dimecres, 24 de gener de 2018

Relats conjunts, Núvia i nuvi


La veritat és que se'ns en va anar de les mans. Sí, és la foto de la boda, però no és d'estranyar que no fem massa bona cara, la cara que t'esperaries fer el dia més feliç de la teva vida. Tot va ser culpa d'aquell maleït concurs, aquella mena de reality per a parelles. Havíem de fer un munt de proves, cadascuna més estrafolària, per demostrar que érem la parella més ben avinguda, la que ens estimàvem més. Era el preu a pagar, perquè el que ens interessava a nosaltres era el premi: un viatge de noces a Nova Zelanda. No és un luxe que ens puguem pagar amb les nostres butxaques, però sempre havíem fantasiejat en anar-hi, ens atreia molt aquell país, i a fe que no ens va decebre gens ni mica. Efectivament, ens vam empassar un munt de gripaus, però vam acabar guanyant el concurs, el premi s'ho valia i ens hi vam esforçar de valent, ja ho som de vena competitiva nosaltres.

El cas és que l'objectiu del concurs era anar eliminant la resta de parelles rivals a base de jocs i proves i culminar la victòria amb una boda. Vam demanar si era possible eliminar aquesta part, perquè cap dels dos som propensos al matrimoni, però ens van dir que no, és clar. Es veu que sortia a la lletra petita del contracte i no ens podíem fer enrere. I com es pot imaginar, la boda seria retransmesa en rigorós directe, evidentment. S'esperava un pic d'audiència històric, no vam voler saber mai si s'havia aconseguit o no. Vam actuar com se'ns demanava, i vam fer el paper tan bé com vam saber. 

El que no ens esperàvem era que fos una boda de veritat. A la televisió tot és espectacle, llum i colors. No se'ns va passar pel cap que el matrimoni seria efectiu, ens pensàvem que seria només una obra de teatre. Quan ho vam saber vam callar, en part perquè no podíem dir ni una paraula, però també perquè encara no teníem els bitllets per Nova Zelanda a les mans, i no havíem passat per tot allò per espatllar-ho al final. Però ara se'ns presenta un problema, i dels grossos. Perquè no vam ser del tot sincers quan ens vam apuntar al concurs... hi anàvem només pel premi! És ben cert que ens estimem molt, però som germans! 


Ja heu participat als Relats Conjunts de gener?

13 comentaris:

  1. Incest en directe? Pic d'audiència assegurat!

    ResponElimina
  2. Quin final!. No m'ho esperava gens, molt bo. :-))
    Per cert, primer que vagin a Nova Zelanda i quan tornin ja ho arreglaran com puguin...

    ResponElimina
  3. Els papers no serveixen de massa....a viatjar i a conèixer natius per explorar-los

    ResponElimina
  4. Sí que tenen un aire de família desencaixat... Per un viatge a Nova Zelanda, el que sigui!

    ResponElimina
  5. Aviam, a Jocs de Trons els germans bé poden ser parella! Per tant, vinga, Nova Zelanda us espera!

    ResponElimina
  6. Em queda el dubte de si els germans hauran consumat l'incest amb la còpula. Ja posats...

    ResponElimina
  7. Ha, ha, ha... bona sorpresa final!!! Home, jo com diuen per aquí a dalt, penso que vagin a Nova Zelanda, que és del què es tractava, oi? i quan tornin que es divorciïn... quin problema hi ha?

    ResponElimina
  8. Ostres no m'esperava pas aquest final...Però avui dia és tan fàcil casar-se com divorciar-se...Ara els organitzadors del concurs devien ser una mica pallussos, de no adonar-se que tenien els mateixos cognoms i eren fills dels mateixos pares!!!

    ResponElimina
  9. carai el concurs va provocar un incest per poder guanyar un viatge!!! sorprenent gir !

    ResponElimina
  10. Bufa, quina complicació! Clar que la solució es senzilla, com apunten els comentaris anteriors.
    Molt original el teu relat, XeXu!

    ResponElimina
  11. Veig que estem d'acord, primer que vagin a Nova Zelanda, i després ja ho arreglarem això! Bé, per aclarir unes quantes coses, us explico com sonava tot en el meu cap, tot i que sempre em fa gràcia que feu interpretacions. Al relat ells ja han tornat de Nova Zelanda, és a dir que no han tingut cap problema per acceptar el premi i casar-se si calia. Es pensaven que era teatre, però no ho era, doncs què hi farem. Però el viatge no els hi treia ningú, per això es van apuntar! I quan ho van fer, és clar, es feien passar per parella, i ningú sabia que en realitat eren germans. És evident que l'argument té moltes llacunes, però és un relat, hahahah! El cas és que, almenys, suposo que van ser prou espavilats com per presentar-se amb cognoms diferents al concurs! Moltes gràcies pels vostres comentaris, m'alegra que us hagi sorprès.

    ResponElimina
  12. Doncs que vagin a Nova Zelanda per Holanda i tornin per Las Vegas.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.