dimecres, 8 de novembre de 2017

Seran sempre nostres


Hora punta d'un dimecres. Així estava la carretera on jo era. Així estaven totes les carreteres. I les fronteres segueixen així. Jo no sóc ningú, i molt menys en sé més que el nostre president i els responsables dels partits polítics. Però penso que el que hem fet aquest 8N és el que hauríem d'haver fet ja fa molts dies, i mantenir-ho el temps que calgui, en comptes d'acceptar unes eleccions il·legítimes, adulterades i amb zero garanties. Alguns ens partim la cara per defensar els resultats d'un referèndum, però anirem a unes eleccions que el deixen enrere i l'obliden. I el que va passar no ho hauríem d'oblidar mai. Ja no entenc res.

13 comentaris:

  1. Realment costa entendre el que està passant, jo sóc dels que penso que si vam arribar al referèndum de l'1-O i aquell dia va anar com va anar no va ser gaire lògica la "frenada" que després va fer el nostre govern. Tot i així, reconec que no sé res més que les informacions que s'han fet públiques i potser és veritat que no es podia fer altra cosa, ja dic que no ho sé. També dic, però, que les urnes no ens han de fer por i si s'ha d'anar a votar un altre cop doncs hi aniré encara que pateixo, com tu, per les condicions i les garanties que tindran aquestes eleccions.

    ResponElimina
  2. Sóc dels que va fer vaga.
    No vaig entendre veure pràcticament tots els establiments comercials de la meva ciutat oberts. I les fàbriques produint com si no passés res. El poble no falla mai... Només les universitats i les escoles van complir... a mitges.
    Ahir hi va haver molts esquirols.

    ResponElimina
  3. Costa d'entendre, XeXu, costa molt. Però mai no puc deixar de pensar que passen més coses de les que sabem i que potser sí que hi havia molt risc de violència. No ho sé, però, finalment som on som i hem de seguir fent el que podem, tots plegats.

    Si el govern, ara, ja s'organitza i també fa coses, serà un pas molt important

    Ahir, per ser una vaga poc seguida i amb molts esquirols, va ser prou espectacular per les accions directes, déu-n'hi-do, de la moguda i dels talls i de la repercussió. Tantes carreteres, tantes hores, les imatges de Girona a l'estació del tren, una mostra de poder i de força de la gent d'aquest país, si que ho són. I n'hem de ser conscients i administrar-la amb la màxima eficàcia (que reconec que no sé massa quina és) però l'hem de debatre i l'hem de buscar. Tant de bo que puguéssin anar tots a una.

    Que tinguem sort i força!

    ResponElimina
  4. Ah! Va ser tu el culpable que tanta bona gent no pogués arribar a treballar ahir?! Deteniu-lo! Lo teu amb els teus amics radikals (amb K que fa més por) del CDR de tallar vies i carreteres sembla que podria arribar a ser una molèstia i podria fer emprenyar a la gent, amb lo macos que som tots fent manifestacions pacífiques i si pot ser en cap de setmana per no molestar massa encara millor...

    Has de tenir fe en els líders polítics que ho tenen tot estudiat i controlat, tot forma part d’un pla mestre que es com una partida de escacs perfectament planificada que... Què collons! Fan el millor que poden segons la circumstàncies del moment i avall, si ara només deixen fer eleccions (i encara gràcies!) doncs farem eleccions quin remei... Per cert, s’ha d’anar junts o separats? Per suposat els cada vegada més a la baixa PDeCat diuen junts, els futurs guanyadors de ERC no els interessa massa anar junts, però com que són tan independentistes això no ho poden dir directament i li foten el mort a la CUP dient “si la CUP s’apunta a la llista única nosaltres també sinó no” com si hagués alguna possibilitat que la CUP ho acceptés...

    ResponElimina
  5. Jo també dic que no entenc res...
    Impressionant la tallada de carreteres i vies de l'Ave, malgrat tot les aturades tenen el problema que no tothom hi està d'acord i leshores es creen conflictes...Sembla que definitivament els partits independentistes han triat anar a les eleccions per separat, un amic em va dir que així es garantia més nombre de consellers...
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  6. Jo també vaig fer vaga.... i tinc dubtes... però vull tenir confiança. El camí és llarg.

    ResponElimina
  7. el sr Junqueras ja ens va avisar de que hi haurien coses que costaria d'entendre. Si no podem fer-hi més, almenys donem suport al que ells decideixin.

    ResponElimina
  8. quan els polítics s'allunyen del que vol i sent el poble malament , malgrat tot tenen tot elmeu respecte i la meva admiració els qui han anat fins al final per nosaltres

    ResponElimina
  9. Els esdeveniments són tan vertiginosos que la vaga em sembla llunyana, també la vaig fer, s'havia de fer, i anar a la manifestació d'avui, i seguir, i votar, i guanyar, i defensar-ho, eps q m'estic embalant, amb una mica de calma també. Ànims, XeXu.

    ResponElimina
  10. Jo tampoc entenc res, Xexu, i el que em sembla que potser entenc no m'agrada gaire... Ens cal una certa perspectiva per veure-hi més clar, i ara som a l'ull de l'huracà polític. Amb tot, espero que ningú hagi jugat amb les nostres il·lusions.

    ResponElimina
  11. Sí, l'1-O no l'hem d'oblidar mai. Tant pel que vam fer nosaltres com pel que van fer ells. Com el 9-N.
    No és per res, però sóc molt pessimista. Diuen que els espanyols abans sortirien d'Europa que no pas ens deixarien marxar.

    ResponElimina
  12. Interessants els comentaris, i com sempre he intentat esforçar-me per contestar-vos el millor que he pogut. En general, hi ha confiança en la gent que ens ha portat fins aquí, però estem realment desconcertats, perquè com ens va dir en Junqueras, no entenem res. Només espero que existeixi una estratègia. Moltes gràcies a totes i tots pels comentaris.

    McAbeu, frenada o no, ja ens van dir que passarien coses que no entendríem, però les jugades mestres acaben amb detencions i empresonaments, però això no és el que em preocupa. La meva sensació d'abandonament per part del govern que tant hem defensat em porta a pensar que perdran al poble. I si perden el poble, s'ha acabat. Hauríem d'actuar de manera coordinada, però el govern a l'exili fa una feina i nosaltres una altra, i quan acabem, penso que no ha tingut cap sentit, perquè ells allà dalt ja fan el joc d'escacs on toca i amb qui toca. Només tinc una certesa: estan passant moltes coses que no sabem, i probablement anem millor del que sembla. Però si no ens ho expliquen, la sensació d'impotència és tal que caurem en el desànim. Tenim consellers empresonats, però hem de creure que és part d'una estratègia. Doncs quina estratègia de merda. Mai defensaré aquestes eleccions, però està clar que aniré a votar, quin remei. Però si les perdem, encara que sigui amb trampes per part seva, què passa? Ningú reconeixerà que ha fet trampes, així que els resultats seran vàlids. I llavors què fem? Deixar-nos morir com a poble com a part de l'estratègia?

    Xavier, això de la vaga no agrada a tothom, o no tothom està disposat a perdre un dia de sou o de vendes, o potser tenen por que a la seva empresa no li tolerin les absències. Si no estem disposats a aquests sacrificis, ho tindrem mol difícil. Passaven molts cotxes enfadats pels talls de carretera i ens insultaven. Però també passaven molts conductors i conductores que ens aplaudien o aixecaven els polzes en senyal de suport. I jo no podia pensar altra cosa que 'si estàs d'acord amb el que estem fent, per què vas a treballar? Per què no pares el cotxe aquí i t'uneixes a nosaltres?'. Preguntes retòriques, només.

    Carme, com ja li deia a en Mac, segur que passen moltes coses que no ens expliquen, molta política subterrània a Europa, no en tinc cap dubte. Però la manca d'informació ens fa sentir molt vulnerables i impotents, i em sembla que això no és bo. L'auto-organització dels CDR a nivell nacional, que va ser tot un èxit, ja no lliga amb l'estratègia del govern a l'exili. I a mi tot això m'està matant, perquè si hi ha un pla mestre que s'està duent a terme, algú ens hauria d'explicar alguna cosa. Perquè la meva sensació de 'què estem fent?' em fa venir ganes d'engegar-los a tots i tancar-me a casa, o fotre el camp del país. I mira que estava disposat al que calgués per defensar l'1 d'octubre i la república, però el govern ja no l'està defensant, ara només es parla d'eleccions. I per tant, què estem fent?

    Pons, ets un bon analista. ERC acceptaria una llista unitària sempre que hi anem tots, CUP, els podemites demòcrates, societat civil, i fins i tot els convers, i podria ser una llista amb moltes cares conegudes de no polítics. Però CUP i convers no aniran mai junts, amb tota la coherència del món, així que res. A més, un cop has treballat amb els convers una temporada ja saps que ja no vols tornar-los a veure mai més. I efectivament, això és el que no es pot dir. Algun se salva, però com a organització estan podrits i a més es dediquen a boicotejar des de dins. Problema. Si no són ells els que porten la veu cantant, es podrà confiar que posin els seus escons a continuar endavant? Jo penso que no. Però bé. Continua a baix

    ResponElimina
  13. I sobre talls de carreteres, doncs sí, allà estàvem. Molesta, sí. Però també ens molesta tenir el govern a la presó, que arribin multes de trànsit per moviments de cotxe l'1 d'octubre, que se segueixin portant polítics a declarar... tantes altres coses. Si no estem disposats a parar el país de manera continuada, potser és que no ens ho creiem prou.

    M.Roser, l'aturada del país va ser espectacular, però no podem anar cadascú pel seu cantó. Els sindicats que podien haver secundat la vaga no ho van fer, i això va fer que molta gent se'n desentengués. I no ens enganyem, molta gent no està d'acord en perdre un dia més de sou, o directament ja no estan a favor de protestar com es va fer. És clar que causa molèsties, però a mi també em causa molèsties tenir el país intervingut i veure que la classe política accepta unes eleccions que trobo execrables. Repeteixo, segur que tenen alguna estratègia, però així a priori no la comparteixo.

    Eli, el camí és llarg, però potser llavors no ens haurien hagut de convèncer que fent un referèndum ho tindríem tot de cara. Ara sembla que estiguem pitjor que un temps enrere. Però també vull confiar...

    Sr. Gasull, ja he dit que jo no en sé pas més que ells, però em sento una mica enganyat i cansat d'anar per llocs que no entenc. Ja sé que no és moment aquest de defallir, però ara mateix no em veig amb cor de fer campanya per unes eleccions que no em sento gens meves. I mira que el partit que represento té totes les de guanyar, però m'és completament igual. Jo no vull guanyar eleccions, vull la República.

    Elfreelang, s'ho han jugat tot i alguns estan a la presó com a dany col•lateral, o això ens volen fer creure. No sé si és veritat o no, però la situació és de total injustícia. Confiança en ells, però no és la manera de fer les coses que a mi m'agradaria. I és probable que la que a mi m'agradaria no fos en absolut efectiva, ho reconec. Però em costa moltíssim defensar allò en que no crec.

    Gemma Sara, cal seguir, però a mi se m'acaben les forces en alguns sentits. No em veig capaç de defensar aquelles coses en les que no crec, probablement perquè estic equivocat, però si em queda alguna cosa de mi mateix és la coherència, i espero no perdre-la. Equivocat o no, el que tinc clar és que no deixaré de seguir treballant per la república que per mi ja tenim, perquè el meu cap sempre ha estat molt lluny d'Espanya. Treballar per altres coses ja veurem.

    Galionar, em sembla que comparteixo força la visió amb tu. Dit des de l'estómac, sembla que han jugat amb els nostres sentiments. Però més que res, ens van fer creure que seria més fàcil del que ara ens diuen que serà, que anirà per llarg, que haurem de fer moltes coses que no entendrem... doncs la sensació de bucle és el que no m'agrada. Per aquestes eleccions ja hi hem passat, però ara tot és diferent també. Potser és que prefereixo viure en la ignorància i seguir implicat i mobilitzat quan faci falta només.

    Helena, no hem de fer cas a tot el que diuen. I l'1 d'octubre de 2017 va ser molt diferent del 9 de novembre de 2014. En aquell moment qui manava va aconseguir que aquella votació no signifiqués res. Prova d'això va ser que l'Estat no va fer res per impedir-la, només va anar pels que l'havien permesa, no per la gent. Aquesta vegada han vingut amb tot el pes de la brutalitat policial i la justícia manipulada. Ara sabien que anava de debò. Però ara som nosaltres mateixos els que estem aconseguint que allò que anava de debò estigui passant a la història. Aquí està el meu pessimisme.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.