divendres, 15 de desembre de 2017

Balanç 2017

Un altre cop, sense adonar-me'n, tornem a ser desembre i aquest 2017 tan intens està a punt d'acabar-se. Com cada any, trio el dia 15 del darrer mes per fer el meu balanç anual, encara que sembli que fos ahir que feia el de 2016.

La situació a casa ha seguit estable aquest 2017, pocs canvis substancials i només afegim un element a la nostra comunitat vegetal, ara en comptes d'un alvocater en tenim dos. El gat segueix bé i en pocs mesos ja farà 10 anyets, i els ginkgos estan ben pelats i esperant la primavera. El Clio, que l'any passat tot just estrenàvem per aquestes dates, ha rebut algunes rascades i un cop, però segueix funcionant molt bé i ens ha portat, per exemple, a la Bretanya Francesa. Seguim al mateix pis sense data de sortida, però les converses per canviar es van intensificant. El problema és que no sabem ben bé on viure, i així anar fent. Això sí, ara el tenim molt més maco, perquè la meva parella és una autèntica manetes i el va decorant a base de manualitats. Ah, i enguany també ens hem introduït al món de les plataformes d'entreteniment posant-nos Netflix i Movistar Plus a casa, he renovat l'ordinador (Naoko ha deixat pas a Arya), i ens hem canviat d'entitat bancària.

Es nota molt amb els temes que parlo al blog que tot el meu temps segueix girant molt al voltant de la política local. Aquest ha estat un any estrany. Abans de les vacances d'estiu tot continuava com anteriorment, però després només hi ha hagut un tema, si descomptem l'atemptat de Barcelona, que no hem d'oblidar: 'el referèndum', i tot el que ha comportat després, la repressió, les vagues, les eleccions. Per si no tingués prou feina, també m'he embolicat amb el CDR de la meva ciutat, que ara ja no, però inicialment em treia moltíssim temps. També he seguit fent castells, però només com a casteller ras. Vaig començar l'any a pinyes, però ho vaig deixar perquè la meva aportació era minsa i no calia, i m'he sabut adaptar bé a deixar els meus càrrecs tècnics. Parlant de temps, aquest any he deixat de portar rellotge, de manera gairebé espontània, i mira que m'acompanyava des de ben petit. Després de l'estiu vaig fer un cop de cap i vaig començar a cuidar l'alimentació i a fer exercici, perquè m'estava passant ja. Des de llavors he perdut uns 14 kg.

Ha estat un any de poques escapades, després de gastar força en viatges l'any anterior. Al març vam anar a Trondheim (Noruega) a casa d'una amiga, i a les vacances d'estiu vam anar en cotxe a la Bretanya Francesa, com he comentat. També vam estar uns dies molt xulos al Delta de l'Ebre. I pel que fa a excursions, vam anar a fer la ruta volcànica de la Garrotxa, el Puigsacalm (1511m), l'olla de Vallter (2881m) i el Turbón (2492) després d'un altre intent frustrat al Tuc de Molières. Com a altres entreteniments, aquest ha estat l'any del meu primer laser-tag i la meva primera escape room.

I pel que fa al blog, per segon any consecutiu no arribaré als 100 posts al Bona Nit, encara que en global segurament n'hagi fet més que l'any passat, però m'havia fet el propòsit de tornar als 100, i l'1 d'octubre em va matar perquè no tenia el cap per blogs i vaig parar unes setmanes. He intentat seguir passant per les vostres cases, però de vegades no dono abast, i els comentaris en aquest blog s'han anat reduint. Tot i que sembla que seguim en davallada, per sort encara hi ha bones iniciatives en les que participar. Els clàssics Relats Conjunts, amb la pertinent substitució estiuenca de la Carme, els jocs literaris de Sant Jordi de la Jomateixa, i tant la Carme com jo us vam fer pencar pel nostre 10 aniversari blogaire, que es diu aviat. Jo us vaig fer explicar com havíeu anat a petar al món dels blogs i ella us va demanar records blogaires.

10 anys i aquí seguim, una dècada sencera donant la tabarra a a xarxa, des d'aquest petit espai. Segurament res de tot això hauria passat si no fos per vosaltres, així que moltes gràcies per seguir passant per aquí i aportant tant i tant. Seguim, no?

22 comentaris:

  1. 14 quilos en 6 mesos?! Caram! Saps què ajuda a perdre pes? Segur que ja ho saps, efectivament, eliminar el sucre.

    PS: Feia molt que no era el primer en comentar en un post d'aquest blog, es clar, com que sempre publiques a hores estranyes...

    ResponElimina
  2. El meu comentari era el mateix que el del Pons: 14 kilos en 6 mesos?!

    Ah, falta la puntuació global de l'any :)

    ResponElimina
  3. Doncs si seguim, mentre podem...Jo no sóc pas gens de fer balanços, perquè si m'han passat coses positives, les recordo sempre i si són negatives no hi vull tornar a pensar! Tot i què aquest any el nou llibre m'ha ocupat moltes hores i m'ha "regalat" molts nervis...
    Em fa gràcia això de la rascada del cotxe, segur que sempre que en compres un de nou acabes amb alguna signatura, he, he en cambi quan està atrotinat, ningú se'n preocupa. Ah, i això del rellotge jo fa molts anys que no en porto, perquè no el necessito i em molesta, en tinc al cotxe i a la feina i si vaig a algun lloc i necessito saber l'hora, la pregunto sense cap vergonya!
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  4. I tant que seguim!!!

    Un bon any, per a tu, malgrat la política, que ens fa anar de corcoll a tots, ens hi dediquem més o menys.

    La davallada, ja no només dels comentaris als blogs, sinó de totes les interaccions que acostumàvem a tenir em fa sentir molta mandra per mirar de muntar el gener 2018 que ens tocava al Rosa el món i torna al blog. Perquè són coses que tenen gràcia si hi ha gent, si som els mateixos de sempre, ja ens anem veient pels propis blogs.

    Malgrat tot, seguim...

    ResponElimina
  5. Un any força bo, no?, malgrat les circumstàncies. Ara escriu un llibre explicant la teva dieta miraculosa i ja ho tens! :)

    ResponElimina
  6. Un bon resum personal i blogaire. M'agraden aquests posts on fas balanç dels últims dotze mesos, estan molt bé per deixar constància del que ha passat i recordar algunes de les coses qua ja ens havies explicat al blog.

    Em sap greu que el cotxe nou ja tingui un cop (però suposo que és llei de vida), et felicito pels 14 kg perduts (si fas el llibre que et diu en Salvador no sé si te'l compraré però segur que em convindria fer-ho), és normal que l'activitat política t'ocupi força temps (amb tot això que ens ha tocat viure l'estrany seria el contrari) i també és normal que això hagi afectat la producció de posts (una davallada afegida a la famosa davallada blogaire que, com diu la Carme, anem patint).

    Però tot i la davallada, continuem per aquí i m'ha agradat recordar també que aquest 2017 tu i la Carme vau celebrar els deu anys de blog. Una fita que jo també espero assolir aquest 2018 mantenint el ritme del XAREL-10 (sort que em vaig "obligar" a arribar als 1000 enigmes i a les 1000 endevinalles, que si no...)

    ResponElimina
  7. un any més,
    alguns més desendreçats que d'altres, però aquí estem; gràcies per ser-hi!!

    ResponElimina
  8. L'1 d'octubre va canviar el país. No és estrany que tu també ho notessis. Ens ha marcat a tots, i crec que ens seguirà marcant una bona temporada més.
    Els empresonaments encara ens han marcat més, i fins que no siguin lliures, tots plegats estarem molt ocupats.

    ResponElimina
  9. El 2017 ha estat un any d'emocions fortes. Me n'alegro que l'hagis compartit amb mi a través del meu bloc.

    Aquest és el meu primer comentari al teu bloc, però segur que no serà el darrer.

    Esperem que el 2018 ens porti noves alegries i moltes lletres.

    Risto

    ResponElimina
  10. Un bon 2017, malgrat tot. Això sí: agafem-nos fort perquè la darrera quinzena serà de traca...

    Salut, company!

    ResponElimina
  11. Jo estic una mica desanimada, no pel blog en concret sinó per tot plegat. Però no vull deixar-ho. Seguim, doncs.

    ResponElimina
  12. Un any molt bèstia políticament, i tant. Jo sí que em compraré el llibre de la teva dieta miraculosa, perquè si no és amb un miracle, no hi ha manera.
    To be continued, sí!

    ResponElimina
  13. El que sé segur és que no t'has avorrit gens. Amb tot el que expliques l'any ha estat mogudet, per això ha passat tant ràpid.
    Ara toca encetar-ne un altre i si és possible que encara sigui millor.

    ResponElimina
  14. Com veieu, no em puc queixar, el balanç és prou positiu, encara que el temps em voli. Anem fent coses, anem vivint, i seguim aquí per explicar-ho. Ja va bé. Moltes gràcies a tothom per seguir aquí i visitar-me sempre o de tant en tant, sempre sou més que ben rebuts.

    Pons, perquè estiguis content, des de que vaig començar a fer bondat ja no em poso sucre al cafè, és una de les coses que he eliminat i segueixo mantenint. Potser l'única ara mateix, ja que ja m'ha passat la fase d'auto-control, i ara veig menjar i se'm tornen a obrir molt els ulls. Però m'he acostumat a no posar sucre al cafè, no és tan bo, però tot això que m'estalvio. Tens raó que darrerament publico sempre molt tard, però de fet aquest blog va començar així, publicant a la nit sobretot. Però si tu ets un dels primers a activar-se els matins, també hauries de poder ser dels primers a comentar, així que menys excuses!

    Eva, no tinc terme mig. No sé fer bondat sense més, o em poso a menjar poquíssim i a fer molt exercici, o no hi ha manera de controlar-se. Menjar m'agrada massa. Però aquesta força de voluntat dura el que dura, és clar... No puc fer una valoració global de l'any, com sempre hi ha hagut coses bones i coses no tan bones, però sens dubte no em puc queixar, tinc tot el que necessito i força més.

    M. Roser, doncs ja veus, ja estàs fent una mica de balanç aquí mateix. Una empresa com escriure un llibre et canvia molt el panorama, no sé com s'ho fan els autors que els escriuen com xurros. Però segur que la satisfacció que has tingut al final ho supera tot. Amb els coxes nous ja se sap. Com que te'ls donen perfectes, vols que continuïn així, però és impossible. Tard o d'hora acabaràs rascant-lo, i fa molt malt com passa. Veus com els teus estalvis s'escapen davant dels teus propis ulls. Evidentment, a la vintena rascada que li fas ja no t'importa gens ni mica. I sobre el rellotge, parlo del format físic al canell. Tenia la corretja mig trencada i un bon dia el vaig deixar a casa. I el següent també. I de sobte, ja no el trobava a faltar, ja que abans anar sense rellotge era com anar despullat, el portava des de molt petit. Però que no porti rellotge no vol dir que no tingui una necessitat constant de saber l'hora, com sempre. Però per a això també tinc el mòbil.

    Carme, aquest pensament em va venir a mi també però referent a l'aniversari del blog, ja que el vaig esmentar en el Balanç. Ja saps que m'agrada muntar-ne alguna de grossa per l'aniversari, però té gràcia si puc fer-ne partícip molta gent. Ara estem poquets i els ritmes van de baixada, la percepció és la mateixa que la teva, no només en comentaris, sinó directament de relació amb els comentaristes. Però bé, com que som tossuts, aquí seguim i seguirem fins que ja no puguem més.

    Salvador, no em puc queixar, és clar. Sóc prou afortunat. Però no existeix cap dieta, ni ningú ha de seguir les coses que jo faig, que sóc molt animal. Menjar poc i fer molta bici estàtica, és només això, però a segons quins nivells millor no recomanar-ho. Així que m'hauré de fer ric d'alguna altra manera.

    ResponElimina
  15. McAbeu, a mi m'agrada fer-los aquests posts. Quan arriba el 15 de desembre l'any s'ha d'anar tancant, i ara vindran els meus tradicionals posts nadalencs de resum, ja saps, ja ets un lector experimentat d'aquest blog! Sempre fa por donar un cop al cotxe nou. Però al cap del temps passen les manies. És força inevitable. I sobre els quilograms perduts, no tinc una fórmula màgica que es pugui escriure en un llibre. Bici estàtica i controlar el que es menja. Menjar molt poc, bàsicament, no uns aliments en concrets, sinó molt poc. No ho recomano a ningú.
    Potser perquè darrerament m'estic ajuntant molt amb els cupaires m'agrada anar contracorrent, per això aquest any m'havia proposat augmentar el número de posts respecte l'any passat. Almenys arribar als 100 altre cop. Vull dir que intento contraposar-me a la davallada blogaire, si sumo els posts d'aquest any entre els tres blogs segur que n'hi haurà més que l'any passat, però aquí no ho hauré aconseguit, i això és per l'aturada que vaig fer l'1 d'octubre, ja que la realitat ocupava encara més el meu temps de l'habitual, no tenia el cap a lloc.
    Ep, la festa dels 10 anys del Xarel-lo ha de ser sonada, eh! Ja l'espero! No ens faltis mai, Mac!

    Hypatia, gràcies a tu per seguir per aquí i per passar a dir la teva.

    Xavier, per una vegada podríem parlar d'algun altre tema. He mencionat moltes coses que m'han passat aquest any, i sí que aquestes que dius han ocupat gran part dels meus pensaments, però no vull que siguin el tot, vull viure allunyat d'aquesta merda també, quan puc. I aquí de vegades puc...

    Risto, sigues molt benvingut aquí a casa, segur que el 2018 ens servirà moltes oportunitats per anar-nos llegint. I ja veurem si serà tant o més intens que aquest 2017. De moment la muntanya russa no té pinta d'acanar-se.

    Maurici, per seguir les tradicions i publicar el balanç el dia 15 de desembre, la darrera quinzena de l'any quedarà fora d'aquesta valoració, i no sabria dir si és millor o pitjor. Les emocions poden ser molt fortes. Veurem què passa, segur que tindrem oportunitat de comentar-ho.

    Novesflors, passem pujades i baixades, i la situació no convida a tenir gaire ànims. Però no ens podem rendir, tampoc amb el món dels blogs que és tan nostre.

    Gemma Sara, no hi haurà llibre, ja ho he dit als companyes més amunt. No us convé fer les coses que faig jo. La bestialitat política també amenaça a continuar. Com nosaltres!

    Sr. Gasull, la veritat és que no tinc massa temps per avorrir-me, al contrari. Quan tinc una estona de descans, agraeixo poder no fer res i mandrejar. Ja no sé si és l'edat o què que em fa passar el temps tan ràpid, però va a una velocitat... Però per sort, no em puc queixar de com em va, alguna cosa tenim.

    ResponElimina
  16. Veig que el balanç ha estat força positiu, XeXu, i això m'alegra. Encara que estic mandrosa a l'hora de bloguejar sempre que ho faig passo per casa teva a fer-te una visiteta.
    16 Kg??? Com tu fas? Jo l'única manera que sé de perdre pes és passant gana.
    Et desitjo que el proper any sigui bo, encara millor que aquest.

    ResponElimina
  17. Doncs em sembla un molt bon balanç XeXu! I enhorabona pels 14Kg!

    ResponElimina
  18. Per cert... M'has animat (tu i altres) a fer una mena de balanç també. La primera vegada que ho poso per escrit!

    ResponElimina
  19. Glòria, de quilos eren només 14, i temo que, a jutjar per la 'bondat' que estic fent darrerament, ja en dec haver recuperat uns quants. A banda d'això, la resta força bé, no em puc queixar. A veure què ens portarà el proper, espero que sigui millor per tots i totes. Demana als Reis ganes de seguir bloguejant!

    Anna, que dur serà mantenir el cos a ratlla ara que vénen les festes de nadal... Anem a per un 2018 encara millor.

    Eva, si l'experiència no t'és satisfactòria, no vull responsabilitats, eh! Esperaré a llegir-lo a veure com t'ha anat, aquests dies he estat una mica embolicat...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Experiència molt satisfactòria, però no ho he publicat.

      Elimina
  20. Hola. Aquí una altra afectada per la realitat política. Afectada en tots els sentits possibles...
    Tu, al menys, encara fas posts... CENT!!... Jo aquest any en porto 32... una autèntica MER**... estic cansada, envellida i espero no morir abans d'aconseguir la INDEPENDÈNCIA...

    Tot i que, si em moro abans, al Cel ho podré celebrar amb el meu tiet (el meu padrí) que tantes ganes tenia de veure-ho i va morir fa uns mesos... i, evidentment, amb el meu pare (però ell no va veure res de tot això, va morir el 2005... què en deu pensar allí dalt de tot el que passa aquí?... Recordo quan jo tenia uns 15 o 16 anys, que li vaig preguntar "Papà, tu voldries que Catalunya fos independent?" i em va respondre sense dubtar-ho un segon "Si es pogués fer de forma pacífica, SÍ"...

    Ai, papi, ja veus, mira que ho fem bé, mira que n'arribem a tenir de paciència i que més pacífics no podem ser... i ens acusen de violents!!... Sort que allí dalt sí que saben l'autèntica veritat (ni punyetes de postveritats ni fakes ni com n'hi vulguin dir) i crec, molt sincerament, que de tot el bo que estem sembrant, finalment en collirem... no hem de defallir.

    Quina sort perdre 16 kilos... o 14... és igual... Jo cada dia estic més foca.

    No tinc res de bo per explicar...

    Bé, sí, el 0-3 del Barça va ser bo...però és estrany quan ja m'alegro més que perdi el Madrid per fotre en Rajoy que no per gaudir d'una victòria del Barça... Estic malalta de procés. Cert.

    ResponElimina
  21. Un balanç molt tranquil. Molt estable, oi? Genial. I això que l'ambient no ajuda gens.

    Endavant amb el 2018! A mantenir aquesta estabilitat, ah i si no sabeu on viure, jo sé d'un lloc a 42km de BCN que s'hi està molt bé! però no ho diré gaire fort, que es posarà de moda. Segur que hi encaixaries bé.

    No has arribat als 100 posts però mantens una estabilitat també al blog i constància, i ja és molt!

    Per cert, comento aquí tb els posts de les lectures i pelis. Aquest any no coincidim amb cap lectura, i dels que has llegit sols havia llegit anteriorment, un. De pelis, si que en coincidim en moltes. Crec que destacaria The imitation game, em va encantar. I de series, tb. Destaco Borgen per damunt de House of cards, que vaig deixar a mitja temporada. I Dowton Abbey.

    Per molta cultura més!!!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.