguna foto. Com que tots han quedat registrats aquí al Bona Nit, puc saber que en aquests darrers 11 anys he anat a Lyon i Ginebra, a l'Alguer, a Escòcia, a Irlanda, Roma, Suècia, Lisboa, Mallorca, Paris, Eslovènia, Donosti, Atenes, Praga i Cracòvia, Islàndia, Liverpool i Manchester, Trondheim, la Bretanya Francesa i Berlín, no sé si me'n deixo algun, i estalvio les repeticions.

Com que parlar dels llocs que visito és un clàssic d'aquest blog, i pensant en l'aniversari, he pensat que us podria demanar un cop de mà per celebrar-lo. M'agradaria que m'expliquéssiu quin ha estat per vosaltres el millor viatge que heu fet. No per més llunyà, no necessàriament per més espectacular, com si és aquí mateix a casa nostra. Aquell viatge que és especial per alguna cosa, que us ha deixat més petja. Potser traurem algunes idees per un futur i tot.

Fem-ho com l'any passat, posem-hi unes 100-120 paraules per explicar quin viatge és el vostre preferit i per què us va marcar tant. Si us ve de gust participar, teniu fins el dia 21 de març, que és la data de l'onzè. Ho podeu fer en un comentari, per mail, o per la via que preferiu, però aviseu-me! Jo aniré recollint les participacions per ajuntar-les totes d'aquí a un mes (ja us aniré fent recordatoris). Ja us dono les gràcies per avançat, espero que us hi animeu, em fareu molt feliç.

21 comentaris:

  1. Benvolgut,

    Has tocat un tema que m'encanta i del que sóc un consumidor regular. He viatjat a molts llocs del món. Podria dir que em vaig iniciar amb el pares viatjant per Espanya i per alguns llocs de França i Suïssa, i vaig agafar-li gust a això de viatjar. I com qui no vol la cosa ja he recorregut mig món. Bé potser no tant...

    El viatge que recordo amb especial emoció el vaig fer l'any 2006 just a l'acabar els estudis de magisteri. Vaig anar amb un col·lega a l'Argentina i el Brasil (dos mesos i mig al primer i quinze dies al segon). Vam recórrer l'Argentina de dalt a baix i vam conèixer un munt de gent extraordinària. I que dir dels paisatges... potser és el país més espectacular que he visitat. Iguazu, Tierra del Fuego, Salta, la Quebrada de Huamaca, Mendoza, Córdoba, Buenos Aires... impressionant. I a Rio de Janeiro vam coincidir amb el Carnaval. Quin festival!

    A l'Argentina a més, el fet de conèixer a gent local ens va obrir portes a conèixer millor la seva cultura, que és increïble. Vam anar a la Bombonera a veure un partit en directe (uauh), a concerts d'artistes nacionals, a fer asados a casa de locals, a bodegues de vi, a cafès i al teatre Colón a veure ópera...

    Mira m'has fet recordar un viatge únic i irrepetible.

    Salut i bon aniversari.

    ResponElimina
  2. No he dubtat ni un segon en pensar quin és el viatge més especial per a mi. I podria ser que sense dir-t'ho ho endevinessis.

    Jo no sóc viatgera. No m'agrada tant com li agrada a la majoriade la gent viatjar, però n'hi ha un que em feia especial il·lusió i que va ser el regal dels meus 50 anys... ja en fa 16 d'això: Islàndia.

    Ja faré un escrit de la mida que dius. Em farà il·lusió recordar-lo.

    ResponElimina
  3. Xexu, no cal que l'escrigui. Faig un copia i enganxa:

    Venècia amb tu
    Deixem a l’aigua l’estela d’aquells que tornen al lloc del que mai no van marxar. Al ritme dels rems de les góndoles, escoltem les campanes que bateguen en el pit dels campanars que s’incendien amb la llum del capvespre. La cadència de les serenates nocturnes passeja per la pell, com una carícia suau que preludia un allegro vivace. A l’aigua es reflecteix la llum dels fanals mentre els amants recorren els canals amb la góndola mentre xiuxiuegen paraules sense sentit i es miren els ulls. I és que deu ser que quan el sentiment és molt fort fa perdre el sentit.
    La plaça de Sant Marco s’ha inundat i han instal·lat passeres per no mullar-se els peus. Petites solucions per a petits inconvenients. Travessem el Gran Canal pel pont de Rialto. Grans solucions, per a grans obstacles. I com en aquest cas, a vegades les dificultats són superades deixant-nos una penyora artística.
    Perduts pels laberíntics carrers de Venècia els amants potser van perdre la raó i es mullaren els peus quan va pujar la marea. Després asseguts a un banc, confosos i confusos entre els turistes es van adonar que no estaven sols i que l’amor és canviant com el trajecte del Vaporetto.
    Els fanals il·luminen la foscor en una nit sense lluna. On dorm la lluna de Venècia? Què es diuen els amants quan es tanca la porta de l’habitació?
    Al peu d’un canal, a la taula d’un cafè, ens arriba el lament de l’Aznavour que amb emoció canta la seva soledat. Quina tristesa els que han perdut l’amor.
    Quanta plenitud tenen els amants que es posseeixen. Aquells als que els temps antics han deixat un solatge dolç. Els que quan enyoren una altra època és sense dolor i que d’aquí uns anys recordaran aquest present perquè formarà part d’un mateix tot.

    I si consulteu aquest post de fa anys, el tindreu a la meva manera: amb fotografies.
    http://xavierpujolguarro.blogspot.com.es/search?q=Venezia+con+te

    ResponElimina
  4. Encara que potser no el qualificaria com «un viatge que m’ha marcat» (sóc poc transcendent en aquest sentit, ho sento), el primer que m’ha vingut al cap quan m’he posat a pensar quines vacances triar per participar en la teva iniciativa ha estat una sortida de quatre dies pel sud de França que vam fer l’any 2009. No és el lloc més lluny on he anat, ni les vacances més llargues que he fet, ni on he vist coses més interessants però, a diferència de tots els meus altres viatges, aquesta sortida la vam fer gairebé sense cap preparació prèvia i, així i tot, va anar genial. Amb el nostre cotxe i improvisant sobre la marxa vam visitar, entre d’altres, Barcelona, Perpinyà, Carcassona, Tolosa de Llenguadoc i Andorra. No és gaire impressionant, ja ho sé, però ens ho vam passar molt bé. Fins i tot, en vaig parlar en un post al XAREL-10 (https://xarel-10.blogspot.com/2009/09/xarel-10-torna-obrir.html)

    ResponElimina
    Respostes
    1. I el millor de tot va ser poder agafar una de les canelleres de la font de la Gran Via... Uaaaaaaaaaaau!!! fa taaaaaaaaaant de temps d'això!! :-DD

      Per cert, que l'amo d'aquest blog també en va organitzar una de bona... Un segrest!! :-DD

      (He de tornar als blogs!!
      Tant hi fa si algunes coses no van bé... qui sap si qualsevol dia tot canvia...
      I les coses tan... taaaaaaaaan divertides viscudes aquí!!)

      Elimina
  5. hi anirem pensant Xexu .....i de pas felicitats avançades !

    ResponElimina
  6. Jo no sóc gaire viatgera, però algun en pensaré...Caram si que els organitzeu amb temps els viatges, ja ens diràs on vas. Trobo que fer un post d' on has estat sempre va bé pels que ens ho mirem des de casa!
    Bon vespre Xexu.

    ResponElimina
  7. Doncs mira, tot i que el més espectacular que he vist ha estat fora d'Europa, recordo amb molta estima un viatge que vam fer per Estònia, Letònia i Lituània. A les capitals s'hi veia turisme, sobretot a Tallinn, però a la resta del territori érem quatre gats els que visitàvem la zona.

    Bon viatge!

    ResponElimina
  8. Ara tinc molta curiositat per saber on anireu!!!

    El meu millor viatge ha sigut, sens dubte, Japó. Va ser conèixer un país absolutament diferent al nostre, que a més hi vam anar en temporada baixa i en moooooltes ocasions érem els únics turistes al lloc. La gent, els temples, tot ... Tokyo és modernitat, Kyoto tradició i Osaka ... un altre món. És dificilíssim explicar-ho amb paraules perquè ens va impactar tant que l'únic que teníem clar quan vam tornar a casa és que algun dia hi tornaríem.

    ResponElimina
  9. Tot m'han marcat una mica, però el meu especial tot i semblar egoista és el que vaig fer l'any 2001 quan amb un amic meu varem agafar les motos i varem fer els més de 10.000kms que hi ha per anar i tornar del Cap Nord a Noruega. Tretze dies fora de casa, lluny de la família i amb un company extraordinari varen fer que aquell viatge fos inoblidable. L'esperit d'aventura que va tenir aquell no l'ha tingut cap més, és un mític dins el món de les motos i en aquell tros de pedra al cul del món vaig dir-me a mi mateix que tornaria a fer la mateixa excursió amb el meu fill que estava apunt de néixer quan tingués 21 anys. En falten cinc perquè això passi i res fa pensar que no pugui ser possible. I les ganes encara hi són i les forces sembla que també.

    ResponElimina
  10. Bona idea per l'aniversari!
    A mi m'ha vingut al cap (deu ser l'escollit, doncs) el viatge que vam fer fa 4 anys a Caen i París amb el Joan i la Sara, perquè vam anar a la ciutat on vaig fer l'Erasmus i ens vam trobar amb els meus amics francesos. Va ser molt bonic, fins i tot vam estar a la campagne a casa dels pares d'una de les amigues i semblava que estiguéssim en una pel·li del Rohmer... I París també va ser preciós, esclar. I fins i tot Eurodisney, que era una mica el peatge que havíem de pagar, he, he. I és que j'aime la France! I seguidament em ve al cap Nova York, de joveneta, però només has dit un viatge, oi??

    ResponElimina
  11. Ohh m'encanta. A mi si m'agrada molt viatjar, sempre que puc... que no és sempre, clar.

    Si he de triar un viatge em quedo amb la Costa Oest dels Estats Units. No sóc assídua a les pel·lícules made in Hollywood, però estant allà t'hi sents d'una forma inevitable. Platges amb casetes de vigilants, Grand Canyon, San Francisco i Alcatraz, Las Vegas.. jo recomano a tothom que pugui que hi vagi, és màgic! I si he de triar un viatge-estada, em quedo amb la petita ciutat de Viterbo, Itàlia, que és on vaig fer l'erasmus i on, definitivament, vaig créixer com a persona. :)

    Veient el que va dient la gent... m'encanta tot!

    ResponElimina
  12. He pensat que millor el poso aquí el meu millor viatge va ser a Praga el 2005 o 2006 ara no recordo amb precisió l'any, cert que ens va ploure gairebé tots el dies i això era una mica enutjós però em vaig dedicar a seguir totes les passes de Kafka , alguns del seus domicilis, el parc per on passejava , la fusteria on anava a desenvolupar manualitats ( que ara és una comissaria) i fins al cementeri jueu on reposa , va ser un viatge literari i temàtic que vaig fruir molt ....

    ResponElimina
  13. Moltes, moltes gràcies a tothom que ha participat ja en aquesta petita proposta per celebrar l'onzè aniversari del blog, i a aquells que dieu que ho fareu. No us contestaré individualment aquest cop, però aniré recollint les vostres participacions per publicar-les totes de cop el 21 de març. També aniré fent recordatoris per si algú més s'hi vol afegir. Però de moment, molt emocionat per la rebuda de la proposta, i molt agraït també! Si és que sou la millor part d'aquest blog!

    ResponElimina
  14. No tinc cap viatge del qual tingui un record en especial per sobre dels altres, però alguna cosa m'inventaré per fer-te content

    ResponElimina
  15. D'acord.
    Vaig tan de bòlid que no he celebrat els 10 anys del vuit8ena. quin desastre!

    ResponElimina
  16. No sóc gaire viatjada, jo, però m'agradarà participar.

    ResponElimina
  17. Hola Xexu,

    Fins a l'estiu passat, el meu millor viatge va ser el que vaig fer l'any 2005 a Israel amb la meva familia. El meu germà vivia allí i es coneixia mogolló de llocs i pobles curiosos per visitar, a més a més sense quasi turistes. Però crec que el de l'estiu passat el supera: vam anar a Dubai, després a Singapur, i a Bali, on vam estar 16 dies. A Bali em va enamorar l'alegria i amabilitat de la gent, com et somriuen amb sinceritat i com et saluden els nens quan veuen que ets estrangera. Alli cantem molt els turistes, i et miren i et segueixen per oferir portar-te als llocs en moto o en el que siga. Ténen poquet perquè són molt pobres però t'ofereixen el millor. Vam llogar una scooter i ens vam recórrer gran part de l'illa. L'idioma em va fascinar i vaig estar memoritzant frases i paraules per saludar a la gent. Va ser un viatge molt especial i ple d'aventures!

    ResponElimina
  18. Per desgràcia no puc viatjar massa. Els viatges que comparteixo amb la família són genials, perquè sé que un dia s'acabarà i les "nenes" ja seran grans i aniran pel seu compte, i intento atrapar els instants per recordar-los i gaudir-los encara que passi el temps. L'estiu passat vam fer el viatge més llarg fins al momen. Vam viatjar per Itàlia, i tot i que durant el viatge sempre pateixo força (és un problema que miro de controlar), també intento aprofitar-ho al màxim.
    Felicitats per l'aniversari!!

    ResponElimina
  19. Una petita anècdota:
    Jo recordo especialment una setmana que vaig passar a Horta de Sant Joan, Des d’allà vaig recórrer bona part dels pobles de la franja i em va fer molta gràcia sentir parlar a la gent en català i amb accent “maño”. Em van passar moltes aventures però n’he triat una, potser pel context...
    Un dia vaig anar a pujar a la muntanya de Santa Bárbara que hi ha enfront del poble i en arribar a dalt vaig trobar dos nois d’una vintena d’anys i vam tenir aquest diàleg:
    -Donde va usted sola por estos montes?
    - Estoy acostumbrada a ir sola, ademàs ( per si de cas)he dicho en el hostal què si no llegava a la hora de cenar, avisaran a los guardias rurales para que me buscaran...
    - No se preocupe, que nosotros somos guardias civiles, recien llegados al pueblo, que estamos reconociendo el territorio...
    En aquell moment em vaig quedar més tranquil•la, ara potser hauria tingut més por, he, he...
    Quan baixava muntanya avall dues cabres munteses em miraven, potser intentant esbrinar algun parentiu, ja que segurament no estaven gaire avesades a veure humans per aquells barals

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.