dijous, 26 d’octubre de 2017

Un pop en un garatge

No serà el primer cop que parlo de guanyar-se la confiança amb feina i dedicació. I per mi guanyar-se la confiança és que et proposin responsabilitats o et confiïn deures perquè creuen que ets una persona indicada per dur-los a terme. I aquest és sempre el millor dels elogis. Darrerament he sabut què era arribar a un lloc en el que tothom et mira amb suspicàcia i on et trobes com un pop en un garatge, i que en quatre dies et tractin com un igual i estiguis perfectament integrat. També m'han proposat encarregar-me d'una àrea amb molta responsabilitat i que desconec, al càrrec de gent que en sap més que jo, però creuen que me'n sortiria bé. I també m'han encomanat tristes accions per si les coses van maldades. Fins i tot dels moments més intensos i difícils se'n poden treure coses positives.

10 comentaris:

  1. Segur que tots hem sentit aquesta sensació alguna vegada.... es bo el risc, es bo sortir de la zona de confort.. Encara que faci por, ens activa i fa sentir vius. Endavant!

    ResponElimina
  2. Molta sort Xexu. A mesura que et "conec" m'adono que ets un crac.

    ResponElimina
  3. Com que se’t veu una persona responsable et carreguen amb responsabilitats, en canvi jo aparento ser un irresponsable total i ningú confia amb mi i m’estalvio feina, d’això.... enhorabona suposo.

    ResponElimina
  4. Caram noi, està molt bé això d'integrar-se ràpidament quan entres a formar part d'un grup nou...I pel què sembla et deuen veure amb fusta de lider. Va molt bé per a l'autoestima, quan veus que confien amb tu... Felicitats!!!
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  5. doncs sort i amunt! i enhorabona! alguna cosa positiva ni sigui petita és ja molt gran!

    ResponElimina
  6. Enhorabona XeXu. Sempre Són necessaris nous objectius i que confiïn en tu vol dir que fas la teva tasca amb eficiència i responsabilitat. A més si t'alegres que et demanin noves responsabilitats, això vol dir que t'agrada i estàs a gust en la feina que fas, cosa molt important per a la resta de les activitats i les relacions d'un.

    ResponElimina
  7. Que tingues sort i felicitats Xe!

    ResponElimina
  8. Ei, XeXu, m'alegro de la teva tornada. Jo encara estic una mica fora d'òrbita,-tantes emocions...- però em plantejo tornar als bons costums.
    Enhorabona per les noves responsabilitats que, estic segura, portaràs a terme amb la eficiència que endevino et caracteritza.

    ResponElimina
  9. Això de tristes accions per si les coses van mal dades... es veritat que és trist, però com tu dius, de tot s'aprèn. Endavant, XeXu i bona feina!!!

    ResponElimina
  10. Carregar-se massa coses a l'esquena no pot estar bé, així que assumir-ne de noves haurà de significar aparcar-ne d'altres. Algunes es poden compaginar, però moltes no. Gràcies a totes i tots pels comentaris.

    Kira, no em fa por sortir de la zona de confort, m'he enfrontat molts cops a coses que no sabia fer, sobretot perquè d'inici no sabia fer res, hahaha. No he volgut especificar, però en aquest cas concret no parlo de temes polítics, i potser no seria sortir tant del que ja sé fer, però el repte és gran. En tot cas, el que m'importa és que algú s'hagi plantejat que jo podria fer-ho bé.

    Xavier, res més lluny. Que no sóc cap crac ho demostra que he de dedicar moltes hores i feina a les activitats per tirar-les endavant. Als cracs tot els surt de natural.

    Pons, és una bona estratègia la teva. Però mira, a banda de semblar un tio responsable, deuen pensar que sóc fàcil d'enganyar per encolomar-me coses. Dos grans virtuts, sens dubte.

    M.Roser, com un líder no pas, em veuen com un igual, i això ja és molt, i em fa sentir content. La confiança me la mostren sovint, i això em demostra que faig algunes coses bé.

    Elfreelang, sí, trobar coses positives entre tant caos té la seva gràcia també.

    Alfonso, el que dius és el que ha suscitat aquest post: el valor que se'm dóna quan m'ofereixen responsabilitats. Això em diu que ho faig bé, o que creuen que es pot confiar en mi, i això és molt important, almenys per mi. Evidentment, assumir algunes responsabilitats implica deixar-ne d'altres, perquè no es pot arribar a tot, i sobretot si, com jo, no t'agrada fer les coses a mitges. Així que veurem com evoluciona la cosa, però les ofertes són rebudes com elogis, això sí.

    Ada, no sé si sort és la paraula, hahaha! Però gràcies.

    Glòria, em sembla que estem tots una mica out encara, les notícies no paren i ens tenen ben distrets, però no vull deixar d'escriure el blog, sense marcar-me massa terminis, per si de cas. I bé, les responsabilitats no es poden agafar mai totes, perquè si no no hi ha manera de dur-les a terme totes bé. Veurem per què em decideixo, però assumir-ne algunes de noves voldria dir deixar enrere altres.

    Carme, són coses tristes de fer per si passen, però que me les encarreguin a mi no deixa de ser una mostra de confiança. Per això deia, de tot es pot treure alguna idea positiva. Normalment no penso així, però en aquest cas sí que ho faig.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.