diumenge, 21 de gener de 2018

Molt blanc tot

L'excursionista de pa sucat amb oli i la fantàstica acompanyant no poden passar una setmaneta de vacances a Vielha sense anar a caminar una mica pels voltants. Però la majoria de muntanyes dignes d'aquest nom són impracticables en aquestes èpoques degut al risc d'allau i a la dificultat d'avançar sobre la neu, si ets un aficionat. Però com que volen que aquest sigui un any de força muntanya, no es van resignar i van fixar objectius assumibles per començar bé la temporada.

En plena pujada al Tuc Miei trobes la cabana de Gessa. Molt blanc tot.

Primerament, van tornar a calçar-se les raquetes als peus per pujar al Tuc Miei (2258m) des del Pla de Beret, un cim arrodonit i cobert de neu ideal per practicar aquesta disciplina. Gens difícil, es comença ja de molta alçada i amb les raquetes no t'has de preocupar massa de seguir un camí. Un cop a dalt hi havia la possibilitat de seguir fins el Cap dels Closos (2414m) segons les forces, però no van ser aquestes les que van fallar, sinó el vent glaçat i la boira que s'acostava, així que van anar cap avall tirant pel dret.

Sota aquesta esplanada nevada hi ha l'Estany de Vielha.

La segona excursió de la setmana va ser l'Estany de Vielha (1650m), aquest cop a peu. La ruta parteix des de la capital mateix i s'hi pot accedir per una pista forestal, però també es pot caminar fins a Escunhao i pujar per un corriol fins l'estany, i això van fer l'excursionista de pa sucat amb oli i la fantàstica acompanyant. El camí és costerut i en algun moment es perd, així que durant una estona van haver d'avançar entre bardisses. El desnivell des de la ciutat és de 700m que per aquest camí s'assoleixen amb una considerable pendent. Però val la pena per admirar les vistes de tota la Vall d'Aran i més enllà, i perquè l'estany, tot i cobert de neu, és un lloc bonic per visitar.

Vielha a vista d'ocell. No surt a la foto, però des d'aquí es veia 
l'Aneto, Maladeta, Montardo... un bé de Déu...

La baixada sí que va ser per la pista forestal, que en davallar amb una pendent suau es va fer més llarga del que semblava. A més, bona part d'ella estava coberta de neu perquè el sol gairebé no hi toca, així que va ser una mica penós i amb més d'una relliscada. Però l'excursionista de pa sucat amb oli i la fantàstica acompanyant van acabar completant la ruta en poc menys de 5 hores. 

Fotos: Amablement cedides per la fantàstica acompanyant.
Informe de danys: Aparentment pocs, cansament i una mica de lumbàlgia, més aviat atribuïble a l'edat. I enyorança, molta, perquè a Vielha s'hi està molt bé.

13 comentaris:

  1. Tu fas moltes vacances, oi? O m'ho sembla a mi? Em fa parlar l'enveja, sí, no ho nego. I això que sóc mestra, amb tot el que això comporta respecte al tema vacances... Deu ser que ja en torno a necessitar una altra dosis jo d'aquesta medicina. En fi, molt maco tot això ben enfarinat i molt refrescant. Ara a recuperarse del cansament i a esperar la propera ocasió de sortir a la muntanya!

    ResponElimina
  2. Informe de danys d'un lector de galeta sucada al tallat: un sobtat atac de gelosia.
    No m'estranya que tu tinguis enyorança Xexu.

    ResponElimina
  3. L'excursionista de pa sucat amb oli i la fantàstica acompanyant, s'ho devien passar d'allò més bé...Que la Vall d'Aran és preciosa. Jo de "jove" vaig anar nou anys seguits de vacances a Salardú, fins i tot ja entenia una mica l'aranès, però a l'hivern no hi he estat mai i això que hi tinc amics, que sempre em conviden...
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  4. Una setmaneta de vacances a Vielha és una cosa que més aviat o no tant aviat me la penso copiar... sempre hi he estat massa poc temps a la Vall d'Aran.

    ResponElimina
  5. Aquest estiu hi vam ser una setmaneta i hi vam estar genial. Amb tant de fred, no ho sé! Per veig que l'excursionista i la fantàstica acompanyant s'ho han passat d'allò més bé!

    ResponElimina
  6. Jo volia fer raquetes aquest cap de setmana però la pluja em va fer endarrere. Ho vaig canviar per una passejada per uns camins fangosos, ja veus tu...

    ResponElimina
  7. L'informe de béns supera de lluny l'informe de danys, eh? Fantàstic, doncs!

    ResponElimina
  8. Fantàstiques excursions, i a sobre ben acompanyat :D

    ResponElimina
  9. doncs molt bé i jo de tu apujaria ja la categoria del excursionista, de la acompanyant no cal perquè ja és fantàstica.

    ResponElimina
  10. Només per les vistes ja paga la pena :-)

    ResponElimina
  11. Hem d'aprofitar a visitar la Vall d'Aran mentre sigui nostra, ja que potser el dia que esdevinguem una república lliure els aranesos es voldran annexionar a Tabàrnia o a Espanya directament i haurem de creuar la frontera...

    ResponElimina
  12. Les primeres excursions de l'any no han estat massa complicades, però han anat bé per obrir boca, i la segona va ser prou exigent, més del que ens esperàvem segurament, i això està bé. Moltes gràcies pels comentaris!

    Laura T, doncs estàs força equivocada. Si faig vacances aquest gener és perquè no les vaig fer l'any passat, o no en vaig fer gaires. Per temes polítics primer, i després perquè teníem un pic de feina, no vaig poder fer el descans que m'agrada fer a l'octubre o novembre, i ha hagut de ser aquest gener. He fet tantes vacances de 2017 aquest 2018 com l'any passat. Així que ara tinc el comptador a zero, i et tornarà a semblar que en faig moltes, però no. Espero que no trigarem massa a tornar a la muntanya, però no crec que m'agafi vacances en una temporada, haurà de ser el cap de setmana, quan els castells i altres obligacions em deixin.

    Xavier, de gelosia cap, home. Tu ets un exemple d'excursionista constant i experimentat. Jo faig el que puc, anar trescant de tant en tant i posant-me a prova. Excursions senzilles, a veure si aquest any podem abordar algun dels reptes pendents.

    M. Roser, el resum és que a l'hivern hi fa fred, hahaha. Però si vas ben tapat, cap problema. Ja m'agrada a mi aquest temps. Sortir de casa i veure les muntanyes nevades per totes bandes, quin goig. La veritat és que ens agrada molt, és el segon cop que hi anem a passar una setmaneta, primer va ser al setembre, i ara al gener. Bé, anteriorment també hi havíem anat un cap de setmana llarg amb uns amics. Així que ja tenim experiència per allà, i em sembla que no serà l'últim cop que hi anirem. A Salardú em sembla que només hi hem parat a dinar tornant d'una excursió, però no m'ho facis dir, tots els pobles de per allà s'assemblen!

    Carme, poques coses podria recomanar amb més ganes que una estada allà. Bé, personalment m'agrada molt, i mira que per aquelles terres no són gaire aficionats al procés, poc català s'hi sent, però l'entorn és fantàstic i m'hi sento molt bé. És com estar aïllat, perquè estàs enclotat entre muntanyes, però no és cert, és clar, les comunicacions no fallen, ni físiques ni virtuals. Espero que hi puguis anar aviat.

    Mireia, sempre que anem a Vielha ens ho passem bé, i hi estem bé. Perquè té molt de descans, allà ens aïllem una mica, i aprofitem per fer muntanya, que la tenim a prop. Si hi heu estat fa poc, ja saps de què parlo. Potser vam estar-nos al mateix lloc i tot! A l'hivern s'hi està igual de bé, però s'ha de portar una rebequeta, hahaha!

    Pons, els camins fangosos no tenen tant glamour com la neu, és evident. No sé on pensaves anar, nosaltres vam tornar divendres però deien que a la Vall d'Aran el cap de setmana hi hauria tempesta...

    Gemma Sara, sí sí, aquest cop hem sortit molt airosos de les excursions, l'únic que ens ha fet mal és haver de tornar!

    Jomateixa, la companyia sempre és el millor, i a més em posa seny!

    Sr. Gasull, l'acompanyant té la màxima categoria que es pugui tenir, sempre! En el meu cas, moltes sopes he de menjar encara!

    Eli Ramírez, i tant, tenir aquesta immensitat a davant dels ulls és balsàmic.

    Risto, home, entenc que no posarem cap mur i que hi haurà tractat de lliure circulació. Espero que podrem seguir visitant-la així com molta gent seguirà anant al 'poble', a Andalusia o Extremadura sense cap problema. De totes maneres, a mi em sabria greu que no volguessin romandre amb Catalunya, és un territori que m'està agradant cada cop més.

    ResponElimina
  13. Què xulo! Endavant amb el propòsit de muntanya per a l'any!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.