dijous, 16 de novembre de 2017

Vull ser història

No puc treballar amb tu. Per com sóc, per com ets. Podríem ser molt productius, perquè tens el que no tindré perquè no m'interessa. Perquè tinc el que a tu et manca i ja no aprendràs. Però ets dura. Però no escoltes. O decideixes escoltar a qui no hauries i no t'adones que t'han rentat el cervell. O te l'has deixat rentar. O senzillament ets una mala persona, no ho sé. Però em sembla una afirmació massa subjectiva, i jo només sóc una part. En tot cas, no puc treballar amb tu. I el pitjor de tot és que no vull. Perquè no estava aquí per a això, i aconsegueixes que tot em sigui igual. I és molt difícil fer qualsevol cosa quan no tens forces, ganes i, sobretot, quan no t'importa. Al final, si he de triar entre tu i jo, et trio a tu. Vull ser història.

11 comentaris:

  1. A mi també em sembla que t'he entès i que el tema és prou seriós per no fer-ne gaire broma però, tot i així, no he pogut evitar pensar en un dels coneguts talls de l'APM. Estic fatal!.

    youtube.com/watch?v=ooDSfAEPgLU

    ResponElimina
  2. Mira sóc el primer idiota que entén de que coi parles, ja posats ho podries haver escrit en vers.

    ResponElimina
  3. Ai XeXu, confesso que avui estic una mica espesa i no he acabat d'entendre el teu missatge, snif!!! Però m'agrada això de fer història, sempre que sigui per bé, és clar.
    Bon vespre.

    ResponElimina
  4. Es bastant terrible quan algú aconsegueix que tot et sigui igual, i fer-te sentir que no tens ganes ni forces.... Jo també crec que t'entenc.
    A vegades és millor "ser" història i deixar coses enrere...

    ResponElimina
  5. jo ara dubto si t'he benentès o no .....veient el comentari de la Carme no se si et referies a alguna persona que volies que t'oblidés o a la situació del país

    ResponElimina
  6. Em sembla que el post us ha semblat més críptic del que en realitat era. Mirant l'etiqueta, que no teniu per què conèixer perquè la faig servir poc, solen ser escrits que dirigeixo a algú concret, i que probablement no li podré dir en persona. Cert que de vegades no ha estat una persona, però sí que ho era en aquest cas. Gràcies pels comentaris.

    Xavier, en aquest cas, ser història era equivalent a ser passat...

    Jo rai!, m'agradaria saber què has entès. Per mi el post no és críptic, és com és, i no parla d'altra cosa que del que sembla que parla. Però entenc que cadascú se'l pugui portar a un terreny propi, i ara m'encurioseix.

    Pons, ja veuràs com sortirà algú que dirà que això és poesia, com em feien abans quan escrivia alguna cosa nyonya, encara que no estigués escrit en vers. No et serveix?

    McAbeu, no és un post especialment alegre, però tampoc no diria que el tema sigui seriós. Bé, per mi ho és, però no necessàriament per a ningú més. Com amb el Jo Rai!, m'agradaria saber què has entès, si ho voleu dir en privat, ho accepto.

    M.Roser, alguns us ho heu agafat pel cantó de 'fer història', però posa 'ser història', una altra manera de dir que ets passat, que ja no hi ets com el que eres. I a això em refereixo. El post no és tan críptic com sembla. És talment el que diu. Però sense context, evidentment, és difícil d'entendre. És d'aquests que faig per descarregar. Abans ho feia més que ara.

    Carme, no sé si realment has entès a què em referia, però pel comentari potser ets qui més s'aproxima, i has llegit bé això de 'ser història', que no és el mateix que 'fer història'. La llengua té coses curioses, oi? Sí, és fatal quan hi ha persones que per la seva manera de fer i ser et treuen les ganes de participar. Què hi farem, potser és que no era el teu lloc.

    Elfreelang, no, no sempre parlo del país. Us ha semblat més críptic el post del que pretenia. Parlava d'una persona dels meus entorns, i li dic les coses molt clares, però sense context és complicat. Com en temps passats, encara faig servir el blog per desfogar-me i per dir coses que no podré dir en directe. Dec ser dels últims romàntics que encara el fa servir per a això.

    ResponElimina
  7. Ja t'ho puc dir en públic, primer havia pensat que anava més per la banda de la política. He d'admetre però que, després de que la CARME fes el seu comentari, ja vaig començar a sospitar que la cosa no anava per on jo em pensava. No sempre encerto tots els enigmes, eh. ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Era d'aquests posts que tinc molt clars al cap, però que des de fora no semblen tan clars. I a més, amb els temes recurrents de cadascú és fàcil equivocar-se. Parlava d'una persona en concret, com ja he explicat, però potser no anaves tan desencaminat en l'àmbit.

      Elimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.