diumenge, 29 d’octubre de 2017

El marc mental

Només puc començar aquest post felicitant a tots aquells que anhelaven la República Catalana, enhorabona a tots i totes: ja la tenim aquí. I per a aquells que no la volien, no patiu, la farem de tal manera que tots ens hi puguem sentir còmodes, aquí no es deixa ningú enrere.

Des que som independents d'Espanya, al país veí no li ha faltat temps per amenaçar-nos amb tota mena de plagues bíbliques i per prendre decisions que ja no els pertoca prendre, perquè ningú decideix quan es fan eleccions en un país que no és el seu, ni molt menys s'imposa un canvi de govern, o es pren el control de la policia, ni tantes altres estupideses que intenta fer el govern del regne d'Espanya. Com que semblen determinats i surt a tota la premsa, tant de fora com d'aquí, i a les teles, podem caure en la temptació de creure que tenen la paella pel mànec. I no és veritat. 

Ja no som súbdits, som ciutadans d'una república. Ja no ens regim per les normes d'una dictadura, som un poble lliure. L'únic que falta perquè aquestes afirmacions siguin certes és que ens ho creiem. El marc mental, deixar de pensar com una comunitat autònoma, i començar a pensar com un estat. I comportar-nos com un estat. Si només reconeixem com a autoritat el nostre govern i les nostres institucions, i aquestes actuen com a tals, aviat tot el món ens reconeixerà com a estat independent d'Espanya. I no tinguem pressa, que a ningú el reconeixen al minut zero, ni la primera setmana, ni potser en mesos. Però ja hi ha països que manifesten voluntat de fer-ho, i això és molt més del que han obtingut la majoria dels nous estats més recents. Això vol dir que anem bé, molt bé.

Però que anem bé no vol dir que estigui tot fet. Confiança en el nostre govern legítim, però aquesta República l'haurem de defensar, segurament amb ungles i dents; no vull enganyar ningú, no serà fàcil. Però començant pel marc mental que deia, i continuant per ser valent i mobilitzant-nos quan se'ns cridi, i el temps que calgui, la victòria serà nostra. Ja no és temps de fer 'performances' d'aquelles de l'11 de setembre, ara cal defensar una república, i no serà una festa. Però ho farem, com sempre, pacíficament, de l'única manera que sabem fer. Així que no feu cas de rumors ni ens deixem portar pel desànim, ni molt menys per la por. Por és l'únic que ens poden fer, ho saben i ho utilitzen. Si som valents no tenen res a fer.

13 comentaris:

  1. Malgrat que no és fàcil això del canvi de marc mental (pensa que n'hi ha que encara compten en pessetes) jo crec que molts de nosaltres fa temps que ens l'anem treballant aquest canvi i que estem ben convençuts de la desconnexió. La confiança amb el nostre govern també crec que ha quedat ben demostrada en més d'una ocasió. Per això, penso que el que ara importa és justament que passi una de les coses que tu dius, que el nostre govern actuï com el govern d'un estat i, potser només ha estat una impressió meva, però aquest cap de setmana ho he trobat a faltar això. A veure que passa a partir d'avui...

    ResponElimina
  2. Estic conforme en tot el que dius Xexu. I em sento felicitat, tal com expresses en el primer paràgraf.
    El 27 d'octubre el nostre Parlament va constituir la República catalana, com a Estat independent, de dret, democràtic i social. Som republicans, som catalans.

    ResponElimina
  3. Molt bé, el marc mental ja el tenim ara només falta tenir el marc real. El problema es precisament que el govern ni les institucions no actuen com a tal, el divendres van fer el show de la votació al parlament però més enllà d’això no han fet res més, ningú ha cridat a defensar les institucions. En el DOGC no s'ha publicat cap dels 27 decrets llei per prendre control efectiu del territori, i conseqüentment amb això als alts càrrecs se'ls hi han comunicat instruccions de cedir la generalitat per tal de facilitar la transició, els primers de tots els mossos. No hi hagut xoc de poders entre el Govern i el Gobierno perquè el Govern no ha donat cap directriu per defensar les institucions, en canvi el 155 no es només mental sinó que es ben real.

    ResponElimina
  4. El que més preocupa és el fet de que tot ho hemde fer dins una legalitat mentre lluitem amb qui s'ho passa tot pels ous.
    Juguem amb inferioritat numèrica i l'àrbit en contra.
    No defallirem i ens en sortirem.

    ResponElimina
  5. NI UN PAS ENRERA¡¡¡,PERO QUI PAGA LA PENYORA FAXISTA,SON ELLS...PRESO INCAUTACIO...I AMB LES "RARES" MORTS SOBTADES DE LA GURTEL,EN EL PENSAMENT...DAVANT NOSTRE NO TENIM UN ESTAT DE DRET,TENIM EL MOVIMIENTO NACIONAL.

    ResponElimina
  6. Potser em direu derrotista, però no ser si podem fer volar coloms...Com algú ha dit una república que no consta enlloc, seguim tenin la bandera espanyola als llocs claus, no hem vist el president al balcó... No sé si la il·lusió que molts teníem realment es correspon amb la realitat. Del què som capaços ja ho hem demostrat, però amb un govern com el d'Espanya, no hi ha res a fer.
    I què passarà amb les votacions? Si no votem guanyaran ells i ja la tenim armada una altra vegada...Jo penso que TOTS/ES els que estimem aquesta terra hauríem de votar i aleshores potser si que tindrem alguna possibilitat!!!
    I això que sóc dels que se'ns va escapar alguna llàgrima...De totes maneres, potser cal esperar que dirà el president, demà, des de Bruseles.
    Ho sento ha estat com una mena de catarsi de tantes emocions reprimides...
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  7. T'asseguro que el meu marc mental el tinc canviadíssim, però no sé què dir, al menys fins que entengui alguna cosa.

    Segueixo confiant i pensant que ens en sortirem.

    ResponElimina
  8. L'actualitat ha seguit canviant aquests dies, i ja tot és diferent de quan vaig escriure el post. Per exemple, ara mateix, components de la mesa del Parlament ja són a Madrid per declarar a l'Audiència Nacional, per delictes de rebel•lió, sedició i malversació. Haurem de seguir amatents a l'actualitat. Moltes gràcies a totes i tots pels comentaris.

    McAbeu, no ets l'únic que té aquesta percepció. El cap de setmana només hi ha hagut pressió de Madrid i dels mitjans per demostrar que tenen la paella pel mànec, i per part del Govern, només un article d'en Junqueras. Confio que s'hagin pres aquest cap de setmana de descans després d'uns dies molt tensos, però aquesta setmana s'ha de començar a prendre el control i donar imatge d'estat, sinó se'ns menjaran. Alguns el canvi de marc mental ja el vam fer fa molt temps, però ara s'ha de fer efectiu, no podem reconèixer ja cap autoritat a l'Estat espanyol. La nostra històrica actitud submisa no ens ajudarà a avançar precisament.

    Xavier, aquest és el marc mental que deia, no tenia cap dubte que tu ja el tens instal•lat al cap de fa molt temps. Però no ens ho regalaran tampoc, declarar la república i anar a seure a casa li fa perdre tots els efectes. Tampoc dubto que tu et mobilitzaràs tant com calgui per defensar-la.

    Pons, el 155 seria mental si la república no ho fos. Davant de la determinació del Govern, res podria fer el Gobierno, però bàsicament tens raó. Si no es posen en marxa totes les directrius necessàries per implementar la República i després defensar-la de la manera que calgui, no podrem avançar. De fet, ara ja es parla de concórrer a les eleccions que Rajoy ha convocat, i jo ho trobo aberrant. En tot això només hi trobo una veritat absoluta: jo no en sé més que els governants que han fet els passos que ha calgut fins ara, així que probablement la solució que ells apliquin serà molt més bona. Però aquestes eleccions adulterades i tramposes jo no les defensaré mai.

    Sr. Gasull, coincideixo amb tu, estic fart de sempre haver de fer les coses segons les normes (que no sé qui s'ha inventat), mentre qui tenim a davant fa el que li dóna la gana i no pateix cap conseqüència. Si ens manifestem, hem de ser pacífics en tot moment. Si ho fan ells, poden agredir a persones pel carrer i no passa res, sembla que res no els deslegitima. És un combat desigual, però malgrat això, l'acabarem guanyant.

    Oliva, tenim tota la força d'un Estat dictatorial en contra, i ens podem esperar qualsevol cosa per intentar reprimir els nostres anhels. Però em sembla que hem passat un punt de no retorn. Cada cop hi ha menys possibilitats que ens puguem entendre, fins i tot en la manera com formalitzarem la separació.

    ResponElimina
  9. M.Roser, si ens ho mirem fredament, no s'ha fet una declaració d'independència, s'ha instat al govern a començar un procés constituent, posar en marxa les estructures d'estat i el marc legal necessari per poder proclamar la república quan tot això acabi. La desil•lusió que es deriva de l'escenificació que van fer és ben normal, no només et passa a tu que ens sentim estafats. Però hem de creure que saben el que es fan, que es van cremant etapes per arribar a l'objectiu final, i que no es pot córrer tant com voldríem. Fins aquí ho puc acceptar, malgrat que les meves ganes de deixar tot aquest malson enrere són molt grans, i que el meu cap ja fa molt temps que està lluny d'Espanya. Molta gent està com tu, i molta altra que es vanta a les xarxes de la gran estratègia que segueix el nostre govern no té ni idea del que està passant, n'estic convençut.
    Sobre les eleccions, prefereixo no parlar-ne, perquè no vull condicionar (més) cap opinió. Per mi són una cagada monumental, però el partit que encara represento sembla que aposta per presentar-s'hi, d'alguna manera imaginativa. És un escenari que no contemplo, perquè ens faran totes les trampes possibles. Però al final farem el que ens diran, quin remei.

    Carme, jo vaig més enllà, no és que ens en sortirem, sinó que ho tenim guanyat ja. Nosaltres tenim mandats democràtics i pacífics, ells només repressió. Ja hem guanyat, i ara només cal implementar la República. Per això tots aquests passos que deia Junqueras en el seu article que no entendrem, se m'estan fent molt feixucs. Efectivament, no els entenc, i amb alguns comentaris que faig segur que em poso de peus a la galleda. Però si som un estat, comportem-nos com a tal.

    ResponElimina
  10. Totalment d'acord.

    M'empipa molt si sento a TV3 "els ex-consellers" i ximpleries així.

    Però bé, això ja no té volta de fulla. Em resulta increïble que, des del país veí creguin que d'aquí uns mesos hauran "reinstaurat la legalitat i la democràcia" i tornarem a ser una Comunitat Autònoma... i em partiria de riure si no fos perquè, cada vegada que penso en la gent que tenim empresonada, ploraria (Sí, ja sé... altibaixos emocionals, aquests dies molt freqüents) però sense perdre MAI la convicció que això ja ho tenim fet.

    Des d'ara fins que pugui funcionar amb normalitat passaran temps difícils, mesos... però fer marxa enrere no significaria uns mesos de temps difícils sinó una vida d'humiliacions. Prou!!

    Visca la República Catalana!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Acabo de llegir els comentaris i les respostes i veig que, en un primer moment, et manifestes contrari a les eleccions. Jo també! La meva PRIMERA resposta ve ser no tan sols de no participar-hi sinó de boicotejar-les a més no poder... Urnes que desapareixerien, col·legis dels qui ningú trobaria les claus, panys segellats amb silicona, paperetes amagades, urnes que "cauen a terra" i vots que es barregen, col·legis que es queden sobtadament sense llum... en fi, s'hi posa una mica d'imaginació que no costa tant...

      Però després, un cop passada l'emprenyamenta de la falta de respecte dels veïns, vaig canviar d'opinió bastant ràpid. Tampoc cal ser tan orgullosos... La xuleria és cosa seva, nosaltres tenim SENY.
      Segur, seguríssim que ells pensaven el que va ser la nostra primera reacció, que nosaltres, tan empipats perquè ens aplicaven el 155 (a més, aplicat de mala manera, que ara no tinc temps ni ganes de fer de jurista però pitjor no ho poden fer... ) diríem que "aquestes no són les nostres eleccions" i no ens presentaríem... amb la qual cosa ells tenien la victòria assegurada...

      Us imagineu l'Arrimadas de president de la Generalitat?

      Però, amb el cap fred... què ens interessa més que res, ARA?? Reconeixement internacional (que, per cert, de la premsa i la TV el tenim, eh? creieu-me) que aquests "Estats" que es recolzen els uns als altres cagats de por per perdre les seves "possessions territorials", s'adonin, per fi, que Espanya és, encara una dictadura i que els catalans fem les coses ben fetes...

      Ens convoquen eleccions?
      1.- No ens agrada gens però, d'acord, anem-hi. Estem tan convençuts que tenim la raó que NO TENIM POR (au, macos, PP, C's, PSCkk, a tremolar!)

      2.- Guanyem.

      3.- Europa no pot dir RES d'aquestes eleccions, convocades per l'Estat i a les que els catalans, de forma pacífica i democràtica, hem concorregut (això sí, necessitarem molts observadors internacionals i tal, però ja els tindrem)

      4.- Davant la victòria manifestem el nostre dret de seguir endavant amb la posta en marxa de la nostra República, ja proclamada, però que està hibernant...

      5.- Espanya amenaça de nou amb el 155

      6.- Europa diu que no... que ja no cola... i els Estats ens comencen a reconèixer.

      ÉS NECESSARI FER UNA LLISTA EL MÉS ÀMPLIA POSSIBLE!!

      Elimina
  11. Ja que faig feina a tuiter, que tothom se'n vegi beneficiat :-))

    https://twitter.com/lluisanaya/status/927073867549544448

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.