diumenge, 14 de gener de 2018

Anys llum

Ens ho posa difícil la canalla perquè requereixen una atenció constant, però sempre hi haurà una estona que estaran distrets o dormint, que podrem seure i tornar a tenir les millors converses del món, amb una ampolla de Martini i unes cerveses. Sempre tindrem aquella passejada en la que algú altre se n'encarrega i podrem conversar, reflexionar i divagar com abans. Saber que hi som malgrat que de vegades estiguem a anys llum. L'amistat és una mica això, oi? Anar més enllà del temps i l'espai.

11 comentaris:

  1. Costa esgarrapar estones per amics, però quan et retrobes, de vegades és com si no passés el temps.(no sempre)

    ResponElimina
  2. Si noi, aquestes estones amb els amics de debò quan els nens campen per una altra banda són un autèntic tresor! Ho has descrit molt bé en poques línies.

    ResponElimina
  3. La vida, si tenim la sort de viure-la completa, és molt llarga i hi ha temps per a tot.
    La canalla reclama moltes atencions, ben administrat el temps és molt flexible.

    ResponElimina
  4. Hi ha èpoques de la vida que t'acostes més a uns amics que a d'altres, per les circumstàncies. Sempre és més fàcil quan tens canalla anar amb altres que també en tenen,quan no en tens anar amb qui no en té. Però en un moment o altre t'acabes retrobant amb els bons amics de sempre. Amb canalla o sense.

    ResponElimina
  5. Jo no ho valoro tan, serà que no em costa gaire trobar-me amb els amics

    ResponElimina
  6. Ara hi ha un remei per a tenir a la canalla entretinguda i poder fer molts martinis o gintònics o el què calgui... s'amomena mòbil o tàblet, o i-pad. Mà de sant... ;-)

    ResponElimina
  7. Són les pàgines del llibre de la nostre vida.....a cada època toca omplir-ne de diferents, però sempre es troba el moment de repetir trobades.
    Amb el temps tot torna com al principi, però amb més anys.

    ResponElimina
  8. Trobo que cal saber distribuir el temps, de manera que n'hi hagi pels amics encara que les criatures s'emportin la major part...
    Bon vespre.

    ResponElimina
  9. Moltes gràcies pels vostres comentaris. Ja se sap que la canalla dóna moltes alegries, però també costa gestionar la seva presència quan algú dels presents no en té i els altres sí. La dinàmica és tan diferent...

    Jomateixa, tu ho mires des de l'altre cantó, encara que les teves filles són ja grans. La canalla acaba amb les amistats perquè reclama tota l'atenció. Per mantenir-les cal fer un bon esforç, però val la pena.

    Maurici, segur que pels que sou pares encara s'agraeix més una estona 'com abans', però la dinàmica amb nens és complicada per aquells que no en tenim.

    Xavier, no sabria què dir-te. És clar que hi acaba havent temps per a tot, però el temps de gaudir de l'amistat es torna escarransit. S'accepta perquè és millor que res, però si penses en experiències passades és normal trobar-les a faltar.

    Eva, l'amistat pren la forma que cadascú li sap donar.

    Carme, sí, molt cert. La combinació de les dues coses ho complica, per això tendim a buscar a aquells que estan en una situació semblant a nosaltres. I ben mirat, això no només passa en l'àmbit de la maternitat, també amb molts d'altres de la vida.

    Pons, deu ser que entre els androides això de la maternitat es deu entendre d'una altra manera.

    Risto, l'únic que portava tauleta era jo i no estava disposat a posar-la en risc, que és nova! Però els remeis tradicionals funcionen igual de bé: la tele els hipnotitza. En alguns casos segueix funcionant ja de grans.

    Sr. Gasull, em sembla que la teva última frase ho resumeix molt bé. Probablement tot torna si es té la voluntat de que torni, però amb uns quants anys més que fan que ja no pugui ser exactament com era. Però potser tampoc cal, no? Saber-se adaptar és difícil, però fa la diferència.

    M. Roser, el problema que hi veig jo és que els adults no trien com distribuir el temps, ho trien els infants i els adults han d'aprofitar el temps que aquests els deixen... si no els venç el cansament...

    ResponElimina
  10. Que curiós, fa poc vaig fer un conte que també parlava de l'amistat, nens i anys llum, telepatia blogaire!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.