diumenge, 29 d’octubre de 2017

El marc mental

Només puc començar aquest post felicitant a tots aquells que anhelaven la República Catalana, enhorabona a tots i totes: ja la tenim aquí. I per a aquells que no la volien, no patiu, la farem de tal manera que tots ens hi puguem sentir còmodes, aquí no es deixa ningú enrere.

Des que som independents d'Espanya, al país veí no li ha faltat temps per amenaçar-nos amb tota mena de plagues bíbliques i per prendre decisions que ja no els pertoca prendre, perquè ningú decideix quan es fan eleccions en un país que no és el seu, ni molt menys s'imposa un canvi de govern, o es pren el control de la policia, ni tantes altres estupideses que intenta fer el govern del regne d'Espanya. Com que semblen determinats i surt a tota la premsa, tant de fora com d'aquí, i a les teles, podem caure en la temptació de creure que tenen la paella pel mànec. I no és veritat. 

Ja no som súbdits, som ciutadans d'una república. Ja no ens regim per les normes d'una dictadura, som un poble lliure. L'únic que falta perquè aquestes afirmacions siguin certes és que ens ho creiem. El marc mental, deixar de pensar com una comunitat autònoma, i començar a pensar com un estat. I comportar-nos com un estat. Si només reconeixem com a autoritat el nostre govern i les nostres institucions, i aquestes actuen com a tals, aviat tot el món ens reconeixerà com a estat independent d'Espanya. I no tinguem pressa, que a ningú el reconeixen al minut zero, ni la primera setmana, ni potser en mesos. Però ja hi ha països que manifesten voluntat de fer-ho, i això és molt més del que han obtingut la majoria dels nous estats més recents. Això vol dir que anem bé, molt bé.

Però que anem bé no vol dir que estigui tot fet. Confiança en el nostre govern legítim, però aquesta República l'haurem de defensar, segurament amb ungles i dents; no vull enganyar ningú, no serà fàcil. Però començant pel marc mental que deia, i continuant per ser valent i mobilitzant-nos quan se'ns cridi, i el temps que calgui, la victòria serà nostra. Ja no és temps de fer 'performances' d'aquelles de l'11 de setembre, ara cal defensar una república, i no serà una festa. Però ho farem, com sempre, pacíficament, de l'única manera que sabem fer. Així que no feu cas de rumors ni ens deixem portar pel desànim, ni molt menys per la por. Por és l'únic que ens poden fer, ho saben i ho utilitzen. Si som valents no tenen res a fer.

dijous, 26 d’octubre de 2017

Un pop en un garatge

No serà el primer cop que parlo de guanyar-se la confiança amb feina i dedicació. I per mi guanyar-se la confiança és que et proposin responsabilitats o et confiïn deures perquè creuen que ets una persona indicada per dur-los a terme. I aquest és sempre el millor dels elogis. Darrerament he sabut què era arribar a un lloc en el que tothom et mira amb suspicàcia i on et trobes com un pop en un garatge, i que en quatre dies et tractin com un igual i estiguis perfectament integrat. També m'han proposat encarregar-me d'una àrea amb molta responsabilitat i que desconec, al càrrec de gent que en sap més que jo, però creuen que me'n sortiria bé. I també m'han encomanat tristes accions per si les coses van maldades. Fins i tot dels moments més intensos i difícils se'n poden treure coses positives.

diumenge, 22 d’octubre de 2017

Relats conjunts, La llibertat guiant el poble


Se'l mirava amb suspicàcia. El quadre era imponent, d'això no hi havia dubte. Però alguna cosa li grinyolava, i no aconseguia entendre per què. En un primer moment va pensar que era per la nuesa dels pits de la figura central, però no era pas res que li vingués de nou precisament, tot i que es podia considerar indecent. Tampoc l'aparició d'armes era res que l'impressionés. Per més que el mirava no aconseguia entendre el malestar que li causava. Però tant era, com a Rei no tenia temps per perdre en aquestes coses. Ja preguntaria al servei més tard per què li havien penjat aquest quadre concret en un lloc tan a la vista de la sala.

La meva aportació als Relats Conjunts d'aquest mes.

dimecres, 18 d’octubre de 2017

Línies vermelles

Escorcollar impremtes
Requisar material imprès
Prohibir la difusió d'anuncis
Tancament de webs
Ordres judicials a empreses de telefonia
Retirar material de campanya dels carrers
Prohibir actes pro-referèndum
Intervenir els comptes de la Generalitat
Encausar a més de 700 alcaldes i alcaldesses per facilitar espais electorals
Escorcollar empreses de missatgeria
Ciberatacs a webs de la Generalitat
Escorcolls a cotxes particulars a l'autopista
Escorcolls i detencions a diverses conselleries i a cases particulars
Intents d'entrar a seus de partits polítics
Brutalitat policial per intentar impedir una votació
Amenaça de suspensió d'autonomia
Declaracions davant la fiscalia
Detenció dels presidents de les entitats sobiranistes, i per tant, generació de presos polítics, o si ens considerem una República independent, perquè en realitat ningú no ha votat la suspensió que el President va dir que demanaria al Parlament: de presos de guerra. I aquesta és una línia vermella, que Europa no hauria de tolerar mai. Però ben mirat, totes les anteriors tampoc. Nosaltres seguim.

Jo sí que aixeco la meva suspensió de posts, potser puntualment, però a veure si prenen exemple.