dilluns, 25 de setembre de 2017

Presentador

Els dies em passen en ple monotema, és difícil desviar l'atenció i passen coses cada dia. No dedico massa temps als blogs, i encara menys als meus, em sap greu. Però en plena voràgine, paro un moment... per seguir parlant del tema, però de manera una mica tangencial. Per primer cop m'ha tocat presentar un acte polític amb ponents nacionals, diputats, regidors, i volia deixar constància de l'experiència. Un post que podria formar part dels meus 'diaris de campanya'.

Davant d'un centenar de persones, una sala plena, he hagut d'introduir l'acte i presentar a dos dels ponents. L'acte ha estat molt bé en el seu conjunt, però jo ho he fet força malament. Era el primer cop, però m'ha costat seguir el que havia preparat i m'he entrebancat alguns cops. Segurament no he sabut donar a la veu l'entonació pertinent en cada moment. Me n'he sortit com he pogut, i ha passat ràpid, però queda aquell mal regust de no haver aconseguit fer-ho millor. Segurament també hi hauria ajudat que no m'haguessin dit a falta de sis hores que em tocava presentar a mi, mentre era a la feina. Potser m'ho hauria pogut preparar millor, però tampoc no busco excuses.

Una nova experiència aquesta, sabia que algun dia em tocaria, però ho he anat esquivant tant com he pogut. No és que m'importi parlar en públic, però tampoc no és que m'entusiasmi. No pretenc ser un 'mitinero', però com en tot sóc autocrític, i per sort tinc veus crítiques al voltant en qui es pot confiar més enllà de tota la gent que et diu que ho has fet molt bé, perquè és el que es diu en aquests casos. La mentida no ha ajudat mai a ningú a millorar.

10 comentaris:

  1. Coincideixo amb tu, Xexu. A dins del cap només hi tinc el tema de l'1-O.
    Em fa mal veure tanta injustícia, em fa mal veure els carrers de Catalunya ocupats.
    Segur que no ho vas fer tan malament com dius. La meva admiració per tots els que treballeu per la noble causa de l'alliberament del nostre poble.
    Visca la República Catalana!!

    ResponElimina
  2. Som mols els que estem com tu i no et vull pas consolar, de cap manera, i encara menys et voldria ofendre. Si tu dius que no ho has fet bé deus tenir com a mínim una part de raó però, com segur que saps, en aquests actes el de menys és el que digui el presentador.
    Tant de bo el proper que et toqui presentar sigui una festa! Tu endavant!!!

    ResponElimina
  3. Segur, segur, que tan 'malament' no va ser. I, en qualsevol cas, ha estat 'una experiència', com molt bé diu... Força!

    ResponElimina
  4. No et preocupis, només erets el presentador, ningú havia vingut per veure’t a tu. De totes maneres segur que la teva mare està orgullosa de tu.

    ResponElimina
  5. No parlem de res més, no ens informem de res més, no patim per res més.
    Monotema, però allò que ens han abduit, decveritat, són les bestieses que ens toca suportar.

    ResponElimina
  6. Jo amb 54 anys he esquivat fins ara el tema de parlar en públic, i la veritat és que no en tinc cap ganes.
    El monotema està que crema....a veure si apaguem el foc ben aviat

    ResponElimina
  7. Realment sentim tot el dia el mateix tema, hasta la meva reneboda de 8 anys ahir deia, "ja n'estic tipa de sentir el mateix"...
    Parlar en públic costa molt les primeres vegades, però és com tot, practicant se n'apren! A mi de vegades em surt més bé si improviso, que si m'ho preparo massa...
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  8. El que ajuda a millorar és la pràctica, encara que els nervis sempre hi són, i segons com reacciona el públic, també hi fa a l'hora de trobar la calma i l'entonació.
    A mi no m'agrada gens, i ara que ho he de fer més, ho passo fatal cada cop, sense excepcions...

    ResponElimina
  9. Quins nervis només de pensar-ho... Segur que és una qüestió de pràctica, no li donis més importància, i si tens més oportunitats, endavant (a no ser que ho passis molt malament, no cal forçar).
    El tema... sí, jo acostumava a llegir abans d'anar a dormir!

    ResponElimina
  10. Com dieu, tot s'aprèn amb la pràctica. No tinc excessiu problema en parlar en públic, però segons quines coses encara em vénen grans. Una altra cosa és que vulgui aprendre a fer-ho potser és una activitat que no em cal. Moltes gràcies pels comentaris.

    Xavier, m'agrada fer les coses bé, així que a poc que se'm notés dubitatiu i vacil•lant ja em semblaria que no ho vaig fer bé. Va ser el primer cop, està bé pensar que tinc marge de millora, però tampoc no sé si vull presentar gaires coses més. Treballar per la República, el que calgui, però no m'entusiasma ser el centre d'atenció. Quan passi el referèndum, comença una altra fase, probablement encara més dura. Així que la relaxació encara queda lluny.

    Jo rai!, completament d'acord! Evidentment, el presentador o presentadora no importen gaire, el que ve buscant la gent és el que tenen per explicar els ponents. Em queda molt lluny i molt gran això de ser ponent, així que tampoc no he de patir massa. És només que m'agrada fer les coses bé, i saber que no m'ha sortit em molesta. Que només m'importi a mi i que ningú més hi pari esment és secundari en aquest cas. Ho he volgut compartir perquè aquest blog és jo mateix, i seria estrany que no en parlés, com un altre 'repte' assolit. El que passa és que aquest no el vaig buscar, ni en tenia especials ganes.

    Ciutadà K, com diuen per aquí, en realitat no importa tant, m'importa només a mi, perquè m'agrada fer-ho bé. Però depèn de qui ho miri, suposo.

    Pons, a la meva mare ni li vaig dir. És clar que ho vaig saber el mateix dia que em tocava, tampoc vaig tenir ni temps de pensar que li podia dir. Però millor que no em veiés... Ja vaig passar prou vergonya.

    Carme, moltes ganes de que acabi tot i tornem a la normalitat, però a una normalitat diferent. Però no serà fàcil. El referèndum serà un punt culminant, però res no acaba el dia 1, prepareu-vos per seguir lluitant.

    Sr. Gasull, a mi m'havia de tocar tard o d'hora pel càrrec que ostento a l'executiva local, però fins ara me n'havia pogut sortir. Però bé, no és que em molesti, però agrairia poder-ho fer amb més temps, saber-ho abans, ni que sigui per fer-me'n a la idea. El foc crema viu, em sembla que costarà, això.

    M.Roser, tenia aquesta impressió, sabia què volia dir, i vaig pensar que, total, per un parell de minuts que havia de parlar com a molt, podia deixar anar el rotllo tal i com sortís, però tot i així em vaig preparar un escrit, perquè tenia por de quedar-me tallat en algun moment i perdre'm totalment. Si et bloqueges, malament. Però suposo que anar llegint el paper, i el meu inconformisme a cenyir-me al guió, van fer una barreja una mica estranya. Què hi farem.

    Jomateixa, pensa que parlo d'un acte polític, presentar uns ponents, introduir l'acte davant del públic. Parlar davant de gent no m'importa tant, no et negaré que sempre et poses nerviós, és clar, però un cop començat, ja vas fent. Però una cosa és que parlis d'un tema que coneixes, com en el teu cas presentar els teus llibres, i una altra haver de parlar de temes que no són el teu. Ja dic, parlar en públic sempre costa, però no em fa res. Però això de la política encara em ve gran.

    Gemma Sara, no és que ho passi gaire malament, si em torna a tocar, ho tornaré a fer. I bé, per ser la primera vegada, ja està bé. Ja milloraré si és que cal, però no crec que ho hagi de fer massa vegades més. Una altra cosa és parlar en públic en altres àmbits, això no em fa res. Sempre et poses nerviós, és clar, però de seguida se't passa.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.