dimecres, 3 de gener de 2018

Drei, zwei, eins...


Hi ha llocs i moments en els que ets conscient de la misèria i de la maldat humana. Hi ha llocs i moments en el que saps que cal recordar per no tornar a passar una altra vegada per allò. I si aixeques una mica la mirada t'adones que segueix passant, i no de manera menys crua ni destructiva. Però que no ho veiem perquè no passa tan a prop de casa. Un any que comença de manera impressionant, en el sentit ampli de la paraula.

*Monument de l'Holocaust, Berlín.

11 comentaris:

  1. Vaig anar a Berlin aviat farà 10 anys i el monument el recordo moltíssim. Em va impactar. Sobretot quan estàs al mig i notes l'ofec de l'opressió.

    ResponElimina
  2. Hi ha coses que sobrepassen la meva capacitat d'entendre: la maldat, la crueltat, la violència, la misèria humana. Em revolta interiorment que no puguin eliminar-se d'una vegada i per totes, per a tots els habitants de la terra.

    ResponElimina
  3. Com és que al segle XX es va perpetrar l'holocaust?
    Pitjor encara, com és que al segle XXI no podem assegurar que no es torni a repetir?
    Malgrat aquestes amargues reflexions, et desitjo que tinguis molt bon any, Xexu.

    ResponElimina
  4. doncs no se si la humanitat n'ha aprés dels seus errors....malgrat tot tenim per davant tot un any esperem que nou ....bon any!

    ResponElimina
  5. Em sembla que no som gaire bons alumnes, perquè tot i saber les moltes calamitats que han passat amb el temps, la història de la maldat humana,es repeteix massa sovint...
    Bona nit, XeXu.

    ResponElimina
  6. Suposo que perquè ens n'adonem de quanta gent bona hi ha al món, cal contraposar el mal que viu en alguns, pocs afortunadament. És la teoria del yin i el yang.

    ResponElimina
  7. Una mostra tot plegat de la misèria humana, nosaltres que ens creiem els més racionals i perfectes de la Creació... Quina tristesa, Xexu!

    ResponElimina
  8. Sovint hi ha coses que semblen impossibles però que són. Una llàstima! Em passa una mica com la Carme , no ho puc entendre.

    ResponElimina
  9. L'ésser humà de vegades demostra que no li importa res, que mira només per ell i els seus, i que la resta no importa. És més, si els pot perjudicar, encara que ni tan sols en tregui profit, ho farà. Tenim petites excepcions, però a gran escala, el poder, els diners, i els prejudicis fan una feina molt bruta. Farem bé de no oblidar-ho mai per evitar que passi al nostre voltant, ja que difícilment canviarem aquesta dinàmica. Moltes gràcies pels comentaris.

    rits, és realment molt impactant. Semblen només blocs de ciment, però quan estàs per allà... Trobo que és un encert haver dedicat aquell espai a això, i d'aquesta manera.

    Carme, malauradament, no sembla que anem pel camí d'eliminar aquestes tendències tan humanes. Hi ha moltes cultures per les quals la vida humana no té el mateix valor que el que pot tenir per nosaltres. Mentre això continuï, hi haurà gent a qui li serà igual eliminar una persona com eliminar tota una ètnia. És més, seguiran pensant que és el que toca, i el més just. Demencial.

    Xavier, en ple segle XXI se segueixen massacrant ètnies senceres, però passa més lluny de casa, fora d'Europa, i no ens impressiona tant. Fa quatre dies, al cor de la vella Europa hi havia qui volia fer purgues d'aquest tipus. Com dius tu, res no ens assegura que no tornarà a passar, perquè l'ésser humà sembla que no està evolucionant a millor precisament.

    Eli Ramírez, de fet en fa poc més de 70, és un drama que tenim molt a prop en l'espai i en el temps. D'això som capaços els humans.

    Elfreelang, jo penso que anem a pitjor. Sembla impossible que a Europa occidental hi pugui tornar a passar una cosa com aquella, però la pujada de la ultradreta a tot arreu és molt preocupant. Sobretot perquè allà on més puja és amb paraules amables i idees que són fàcils de vendre, i molta gent les compra.

    M.Roser, la maldat no desapareix, només se'n va a una altra banda, allà on hi ha els interessos, o allà on a la resta del món li és igual. Les atrocitats se segueixen perpetrant dia rere dia, però com que passen lluny de casa, no ens preocupen tant.

    Risto, al món hi ha gent bona, és clar que sí. Però la bondat i la maldat es confonen a petita escala. Es veu que en Goebbels era un bon pare i molt atent amb els seus sis fills, i això no treu que molta gent pensi que era un dimoni. Som bons i dolents alhora. Però quan hi ha poder i diners pel mig traiem el pitjor de nosaltres mateixos, com a poble i com a persones.

    Galionar, sí, tradicionalment l'ésser humà s'ha sentit superior als animals, però al final tenim demostracions de que al que nosaltres anomenem civilització deixa molt que desitjar. Per ser considerat el que està al capdamunt de la piràmide hauríem de donar exemples i començar per no fer diferències entre nosaltres.

    Mireia, encara que no ho entenguem, una bona proporció de la població hi va donar suport en el seu moment. Com aquí, tenir presos polítics està ben vist per un sector de la població. Que potser no els anomenen així per no sentir-se malament. Però tot i això, donen suport a mantenir-los tancats.

    ResponElimina
  10. Se'm posa la pell de gallina només de pensar-hi, i el pitjor és que no n'hem après tant com caldria.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.