diumenge, 12 de novembre de 2017

Procés i cultura

Sentia ahir en un programa de televisió que la situació sociopolítica del país està fent que la gent consumeixi menys cultura. Centrem la nostra atenció en la voràgine informativa i ja no prestem atenció a aquells elements del lleure que ens ajuden a créixer i a cultivar-nos. Ho deien dos professionals del món del teatre, però és aplicable a qualsevol camp. Val a dir que considero que tenen raó, estem més pendents dels mitjans i/o les xarxes socials, jo mateix he lamentat recentment que no dedico tant temps a la lectura com m'agradaria, perquè el cap em marxa a altres bandes.

Però m'agradaria fer una petita reflexió que potser molestarà a algú, però és el que penso. Què considerem 'consumir menys cultura'? Per mi és no tenir temps per llegir, anar menys al teatre, interessar-se menys per exposicions i museus. Això ens surt de manera natural, perquè desviem la nostra atenció a altres bandes. Però què és pels professionals que 'subministren' cultura que la gent en consumeixi menys? Doncs que no guanyen tants diners amb la seva activitat. No guanyen diners venent llibres, programant obres o fent pel·lícules i això vol dir que ja no consumim cultura. Els és igual si llegim els llibres o mirem les obres o les pel·lícules. Mentre paguem per elles, els és igual si ens culturitzem o no. I em sap greu, la veritat. Perquè la cultura és important i fa persones millors. En canvi, gastar diners no està a l'abast de tothom. Així que encara que visquéssim en perfecta harmonia social, alguna gent tampoc no podria pagar els preus prohibitius de la cultura. Els considerem mals consumidors? Potser si la cultura fos més assequible tindríem una societat millor. Però alguna gent guanyaria menys diners, és clar, i no interessa.

Per la seva tranquil·litat, m'agradaria dir-los que hi ha persones com jo que tenim la sort de no passar penúries econòmiques en aquests moments, i que som els consumidors perfectes, ja que seguim comprant llibres a cabassos, i a preus aberrants, sabent que tindrem poc temps per llegir-los, o que som capaços de perdre uns vols per visitar un país estranger, que també és cultura, perquè sentim que el país ens reclama més enllà de les nostres ganes de culturitzar-nos. Per ells ja complim. Però nosaltres perdem.

11 comentaris:

  1. És tal com dius Xexu. Tenim la ment i el cos mobilitzats per la causa republicana.
    "Catalunya cultural, tornarà a ser rica i plenaaaa..."

    ResponElimina
  2. Sí, noi, això no deixa de ser un negoci més, però fa certa ràbia que apel·lin a la cultura quan es refereixen directament al consum.

    I no deixis de buscar estonetes per llegir, company. És l'exili mental que necessitem de tant en tant...

    ResponElimina
  3. Estic com tu, per part meva el teatre no l’he perdut perquè pràcticament mai hi anava, el meu consum de cine no ha canviat, tampoc pel què fa exposicions, però on si s’ha notat es en el meu ritme lector, la estona de més que passo llegint sobre la situació política l’he robat de les estones de lectura de llibres, també li he pres temps a la jornada laboral per culpa de la situació però això no em preocupa tan com lo dels llibres.

    Per altra banda trobo normal que la gent que es guanya la vida proporcionant cultura siguin els primers a queixar-se quan guanyen menys, el què passa es que queda lleig dir “Ei! Estem guanyant menys pasta!” i es millor dir “Ei! La gent no consumeix tanta cultura!”

    ResponElimina
  4. Estic totalment d'acord amb la teva reflexió i és que "poderoso caballero es don dinero"...
    Ves per on veig que he escollit un mal moment per contribuir a la cultura(?), no per fer diners!!!
    Doncs sí, el proper post ja us ho explicaré, però d'aquí unes poques setmanes publico un llibre, i espero que algú, de tant en tant, hi faci una ullada...
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  5. Reconec que no llegeixo tant com abans, però com que en el meu cas trio els llibres de la biblioteca no crec que ho hagin notat. Es clar que actualment tenim el cap per altres coses, que estem fent història, poca broma! Però veig molta gent als museus, a les exposicions, al teatre inclús, tot i els preus que cobren per veure'l, que no es preocupin per la cultura, que ens segueix interessant.

    ResponElimina
  6. Estem tots pendents de l'actualitat, amb el cap ocupat per la política. Això és un fet. Llegeixo una mica menys, jo també i perdo un munt de temps exagerat a les xarxes socials,i també a les revistes d'opinió i diaris digitals. I crec que ja li estic donant una mica el tomb, perquè intento dedicar-hi menys temps cada dia, fons a recuperar una normalitat.

    Però l'altre dia vaig anar al teatre a veure Art. A Sant Cugat, de la gent que anem a l'Auditori la gran majoria funcionem per abonaments, de més o menys sessions, segons la butxaca i les ganes de cadascú, però que es compren a principi de temporada i es veu que tothom és molt previsor. Per tant el teatre estava ple. Ple del tot. Quasi sempre n'està.

    Malgrat això, els actors en acabar en van "vendre" que la cultura aglutina la societat i que malgrat la preocupació pel que estava passant no deixéssim de consumir cultura, que tot ens aniria molt millor. Ho va dir així com si això que està passant fos "innominable" o no volguessin concretar-ho, ni definir-se de cap manera, no fos cas que perdessin clientela d'un costat o de l'altre.

    No em va agradar. Gens. Em van venir ganes de no tornar el teatre en tot l'any. Ho sento. Ho vaig viure així.

    A mi m'agrada el teatre i crec que tenim molt bons actors que habitualment fan gaudir molt, però també penso que és caríssim i que no sempre s'ho val.

    ResponElimina
  7. També podria ser que la crisi fes més consumidors de cultura gratuïta, i això segurament no quedaria reflectit a les estadístiques.
    La paraula consumir, ja fa mal a la butxaca, hauríem de dir-ho d'alguna altra manera... gaudir de més cultura, per exemple.

    ResponElimina
  8. És veritat tot el que dius, XeXu. Jo veia comptats programes al vespre, després de sopar. M'agradava llegir a aquella hora. I ara no hi ha manera de desenganxar-me de la tele. Si parlen del procès-independència-155-república, és clar. I en parlen a tothora. És el moment que vivim.
    I és trist el que dius de no consumir cultura. Només aixequen el crit al cel aquells que noten que aquests dies baixen les seves vendes.

    ResponElimina
  9. la cultura és per gaudir-la i no per consumir-la. És una llàstima que sempre hi hagi el modus econòmic darrera de tot el que es programa.

    ResponElimina
  10. Potser el tema, en el seu conjunt, és massa gran com per parlar-ne a la lleugera, però m'ha agradat poder compartir la meva reflexió amb vosaltres, i els comentaris han estat enriquidors. Moltes gràcies per això.

    Xavier, igual que per més que parlem d'independència no podem deixar de banda el pla social, perquè hi ha gent que ho passa malament, tampoc hauríem de deixar de banda la cultura. Hem de tenir temps per tot.

    Maurici, ho expresses perfectament. Cultura i consum fan de mal posar en una mateixa frase. Consum apel•la a gastar diners perquè uns s'enriqueixin econòmicament. La cultura enriqueix d'una altra manera a qui la practica. I no pateixis, que no deixo de llegir, sempre tinc almenys un llibre entre mans, però aquest refugi mental tan necessari últimament no és tan isolat i de seguida en surto, i també em costa entrar-hi.

    Pons, ja saps que m'agraden les coses pel seu nom, i encara que quedi millor dir una cosa que l'altra, en realitat el que volen dir és la primera, i a mi em fa una mica de ràbia, perquè ens culpen de la seva 'desgràcia', per dir-ho d'alguna manera. No guanyo diners, i és culpa vostra, consumidors desconsiderats! Jo entenc que ells vulguin cuidar el seu negoci, l'errada és pensar que la cultura està per sobre dels diners, i que en aquest camp no són el que importa, quan en realitat els diners són l'únic que importa i l'únic llenguatge que entén la majoria de gent.
    Veig que coincidim en això de la davallada lectora. A mi el teatre m'agrada força i hi vaig de tant en tant. Tic poc temps i hi penso poc, però m'agradaria mantenir un ritme, perquè trobo que val molt la pena. Però llavors em trobo també la barrera econòmica, anar-hi és car. M'ho puc permetre, però prefereixo invertir els diners en altres coses, ves. En llibres, majoritàriament, o en un bon sopar.

    M.Roser, ja ens explicaràs! Sempre és bona cosa publicar un llibre, enhorabona. Probablement no et faràs rica amb això, però queda molt bon sabor de boca segur. I sí, que tu no pretenguis fer-te rica amb els teus escrits no vol dir que algú altre no vulgui fer-se'n venent-los. Així va, i si no es ven prou, és culpa nostra, que no consumim prou cultura.

    Glòria, és clar que ens segueix interessant la cultura, cadascú en els seus àmbits preferits. No se'ns pot culpar per prestar més atenció, de manera puntual, a l'actualitat nacional, perquè efectivament estem en un moment que molts no pensàvem que arribaríem a veure, i cal que hi siguem. Però jo sí que els culpo a ells per queixar-se i no fer una mica més accessible la cultura.

    ResponElimina
  11. Carme, per com ho descrius, em sembla que estem molt igual, i també intentant revertir-ho. L'actualitat canvia a tanta velocitat que no ens n'adonem i estem tot el dia enganxats i pendents, però no podem mantenir massa temps aquesta atenció i no fer cas d'altres coses que ens omplen. I de la manera que continues, veig que encara estem més d'acord. Si a una sala plena li has de dir que no consumeix prou cultura, i que no deixin de fer-ho, alguna cosa falla. M'has fet pensar en castells, ves per on, encara que no hi té res a veure. He vist caps de colla queixant-se i lamentant-se de la poca assistència a un assaig, davant de la gent que hi ha assistit. Absurd, no? Has fet l'esforç d'anar-hi, i al final encara et sents dir que s'ha de venir més, que som pocs i no podem assajar bé. Vénen unes ganes de tornar-hi la setmana següent... Per sort fa temps que no ens passa. A mi també m'agrada el teatre en general, considero que és una disciplina d'interpretació molt meritòria. Però hi vaig molt de tant en tant, primer perquè cal tenir les entrades amb temps i no puc preveure mai si podré o no, i també perquè és car i gasto els diners en altres coses. Com que hi vaig poc, selecciono bé les obres, i llavors solc sortir content de l'espectacle. Encara estic meravellat de quan vaig veure 'El curiós incident del gos a mitjanit', el muntatge em va semblar espectacular.

    Jomateixa, molt bon punt! És veritat, hi ha cultura gratuïta, i aquesta als venedors no els importa. Si la gent va més a les biblioteques i no compra llibres, el sector editorial i llibreter estan en crisi, però això no vol dir que es consumeixi menys cultura. I és veritat, el concepte de consumir, i el de cultura, no haurien d'anar plegats, perquè la rebaixa a la categoria de producte, i no és això, o no ho hauria de ser.

    Teresa, tot això requeriria una reflexió molt més profunda, perquè la cultura ens envolta, i cadascú en fa l'ús que creu pertinent, i li dedica el temps que creu. En certs moments vitals, deixem de banda allò que fem per oci o afició, perquè la realitat ens reclama. No és comparable, però ningú no es queixa de que les mares novelles consumeixen menys cultura, i que per això tenen menys vendes, oi? És per posar un exemple, que ningú s'ofengui. Però la realitat és que una persona que acaba de ser mare (i el pare igual), ja no té temps de res més que de cuidar-se de la criatura. Però ningú els culpa si no van al teatre o no llegeixen. Per què ens han de culpar als que estem enganxats a la tele perquè ens importa el que està passant al país? Bé, com et deia, caldria reflexionar-hi, començant perquè la 'cultura', tal i com està muntada, és excloent i no està a l'abast de tothom. Passant per qui vol fer diners amb la cultura, i acabant amb la gestió del temps i els interessos que fa cadascú. Massa coses per parlar-ne sense una bona base, la veritat

    Sr. Gasull, qui va dir que els diners eren l'únic déu veritable, que no sé qui va ser, tenir moltíssima raó. Tot es mesura amb criteris econòmics, i no artístics i de qualitat. Ja m'explicaràs si això és cultura.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.