dissabte, 6 de gener de 2018

Alemany per a principiants

Fa molts anys, abans de tenir el blog, vaig fer tres cursos d'alemany. Havia tingut un període d'exaltació d'aquell país i en volia aprendre l'idioma. Val a dir que en aquella època el meu cervell ja s'havia reprogramat per treballar i em costava posar-me a estudiar, arribar fins a l'aula era conceptualment complicat, però un cop allà gaudia de la classe i aprenia.

No sóc dolent aprenent, però sí llançant-me a parlar un idioma. En aquells tres anys vaig aprendre molt vocabulari i tota la gramàtica que van ser capaços d'ensenyar-me. També vaig assolir un nivell de comprensió acceptable, però em costava molt mantenir una conversa. De fet, amb només tres anys d'alemany no es pot dir que puguis ser un gran orador, però sí que depèn de la barra que hi posa cadascú que te'n surtis més o menys.

Des que vaig deixar les classes no havia ensopegat més amb l'alemany i el temps m'ha fet perdre el poc que sabia. Però aquest cap d'any a Berlín ha aconseguit despertar-me tots aquells aprenentatges latents, mica en mica m'anaven tornant verbs, algunes frases, i anava comprenent alguna conversa. No per comunicar-me, però sí per anar-ho dient, en veu moderada, a la meva companya, amb l'alegria d'aquell que s'adona que tres anys de cursos van servir per alguna cosa. I si per alguna cosa em van servir aquests dies és per recordar que l'alemany m'agrada molt i que m'encantaria saber-lo parlar. I que Alemanya és un lloc agradable i amable per visitar, i probablement un bon destí per fer-hi arrels en cas de migrar.  De moment no faré ni una cosa ni l'altra, em temo. Ja vaig deixar escapar l'oportunitat de passar-hi una temporada perquè em vaig adormir. Però aquest és un record diferent i no tan agradable.

20 comentaris:

  1. Tres cursos són molt. Segur que amb una mica de pràctica te'n sortiràs.
    Com deien els Lax'N'Busto: llençat'hi.

    ResponElimina
  2. com en tot la pràctica ho és tot, tu que tens la base, en tres mesos de viure al país dominaries molt el seu idioma. La necessitat és la que més productius ens fa.
    Bon any.

    ResponElimina
  3. els idiomes són difícils d'aprendre si no els usen de manera habitual, celebro que el contacte amb l'alemany et fes venir i posar en practica els aprenentatges , el cervell no oblida

    ResponElimina
  4. Tot allò que ens desvetlla emocions, ja és bell per sí! Per tant, potser aquest viatge t’apropa a noves experiències. Qui lo sa?
    Bon sny, XeXu!

    ResponElimina
  5. 3 anys d'estudiar un idioma ja són uns quants... Ja t'ho han dit: llençat'hi! Aprendre i mantenir el coneixement de qualsevol idioma que s'utilitza habitualment és molt difícil.

    ResponElimina
  6. Sempre hi ha més solatge del que ens pensem, dins del nostre cap.

    ResponElimina
  7. Curiós Xexu... tenim vides paral·leles. Jo també vaig estudira alemany a l'EOI de Terrassa. Cinc anys vaig estar i vaig arribar fins a 4t nivell, només em quedava el 5è... i malgrat tot, fa ja tants anys que he perdut gairebé tot el que sabia.

    Viatjant practico de tant en tant l'anglès i també me n'adono que se m'oxida de no practicar-lo...

    L'altre dia a un hostel de la República Dominicana, em preguntava juntament amb un grupet de gent d'arreu del món, quan es pot trigar a "oblidar" una llengua. Una noia danesa que havia viscut a Itàlia des del naixement fins als 7, i havia après perfectament l'italià, ara no el sabia, als seus prop de 30 anys.

    Em pregutno quant temps em costaria a mi perdre el català si deixés de practicar-lo, gens, durant uns anys...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que si aquesta noia danesa va a Itàlia UNA SETMANA, torna a parlar l'italià... el coneixement és allí, però està "aparcat"...

      Jo, a vegades, somiant, parlo un anglès magnífic :-DD

      Elimina
  8. Hi hauràs d'anar més sovint a fer ressorgir i a mantenir els teus aprenentatges. Tres anys... ja és una base important.

    ResponElimina
  9. La meva experiència amb l'alemany és força diferent a la teva. Jo també en vaig fer tres cursos però em costa va molt i això que no sóc pas dolenta amb els idiomes, però aquest no em va entrar pel bon ull o no sé què és el que va passar i em costava tant que al final ho vaig deixar. I ara no em recordo de res, ni del vocabulari, ni de la gramàtica, ni de res. Clar que tampoc he tingut cap necessitat d'entrar-hi en contacte de cap manera i potser immersa en alguna situació pujaria el solatge com diu l'Eva. No sé,...potser quan em jubili...

    ResponElimina
  10. A mi això em va passar amb el francès; el vaig estudiar a la universitat però de no practicar-ho i de tirar molt més cap a l'anglès, el vaig perdre si no tot, casi. Ara l'he tornat a agafar per banda però ja no és el mateix em sembla ...

    ResponElimina
  11. En Pep Guardiola sí que va fer via amb l'alemany (això era dit amb molt mala fe, per fer-te empipar hehe... però m'ha sabut greu haver-ho fet i per això ara posaré uns somriures) ;-))

    De petita, a l'escola, jo feia francès i no estudiava gens (però és que jo no estudiava res, no era només el francès, eh? és que no feia els deures i tal) però aprovava pels pèls.

    Després, en acabar l'EGB, no tenia ganes de fer BUP (perquè era molt xula, jo) i deia que no volia estudiar res... Mon pare em va dir "si no vols fer BUP no facis BUP, però de deixar d'estudiar res". Així que em vaig apuntar a FP Admva (Primer grau: Aux. Adm. dos anys... Segon grau: Oficial Adm. tres anys) i allí feien anglès.
    He de dir que el Primer Grau d'FP era la cosa més "tirada" que pots imaginar, jo treia unes notes brillants amb el meu programa de sempre (no fer res) però és que tot el que explicaven jo ja ho sabia d'EGB, menys l'anglès...

    El Segon grau d'FP ja era una altra cosa, el nivell pegava un salt impressionant... de fet, en acabar, fins i tot podies passar a algunes carreres sense passar per COU.
    Allí també feien anglès... la profe era madrilenya i em va ensenyar a dir "I haven't got any idea" i em va dir "Así, al menos podrás responder alguna cosa"... i jo li vaig agraïr molt, perquè era agradable no haver de quedar sempre en silenci davant qualsevol de les seves preguntes.

    Després dels 5 anys d'FP i amb un nivell cultural força maco, vaig passar a COU perquè ja m'havien entrat les ganes d'estudiar i, per fer Dret, sí que necessitava COU. I allí també feien anglès.
    Em va resultar molt agradable veure que, venint d'FP, amb la mala fama que tenia de que "a FP anaven els tontos", jo assolia unes notes boníssimes, de les més altes del meu grup, sobre tot en Llengua, Literatura, Història de l'Art, Filosofia... Molts dels meus companys de classe feien una barbaritat de faltes d'ortografia!!!... I això era el prestigiós BUP?? Jo no en feia ni una!

    (Salutació especial a la Mauxi,la meva profe de Llengua... la de literatura ara no recordo el nom...però les dues baixaven punts per faltes i a mi mai em van baixar ni una dècima)... Parlo de "Lengua española", eh? que una ja té una edat.

    Només tenia un handicap amb els meus companys: Jo MAI havia fet LLATÍ...havia fet ciències, història, art... a més de mecanografia, taqui, comptabilitat, etc. però MAI LLATÍ :-(

    Això va fer que, quan em vaig matricular triés COU DE LLETRES però amb MATES!!
    Què estúpida!! M'hi jugo el coll a que, tot i no haver fet mai llatí, l'hauria pogut seguir molt millor que les mates! ...

    Ai... què estic explicant?

    Bé, que a COU també hi havia anglès, però a mi no m'agradava gens ni mica. Vaig aprovar justíssim. Les mates me les van regalar per la cara perquè tenia excel·lents de filosofia, llengua, etc.

    Tot això representen SIS ANYS estudiant anglès... Doncs bé, anys després... ja casada i vivint a Reus, em va donar per pensar que mai era massa tard. I em vaig apuntar a estudiar anglès... Començant des de ZERO. (Total, només sabia dir amb seguretat "I haven't got any idea")... Des de llavors han passat uns 25 anys... VINT-I-CINC!!!

    Hauria de parlar anglès com Shakespeare!!! Doncs... Vols creure que enyoro el francès? I que estic segura que si fes UN ANY de francès el parlaria molt millor del que ara parlo l'anglès?

    Quines coses...

    ResponElimina
  12. Trobo qure quan visites un país si en saps una mica l'idioma és molt més agrdable. Crec que si el vas estudiar tres anys, una mica si que et devies poder comunicar...
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  13. A vegades la ment recorda coses que no som del tot conscients que recordem. I amb els idiomes passa molt. Segur que si ara tornessis a les classes veuries que saps més del que creus que saps. :)

    ResponElimina
  14. Un bon propòsit per l'any que comença.

    ResponElimina
  15. Sempre he sigut molt dolent pels idiomes, quan dic idiomes vull dir anglès, vista l’experiència no m’he volgut arriscar amb els altres, que està molt bé saber-ne i es molt útil però sóc un negat.

    ResponElimina
  16. XeXu, bonic!!!
    Per molts anys!!!!
    Una abraçada immensa!

    (Neus, aka elur)

    ResponElimina
  17. És fàcil aconsellar a algú altre que es llenci a aprendre idiomes un altre cop, o fins i tot que vagi a viure a un altre país, oi? Però si us ho plantegeu per la vostra pròpia vida ja no sembla tan fàcil, eh. Doncs a mi em passa això, em costa molt imaginar-m'ho. De moment ja he tingut aquesta experiència recuperant informació de la profunditat del cervell, ja ha estat prou bé. I el que espero és tornar a Alemanya més aviat que tard, però els diners també manen. I el temps. Gràcies pels vostres comentaris.

    Xavier, fa molts anys. Si l'hagués estudiat els últims tres anys m'hauria atrevit més a Berlin, però ara anava tornant en comptagotes, una frase aquí, una paraula allà. I m'agrada recordar el que vaig aprendre, però posar-me a estudiar-lo allà se'm fa una muntanya insalvable, ni l'excursionista de pa sucat amb oli podria pujar-la.

    Sr. Gasull, sí, suposo que no seria un problema, estant en un lloc i mirant d'adaptar-te de seguida aprens i t'integres. Allà tothom parla anglès també, cap problema de comunicació. Però refrescar els coneixements seria força necessari, i ara per ara no tinc previst ni tornar a estudiar ni anar a passar una temporada allà...

    Elfreelang, bé, posar en pràctica no massa. Vaig intentar llegir una mica en alemany als llocs que visitàvem, però sempre et falla alguna cosa que et fa no acabar d'entendre els significats. També entenia algunes coses que sentia, però tot plegat està perdut a les profunditats del meu cervell. Però m'agradava que m'anessin sortint coses i anar recordant. Em caldria quedar-m'hi més i integrar-me amb gent d'allà.

    Dafne, mai ens podem tancar en banda a res, però de moment no tinc previstos canvis d'envergadura a la meva vida. Això sí, uns quants records sí que me'ls ha despertat, i ja per això ha valgut molt la pena, a banda de la nova ciutat que he conegut.

    Mireia, en el cas de l'alemany, tres anys et donen uns coneixements molt rudimentaris. És un idioma diferent, i pots comunicar-te, però de cada paraula has d'estar pensant quina mena de lloc ocupa a la frase i posar-li la terminació correcta, i això és difícil que surti de natural. Si parles amb un nadiu, probablement li sembli que ho fas com en Tarzan. Però comunicar-te podries. Ara mateix em semblaria molt complicat posar-me a estudiar idiomes un altre cop...

    Eva, tenim molta més capacitat de la que ens pensem, però també tenim facilitat per anar emmagatzemant els aprenentatges en racons de fàcil accés, almenys fins que tenim un estímul.

    Risto, qüestions interessants les que planteges. L'alemany jo el vaig estudiar a l'EIM, de la UB, i com he pogut comprovar, ara no puc dir que el sàpiga, però va retornant mica en mica, i vull creure que si ara em quedés a Alemanya una temporada em seria més fàcil aprendre l'idioma perquè tinc una base, encara que no la recordi. Amb això vull dir que aquesta noia danesa que dius potser si anés a viure a Itàlia en quatre dies recuperaria l'idioma que en realitat sap, però no recorda. O potser no li seria gens difícil reaprendre'l. Per altra banda, estem parlant d'algú que als 7 anys canvia un idioma per un altre totalment diferent, i no té possibilitats de practicar-lo gaire més, perquè dubto que a Dinamarca l'italià sigui massa present. Als 7 anys suposo que no tenim els coneixements ben consolidats, però d'això segur que tu en saps més. No vull dir consolidats, sinó que és fàcil que alguna cosa se'ns quedi aparcada a la ment i no hi tinguem accés, com molts records d'infantesa que no tenim presents i un bon dia surten, ves a saber per què. En canvi, penso que un idioma que és el teu i que has practicat des de sempre, el portes força integrat i és difícil que l'oblidis. Pot ser que el parlis amb un accent estrany, o que algunes paraules es perdin pel camí, però perdre l'idioma no crec que passi. Però ves amb compte, no podem perdre efectius de la llengua catalana, hahaha.

    ResponElimina
  18. Carme, Alemanya està aquí al costat, i és un país gran i molt divers. No et dic que no hi anem aviat, a alguna altra banda. Per exemple, em vindria de gust tornar a anar a Munic, que em va agradar molt el primer cop. Però això de consolidar l'idioma ho veig més difícil.

    Laura T, pel que expliques, a mi no em sembla que haguem viscut l'alemany de manera tan diferent. Potser a mi em va entrar una mica més, perquè m'agrada, però si vas fer tres cursos deu ser perquè devies aprovar els exàmens també, no? Fins que vaig anar a Berlín ara per cap d'any també pensava que havia oblidat tot el vocabulari i la gramàtica, però allà m'anaven tornant moltes coses a la ment, o les llegia i les recordava. Evidentment que no podia construir frases, i que em falten connectors i de tot, però m'ha sorprès adonar-me que no estava tan perdut en l'espai com em pensava.

    Anna, ves-te'n un parell de setmanes a França i ja veuràs com refresques molt la memòria. No et garanteixo que puguis recuperar el nivell que devies assolir, però segurament sí que et passaria com a mi i t'anirien aflorant molts conceptes i vocabulari que pensaves que s'havia perdut per sempre. Val la pena conservar els idiomes!

    Assumpta, en Gardiola va arribar a parlar bé l'alemany, com també l'anglès, però té un accent pobre fill, que el delata força. En la teva història hi juga un paper no només la facilitat per aprendre idiomes, o que tu fossis una mica mandrosa estudiant, sinó el gust per una llengua. A mi em passa al revés que tu, el francès no em diu res, no l'he estudiat mai, però tampoc no em ve de gust fer-ho. No és un idioma que m'agradi especialment. En canvi l'anglès sí, està bé, i si ens posem a comparar idiomes, és terriblement fàcil. Molt més que el català, per exemple. Però quan una cosa no t'agrada, ja pot ser tan fàcil com vulgui. Veus, també m'agrada moltíssim l'italià. No el vull estudiar, però m'encantaria saber-lo parlar. Tinc molts companys italians i intento dic quatre ximpleries, però no hi ha manera de millorar, perquè sempre acabem canviant d'idioma. I per què no tornes al francès, tu? Podries buscar algun intercanvi lingüístic, algú amb qui parlar, i mica en mica l'aniries recuperant, no? Si et sents més còmoda, i a més l'enyores, potser et faria gràcia. Podries quedar al Viena mateix per les converses!

    M. Roser, encara que també se'm va rovellant l'anglès, encara em puc comunicar força en aquesta llengua, per això vaig tranquil a la majoria de llocs. No pretenia dir res en alemany en aquesta estada, ni tan sols pensava que em vindria res a la memòria. De fet, només recordo haver-li desitjat bon any nou a una taquillera molt simpàtica, que m'ho va agrair amb un bon somriure, perquè era clar que jo era guiri... a banda d'això poca cosa més, però pescar alguna cosa al vol, o llegit, i que m'anessin tornant paraules i frases ja construïdes, això sí. I les ganes de saber-ne també van tornar.

    Eli Ramírez, segurament no tindré l'oportunitat de comprovar-ho, perquè tornar a fer classes ara se'm fa molt costa amunt... Però sí que és cert que tenim al cap moltes més coses de les que ens pensem, només cal estimular-les.

    Jomateixa, això no arriba a propòsit, és més aviat un desig, una cosa que m'agradaria, però en realitat no puc plantejar-m'ho.

    Pons, no saber anglès ens genera desavantatge respecte a altres països europeus, on es parla amb normalitat, però aquí no ha fet mai falta per a res, pràcticament. Així ens va. Però si no et cal en la teva vida diària, normal que tampoc no vulguis invertir-hi temps.

    Elur, moltes gràcies guapa, no te n'oblides mai!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.