dimecres, 17 de gener de 2018

Adéu Dolores

Aquesta setmana hem rebut la mala noticia de la mort de Dolores O'Riordan, cantant irlandesa i veu de la banda The Cranberries amb només 46 anys. Va tenir una vida molt difícil a jutjar per les notícies que ens anaven arribant, però tot i així va aconseguir un grapat d'èxits musicals que van marcar la meva generació, així que una part de la meva joventut se'n va amb ella.

A mode d'humil homenatge, m'agradaria compartir un petit record del qual aquest grup va ser protagonista. Fa uns anys van passar per Barcelona durant una gira, però no ens en vam assabentar. Vaig llegir la notícia el dia després del concert. Per mi va ser una oportunitat perduda, però en aquelles èpoques la meva amiga Txaro era la proposadora més ràpida a aquest cantó de l'Ebre. Jo estava tranquil·lament mirant el Barça en un bar quan vaig rebre una trucada seva: concert de The Cranberries a Niça en unes setmanes. Comprem les entrades ja? Pel que sembla tenia la pàgina web oberta i només calia validar la compra. Què podia fer davant d'una proposta tan sobtada, jo sóc un home racional que m'agrada meditar les coses! Vaig dir que sí, és clar.

Amb el pas dels dies l'eufòria d'aquell acte tan impulsiu es va anar rebertint. És clar que ens feia gràcia veure The Cranberries en directe, però quina mandra anar fins a Niça... A més les dates no acompanyaven gaire. Però estàvem disposats a anar-hi, és clar, ni que fos per orgull i com a oda a les bogeries de joventut. Finalment l'atzar va decidir per nosaltres: el concert es va haver d'anul·lar per problemes a les cordes vocals de la Dolores. Tots els implicats vam fer un 'oooooooh' en assabentar-nos-en, però en realitat va ser un descans. Ep, que hi haguéssim anat, eh! D'això no hi ha dubte. Però...

Descansa en pau Dolores.

10 comentaris:

  1. Reconec que aquests tenen un bon grapat de cançons que estan bé. No fins al punt d’anar-los a veure a un concert, però es que jo sóc molt poc de concerts.

    PS: Et deu haver tocat la mort d'aquesta dona que publiquis en horari matinal.

    ResponElimina
  2. Haig de reconèixer que tot i que conec algunes cançons de The Cranberries, no sabia el nom de la cantant. L'he sabut justament amb la trista notícia que comentes.
    La cançó que adjuntes en aquest vídeo demostra que sabia cantar i també interpretar molt bé els seus temes.

    ResponElimina
  3. Doncs jo no coneixia aquest grup, però el vídeo m'ha agradat. Aquesta noia cantava molt bé. Doncs sí, descansi en pau la Dolores!
    Bona nit, XeXu.

    ResponElimina
  4. La diferència generacional no perdona, jo com en Xavier, coneixia una mica The Cranberries, tampoc gaire, però no pas el nom d'aquesta noia. Sempre se'n va un bocinet de nosaltres, quan marxa algú que t'ha acompanyat, encara que només sigui amb cançons. Descansi en pau, la Dolores, ens queden les cançons...

    ResponElimina
  5. Tot i que no era seguidora del grup, dubto de si potser tinc un CD per casa però n'estic molt convençuda sí que algunes de les seves cançons formen de la banda sonora part dels meus records d'universitat.
    L'anèctode del concert és bona!

    ResponElimina
  6. És una pena, sí. Qui més qui menys en coneixia alguna cançó. :(

    ResponElimina
  7. confesso ser analfabeta musical o quasi segur que els havia escoltat però no els seguia....tanmateix em va colpir la mort d'una dona com ella massa jove encara per anar-se'n

    ResponElimina
  8. Tots coincidim que era massa jove per marxar, només 46 anys són molt pocs. Després la música et pot agradar més o menys, segons la generació o els gustos, però igualment The Cranberries s'han guanyat un lloc a la història musical. Gràcies pels vostres comentaris.

    Pons, tenen moltes cançons que han marcat època, i aquests dies que volgut recuperar-los, algunes les tenia oblidades i això no pot ser. Tenen un espai a la banda sonora de la meva vida, potser no el més gran, però se'l van guanyar a pols. Tampoc sóc de grans concerts, però a ells no m'hauria importat veure'ls en directe. Ah, i l'hora del post només vol dir una cosa: vacances. Molt observador.

    Xavier, és un nom que recordaves, això de Dolores li devia venir d'alguna ascendència llatina. I a més també era una dona que recordaves, per la seva presència davant la càmera. Aquesta potser no és la seva millor cançó, però té un valor sentimental pels meus amics i per mi, per això l'he posat, i és la segona vegada que la poso en la història del blog.

    M. Roser, ni tan sols n'havies sentit a parlar? Això m'estranya, eren força coneguts fa un temps, una altra cosa és que t'agradessin o no, és clar. A mi m'agrada la veu de la Dolores, a més tenia una cantarella molt caracterįstica, un segell personal.

    Carme, conèixer el nom dels integrants d'un grup, per més que t'agradi, tampoc és obligatori. Val a dir que jo tinc força 'memòria estúpida' per aquestes coses, i em recordo de moltes dades innecessàries. La Dolores i els seus ens deixen un bon grapat de cançons inoblidables, almenys a la meva generació. No sé si el grup continuarà, em sembla que l'any passat van treure disc, encara que ja no se'ls fa cas com abans, però sense ella segur que ja no serà el mateix.

    Mireia, jo tenia alguns dels seus discs i moltes cançons a l'ordinador. Potser no era dels primers grups de la meva llista, però sí que es va anar apareixent i el recordo en alguns moments concrets i especials de la vida, com el d'aquesta anècdota, però també de molt abans, quan encara rodaven el seu primer disc.

    Eli Ramírez, sí que és una pena, sí. 'Zombie' va ser un himne generacional, encara que no sabessis qui la cantava, l'havies sentit segur!

    Sr. Gasull, doncs sí, penso que és una gran pèrdua per la música, tot i que feia temps que ja no se'ls sentia com abans.

    Elfreelang, em sembla que això ens impacta a tots, és clar. Només 46 anys. Jo n'acabo de fer 40, així que no em fa gens de gràcia, és clar. No cal que t'agradi la seva música perquè t'impacti la seva marxa.

    ResponElimina
  9. Ha estat una notícia molt trista. Al meu grup d'amigues del cole , també ens va trasbalsar.
    El que sobretot m'ha sabut greu és totes les tafaneries que s'han dit, per què? per què no es pot lloar allò de bo que va aportar i deixar-la descansar en pau? Sempre tothom ha de fer judicis? I mira que sóc tafanera, però reconec que cada cop m'agrada menys el safareig.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.