dimecres, 1 de novembre de 2017

Pajaritos

Com ja he explicat altres vegades, la castanyada és una data marcada al calendari de la meva família, cada any ens reunim per celebrar aquesta festivitat i atipar-nos de castanyes, panellets, i algun que altre moniato. Aquest any no va ser excepció, i com els anys anteriors, els panellets els vam portar nosaltres.

Com que ens veiem poc, aprofitem per posar-nos al dia. La meva mare va explicar que van haver de canviar l'escalfador, ja que en apagar-lo per fer la revisió ja no van aconseguir que es tornés a encendre. Com que era vellet, van fer el canvi sense vacil·lar massa. Però va resultar que el nou aparell tampoc no funcionava, així que el tècnic va haver de buscar la causa i es va centrar en el tub de ventilació, que va resultar estar obturat... per un gran niu d'ocells. Un niu d'ocells de més diàmetre del que hi cabia, i que evitava que hi hagués sortida de gas, i per tant el termo s'aturava. 

Fins aquí, la nostra sorpresa, i estranyesa. Com heu deixat que es fes un niu al conducte de ventilació?? Però és clar, no es pot veure què hi passa a dins. I llavors va ma mare i deixa anar 'jo ja sentia pajaritos, ja, però...'. Amb això, la meva dona i jo ens vam mirar i vam esclatar en grans rialles. Però mama, senties ocellets i no et va estranyar?? No ens podíem aguantar el riure. Ella es pensava que estaven a fora, és clar. Però la broma dels 'pajaritos' es va repetir durant la nit, amb el mateix resultat hilarant. La mare mateix va acabar fent-se broma a ella mateixa. 

Segur que explicat així no fa tanta gràcia, però les converses a casa molts cops donen per fer teràpia de riure, ni que sigui per una estona. I això és molt d'agrair aquests dies.

20 comentaris:

  1. M'ha vingut al cap aquella tomaquera que us va brotar al desguàs de casa vostra... es veu que a la família teniu un imant per a la natura "descontrolada". ;-)

    ResponElimina
  2. Fa anys vaig descobrir el que era una "cua de guilla" a la Cerdanya. Tot un seguit d'arrels que van obturar la principal canonada d'abastament d'un poblet d'allà dalt. A part dels maldecaps pertinents va ser molt curiós veure un garbuix d'arrels que, efectivament, tenien forma de cua de guineu, i que medien tant com una persona.

    ResponElimina
  3. Probablement l'escalfador antic funcionava... malaguanyat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hahahahaha, XAVIER, ssssssshhhh més val que no els hi diguem això als pares d'en XEXU :-DD

      Elimina
  4. Doncs a mi m'ha fet molta gràcia mira! Pobra dona, ella escoltava ocellets i segur que deuria pensar "mira que bé que canten" ;)

    ResponElimina
  5. Segur que si els teus pares tinguessin un Blog aquest ja s’hauria encarregat dels “pajaritos”

    PS: Pel bé de la vostre salut espero que als panellets no hi possessiu sucre sinó algun edulcorant artificial.

    PS2: No sabia que algú que està tan en contra dels casaments tingués dona.

    ResponElimina
  6. Mira que bé, un episodi divertit enmig de tanta faramalla política...Segur que la teva mare devia estar ben contenta de sentir els ocellets des de dins de casa, he, he...Jo , una vegada vaig agafar un grill i el vaig "instal·lar" en un test del balcó i durant molts dies m'ho vaig passar pipa, perquè tots els veins estaven encuriosits per saber on era el grill...Al cap d'uns dies, vaig pensar que l'animaló no en tenia la culpa de les meves trepalleries i el vaig tornar a un prat...Mai cap veï va saber qui era l'autora de la brometa!!!
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  7. Imaginant la cara d'innocència de la teva mare, sense saber a què venia tanta riure i, vosaltres més riure, m'ha tret a mi, també, un somriure. Les reunions familiars d'aquesta índole sempre resulten una festa.

    ResponElimina
  8. Doncs sí que m'has fet riure... les anècdotes familiars també poden ser divertides... i es recorden molt de temps i cada cop riem. Un petit tresor...

    ResponElimina
  9. amb tot el que ens està passant s'agraeix un toc de bon humor i escalf familiar

    ResponElimina
  10. Quan vaig veure el títol de post estava segura que parlaries del twitter, mira per on. Aquest deu ser el més dels pajaritos. Nosaltres fa un parell de setmanes vam haver de salvar un pardal que havia caigut , qui sap com, pel conducte de ventilació del bany. No ens havia passat mai. Els ocells estan una mica despitats aquests dies... com tothom.

    Així que feu panellets, jo vull veure aquestes fotos!! L'any vinent en podeu fer un amb forma de niu i ja veuràs com deixeu a tothom sorprès!

    ResponElimina
    Respostes
    1. mes del pajaritos, i no més. És tan grossa que necessitava rectificar-la

      Elimina
  11. XDDD molt bo! m'he rigut força, que amb els temps que corren, ja ens convé! :-)

    ResponElimina
  12. Doncs si que és graciós i molt inusual això del niu de pajaritos, no ho havia sentit a dir mai.
    Reunir-se amb la família i poder desconnectar d'aquest tema que a tothora ens angoixa és molt sa. La millor de les teràpies.

    ResponElimina
  13. Riure és molt necessari i més amb tot el que estem passant. Jo apuntaria a casanyada cada mes.

    ResponElimina
  14. Doncs segur que a mi m'hagués passat exactament igual que a la teva mare... A qui se li pot ocórrer que els ocellets facin el niu allí?? Però no quedaven "atxitxarrats"???
    Que algú m'expliqui aquest misteri, si us plau!

    Aquestes anècdotes familiars són molt divertides... a partir d'ara, segur que cada any algú traurà el tema :-DD

    ResponElimina
  15. A les trobades amb família o amics, si hi ha rialles i xibarri, són una teràpia fantàstica.
    La felicitat és saber aprofitar aquests els moments!
    (sembla un slogan :DD)

    ResponElimina
  16. M'alegra que us hagi agradat l'anècdota, segur que va ser més divertit en directe que escrit en un post, però si us ho he aconseguit transmetre una mica ja està bé. Moltes gràcies pels comentaris.

    Oh McAbeu, m'acaba de fer molt feliç el teu comentari! I tant, quan ens ho va explicar, vam recordar la nostra tomaquera! Sí que passen coses estranyes a la meva família, sí. Però que passin no és tan graciós, curiós potser sí, però la frase de ma mare ens va fer partir de riure. Feia més efecte quan ella ho explicava que ara escrit aquí, hahaha!

    El Porquet, que bé saber de tu! Em sembla que més val no saber què hi ha dins les canonades... Com deia en Mac, a nosaltres ens va créixer una tomaquera per una escletxa de la canonada, i va fer tomàquets i tot... fins on arribaven les arrels de la tomaquera, i quina mena de substrat permetia que una llavor hagués germinat allà dins són preguntes que intento no fer-me. Però ara sabent això de la cua de guilla...

    Xavier, doncs sí, aquesta és una de les conclusions a les que vam arribar. No hauria fet falta canviar-lo, però qui es podia pensar això...?

    Anna, sí, el mateix vam pensar nosaltres. Que monos els ocellets, com refilen, hahaha. La veritat és que suposo que a mi m'hauria passat el mateix, no hauria pensat ni per un moment que els ocells entraven al conducte. Ma mare no té res de pobra dona, hahaha, és més viva la tia... però mira, aquí va fer un gag que ens va fer molta gràcia.

    Pons, el Blog ja no està per caçar 'pajaritos'. De fet, mai ho ha estat. Però segur que s'hagués posat sospitosament a prop del termo i hagués començat a fer sorolls estranys, cosa que podria haver fet sospitar a algú que en passava alguna. Com a mínim hauria avisat.
    PS: hi vam posar un extra de sucre, tot el que no vas posar tu en els teus, més el que ja havien de portar. Ho vam fer per tu. Eren boníssims.
    PS2: És una manera de parlar. Dic dona per no dir una altra cosa. Companya? Parella? No em sonen bé aquests termes per dir-los aquí. I tot i que no ens casarem, el compromís és ben ferm.

    M.Roser, ja està bé poder explicar una anècdota que no tingui res a veure amb política. No es pot dir que haguem assolit la normalitat encara, però això vol dir que el cap ja s'acostuma a estar activat per més coses que no siguin només l'actualitat. Quina mala idea, tu! Però bé, la gent devia pensar que el grill havia vingut sol, no? Qui podia pensar que era algú que l'havia posat expressament?

    Alfonso, la mare ho va dir amb cara d'innocència, però davant dels riures de seguida va lligar caps. És molt llarga, de seguida es va adonar que el que havia dit era hilarant, i aviat en vam riure tots.

    Carme, i tant, dies després vam fer un altre dinar familiar i també va sortir la broma dels 'pajaritos', i vam tornar a riure. De tant en tant en surt alguna d'aquestes.

    Elfreelang, sí, tot i que és tan sols una estona de distensió. A casa també parlem molt de tot el que passa fora, i especialment mon germà té algunes opinions que pode portar a discussió. El que passa és que amb ell no saps mai quan va de debò i quan no.

    ResponElimina
  17. Mireia, vols creure que en cap moment vaig fer aquesta relació d'idees, dels 'pajaritos' amb el twitter? I mira que estic pendent d'aquesta xarxa social aquests dies. No pot ser que els ocells estiguin més despistats que nosaltres, tu creus? Pot ser que percebin l'ambient enrarit? Ah, i sí que fem panellets, ja és el tercer any que els fem plegats a casa, i ens queden força bé, però no es poden comparar amb els teus, que són insuperables. Això sí, ens van quedar molt i molt bons. I mira, de foto només en vam fer una, i per enviar-la a casa per whatsapp i preguntar a quina hora hi anàvem. Em sembla una magnífica idea aquesta de fer un panellet en forma de niu!! L'any vinent ja no sé si ens en recordarem de l'anècdota, però faria molta, molta gràcia. I si posem un pollet d'aquells de les mones dins del niu, ja ni t'explico!

    Eli, nosaltres també vam riure força, però em semblava que explicat així perdia força.

    Glòria, a casa diem ocellets, és clar, però a la meva mare li va sortir així, i això encara ho feia més hilarant. Ens vam fer un bon tip de riure, i això ja va bé, tot i que també parlàvem molt de l'actualitat, és clar.

    Sr. Gasull, la castanyada està bé com està, però sempre es poden buscar altres excuses per riure una estona. El que jo sí que faria una vegada al mes són panellets!

    Assumpta, jo dic molt, però a mi també m'hauria passat, la veritat. En realitat, com es pot pensar que el niu està allà dins...? Suposo que allà estan ben calentons, és només extracció d'aire calent, no? S'hi deu estar bé i tot. I sí, l'anècdota ja va sortir a la següent trobada familiar, i és que bromes d'aquestes donen per molt.

    Jomateixa, són estones que ajuden a no pensar en altres coses, tot i que com he anat dient per aquí sí que vam parlar de tota l'actualitat, però amb alguns moments de distensió com aquest.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.